Arxiu de la categoria: Municipis Alt Empordà

Orriols Poble

Orriols Poble del Municipi de Bàscara Comarca Alt Empordà (Girona)
A Orriols hi anem el 24 de gener de 2018

Dades del Municipi

Autonomia Catalunya
Província província de Girona
Comarca Alt Empordà modifica
Població
Total 1.004 (2019) modifica
• Densitat 57,37 hab/km²
Llar 67 (1553) modifica

Breu historia del municipi

El terme municipal de Bàscara, de 17,52 km 2, a l’extrem meridional de la comarca, s’estén a la dreta del Fluvià, en un terreny accidentat lleument per les serres que limiten per ponent la plana empordanesa i que marquen l’interfluvi entre el Fluvià i el Ter (els Terraprims occidentals). Efectivament, les aigües del sector meridional (la capçalera de la riera de Cinyana i altres) van a parar a aquest riu, mentre que diversos torrents del sector septentrional desaigüen al Fluvià, que marca el límit septentrional del terme.

Comprèn la vila de Bàscara, cap de municipi, els pobles agregats de Calabuig i d’Orriols, els quals tingueren en època medieval jurisdiccions independents de la de Bàscara i formaren part de tres comtats distints (Besalú, Empúries i Girona), i la urbanització de les Roques.

El municipi té com a termes veïns Pontós i Garrigàs a septentrió, Vilaür i Saus a llevant, Viladasens (Gironès) a migdia i Vilademuls (Pla de l’Estany) a ponent.

Travessa el terme de S a N la carretera estatal de Barcelona a la Jonquera (N-II), paral·lela a la qual passa la AP-7, que té a l’altura d’Orriols una sortida que mena vers l’Escala. Altres carreteres locals (de Bàscara a Vilaür i a Esponellà, la de Ventalló a Banyoles per Orriols) i camins comuniquen la vila i els nucli principals. Camí tradicional a França, era lloc de parada de les diligències, circumstància de la qual es beneficiaren diversos hostals (Hostal del Mig, Hostal de Dalt, Hostal de la Barca, aquest dit així per la proximitat a la barca amb què hom travessava el Fluvià abans de la construcció moderna del pont sobre el riu).

Poble

El poble d’Orriols és a la part de migdia del terme, a la carena d’un tossal que marca l’inici del sector dels Terraprims a ponent de la plana de l’Alt Empordà, ja a la capçalera de la riera de Cinyana, afluent al Ter. El 2005 tenia 161 h. El castell palau es troba al punt més enlairat del petit nucli habitat, prop del qual hi ha l’església. El lloc és esmentat des del 922 com a límit meridional de l’alou de Bàscara, i l’església, des del 1066; formà part del comtat de Girona, i la jurisdicció del castell (esmentat des del 1265, però amb seguretat molt anterior) pertangué a la família Orriols, que posseí també Foixà i Albons i que fou molt influent al segle XIV. A la fi del segle XIV passà als Avellaneda, que enllaçaren amb els Desbac.

L’església parroquial de Sant Genís d’Orriols és un edifici romànic dels segles XII i XIII, d’una nau amb absis semicircular, decorat externament, com els murs laterals, per un fris de dents de serra. La portada fou reformada el 1861 i el campanar, de cadireta, és modern; també havia sofert reformes als segles XVII i XVIII.

El castell palau d’Orriols és un gran edifici de planta rectangular i pati central, bastit als segles XVI i XVII, amb una notable façana renaixentista decorada amb finestres emmarcades per motius geomètrics. Al carrer de Ponent hom pot admirar un interessant casal del segle XVI.

A la rodalia hi ha jaciments amb ceràmica romana tardana.

Festes

El diumenge pròxim al 25 d’agost el poble celebra la festa major de Sant Genís, i el diumenge més proper al 10 d’octubre l’aplec del Remei.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

 

Navata

Navata es un Municipi de l’Alt Empordà (Girona)
A Navata hi anem el 24 de gener de 2018

Dades del Municipi

Província província de Girona
Comarca Alt Empordà modifica
Població
Total 1.381 (2019) modifica
• Densitat 74,65 hab/km²
Llar 58 (1553) modifica
Gentilici Navatenc, navatenca modifica

Breu historia del municipi

El terme municipal de Navata, al sector sud-occidental de l’Alt Empordà, té actualment una extensió total de 18,51 km 2 . Comprenia el cap de municipi i el poble agregat de Canelles fins el 1969, any en què li fou annexat el veí municipi de Taravaus, de 4,7 km 2 . El terme de Taravaus, que s’estén per la vall mitjana del Manol, s’annexà a Vilanant l’any 2001. Més de la meitat de la seva població és disseminada, i l’agrupada se centrà fins el 2001 al petit nucli de Taravaus; els masos esparsos formen els petits veïnats de Corts i del Mas Safont.

El municipi de Navata s’estén per les minses serres que limiten la plana empordanesa pel NW i precedeixen les Garrotxes d’Empordà, entre el Manol (afluent de la Muga i en part frontera septentrional) i el Fluvià (en part límit meridional). És drenat també per la riera d’Àlguema, tributària del Manol, que travessa el terme de ponent a llevant, i altres petits torrents.

Els municipis altempordanesos que limiten amb Navata són Cabanelles (W i S), Lledó (NW), Cistella i Vilanant (N), Avinyonet de Puigventós (NE), Ordis (E) i Pontós (SE). A migdia també limita amb els termes de Vilademuls i Crespià, del Pla de l.

La carretera N-260 de Figueres a Olot per Besalú, en direcció E-W, que passa per la vila de Navata, és la principal via de comunicació. Des de Navata surt un ramal que va a Lledó. Taravaus es comunica per mitjà d’un curt branc amb la mateixa carretera N-260. A Canelles, al S del terme, arriba una carretera que enllaça amb la N-II de Barcelona a la Jonquera, i un camí l’uneix amb el cap de municipi.

El Poble

La vila de Navata és situada a 145 m d’altitud, en una plana a la partió d’aigües entre el Manol i la riera d’Àlguema. El 2005 tenia 733 h. El nucli més vell és a ponent de l’església parroquial, i forma un conjunt d’arquitectura popular, amb cases de dues o tres plantes, amb un gran nombre de llindes amb inscripcions i emblemes dels oficis (segles XVII i XVIII) i alguna casa pairal d’aquesta època com Can Casamor, d’on fou fill el col·leccionista d’art i escultor Antoni Casamor i d’Espona (1907-80). La vila havia estat envoltada per muralles, de les quals resten escassos vestigis al N de l’església, als carrers Gran, dels Calderers i de la Muralla. L’església parroquial de Sant Pere de Navata, de dimensions considerables, bastida al segle XVIII, substituí l’anterior, romànica, situada a 1 km. Té una nau i capelles laterals, absis exteriorment semicircular i una portada barroca amb tendència classicitzant a la façana de ponent, centrada per una fornícula amb la imatge del patró (a la llinda figura l’any 1746). La volta presenta creueria de tradició gòtica entre arcs rebaixats i al presbiteri hi ha restes de pintures murals. L’edifici té elements fortificats i un campanar octagonal acabat en terrassa.

Festes

Les festes del poble són nombroses, i en destaquen la de Sant Antoni, pel gener, la festa major del Carme el tercer cap de setmana de juliol, l’aplec al santuari a la Mare de Déu del Mont (Albanyà) l’11 de setembre i la castanyada al novembre, que organitza l’entitat Amics de Navata. Una altra entitat destacable és l’Associació Navent.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopedia catalana

 

L’Escala

L’Escala es un municipi del Alt Empordà (Girona)
A L’Escala hi anem el 24 de gener de 2018

Dades del municipi

Comarca Alt Empordà modifica
Població
Total 10.339 (2019) modifica
• Densitat 634,29 hab/km²
Llar 58 (1553) modifica
Gentilici escalenc, escalenca

Breu historia del municipi

Els seus primers pobladors hi van arribar per mar i van fundar-hi l’antiga ciutat d’Empúries, que acull actualment el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Neix al segle xvi com a barri pescador de Sant Martí d’Empúries, al voltant d’un petit port entre les platges d’Empúries i la de Riells, i va passar a ser cap de municipi al segle xviii. El nom de la vila prové del topònim Scala, que designa un port natural per al refugi de barques.

El poble i la platja de l’Escala.entre 1900 i 1910

A principis del segle xx s’inicia una notable activitat política i cultural, amb l’Ateneu d’Art i Cultura (fundat per l’escalenc Lluís Sureda i Paradís (1885-1966), parent i amic de Caterina Albert i Paradís – Víctor Català–, el Centre de Joventut, els grups de sardanes, els Jocs florals. La guerra civil comportà una aturada de tots aquests moviments, i la localitat va ser bombardejada per l’aviació italiana.[1]

L’economia es va mantenir principalment en l’agricultura i la pesca fins a la dècada de 1960, en què l’auge del turisme va fer donar un tomb a l’economia. Les petites empreses van desaparèixer a favor de la construcció, el comerç i la indústria del salaó de l’anxova, que actualment posseeix denominació de qualitat.

En la dècada dels seixanta un fenomen nou farà donar un tomb a l’economia: el turisme.

El Poble

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

 

L’Armentera

L’Armentera es un municipi de la comarca Alt Empordà (Girona)
A L’Armentera hi anem el 24 de gener de 2018

Dades del Municipi

Província província de Girona
Comarca Alt Empordà modifica
Població
Total 930 (2019) modifica
• Densitat 166,07 hab/km²
Llar 34 (1553) modifica
Gentilici Armenterenc, armenterenca

Breu historia del municipi

El terme municipal de l’Armentera, de reduïda extensió (5,6 km 2 ), és situat a la plana al·luvial empordanesa, a 2 km de la mar i a la dreta del Fluvià, fins a tocar la riba esquerra del Fluvià Vell, antic curs d’aquest riu que abans desembocava prop de Sant Martí d’Empúries, amb el qual enllaça el rec del Molí de l’Armentera i el rec del Molí de l’Arbre Sec. El terme no arriba a tenir sortida a la mar malgrat la proximitat a l’extensa platja del golf de Roses. Limita al N i l’E amb el terme de Sant Pere Pescador, del qual el separen el Fluvià, el rec del Molí i el Fluvià Vell, a ponent amb Ventalló i a migdia amb l’Escala. Es comunica per les carreteres locals de Castelló d’Empúries a Viladamat i per la de l’Armentera a l’Arbre Sec, on enllaça amb la comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Figueres. El terme és travessat per una bona xarxa de camins rurals.

El Poble

La vila de l’Armentera és a 7 m d’altitud, entre la riba dreta del Fluvià i un braç del rec del Molí, a uns 2 km de la mar. El nucli medieval, prop de l’església, s’engrandí vers ponent i migdia. Els eixamples, a partir del segle XVI, i sobretot als segles XVIII i XIX, anaren consolidant una trama urbana compacta, caracteritzada pels carrers irregulars i sovint estrets. Al llarg de les carreteres que comuniquen la vila, hi ha alguns eixamples poc extensos i una urbanització de moderna creació a la sortida del nucli, vers Viladamat. Destaquen diferents edificis dels segles XVI al XVIII.

L’església parroquial de Sant Martí de l’Armentera és del segle XIX, d’estil neoclàssic. Prop de la portalada del sud-oest hi ha paraments d’una església anterior, romànica, dels segles XII-XIII, bé que no hi ha vestigis de la més primitiva, esmentada ja l’any 974. La vila té una biblioteca municipal. És destacable la celebració del Carnestoltes, que inclou un antic costum que consisteix a repartir el diumenge un àpat, anomenat tradicionalment “la sopa”, que antigament era ofert als pobres.

Festes

L’Armentera celebra la seva festa major al juliol, en honor de santa Cristina, i la festa d’hivern en honor de Sant Martí, al novembre. Destaca també la Fira de la Poma (segon diumenge d’octubre).

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

 

Garrigàs

Garrigàs és un municipi de la comarca del L’Alt  Empordà (Girona)
A Garrigàs hi anem el 24b de gener de 2018

Dades del Municipi

Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Alt Empordà
Població
Total 439 (2018)
• Densitat 22,06 hab/km²
Llar 30 (1553)

Breu historia del municipi

El terme municipal de Garrigàs, d’una extensió de 19,89 km 2 , ocupa part de la plana al·luvial de l’Alt Empordà, al punt de contacte amb les serres de relleu suau que limiten aquesta plana a ponent. S’estén a l’esquerra del Fluvià, el curs del qual forma, en part, el límit meridional del terme. Hi aflueixen algunes minses torrenteres. L’extrem occidental del Rec Madral i altres petites sèquies adjacents reguen part del sector oriental i més planer. El territori es caracteritza per pujols i serrats arrodonits, de poca elevació. El municipi comprèn el poble de Garrigàs (cap de terme) i els pobles d’Arenys d’Empordà, Ermedàs, Vilajoan i Tonyà. Limita, al N, amb els termes de Borrassà i Vilamalla, a l’E amb Siurana i Palau de Santa Eulàlia, al S amb Sant Mori, Vilaür i Bàscara, i a l’W amb Pontós.

La carretera N-II de Barcelona a França passa pel sector occidental del terme i, en alguns trams, coincideix amb la divisòria amb els municipis de Borrassà i Pontós. L’autopista AP-7 travessa la mateixa rodalia, més o menys paral·lela a la general, sense que hi hagi, però, cap accés des del municipi. Garrigàs es comunica amb la carretera general per mitjà d’un brancal de 2 km, i per altres camins, hi enllacen Ermedàs i Vilajoan. A Garrigàs hi ha una cruïlla amb les carreteres locals d’Arenys d’Empordà i la que porta a l’estatal passant per Tonyà i Vilamalla. La línia fèrria de Barcelona a Portbou travessa el sector del nord-est, per Tonyà.

Tots els llocs del municipi pertanyien a la baronia de Siurana. El territori pertangué al comtat d’Empúries i a la fi del segle XVII formava part de la batllia reial de Siurana. El 1195 hi ha notícia d’un cavaller de nom Guillem de Garrigàs.

El Poble

El poble de Garrigàs, on hi ha la casa del comú, és al sector septentrional del terme. El 2005 tenia 193 h. Forma un nucli agrupat al cim d’un pujol, a 101 m d’altitud, amb carrerons estrets i moltes raconades. Les cases, de dues i tres plantes, són dels segles XVII, XVIII i XIX.

L’església parroquial de Sant Miquel de Garrigàs és uns 500 m al nord del poble, en terreny pla, al veïnat de l’Església, de població disseminada. És una església romànica del segle XII, documentada els anys 1279 i 1280, d’una nau amb absis semicircular, construïda amb carreuada. L’actual rectoria, al nucli de la població, es la nova parròquia de Sant Miquel..

Festes

Les festes del poble són la de Sant Pere, el 29 de juny, i la festa major, que té lloc el cap de setmana proper al 29 de setembre, diada de Sant Miquel

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopedia catalana

 

Creixell poble de Borressà

Creixell es un poble del municipi de Borrassà (alt Empordà)

A Creixell hi anem el 24 de gener de 2018

Dades del Municipi

Breu historia del municipiEl municipi de Borrassà, de 9,45 km2, s’estén a l’extrem occidental de la plana al·luvial de l’Alt Empordà i és travessat en direcció W-NE per la riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga. Comprèn el poble de Borrassà, cap de municipi, el poble de Creixell i el petit veïnat de Vilamorell. Es troba molt pròxim a la ciutat de Figueres, i està ben comunicat; la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera forma el límit de llevant del terme, i en surt una carretera local que va a Borrassà i continua fins a Navata; altres uneixen Borrassà amb Creixell i amb Vilafant. La AP-7 de Barcelona a la Jonquera travessa també el terme per la part de llevant de S a N, i té una sortida prop de Borrassà que enllaça amb la N-II.

El Poble

El poble de Creixell es troba 1,2 km al SE de Borrassà, a la vora esquerra de la riera d’Àlguema. El padró del 2005 donava 35 h. Les cases, dels segles XVI-XIX, se situen a la vora de camins empedrats. El castell de Creixell, del qual no han quedat vestigis, fou un dels més importants en la línia de defensa de la frontera del comtat de Besalú amb el d’Empúries durant els segles XI i XII. El personatge més notable sorgit del castell fou Dalmau de Creixell, cavaller templer, que sembla que dirigí l’estratègia de la batalla de Las Navas de Tolosa el 1212. L’anomenada baronia de Creixell, amb Creixell, Borrassà, Pontós i Romanyà d’Empordà, estigué centrada en aquest castell fins al darrer terç del segle XIII, que passà a ser-ne cap el castell de Pontós.

L’actual església de Santa Maria de Creixell, sufragània de la de Borrassà, és un petit edifici bastit al segle XVIII però documentat des del 1319. La imatge de la Mare de Déu de Creixell (marededeu trobada, segons la tradició) és una escultura d’alabastre policromat, gòtica, del segle XV, d’una gran qualitat.

El 1346 hi ha notícia de l’establiment del molí de Creixell, del qual hi ha restes vora la riera d’Àlguema. Davant l’església hi ha les ruïnes de la casa del Rellotger de Creixell, cap d’una facció de bandolers que actuà robant i assassinant els pagesos al darrer quart del segle XIX.

Prop de Creixell es feren diverses troballes arqueològiques: un enterrament neolític, quatre sitges i ceràmica d’un ampli espai cronològic (des d’atuells decorats del segle V aC i ceràmica grega àtica del segle IV aC fins a peces del baix imperi Romà).

Festes

El poble de Creixell celebra la festa major de la Mare de Déu de Creixell al setembre. A més, durant la segona quinzena de maig hi ha la Fira de l’All i l’Oli arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Enciclopèdia catalana

 

Calabuig

Calabuig és un Poble del Municipi de Bàscara l’Alt Empordà
(Girona)
A Calabuig hi anem 24 de gener de 2018

Dades del Municipi

Vegueria Comarques gironines
Comarca Alt Empordà
Entitats de població 4
Població
Total 1.000 (2018)
• Densitat 57,14 hab/km²
Llar 67 (1553)
Gentilici Bascarenc, bascarenca

Breu historia del municipi

El terme municipal de Bàscara, de 17,52 km 2, a l’extrem meridional de la comarca, s’estén a la dreta del Fluvià, en un terreny accidentat lleument per les serres que limiten per ponent la plana empordanesa i que marquen l’interfluvi entre el Fluvià i el Ter (els Terraprims occidentals). Efectivament, les aigües del sector meridional (la capçalera de la riera de Cinyana i altres) van a parar a aquest riu, mentre que diversos torrents del sector septentrional desaigüen al Fluvià, que marca el límit septentrional del terme.

Comprèn la vila de Bàscara, cap de municipi, els pobles agregats de Calabuig i d’Orriols, els quals tingueren en època medieval jurisdiccions independents de la de Bàscara i formaren part de tres comtats distints (Besalú, Empúries i Girona), i la urbanització de les Roques.

El municipi té com a termes veïns Pontós i Garrigàs a septentrió, Vilaür i Saus a llevant, Viladasens (Gironès) a migdia i Vilademuls (Pla de l’Estany) a ponent.

Travessa el terme de S a N la carretera estatal de Barcelona a la Jonquera (N-II), paral·lela a la qual passa la AP-7, que té a l’altura d’Orriols una sortida que mena vers l’Escala. Altres carreteres locals (de Bàscara a Vilaür i a Esponellà, la de Ventalló a Banyoles per Orriols) i camins comuniquen la vila i els nucli principals. Camí tradicional a França, era lloc de parada de les diligències, circumstància de la qual es beneficiaren diversos hostals (Hostal del Mig, Hostal de Dalt, Hostal de la Barca, aquest dit així per la proximitat a la barca amb què hom travessava el Fluvià abans de la construcció moderna del pont sobre el riu).

El Poble

La vila de Bàscara és a 66 m d’altitud, a la riba dreta del Fluvià, al cim d’un turó que domina el riu per la part del nord des d’uns vessants de pendent pronunciat. El 2005 tenia 542 h. El nucli primitiu, que s’estengué extramurs per la banda de migdia als segles XVIII i XIX, es troba al cim, amb restes de les muralles que l’encerclaven, i modernament s’ha format un barri a la vora de la carretera de França, que passa a tocar del puig per llevant.

L’església de Sant Iscle de Bàscara és a la part alta de la vila, al caire del penya-segat sobre el Fluvià. És un temple d’una sola nau, bastit en una bona part al llarg dels segles XVIII i XIX, que conserva restes importants de la construcció de la fi del romànic (la porta romànica del mur meridional, restes de l’aparell al frontis i uns murs laterals). La capçalera és poligonal i tota l’església és sobrealçada per un mur. Sobre l’extrem nord del frontis es bastí un campanar de planta quadrada sobre les restes d’un de cadireta.

A ponent de l’església hi ha les restes de l’antic castell episcopal, format ara per dos cossos rectangulars que formen angle, on s’aixeca la torre de la Presó, de planta circular, atalussada; les restes més antigues són dels segles XIV i XV, i el bisbat en mantingué la possessió fins a la fi de l’Antic Règim. Les muralles formaven un recinte que encerclava el planell superior del puig i en resten vestigis de datació diversa; els murs del costat de llevant són els més ben conservats.

El nucli interior del recinte és de carrers estrets, que recorden el passat de la vila (carrer de l’Hospital, de l’Oli); nombroses cases tenen portals adovellats, algunes amb finestres decorades, i la plaça Major conserva algunes restes de porxos. Ha estat declarat conjunt historicoartístic.

Festes

Per Reis té lloc una cavalcada amb un concurs de fanalets. Des del 1985 la vila de Bàscara recuperà el mercat dels Tortells, que es remunta a l’any 1263; s’escau el diumenge abans del diumenge de Rams. La festa major d’estiu de sant Joaquim té lloc el segon diumenge d’agost i el cap de setmana pròxim al 17 de novembre, se celebra la festa major de sant Iscle.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Cadaqués

 
Cadaqués és un municipi de l’alt Empordà (Girona)

A Cadaqués hi anem el 31 de març de 2013

Dades del Municipi

Vegueria Comarques gironines
Comarca Alt Empordà

Capital Cadaqués
Entitats de població 1
Població
Total 2.752 (2018)
• Densitat 104,24 hab/km²
Llar 87 (1553)
Gentilici Cadaquesenc, cadaquesenca

Breu historia del municipi

El terme municipal de Cadaqués, de 26,44 km2, s’estén al sector de llevant de la península del cap de Creus, extrem més oriental de la península Ibèrica, en terrenys accidentats pels vessants finals de la serra de Rodes, que en contacte amb la mar formen una costa extremament articulada. A llevant limita amb la Mediterrània, mentre que per ponent ho fa amb els municipis de Roses i del Port de la Selva.

Comprèn la vila de Cadaqués, cap de municipi, al fons de la badia del mateix nom, l’antic nucli pescador de Portlligat i diverses urbanitzacions de tipus residencial i turístic. Hi porta una carretera local des de Roses i una altra carretera des del Port de la Selva.

L’etimologia del topònim ha estat discutida: una opinió el fa derivar de “cap de quers” (roques), potser influïda pels gravats francesos del segle XVII on es llegeix Cap de Quiers, mentre una altra el fa derivar de “lloc abundant en càdecs” (ginebre, arbust).

El Poble

La vila de Cadaqués es troba a 23 m d’altitud, al fons de la badia. El nucli antic estava emmurallat i ocupava el pujol rocós de la dreta de la riera que acaba en el lloc anomenat la punta des Baluard (o Riba de Nemesi Llorens), on encara s’alça una torre semicilíndrica que abans de la construcció de la riba s’assentava sobre les roques batudes per la mar, emblanquinada com totes les cases de la vila. Conserva el portal de l’antic recinte, d’arc rebaixat i cobert d’emblanquinat, que donava a la Platja Gran (a l’altre extrem hi havia el portal d’Amunt) des d’on, pel carrer del Call (nom que evidencia l’existència d’un nucli jueu a l’edat mitjana), costerut, s’arriba dalt del turó, coronat per l’església; un altre carrer seguia l’esquena d’ase des Baluard i desembocava a la placeta de l’Ajuntament; entre aquests dos carrers principals, una xarxa de carrerons estrets i costeruts, empedrats amb lloses i còdols, i placetes formen el conjunt arquitectònic del vell Cadaqués. Des des Baluard la vila s’estén a banda i banda, fent dues grans corbes sobre la badia, resseguida per la riba.

Carrer de Cadaqués (Alt Empordà)

 

© C.I.C – MOIÀ

 

L’església parroquial de Santa Maria s’alça al punt més enlairat del nucli antic, i la seva gran fàbrica presideix la vila i li dona la característica silueta des de la mar i des del camí que ve del coll de Perafita, tan sovint representada pels pintors que han utilitzat Cadaqués com a tema de paisatge. Iniciada a mitjan segle XVI, en la seva major part és d’estil gòtic tardà (una bona part de la nau única, la capçalera poligonal de set cares i les capelles laterals); la part de la nau propera al frontis és del segle XVII (1634-40), i l’anomenada capella fonda, al mur esquerre, és dels segles XVIII i XIX. Al frontis, reformat modernament, hi ha una porta d’arc de punt rodó i una rosassa. Corona la façana un minúscul campanar de cadireta, i sobre el costat esquerre s’alça el campanar de torre, de base quadrada i un cos superior octagonal. Conserva un dels retaules barrocs de l’escola de Vic més interessants dels que han perdurat a Catalunya, i el més notable de l’Empordà. La fusta es contractà ja el 1705, però la guerra de Successió retardà el contracte amb els escultors fins el 1723; projectat per Jacint Moretó, els executors foren el també vigatà Pau Costa i sobretot l’escultor de Figueres Joan Torres, auxiliat pel fuster gironí Josep Serrano. Completen la decoració barroca de l’església nou retaules de fusta daurada, molt més petits, a les capelles laterals (segles XVII i XVIII), i té també interès la trona de pedra i l’orgue del segle XIX, amb curioses taules pintades. Exteriorment l’edifici és arrebossat i emblanquinat.

Façana principal de Casa Serinyana

 

© ALBERTO GONZÁLEZ ROVIRA

 

L’eixample que ressegueix la badia a banda i banda de la vila es formà sobretot a partir del moment d’eufòria econòmica de mitjan segle XIX, i després amb els diners dels americans emigrats a Cuba. Hi ha notables edificis vuitcentistes, com la Casa Rahola, obra de J. Roca i Bros de vers el 1860, a la plaça de les Herbes, el del casino L’Amistat i altres; són modernistes la Casa Serinyana (1910), la Casa Pont i les escoles (1915). Ja a la postguerra, arquitectes prestigiosos van planejar cases i apartaments (Peter Harnden i Lanfranco Bombelli, J. A. Coderch, F. de Correa i A. Milà, O. Tusquets i L. Clotet, i altres). L’antic Hotel Miramar (dit després Hotel Cap de Creus), que fou el primer de la població (a la plaça de les Herbes) i acollí il·lustres visitants, ha estat convertit en el Museu Perrot Moore (acull una important col·lecció de gravats europeus dels segles XV al XX).

Festes

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”b74dde7a” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Cadaqués{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia catalana

Borrassà

 
Borrassà  és un municipi del alt Empordà (Girona)

A Borrassà,  hi anem el 24 de gener de 2018

Dades del Municipi

Comarca Alt Empordà
Entitats de població 3
Població
Total 702 (2018)
• Densitat 74,68 hab/km²
Llar 41 (1553)
Gentilici Borrassanenc, borrassanenca

Breu historia del municipi

El municipi de Borrassà, de 9,45 km2, s’estén a l’extrem occidental de la plana al·luvial de l’Alt Empordà i és travessat en direcció W-NE per la riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga. Comprèn el poble de Borrassà, cap de municipi, el poble de Creixell i el petit veïnat de Vilamorell. Es troba molt pròxim a la ciutat de Figueres, i està ben comunicat; la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera forma el límit de llevant del terme, i en surt una carretera local que va a Borrassà i continua fins a Navata; altres uneixen Borrassà amb Creixell i amb Vilafant. La AP-7 de Barcelona a la Jonquera travessa també el terme per la part de llevant de S a N, i té una sortida prop de Borrassà que enllaça amb la N-II.

El Poble

El poble de Borrassà, a 73 m d’altitud, centra el territori municipal. El 2005 tenia 518 h. El poble ocupa una extensió considerable, amb carrers estrets, una ampla plaça Major prop de l’església, i ravals als extrems forans. L’església parroquial de Sant Andreu de Borrassà és un edifici del segle XVIII que aprofità, en una gran part de les parets mestres, elements defensius de l’antic castell o fortalesa de Borrassà, esmentada des de la primera meitat del segle XIV, a més d’elements d’una església anterior, altmedieval (probablement del segle X, amb filades d’opus spicatum). De grans dimensions, la façana és barroca, profusament decorada amb relleus de pedra calcària. El campanar, bastant alt, té forma octagonal, és ornamentat i coronat per un cos també octagonal més reduït. Prop de la façana, a l’espai de l’antic cementiri, avui passeig públic, hi ha una creu de terme gòtica amb l’escut probablement dels Creixell.

El Mas Brascó, a tramuntana del poble, enlairat, és un notable casal del segle XVI, amb portal adovellat i finestres d’arc conopial goticorenaixentistes, amb el mateix escut de la creu de terme. Cal Batlle és una gran casa pairal dels segles XVIII i XIX, a migdia de la població.

Festes

El poble celebra la festa major petita en honor de sant Sebastià al gener, i la festa major d’estiu el 9 i 10 de juliol, on un dels actes més singular són les competicions de xanquers. També se celebra al municipi la festivitat de Sant Andreu el cap de setmana proper al 29 de novembre.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”14ed3d2a” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Borrassà{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia catalana

Bàscara

Bàscara és un municipi de la comarca del Alt Empordà

A Bàscara hi anem el 24 de gener de 2018

Dades del Municipi

Vegueria Comarques gironines
Comarca Alt Empordà
Entitats de població 4
Població
Total 1.000 (2018)
• Densitat 57,14 hab/km²
Llar 67 (1553)
Gentilici Bascarenc, bascarenca

 

Bàscara 601
Calabuig 80
Orriols 172
les Roques 132

Breu historia del municipi

El terme municipal de Bàscara, de 17,52 km 2 , a l’extrem meridional de la comarca, s’estén a la dreta del Fluvià, en un terreny accidentat lleument per les serres que limiten per ponent la plana empordanesa i que marquen l’interfluvi entre el Fluvià i el Ter (els Terraprims occidentals). Efectivament, les aigües del sector meridional (la capçalera de la riera de Cinyana i altres) van a parar a aquest riu, mentre que diversos torrents del sector septentrional desaigüen al Fluvià, que marca el límit septentrional del terme.

Comprèn la vila de Bàscara, cap de municipi, els pobles agregats de Calabuig i d’Orriols, els quals tingueren en època medieval jurisdiccions independents de la de Bàscara i formaren part de tres comtats distints (Besalú, Empúries i Girona), i la urbanització de les Roques.

El municipi té com a termes veïns Pontós i Garrigàs a septentrió, Vilaür i Saus a llevant, Viladasens (Gironès) a migdia i Vilademuls (Pla de l’Estany) a ponent.

Travessa el terme de S a N la carretera estatal de Barcelona a la Jonquera (N-II), paral·lela a la qual passa la AP-7, que té a l’altura d’Orriols una sortida que mena vers l’Escala. Altres carreteres locals (de Bàscara a Vilaür i a Esponellà, la de Ventalló a Banyoles per Orriols) i camins comuniquen la vila i els nucli principals. Camí tradicional a França, era lloc de parada de les diligències, circumstància de la qual es beneficiaren diversos hostals (Hostal del Mig, Hostal de Dalt, Hostal de la Barca, aquest dit així per la proximitat a la barca amb què hom travessava el Fluvià abans de la construcció moderna del pont sobre el riu).

El Poble

La vila de Bàscara és a 66 m d’altitud, a la riba dreta del Fluvià, al cim d’un turó que domina el riu per la part del nord des d’uns vessants de pendent pronunciat. El 2005 tenia 542 h. El nucli primitiu, que s’estengué extramurs per la banda de migdia als segles XVIII i XIX, es troba al cim, amb restes de les muralles que l’encerclaven, i modernament s’ha format un barri a la vora de la carretera de França, que passa a tocar del puig per llevant.

L’església de Sant Iscle de Bàscara és a la part alta de la vila, al caire del penya-segat sobre el Fluvià. És un temple d’una sola nau, bastit en una bona part al llarg dels segles XVIII i XIX, que conserva restes importants de la construcció de la fi del romànic (la porta romànica del mur meridional, restes de l’aparell al frontis i uns murs laterals). La capçalera és poligonal i tota l’església és sobrealçada per un mur. Sobre l’extrem nord del frontis es bastí un campanar de planta quadrada sobre les restes d’un de cadireta.

A ponent de l’església hi ha les restes de l’antic castell episcopal, format ara per dos cossos rectangulars que formen angle, on s’aixeca la torre de la Presó, de planta circular, atalussada; les restes més antigues són dels segles XIV i XV, i el bisbat en mantingué la possessió fins a la fi de l’Antic Règim. Les muralles formaven un recinte que encerclava el planell superior del puig i en resten vestigis de datació diversa; els murs del costat de llevant són els més ben conservats.

El nucli interior del recinte és de carrers estrets, que recorden el passat de la vila (carrer de l’Hospital, de l’Oli); nombroses cases tenen portals adovellats, algunes amb finestres decorades, i la plaça Major conserva algunes restes de porxos. Ha estat declarat conjunt historicoartístic.

Festes

Per Reis té lloc una cavalcada amb un concurs de fanalets. Des del 1985 la vila de Bàscara recuperà el mercat dels Tortells, que es remunta a l’any 1263; s’escau el diumenge abans del diumenge de Rams. La festa major d’estiu de sant Joaquim té lloc el segon diumenge d’agost i el cap de setmana pròxim al 17 de novembre, se celebra la festa major de sant  Iscle.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”81858cbf” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”bàscara{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia catalana