Arxiu diari: 4 Abril 2020

Roda de Ter

Roda de Ter es un Municipi de l Comarca de Osona (Barcelona)
A Roda de Ter hi anem el 6 de març de 2018

Dades del Municipi

Vegueria Comarques Centrals
Comarca Osona modifica
Població
Total 6.301 (2019) modifica
• Densitat 2.864,09 hab/km²
Llar 30 (1553) modifica
Gentilici Rodenc, rodenca modifica

Breu historia del municipi

És a la zona de contacte de les Guilleries amb la vall del Ter, poc després de la seva confluència amb el Gurri, a l’inici d’un pronunciat meandre, l’interior del qual és anomenat l’Esquerda. El municipi de Roda de Ter és envoltat pràcticament per la demarcació de les terres de les Masies de Roda, a excepció del sector que ocupa el barri de la Creu de les Codines, per on limita amb el municipi de Gurb.

El terreny, format per materials constituïts durant el període terciari i essencialment planer, és solcat pel Ter, que fa d’eix a la demarcació de la vila de Roda i és en bona part la línia natural divisòria entre les terres de les Masies de Roda i Roda de Ter. Biogeogràficament, les terres es troben dins el domini potencial de la vegetació eurosiberiana caracteritzada pel bosc de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis fagetosum).

El terme, que fins el 1836 era unit al de les Masies de Roda, comprèn a més de la vila de Roda de Ter, cap administratiu, els barris de la Creu de les Codines, també dit la Creu de Roda, que en part és edificat en terres que havien pertangut al municipi de Gurb, i el del Carrer dels Pèlics, al límit amb el terme de les Masies de Roda, on forma continu urbà amb la urbanització de les Cases Noves. Travessa el terme l’antiga carretera comarcal C-153 de Vic a Olot i una carretera local que uneix la vila amb el poble de Manlleu.

El Poble

La vila de Roda de Ter (443 m i 5.204 h el 2005) es troba a la part alta o de llevant del Ter, on hi ha la plaça, la parròquia i la casa de la vila, però té també, des del principi del segle XVIII, un carrer important, a la banda de ponent del riu, que desemboca a l’origen del pont. La vila, que dona l’esquena al riu, sobre el qual les cases aixequen llur part posterior, és un nucli allargassat i estret, construït al llarg de camins tradicionals. La carretera C-153 de Vic a Olot, que envolta la població per la banda de ponent del riu, fou la causa de la construcció d’un pont nou i també de l’expansió de la població. La industrialització repercutí en l’aspecte modern que presenta la major part de la població, que té, però, algunes cases modernistes notables i una part que conserva encara l’aire d’un poble típic del segle XVIII.

Pel que fa a l’arquitectura, al municipi de Roda de Ter destaca el pont i les dues esglésies de Sant Pere de Roda i Santa Maria del Sòl del Pont, ambdues refetes al segle XVIII. La darrera té una valuosa imatge gòtica de la Mare de Déu sedent amb l’Infant dret sobre el seu genoll esquerre, imatge que fou mutilada el 1936 i restaurada el 1940. L’antic pont de Roda, situat al mateix lloc que l’actual, donava pas a l’antic camí de França o Strata Francisca i fou edificat o reedificat entre els anys 1094 i 1097, segons que consta per les deixes fetes per a la seva construcció. A l’extrem de llevant del pont s’havia construït, abans del 1180, una església dedicada a Santa Maria, dita Santa Maria del Cap del Pont, transformada en la parroquial de Sant Pere, amb algunes cases a la seva sagrera, que esdevindrien el centre de la població actual d’ençà del 1332. Poc després es va edificar una nova església al final del pont, a la banda oposada del riu, coneguda per això com Santa Maria del Sòl del Pont. El pont i les dues esglésies són encara avui dia l’emblema típic de la vila de Roda de Ter. El pont primitiu fou destruït per una riuada del Ter l’any 1617, refet el 1648 i restaurat de nou el 1710 i en altres ocasions posteriorment. El pont actual, que conserva una part de l’antiga edificació, es considera patrimoni de valor històric i arquitectònic de la vila.

Festes

Pel que fa al folklore de la vila, la festa major s’escau el 23 de setembre, festivitat de la patrona, la Mare de Déu del Sòl del Pont, a qui el poble feu la promesa o vot de celebrar una festa en honor seu si s’aturaven els efectes de la pesta del 1854. A més, durant els mesos de desembre i gener, es fa una exposició de diorames, organitzada per una agrupació pessebrista. El primer diumenge de maig té lloc la Festa de la Rosa, i ja als mesos de juliol, es fan diferents concerts i balls (RodaFolk).

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana