Arxiu de la categoria: General

Bordegassos 2020-2021

Bordegassos 2020-2021

Van ser dos anys de pandemia COVID. i no vam actuar, es va treballar per el 50 aniversari, i arreglémoslas el local,  inaugurem la remolaracio del local i fem una actuación de sis al local

El març de 2020 fem una sola actuació el día de la dona amb un pilar

de cara als 50 anys de la colla, el Miquel Arnal i jo ens anomenen pabordes

fotos de l’any 2020  

Fotos 2021

Per la fira 2021 fem una actuació

14 de desemebre, actuem a la plaça de les cols sols déspres de dos anys, tots amb mascareta, va molt be fem el que havien  platajat la tecnica

dadas de l’actuació:

Tres de set, quatre de set, torre de sis. cinc de sis, pilar de cinc i pilar de dol per en Miquel Gonzàlez, que ens va deixar aquesta setmana.

Fotos de la Maite

Bordegassos 2022

Bordegassos 2022 any del 50 aniversari

Presentación 50 aniversari

A l’auditori el 19 de mare es fa l’acte, ve el president de la Generalitat l’alcaldesa, la regidora de cultura i membres del consistoire.

L’acte va ser un exit, videos de la colla musica amb  directe, un discours del nostre président extraordinari etc.

Video de l’acte

Fotos Maite

Primera, actuacio  previa de Sant Jordi, amb castellers de Castelldefels i Minyons de l’Arboç

Castells:

Bordegassos: 5/6, 3/7, 4/6 i P/5

Arboç i Castelldefels castells de sis

fotos Maitre

Sant Jordi

Fotos Maite

Sant Cugat

Fotos Maite, no hi erem

Nou Barris

Fotos Maite

Tarragona Sant Pere i Sant Pau

Fotos Maite

Diada Origens

Fotos Maite

La Grallada

Fotos Maite

Festes Sant Pere

El Catllar

Diada de les Neus

Fotos Maite

Vilanova del Camí

Diada Albert Salvany

Fotos Maite

Concrs de Castells

Fotos Maite

Dia de la Colla de Sabadell

Fotos Maite

Diada del Esperidió

Fotos Maite

Altafulla

Fotos Maite

Diada de la Colla

Fotos Maite

 

 

Guils de Cerdanya

Guils és un municipi de la comarca de la Cerdanya (Girona)
A Guils hi anem el 15 de març de 2015

Dades del Municipi

Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Cerdanya
Població
Total 529 (2018)
• Densitat 24,05 hab/km²
Llar 16 (1553)
Gentilici Guilsenc, guilsenca

Breu historia del municipi

El terme de Guils de Cerdanya s’estén en forma allargassada, del NW al SE, a ponent de Puigcerdà, des de l’estreta llenca de terreny, al N, que va de Puigpedrós (2 914 m), passa pel Pedró de la Tossa (2 695 m), per Puigfarinós (2 594 m) i pel Roc Colom, a partir del qual el territori municipal s’eixampla i baixa pels vessants meridionals del serrat de Puigfarinós, per la serra de la Baga, per Coma Ermada de Guils, per la pleta de les Cases, la Socarrada i altres accidents del vessant dret de la vall de Querol o d’Aravó, fins a tocar el riu d’Aravó, a l’E de Saneja. Per tota la part que correspon a tramuntana d’aquesta línia el municipi, seguint un traçat irregular del vessant de la vall, és limítrof amb l’Alta Cerdanya i, doncs, amb França. El termenal segueix després, des de Saneja, el curs del riu d’Aravó, al límit amb Puigcerdà. Confronta també amb aquest municipi per un petit sector a migdia, pel pla de Ventajola, per on passa la carretera de Puigcerdà. Per ponent i per migdia limita amb Ger (per les Roques Feres, al vessant de ponent del Puig Peransau, de 1 777 m, i la Serra Boledosa) i amb Bolvir (per la roca de Tirallonga, 1 271 m, i el serrat dels Fills).

Per la part de llevant el terme és drenat pel riu de Querol o d’Aravó directament o a través dels seus afluents per la dreta, el torrent del Tarterès i el Riu Tort; en la resta, per diversos torrents, afluents directes del Segre, com ara el torrent de la Mata de l’Ós o dels Estanys i encara d’altres.

El municipi comprèn el poble de Guils, que n’és el cap, i el de Saneja, els veïnats de Sant Martí d’Aravó i de Sant Martí de Cerdanya i el despoblat de Senillers, a més de diverses urbanitzacions.

A migdia travessa el terme la carretera N-260, de Puigcerdà vers la Seu d’Urgell. A tramuntana d’aquesta i també per la part plana del terme, on radiquen els distints llogarets i el poble, hi passa paral·lela la carretera veïnal de Puigcerdà a Sant Martí d’Aravó i a Bolvir. De la N-260 un ramal puja cap a Sant Martí d’Aravó, Saneja i Guils. A l’entrada d’aquest poble surt, a la dreta, una pista forestal al refugi de la Feixa i al prat i bosc de la Mànega (2 200 m), ja en terme de Ger. D’ací es pot anar cap als propers estanys de Malniu (Meranges) i Guils (Ger). Aquesta via enllaça amb la que puja de Meranges al refugi forestal de Malniu. Egils és mencionat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. L’any 1035 el comte Guifre de Cerdanya llegà al seu fill Arduí la senyoria que tenia a la vila de Guils. La parròquia de Guils pertangué durant aquest segle al monestir de Sant Martí de Canigó. Al segle XIV el lloc de Guils era de la senyoria de l’abat de Santes Creus. El 1698 pertanyia a la comunitat de beneficiats de Puigcerdà.

El Poble

El poble de Guils de Cerdanya (1 385 m), amb 145 h el 2001, és situat al raiguer de la muntanya, en un replà de la solana. L’església parroquial de Sant Esteve de Guils és un edifici romànic, amb un absis ornamentat exteriorment amb un fris de dents de serra i un altre amb petites mènsules, del qual parteixen unes fines lesenes en forma de mitja columna amb un petit capitell al capdamunt. Interiorment es cobreix amb volta de quart d’esfera que s’obre a la nau per dos arcs en gradació apuntats. Bé que l’església fou consagrada el 1042, aquest absis correspon a una obra posterior, del segle XII avançat. La porta és d’aquest mateix període. És un exemplar amb arquivoltes ornamentades en gradació, que descansen sobre tres parells de columnes, els capitells de les quals presenten temes de bestiari i de fullatge esculpits. El campanar d’espadanya, de dos ulls i un de sobreposat, és sobre la paret de ponent. Les capelles laterals són afegides posteriorment. De l’església procedeix un frontal d’altar romànic (segle XII) amb escenes de la vida de sant Esteve que es conserva al Museo del Prado de Madrid.

Guils celebra la festa major per Sant Isidre, al maig, i la festa del Patró per Sant Esteve, al de-sembre. Laagost és també un mes festiu, amb l’aplec de Fontanera i la Trobada d’Acordionistes

Festes

Guils celebra la festa major per Sant Isidre, al maig, i la festa del Patró per Sant Esteve, al de-sembre. Laagost és també un mes festiu, amb l’aplec de Fontanera i la Trobada d’Acordionistes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Enciclopèdia catalana

Web Ajuntament

Castellfolit de Riubregós

 

Castellfollit de Riubregós és un municipi de l’Anoia
A Castellfollit de Riubregós hi anem el 2 de juny de 2019 

Dades del Municipi

Vegueria Penedès
Comarca Anoia
Població
Total 156 (2018)
• Densitat 5,95 hab/km²
Llar 41 (1553)
Gentilici Castellfollitenc, castellfollitenca

Breu historia del municipi

El municipi de Castellfollit de Riubregós té 26,21 km 2 . Limita al N amb Torà (Segarra), a l’E amb l’enclavament d’Enfesta (la Molsosa, Solsonès) i amb Calonge de Segarra, al S amb Pujalt i a l’W amb Estaràs i amb Ivorra (els dos també de la Segarra). Dista uns 10 km de Calaf i uns 7 de Torà i es troba més ben relacionat amb les terres de la Segarra pròpiament dita, vers on van les aigües del Llobregós o Riubregós, que amb la Segarra Calafina, però el fet de pertànyer a la província de Barcelona, de la qual és el darrer poble, i de trobar més bons serveis a Calaf, decanten la població cap a l’àrea comercial de Calaf. La seva parròquia fou sempre del bisbat d’Urgell i després del de Solsona, mentre que la resta de pobles del sector de Calaf foren sempre de Vic. El fet d’adscriure el terme a la província de Barcelona i al partit judicial d’Igualada al principi del segle XIX va decantar des d’aleshores aquest terme vers l’Anoia, a la Segarra Calafina.

El cap de municipi, Castellfollit de Ruibregós, es troba situat vora la carretera C-1412 que, sortint de la A-2, passa per Calaf, Castellfollit i Torà, i s’endinsa aleshores dins de terres segarrenques fins a Ponts i més enllà, al Pallars Jussà fins a Tremp. Antigament hi havia dos camins que travessaven el terme: el camí reial i el camí de la sal. Per aquest darrer passaven els traginers de sal, presents durant bona part de la història de la població. Tota la vida del terme se centra a la vall excavada del Llobregós entre els guixos, les sorres i les margues oligocèniques.

El Poble

El poble de Castellfollit de Riubregós (482 m d’altitud) és a la confluència del Torrent Magre amb el Llobregós, arrecerat a la serra ocupada per les restes del castell Follit. Es mostra com un típic poble de carrerons estrets, cases que llueixen llindes dels segles XVIII i XIX i plaça Major porticada. L’església de la Mare de Déu del Roser fou bastida al segle XVII tot substituint en la parroquialitat l’antiga de Santa Maria del Priorat, massa allunyada de la població. En una capella lateral guarda una interessant imatge de la Mare de Déu de Montserrat, d’estil gòtic tardà, procedent de Santa Maria del Priorat.

Carrers de Castellfollit de Riubregós

© C.I.C.-MOIÀ

El castell de Castellfollit, molt malmès pels estralls de les guerres, en especial per la voladura que hi féu el 1822 el general Mina quan el va arrasar i amb ell la població, conserva encara restes notables de murs i de dependències, una de les quals amb volta i grafits amb dibuixos medievals, en què es destaca una antiga edificació, uns cavallers i l’escut dels Cardona, cosa que permet de datar-los al principi del segle XIV, quan el castell va passar a l’òrbita dels Cardona. A més del castell pròpiament dit, té dues torres albarranes als dos puigs que l’envolten, les quals formaven una línia defensiva de primer ordre.Festes

La població celebra la festa major d’hivern per Sant Vicenç, al gener, i a l’agost es fa la festa major de Sant Roc, patró del poble. Al juliol i a l’agost se celebra, un diumenge al mes, la Firantiga, on es poden comprar i vendre antiguitats.

Fotos

Clica  i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Ajuntament

Enciclopèdia catalana

Creixell poble de Borressà

Creixell es un poble del municipi de Borrassà (alt Empordà)

A Creixell hi anem el 24 de gener de 2018

Dades del Municipi

Breu historia del municipiEl municipi de Borrassà, de 9,45 km2, s’estén a l’extrem occidental de la plana al·luvial de l’Alt Empordà i és travessat en direcció W-NE per la riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga. Comprèn el poble de Borrassà, cap de municipi, el poble de Creixell i el petit veïnat de Vilamorell. Es troba molt pròxim a la ciutat de Figueres, i està ben comunicat; la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera forma el límit de llevant del terme, i en surt una carretera local que va a Borrassà i continua fins a Navata; altres uneixen Borrassà amb Creixell i amb Vilafant. La AP-7 de Barcelona a la Jonquera travessa també el terme per la part de llevant de S a N, i té una sortida prop de Borrassà que enllaça amb la N-II.

El Poble

El poble de Creixell es troba 1,2 km al SE de Borrassà, a la vora esquerra de la riera d’Àlguema. El padró del 2005 donava 35 h. Les cases, dels segles XVI-XIX, se situen a la vora de camins empedrats. El castell de Creixell, del qual no han quedat vestigis, fou un dels més importants en la línia de defensa de la frontera del comtat de Besalú amb el d’Empúries durant els segles XI i XII. El personatge més notable sorgit del castell fou Dalmau de Creixell, cavaller templer, que sembla que dirigí l’estratègia de la batalla de Las Navas de Tolosa el 1212. L’anomenada baronia de Creixell, amb Creixell, Borrassà, Pontós i Romanyà d’Empordà, estigué centrada en aquest castell fins al darrer terç del segle XIII, que passà a ser-ne cap el castell de Pontós.

L’actual església de Santa Maria de Creixell, sufragània de la de Borrassà, és un petit edifici bastit al segle XVIII però documentat des del 1319. La imatge de la Mare de Déu de Creixell (marededeu trobada, segons la tradició) és una escultura d’alabastre policromat, gòtica, del segle XV, d’una gran qualitat.

El 1346 hi ha notícia de l’establiment del molí de Creixell, del qual hi ha restes vora la riera d’Àlguema. Davant l’església hi ha les ruïnes de la casa del Rellotger de Creixell, cap d’una facció de bandolers que actuà robant i assassinant els pagesos al darrer quart del segle XIX.

Prop de Creixell es feren diverses troballes arqueològiques: un enterrament neolític, quatre sitges i ceràmica d’un ampli espai cronològic (des d’atuells decorats del segle V aC i ceràmica grega àtica del segle IV aC fins a peces del baix imperi Romà).

Festes

El poble de Creixell celebra la festa major de la Mare de Déu de Creixell al setembre. A més, durant la segona quinzena de maig hi ha la Fira de l’All i l’Oli arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Enciclopèdia catalana

 

Cornudella del Montsant

Cornudella del Montsant és un municipi de la comarca del Priorat  (Tarragona)

A Cornudella del Montsant hi anem el 6 de desembre de 2013

Dades del Municipi

Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Priorat

Entitats de població 3
Conté la localitat Albarca
Població
Total 964 (2018)
• Densitat 15,18 hab/km²
Llar 162 (1553)
Gentilici Cornudellenc,cornudellenca
Albarca 3
Cornudella de Montsant 991
Siurana

Breu historia del municipi

És el més extens de la comarca. Limita amb Porrera (S), la Morera de Montsant (W), Ulldemolins (NW), Vilanova de Prades (N), terme que pertany a la Conca de Barberà, Prades (NE), la Febró (E) i Arbolí (SE), tots tres municipis de la comarca del Baix Camp, i en un punt al SE amb l’Alforja, terme que també pertany a aquesta comarca. Es troba a la vall alta del riu de Siurana, entre els massissos de Montsant, a ponent (que culmina aquí a la Roca Corbatera, a 1 163 m) i les Muntanyes de Prades, a llevant (la Gritella, 1 089 m), units pel coll d’Albarca (sector N del terme). Aquesta vall, dita també vall de Cornudella, és drenada pel riu de Siurana i diversos afluents. A l’extrem septentrional les aigües van a parar al vessant esquerre del riu de Montsant, mentre que al meridional la serra del Molló separa la conca del riu de Siurana de la vall de la Garranxa (Porrera).

El pantà de Siurana es troba a la confluència amb la riera de l’Argentera, té una resclosa de 63 m d’alçària i 260 m de llargària. La capacitat d’embassament és de 12,4 hm3. La conca de captació té 88 km 2 . Les obres s’iniciaren el 1960 i foren acabades el 1974 per la Comunitat de Regants de Riudecanyes. El canal de Siurana, que duu les aigües del pantà fins al de Riudecanyes, travessa les muntanyes de la Garranxa i del coll de la Teixeta.

La part oriental del terme, dins les Muntanyes de Prades, és formada per les grans i imposants cingleres de Siurana i Siuranelles, on s’assenta el poble i antic municipi de Siurana de Prades, incorporat al de Cornudella el 1942 després dels tràmits iniciats el 1915. Siurana havia tingut un terme extensíssim que anava des de Vimbodí fins a Mont-roig.

El terme comprèn la vila de Cornudella de Montsant, cap de municipi, els pobles de Siurana de Prades i d’Albarca.

Travessa el terme l’antiga carretera comarcal C-242 de les Borges del Camp a Fraga, que des del coll d’Alforja (SE) continua en direcció NW cap a Cornudella, Albarca i Ulldemolins. D’aquesta carretera surten diversos ramals cap a Poboleda, la Morera de Montsant i Prades.

El Poble

La vila de Cornudella de Montsant (533 m d’altitud) és situada a la vall, al peu de l’inici de les Muntanyes de Prades, a l’antic camí ral que duia del Camp cap a les Garrigues. El 2005 tenia 901 h.

Al poble hi ha diverses cases amb dovelles de pedra i elements decoratius dels segles XVI al XVIII. El seu Hostal del Racó ha estat reproduït al Poble Espanyol de Barcelona. Alguns edificis han estat reconstruïts com a lloc de segona residència. L’arxiu municipal, força ric, guarda documentació des del segle XIV. L’edifici més notable és l’església parroquial de Santa Maria, d’estil renaixentista. La planta és obra de Pere Blai, que la traçà cap al 1599. L’edifici modernista del Celler Cooperatiu, bastit l’any 1919, fou dissenyat per l’arquitecte Cèsar Martinell, de l’escola Gaudiniana i l’any 2002 fou declarat bé cultural d’interès nacional.

A la vila de Cornudella trobem una sala d’actes polivalent depenent de l’ajuntament i dos teatres-cinema, la Renaixença, del 1933, i l’Íntim, del 1903, pertanyents a sengles societats culturals ja desaparegudes però molt actives a principis de segle XX. L’any 2000 fou inaugurat el Museu Peris-Aragonès, de caràcter etnològic.

Festes

Entre les celebracions de més anomenada destaca la festa major,el tercer cap de setmana d’agost, que inclou un aplec de sardanes, així com les jornades gastronòmiques, celebrades l’últim diumenge de maig, l’esmentat mercat deartesania, el juny, el ball per Sant Cristòfol i una paellada molt concorreguda l’11 de setembre. Altres festes singulars són les de Sant Joan, al juny, la festa de l’arbre al març i la festa de la Mare de Déu de la vila, el 8 de setembre, que antigament era la festa major

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”11821053″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Cornudella de montsant{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia catalana

Costa del Montseny

 
 Costa del Montseny és un poble del municipi de Fogars del Montclús comarca Vallès Oriental (Barcelona) 

A Costa del Montseny hi anem el 31 d’octubre de 2013

Dades del Municipi

Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Vallès Oriental
Entitats de població 6
Població
Total 466 (2018)
• Densitat 11,74 hab/km²
Llar 36 (1553)
Gentilici fogarencs, fogarenques

Costa del Montseny, la114Fogars de Montclús32Mosqueroles143Pertegàs, el124Rieral, el28Santa Fe de Montseny12Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia del municipi

El Poble

Poble (620 m alt.) del municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental), al vessant meridional del turó de l’Home (Montseny), damunt la Tordera.
Població:

101 h

[2009]

L’església parroquial (Sant Esteve), que fou annexa de la de Santa Susanna de Vilamajor, és romànica.

Festes

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”6631cbd1″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Costa del montseny{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Cadaqués

 
Cadaqués és un municipi de l’alt Empordà (Girona)

A Cadaqués hi anem el 31 de març de 2013

Dades del Municipi

Vegueria Comarques gironines
Comarca Alt Empordà

Capital Cadaqués
Entitats de població 1
Població
Total 2.752 (2018)
• Densitat 104,24 hab/km²
Llar 87 (1553)
Gentilici Cadaquesenc, cadaquesenca

Breu historia del municipi

El terme municipal de Cadaqués, de 26,44 km2, s’estén al sector de llevant de la península del cap de Creus, extrem més oriental de la península Ibèrica, en terrenys accidentats pels vessants finals de la serra de Rodes, que en contacte amb la mar formen una costa extremament articulada. A llevant limita amb la Mediterrània, mentre que per ponent ho fa amb els municipis de Roses i del Port de la Selva.

Comprèn la vila de Cadaqués, cap de municipi, al fons de la badia del mateix nom, l’antic nucli pescador de Portlligat i diverses urbanitzacions de tipus residencial i turístic. Hi porta una carretera local des de Roses i una altra carretera des del Port de la Selva.

L’etimologia del topònim ha estat discutida: una opinió el fa derivar de “cap de quers” (roques), potser influïda pels gravats francesos del segle XVII on es llegeix Cap de Quiers, mentre una altra el fa derivar de “lloc abundant en càdecs” (ginebre, arbust).

El Poble

La vila de Cadaqués es troba a 23 m d’altitud, al fons de la badia. El nucli antic estava emmurallat i ocupava el pujol rocós de la dreta de la riera que acaba en el lloc anomenat la punta des Baluard (o Riba de Nemesi Llorens), on encara s’alça una torre semicilíndrica que abans de la construcció de la riba s’assentava sobre les roques batudes per la mar, emblanquinada com totes les cases de la vila. Conserva el portal de l’antic recinte, d’arc rebaixat i cobert d’emblanquinat, que donava a la Platja Gran (a l’altre extrem hi havia el portal d’Amunt) des d’on, pel carrer del Call (nom que evidencia l’existència d’un nucli jueu a l’edat mitjana), costerut, s’arriba dalt del turó, coronat per l’església; un altre carrer seguia l’esquena d’ase des Baluard i desembocava a la placeta de l’Ajuntament; entre aquests dos carrers principals, una xarxa de carrerons estrets i costeruts, empedrats amb lloses i còdols, i placetes formen el conjunt arquitectònic del vell Cadaqués. Des des Baluard la vila s’estén a banda i banda, fent dues grans corbes sobre la badia, resseguida per la riba.

Carrer de Cadaqués (Alt Empordà)

 

© C.I.C – MOIÀ

 

L’església parroquial de Santa Maria s’alça al punt més enlairat del nucli antic, i la seva gran fàbrica presideix la vila i li dona la característica silueta des de la mar i des del camí que ve del coll de Perafita, tan sovint representada pels pintors que han utilitzat Cadaqués com a tema de paisatge. Iniciada a mitjan segle XVI, en la seva major part és d’estil gòtic tardà (una bona part de la nau única, la capçalera poligonal de set cares i les capelles laterals); la part de la nau propera al frontis és del segle XVII (1634-40), i l’anomenada capella fonda, al mur esquerre, és dels segles XVIII i XIX. Al frontis, reformat modernament, hi ha una porta d’arc de punt rodó i una rosassa. Corona la façana un minúscul campanar de cadireta, i sobre el costat esquerre s’alça el campanar de torre, de base quadrada i un cos superior octagonal. Conserva un dels retaules barrocs de l’escola de Vic més interessants dels que han perdurat a Catalunya, i el més notable de l’Empordà. La fusta es contractà ja el 1705, però la guerra de Successió retardà el contracte amb els escultors fins el 1723; projectat per Jacint Moretó, els executors foren el també vigatà Pau Costa i sobretot l’escultor de Figueres Joan Torres, auxiliat pel fuster gironí Josep Serrano. Completen la decoració barroca de l’església nou retaules de fusta daurada, molt més petits, a les capelles laterals (segles XVII i XVIII), i té també interès la trona de pedra i l’orgue del segle XIX, amb curioses taules pintades. Exteriorment l’edifici és arrebossat i emblanquinat.

Façana principal de Casa Serinyana

 

© ALBERTO GONZÁLEZ ROVIRA

 

L’eixample que ressegueix la badia a banda i banda de la vila es formà sobretot a partir del moment d’eufòria econòmica de mitjan segle XIX, i després amb els diners dels americans emigrats a Cuba. Hi ha notables edificis vuitcentistes, com la Casa Rahola, obra de J. Roca i Bros de vers el 1860, a la plaça de les Herbes, el del casino L’Amistat i altres; són modernistes la Casa Serinyana (1910), la Casa Pont i les escoles (1915). Ja a la postguerra, arquitectes prestigiosos van planejar cases i apartaments (Peter Harnden i Lanfranco Bombelli, J. A. Coderch, F. de Correa i A. Milà, O. Tusquets i L. Clotet, i altres). L’antic Hotel Miramar (dit després Hotel Cap de Creus), que fou el primer de la població (a la plaça de les Herbes) i acollí il·lustres visitants, ha estat convertit en el Museu Perrot Moore (acull una important col·lecció de gravats europeus dels segles XV al XX).

Festes

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”b74dde7a” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Cadaqués{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia catalana