Arxiu de la categoria: General

Vacances 2024 Cabo Sud

Sortim el divendres 16 de febrer 

a les  6’45h Ens recullen amb taxi a casa paguem 12€ mes cada u per recollir-nos a casa de Vilanova cap al aeroport, agafem l’avió a les 10’45h  hem dinat i sopat a l’avió, A les 10’45 sortim cap a Santiago de Xile, seiem al mig del avió comprem auriculars i cervesa 

Arribem a les 21h a Santiago de Chile la una hora española, el trajecte prou bé 14 hores, ara anirem al hotel i demà més.

—————————————————————————————————-


Dissabte 17 febrero Santiago de Chile

Santiago a les 9 després d’esmorzar ens ve a buscar el bus

Visitem el centre catedral el mercat central, el guia ens recomana no portar res de valor a sobre, tot i així al Toni li estiren la cadena, dinem al restaurant Galindo al barri de Bellavista

Tarda anem en funicular i aeri al monte.. que es veu tot sanntiago en acabar anem amb metro fins l’hotel mengem sortit de fruita i a dormir. Anècdota el metro no cobren amb Tarja i a les màquines no donen diners total el guàrdia ens deixa passar.

La ciutat de Santiago de Xile (en espanyol i oficialment Santiago de Chile) és la ciutat més gran,[1] i la capital de la República de Xile. Està localitzada en la vall central del país, i té una àrea metropolitana, anomenada també Gran Santiago, de més de 7 milions d’habitants, més d’un terç de la població total del país. Encara que és possible concebre-la com una única gran ciutat, Santiago no constitueix una sola unitat administrativa sinó, per contra, inclou el territori de 36 municipis, dels quals 26 d’aquests es troben completament dins del radi urbà i 10 amb alguna part fora d’ell. La major part de la metròpoli es troba dins de la Província de Santiago, amb algunes comunes dins de les províncies de Cordillera, Maipo, Melipilla i Talagante.

La ciutat alberga els principals organismes administratius, comercials, culturals, financers i governamentals del país —a excepció del Congrés Nacional, de l’Armada de Xile, del Servei Nacional de Duanes, del Servei Nacional de Pesca i del Consell Nacional de la Cultura i les Arts, situats tots a Valparaíso— i, a més, és seu de la CEPAL.

Santiago es troba aproximadament a les coordenades 33° 26′ 16″ S 70° 39′ 01″ O, a una altitud mitjana de 567 msnm. El 2002 la conurbació s’estenia sobre 867,75 km² i tenia una població de 5.428.590 habitants, el que equivalia a prop del 35,9% de la població total del país. D’acord amb aquestes xifres, Santiago és la cinquena àrea metropolitana més poblada d’Hispanoamèrica, també la setena ciutat més habitada d’Amèrica Llatina i segons algunes estimacions, una de les 50 aglomeracions urbanes més poblades del món.

Santiago es posiciona habitualment com una ciutat capdavantera a l’Amèrica Llatina en una sèrie de factors socials, econòmics i ambientals. La capital xilena és àmpliament considerada la millor ciutat per fer negocis d’Amèrica Llatina, així com la cinquena amb millor qualitat de vida —la tercera sud-americana i la 90a del món— i la cinquena més segura —la tercera sud-americana i la 107a mundial—. A més, és considerada com una ciutat global de «classe alfa -», i la 53a ciutat amb majors ingressos del món, amb un PIB (PPA) de 91.000 milions de dòlars el 2005 i un estimat de 160.000 milions de dòlars cap al 2020.

Així mateix, el 2012 va ser qualificada com la tercera ciutat llatinoamericana més competitiva —també la tercera sud-americana i la 68a mundial— i el 2013 va ser classificada com la ciutat més intel·ligent de la regió. Finalment, segons un estudi global divulgat per la multinacional del sector tecnològic Indra, Santiago i la ciutat colombiana de Medellín serien, amb diferència, les millors ciutats llatinoamericanes per viure.

Santiago va ser fundada amb el nom de Santiago de la Nueva Extremadura (Santiago de la Nova Extremadura) pel conqueridor extremeny Pedro de Valdivia, el 12 de febrer de 1541 en la vall de Mapocho, una zona de clima temperat i de fàcil protecció, ja que el riu Mapocho hi origina una illa fluvial. Els primers edificis hi van ser construïts amb el suport dels indígenes nadius picunches. Va ser designada com a capital de Xile el 1818.

Durant el segle xix, Santiago va ser una ciutat petita amb pocs edificis importants, excepte el Palau de la Moneda, i altres construccions cíviques i religioses. De 1880 a 1890 l’extracció de guano a la regió nord de Xile va permetre el desenvolupament i la prosperitat de la ciutat. Santiago va començar un procés de modernització durant els anys trenta, amb la construcció del “Barrio Cívico”, envoltant el Palau de la Moneda. La ciutat va créixer en població, amb la immigració del nord i sud del país.

Després de la transició a la democràcia i del desenvolupament subsegüent del país, Santiago s’ha convertit en un centre financer molt important de Llatinoamèrica, i ha rebut en diverses ocasions la distinció de Millor ciutat per a fer negocis de Llatinoamèrica.

Clica les Fotos Maite 

Valoració del 1 al 10 =8

—————————————————————————————————

Diumenge dia 18 febrer Santiago de Chile

Ens venen a buscar a les 8’45h anem a playa negra visitem la. Casa museu de Neruda també la tomba a les 12 marxem cap a viña del mar i dinem a la tarda Vallparaiso es una ciutat marítima i te una part de la muntanya molt dreta i amb murals de grafiti macos, ens pujen amb el bus i baixem caminant també agafem funicular per acabar d’arribar a baix llavors anem  una plaça cèntrica gran amb un mausoleu que recorda la guerra amb Perú i d’aquí  cap el hotel arribem a les 20h decidim donar 20€ parella per el guia, bon guia

Pablo Neruda (Parral12 de juliol de 1904 – Santiago de Xile23 de setembre de 1973), pseudònim de Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto, fou un poeta i diplomàtic xilè,[1]guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1971.

Va néixer el 12 de juliol de 1904 a la ciutat xilena de Parral, població situada a la província de Linares, fill d’un ferroviari i orfe de mare des del primer mes de vida. El 1906, la seva família es traslladà a Temuco, on el seu pare es casà amb Denise Rios, a qui el poeta esmenta amb el nom de Mamadre. Realitza els seus estudis en el Liceu d’Homes d’aquesta ciutat, on també publica els seus primers poemes en el periòdic regional La Mañana.

El 1919, obté el tercer premi en els Jocs Florals de Maule amb el seu poema Nocturno ideal i, el 1920, comença a contribuir a la revista literària Selva Austral sota el pseudònim de Pablo Neruda, adoptat en homenatge al poeta txec Jan Neruda(18341891).

El 1921, s’estableix a Santiago de Xile i estudia pedagogia en francès a l’Institut Pedagògic de la Universitat de Xile, on obté el primer premi de la festa de la primavera amb el poema La canción de fiesta, publicat posteriorment en la revista Juventud. El 1923, publica Crepusculario, que és reconegut per escriptors xilens com Alone, Raúl Silva Castro i Pedro Prado.

El 1924, publica la seva obra més famosa Veinte poemas de amor y una canción desesperada, en la qual encara es nota una influència del modernisme. Posteriorment, manifesta un propòsit de renovació formal d’intenció avantguardista en tres breus llibres publicats el 1926: El habitante y su esperanza; Anillos (en col·laboració amb Tomás Lagos) i Tentativa del hombre infinito.

Cliqueu fotos de la Maite Casa  Neruda

Valoració del 1 al  10 =8’5

—————————————————————————————————

Dilluns 19 Embarquem

Ens venen a buscar.     Anem a.   Per embarcar a les 15h prenem posisio de barco habitació 411 cuberta 12 punt de trobada nostre cuberta 5 als vins, qudem amb la Maria del creuer a les 17’30h. Anem a sopar al bufet lliure i a dormir.

———————————————————————————————-

Dimarts 20 Naveguem

El barco belluga bastant, ens llevem esmorzem i a les 11 anem que ens expiliquin lo de l’aplicació dinem junts, jo em prenc una biodramina, becaina i festa de cava del capitán al  teatre fan musical danza molt bé sopem junts i dormi demà matines

Fotos de la Maite al Creuer

—————————————————————————————–

Dimecres 21 puerto montt

Avui toca excursió tot el dia sortim a les 8 anem amb bus als saltos de petrue tot un seguit de sals d’aigua molt interesants després puerto Varas volcà Osorno,

dinem bocates,  a les 4 anem cap el port’ allà amb wifi parlo amb el Carles que ha punxat el cotxe, i el iñaqui que s’ha emprenyat la veïna, també segueixo per Mundó deportivo el partit del Barça quan perdo wifi estan empat a zero acabem al barco a les 17’30h

Quan arribem a l’habitació obro la tele i veig a esports el final del partit acaba 1 a 1

Puerto Montt és una ciutat del sud de Xile, capital de la Província de Llanquihue i de la Regió de Los Lagos. Té una població de 175.938 habitants (cens 2002) i una superfície de 1.673 km². Segons estimacions de l’INE per a l’any 2010 el municipi tindria 230.000 habitants. Actualment el municipi acull a un 27% (aproximat) de la població total de la Regió de Los Lagos, l’11,39% de la qual correspon a població rural i 88,61% a població urbana.

Se situa enfront de la badia de Reloncaví i és en una cruïlla important de vies de comunicació, ja que és el punt de partida de la Carretera Austral que porta fins a la Terra del Foc a través de la Patagònia. Compta també amb una badia protegida en el seu costat de ponent per l’Illa Tenglo. Constitueix així un nexe amb les regions australs del General Carlos Ibáñez del Campo (XI Regió) i Regió de Magallanes i de l’Antàrtica Xilena (XII Regió). Per la seva ubicació estratègica, aquesta ciutat és el punt de partida per al desplaçament cap als llocs i atraccions turístiques del sud de Xile, a més el seu important port marítim connecta a la resta del país amb les regions més australs, a més del seu aeroport internacional Basi Aerea El Tepual, segon en importància del país, amb els principals terminals aeris de Xile. Integra al costat de les comunas de Cochamó, Maullín i Calbuco el Districte Electoral N° 57 i pertany a la 17a Circumscripció Senatorial (Els Llacs sud).

El clima de Puerto Montt és un dels més plujosos del món i s’inscriu plenament en la dinàmica del corrent permanent de vents de ponent que rodegen l’Antàrtida, raó per la qual rep pràcticament sense treva els fronts freds i càlids alternats que fan que el temps sigui molt variable. S’han arribat a enregistrar sèries de dies plujosos superiors a la trentena, raó per la qual aquesta zona del sud de Xile té fama per ser un dels llocs del món amb més hores de pluja al llarg de l’any.

Fotos de la Maite a Puerto Montt

Valoració del 1 al 10 = 7’5

————————————————————————————————

Dijous i divendres 22 /23Navegant cap el glaciar Amalia

Avui tot el dia navegant i llegin ens ensenyan el testre per dins hi va la Maite tambe es compra una bossa i un jersei demà divendres ens hem de llevar aviat per veure el glaciar Amalia Tot el dia al  barco al mati veiem des de la coberta 15 el glaciar Amalia una hora el barco gira a dreta i esquerra perque totom pugui veure el glaciar jo em quedo al mati a l’habitació llegin i veien el paisatge dels fiords després anem a veure ball a la coberta 7 i la Maite tot el dia fent fotos molt maques i la Meri filma un despreniment del glaciar

Fotos de la Maite del Glaciar i el barco

Valoración del 1 al 10 = 8


Dissapte 24 Punta Arenas

A Punta Arenas anem per lliure, sortirem a les 8’30 mati amb tendre, la xell ja ens te preparats la diada jo ahir, algo em va sentar malament

Anem al mirador fotos a tort i a dret buscan el cementiri trobem la catedral i fem un cafè a un bar del costat després de veure el cementiri anem a dinar, son les 13’45h Pago jo el dinar a la Xell no li va be la tarjeta Porto Arena acabem a les 17’45 cap el barco jo estic cansat de la bomitera d’ahir prenc una infussió de camamilla Punta Arena no te res d’espectacular

Punta Arenas és una ciutat de Xile, capital de la regió de Magallanes i de l’Antàrtica Xilena.

La ciutat de Punta Arenas està situada en ple estret de Magallanes i constitueix un port important per a la navegació que travessa aquest canal. També és la ciutat més important de la Patagònia xilena.

El seu terme s’estén per una superfície de 17.843 km² i la seva població, d’uns 129.700 habitants el 2012,[1] es concentra sobretot al nucli urbà. Les seves activitats econòmiques principals són: la portuària, la ramaderia ovina, la indústria conservera, els serveis a una regió tan immensa i, més recentment, les ofertes turístiques lligades amb l’Antàrtida.

La construcció d’un fort a la zona, l’any 1848, propicià l’inici del poblament i la primera evidència de la presa de sobirania xilena a aquelles terres remotes però de gran valor estratègic. Amb el temps, van anar arribant colons que van desenvolupar una incipient ramaderia ovina i manufactures pesqueres alimentàries.

Força ràpidament, es convertí en port ideal per als vaixells que travessaven l’estret. Això va comportar l’arribada d’immigrants europeus i una gran prosperitat per a la ciutat. A principis del segle xx, Punta Arenas constituïa el port més important per a les rutes de navegació entre els oceans Atlàntic i Pacífic. L’obertura, el 1914, del canal de Panamà va marcar l’inici del declivi de l’activitat portuària.

Fotos de la Maite

Valoració del 1 al 10 = 7

—————————————————————————————————-

 

Diumenge 25

Avui comencem  a  11’45 per anar a veure usuhaia hi ha una mica de malentès amb els horaris no sortim fins les dues d’excursió, abans amb la xell anem a beure la presó museu comprem samarreta 16€ al tren del fin del Mundó, després del tren anem amb bus al parque natural de aquí hi han llacs i algun riu bosc etc.  no es tant espectacular com pensàvem 

Comprem gorra 17€ tito.

 

Valoració del 1 al 10

 

Diumenge 25

Avui comencem  a  11’45 per anar a veure usuhaia hi ha una mica de malentès amb els horaris no sortim fins les dues d’excursió, abans amb la xell anem a beure la presó museu comprem samarreta 16€, al tren abans de començar el viatge, que tot plegat no es tant . espectacular com ens pensàvem 

Acabem anant a teatre avui ha valgut la pena tango i malambo luxuri 

Valoració del 1 al 10 = 8

Dilluns 26 

Naveguem, pel mati a les 6’30 arribem a cabo de horno la Maite surt al balcó a fer fotos, el mar molt bé, ens pensàvem onades grans però res, el barco s’apropa molt a la illa es veu el far però sl cap d’una estona baixa la boire i res de res, si mes no hem vist e cabo punta de la fi de sud,  llegir i pelis al teatre hi ha un cantant de countri que parla mes que canta i tot anglès una caca

Valoració del 1 al 10= 7

 

Dimarts 27 

Stanley les Malvines 

Pingüins a les 9’15 sortim

Arribem a les 11 als pingüins tot l’entorn es maco i molt diferent dunes de sorra blanca,  estem una hora mirant i fent fotos aquests son n’és grans el veiem mes de lluny,  tornem al poble anem al museu catedral i tomben fins les 14’30h fem una birra aquí no tenim wifi, anem al vaixell a dinar al vespre teatre fruita al servís dutxa  rentar roba tele i a dormir

Valoració del 1 al 10= 8

 

Dimecres 28

Naveguem avui esperàvem sol però de moment res de res la Maite després d’haver esmorzat  es queda a veure peli i jo pujo a esmorzar lectura peli reunió amb la Maria per la surtida cap a iguazu dinar mes peli becaina i a les 7 ens trobarem per anar al teatre anem a sopar al restaurant i parlem d’una 

excursió i a dormir que demà matinem sortirem a les 7

Dijous 29 

Puerto Madryn sortim a les 8 del barco,  i agafem un bus, a les 9’15 parem a fer pipi i continuem cap a punta tombo trobem una Santa pagana trobem guanacis salvatges casi es una plaga escopen quasi tres metres i després ataquen

Després de veure i fotografiar pingüíns dues hores anem al bus i mengem un bollo amb pernil dolç i formatge, a la 1’10 tornem cap el barco farem parada entre mig

Arribem a 15’30h donem un tomb comprem un penjoll 8000p i arribem a l’habitació a les 17h hem trigat a pujar

Valoració del 1 al 10= 7’5 conjunt de excursió el viatge fins el lloc dels pingüins es llarg i amb no bones vistes no hem tingut wifi

Divendres 1

Navegació a les 10 quedem per veure al teatre com cuinen i després anirem a veure les cuines parlem amb el xef ens fan posar mascareta, jo torno a estar un mica constipat, la Maite prepara la maleta petita per dur a iguazu anem a dinar al servís tarda lectura al bar de la coberta 5 teatre avui molt bé 

Dissapte 2

Montevideo aquí sortim a les 8’20 no ens posem d’acord

Caminem fins la 1 es possa  a ploure i restaurant la corte menjes bife carn matambre

27889 & uns 35€ caminem una mica mes i cap el barco

 

Porto arena acabem a les 17’45 cap el barco jo estic cansat de la bomitera d’ahir prenc una camamilla, porto arena no te res d’espectacular

Valoració del 1 al 10 

 

Diumenge 25

Usuaia

Avui comencem  a  11’45 per anar a veure usuhaia hi ha una mica de malentès amb els horaris no sortim fins les dues d’excursió, abans amb la xell anem a beure la presó museu comprem samarreta 16€, al tren abans de començar el viatge, que tot plegat no es tant espectacular com ens pensàvem 

Acabem anant a teatre avui ha valgut la pena tango i malambo luxuri 

Valoració del 1 al 10 = 8

 

Dilluns 26 

Naveguem, pel mati a les 6’30 arribem a cabo de horno la Maite surt al balcó a fer fotos, el mar molt bé, ens pensàvem onades grans però res, el barco s’apropa molt a la illa es veu el far però sl cap d’una estona baixa la boire i res de res, si mes no hem vist e cabo punta de la fi de sud,  llegir i pelis al teatre hi ha un cantant de countri que parla mes que canta i tot anglès una caca

Valoració del 1 al 10= 7

 

Dimarts 27 

Stanley les Malvines 

Pingüins a les 9’15 sortim

Arribem a les 11 als pingüins tot l’entorn es maco i molt diferent dunes de sorra blanca,  estem una hora mirant i fent fotos aquests

 son n’és grans el veiem mes de lluny,  tornem al poble anem al museu catedral i tomben fins les 14’30h fem una birra aquí no tenim wifi, anem al vaixell a dinar al vespre teatre fruita al servís dutxa  rentar roba tele i a dormir

Valoració del 1 al 10= 8

 

Dimecres 28

Naveguem avui esperàvem sol però de moment res de res la Maite després d’haver esmorzat  es queda a veure peli i jo pujo a esmorzar lectura peli reunió amb la Maria per la sortida cap a iguazu dinar mes peli becaina i a les 7 ens trobarem per anar al teatre anem a sopar al restaurant i parlem d’una 

excursió i a dormir que demà matinem sortirem a les 7

 

Dijous 29 

Puerto Madryn sortim a les 8 del barco,  i agafem un bus, a les 9’15 parem a fer pipi i continuem cap a punta tombo trobem una Santa pagana trobem guanacis salvatges casi es una plaga escopen quasi tres metres i després ataquen

Després de veure i fotografiar pingüíns dues hores anem al bus i mengem un bollo amb pernil dolç i formatge, a la 1’10 tornem cap el barco farem parada entre mig

Arribem a 15’30h donem un tomb comprem un penjoll 8000p i arribem a l’habitació a les 17h hem trigat a pujar

Valoració del 1 al 10= 7’5 conjunt de excursió el viatge fins el lloc dels pingüins es llarg i amb no bones vistes no hem tingut wifi

 

Divendres 1

Navegació a les 10 quedem per veure al teatre com cuinen i després anirem a veure les cuines parlem amb el xef ens fan posar mascareta, jo torno a estar un mica constipat, la Maite prepara la maleta petita per dur a iguazu anem a dinar al servís tarda lectura al bar de la coberta 5 teatre avui molt bé 

 

Dissapte 2

Montevideo aquí sortim a les 8’20 no ens posem d’acord a on anem si agafar un taxi turístic o anar a peu, el josep el Toni i parelles s’hen  van per lliures, jo volia agafar cotxe la Xell volia a peu al final taxi fins el parlament, no podem entrar perquè hi havia sessió, llavors comença el suplici camina que caminaràs el Quique i la Pli també s’en van per lliure qudem la Xell i la mare Maite i jo la Pilar i el Toni i Isabel, comença a ploure i parem en un restaurant a dinar en acabar tornem a caminar direcció port passem per botigues i  un mercat convertit en restaurants i bars al cap d’una estona cap el barco

Valoració = 4’5 realment no hem vist quasi res de bon veure de montevideo, la Xell no està a l’alçada

 

Demà diumege 3

Buenos Aires

Avui sortirem a les 8’30h per agafar un bus turístic a les 9h estic bastant carregat del costipat el bus o i es la Xell busca con tronaron -lo sortim a les 9’30hanem a puerto madeiro zona sur compren anell rodotrocita 55€no arencades 18€ crien barrí caminito a les 12 Marxem cap San telmo anem  al mercat dina les 14’30h dinem  xurradco amb patates molt be ho fan allà barbacoa, li. dic si vol veure una foto i li ensenyo la vedell de Toses, vaya podria cocerla us.  paguem  amb tarja propina a part uns 22€ tarda visita per fora casa rosada, catadral acabem a un ateneu teatre transformat amb llibreria molt xulo, la Dolors ens fa esperar mes de 15 minuts perquè ha comprar i wifi a sobre volia tenir raó la Maite perd el botó del vaixel entra amb el meu miren l’habitació la guia es passava molta estona xerrant sense caminar 

 Valoració del 1 al 20 = 8’5

 

Dilluns dia 4 anem a iguazu

A les 4 al pis 5 restairant estaboli portem

Passport 

Maleta petita i moxilla sortim cap del port  a les 4’30h ens haurien de venir a buscar cap el aeroport però diu que vindran a les 5’50h anem al aeroport embarquen a les 7’10 surt el vol a les 7’50h arribem a les 10 anem al hotel i ens recullen a les 13’30 h per anar a les catarates del Brasil a les 12 dinem al restaurant està tot al mateix resort semble que estiguis al mig de la selva a les 2 pasem frontere amb Brasil quasi plou 22graus. 

A les 15h agafen un bus descobert de dos pisos i ens portarà a la cascada molt bones vistes fotos espectacular, acabem a les 18h comprem samarreta 19€ anem al hotel descansarem

Arribem al i anem a menjar alguna cosa nos un plat d’ensalada de fruita acabem tele fotos i  dormir 

Valoració del 1 al 10 =10

 

Dimarts 5 març

 

Mes catarates a les 7 esmorzar i a les 7’40 ens venen a buscar anem cap la gran aventura a les 8’30 anem a una estació i esperem un tren B vagó 3 que ens porta a estacion catarates, la Maite porta la camara el noi li diu que quan es mullem ja la podrà guarda

A les 9 baixem.fem el trajecta a peu a les 10’20h ens trobem al lloc de sortida a les 100’20 acabem primer tram are el següent  paseo inferior parem i dinem.

A le 12’40 comença la barca

Experiència única a mi s’em mulla tot ja que no he pogut tancar la bossa i s’ha omplert d’aigua acabem  després de tornar amb el camió a les 15 h llavors bus i cap el hotel

Ens fan una foto que comprem per 10€ els devem a la Dolors 

La entrada al parc devem a la Xell i a mi em deuen un dinar

La Maite ho passa malament vòmita al parc. 

Valoració del 1 al 10 10

 

Dimecres dia 6 esmorzem i anirem a veure la unió dels tres rius aquí hi estem fins les 12’30h i a la 1 ens venen a buscar per anar al Aeroport mengem fruita.

A les 14’45 asseguts al avió arribem a buenos aires a les 16’50 Arribem al hotel a les18     I a les 19’30hens venen a buscar per anar a sopar sopem jo sopa carbassa carn assado i flam, després espectacle tangos tres Parelles i uns mexicans es fan una foto conjunta a l’entrada amb una cadira central que es un truño, a la sortida al autocar ens vam petat de riure, acabem a les 24h

Dijous 7 de març

Últim dia sencer  Buenos aires sortim després d’esmorzar a les 9h agafem bus turístic paga els tikets la Xell 60 parella i36 teatre 96€ devem a la xell

Fem parada a unes galeries pi pi i fotos tornem al bus fins el cementiri entrem i pago amb Visa BBVVAA no vol Master car es 1’15 tot de monsoleus anem amb guia i explica tot però a mi m’interessa poc molt mes un arbre a la plaça de 200 anys

Una pasada

Dimembrò a un bar i en acabar anem amb bus Turistic la xell o el josep baixe a dos de mayo mosatres barri en a Sant Telmo la pili compra regal la Maite bolsa i anem a peu fins l’hotel parem a fer un beure i paga la pili no cobren amb Tarja virtual acabem a l’hotel 9000& caminem fins el Novohotel

 Impremta fruita i arribem a les 20’45h 

Valoració 

 

Divendres 8 dissapte 9

Tornada a les 10 havent esmorzat anem a veure teatre còlon dinarem a la 13h i a les 15h ens portan al aeroport al Toni li prenen la cartera nosaltres dinem amb la pili i el quique al hotel la meribibel Toni van a la comissaria a fer denunciar arribem al Aeroport i espere i controls arribem a la porta d’embarc a les 17’30h

Sortim a les 19’30 arribem a les 7’45h hora espanyola les 11’45 hors maletes i tornada fins Vilanova les 14h quebab i jeure

 

Avinyonet de Puigventós

Avinyonet de Puigventós es un municipi del Alt Empordà (Girona)

A Avinyonet de Puigventós hi anem novembre de 2019

Dades del Municipi

Comarca Alt Empordà Modifica el valor a Wikidata
Població
Total 1.676 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat 136,26 hab./km²
Llars 29 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficial català Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície 12,3 km² Modifica el valor a Wikidata

Breu historia del municipi

Documentat el diminutiu Avinyonet des del segle xiv, es va començar a utilitzar probablement per l’envergadura que anava adquirint la ciutat occitana homònima, que era seu papal. Algunes troballes arqueològiques als voltants demostren que el lloc estava habitat a l’època romana, encara que es va fundar a l’edat mitjana. La ciutat va créixer prop d’un castell que pertanyia a l’orde militar de l’Hospital. Aquesta fortalesa va ser en mans dels hospitalers des del segle xiii fins al 1804. La Casa de la vila, ocupa des de principis del segle xx l’antiga església de Sant Joan d’aquesta orde. Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Avinyonet.[1]

Nucli antic[modifica]

El nucli antic d’Avinyonet de Puigventós és un conjunt medieval que inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat a l’extrem sud-est del nucli urbà de la població, actualment delimitat pel traçat dels carrers dels Fossos, de Vilafant i del Manol, i per les restes del castell i l’església de Sant Esteve.

El nucli presenta carrers estrets i rectilinis, disposats en pendent donat que la zona està elevada, i amb algun pas a manera de passadís cobert. Les cases que conformen l’entramat urbà es poden datar entre els segles xvi i xviii. Són de planta rectangular i moltes d’elles de grans dimensions. En general presenten les cobertes de dues vessants de teula i estan distribuïdes en planta baixa, pis i golfes, o bé dues plantes. Les obertures són majoritàriament rectangulars i estan emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats, amb les llindes planes gravades, en molts casos, amb els anys de construcció o reforma. Cal destacar, prop de l’església, un casal amb el portal de mig punt bastit amb grans dovelles i algunes cases amb finestres de tipologia gòtico-renaixentista. A la banda de llevant del temple hi ha un altre edifici amb finestres bilobulades. Altres cases presenten finestres d’arc conopial, amb decoracions vegetals i alguna altra finestra trilobulada també decorada. En el traçat del carrer dels Fossos, prop de l’església, encara es conserven restes del llenç de la muralla amb el basament atalussat i merlets a la part superior, procedents de l’antic recinte emmurallat.[2]

El Poble

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Bordegassos 2020-2021

Bordegassos 2020-2021

Van ser dos anys de pandemia COVID. i no vam actuar, es va treballar per el 50 aniversari, i arreglémoslas el local,  inaugurem la remolaracio del local i fem una actuación de sis al local

El març de 2020 fem una sola actuació el día de la dona amb un pilar

de cara als 50 anys de la colla, el Miquel Arnal i jo ens anomenen pabordes

fotos de l’any 2020  

Fotos 2021

Per la fira 2021 fem una actuació

14 de desemebre, actuem a la plaça de les cols sols déspres de dos anys, tots amb mascareta, va molt be fem el que havien  platajat la tecnica

dadas de l’actuació:

Tres de set, quatre de set, torre de sis. cinc de sis, pilar de cinc i pilar de dol per en Miquel Gonzàlez, que ens va deixar aquesta setmana.

Fotos de la Maite

Bordegassos 2022

Bordegassos 2022 any del 50 aniversari

Presentación 50 aniversari

A l’auditori el 19 de març es fa l’acte, ve el president de la Generalitat l’alcaldesa, la regidora de cultura i membres del consistoire.

L’acte va ser un exit, videos de la colla musica amb  directe, un discours del nostre président extraordinari etc.

Video de l’acte

Fotos Maite

Primera, actuacio  previa de Sant Jordi, amb castellers de Castelldefels i Minyons de l’Arboç

Castells:

Bordegassos: 5/6, 3/7, 4/6 i P/5

Arboç i Castelldefels castells de sis

fotos Maitre

El Vendrell

Castells Bordegassos,    4de7C, 4de6 ag, 3de6, p.5C

Sant Jordi

Castells Bordegassos   4de7, 3de7, 5de6, p.5

Fotos Maite

Sant Cugat

Castells Bordegassos      3de7, 4de7, 4de6 ag, p.5

Fotos Maite, no hi erem

Nou Barris.   3de7, 4de7 ag, id4de7, 4de7, p.5

Fotos Maite

Tarragona Sant Pere i Sant Pau

Castells Bordegassos. 4de7, 3de7, t.6, p.5, 2 p.4sim

Fotos Maite

Diada Origens

Castells Bordegassos. 3de6, 4de6 ag, 4de6, 2 p.4 sim, 2 p.4 sim

Fotos Maite

La Grallada

Castells Bordegassos. 5de7, 3de7, 4de7, p.5, 2 p.4 sim

Fotos Maite

Festes Sant Pere

Castells Bordegassos. 3de7, 4de7, 5de6, 4de6 ag, p.5

El Catllar

Castells Bordegassos.   4de7 ag, 4de7, 3de7, p.5, 2 p.4 sim

No hi erem

Diada de les Neus

Castells Bordegassos      5de7, it.7, 4de7 ag, 3de7, Vano de 5

Fotos Maite

Vilanova del Camí

Castells Bordegassos. 3de7, 4de7, 4de7 ag, p.5

No hi erem

Diada Albert Salvany

Castells Bordegassos. 5de7C, 4de7, 3de7, p.5, 2 p.4 sim

Fotos Maite

Concurs de Castells

Castells Bordegassos. 7de7, idt.7, t.7, 5de7, 2 p.5 i 2 p.4 sim

Fotos Maite

Dia de la Colla de Sabadell

Castells Bordegassos    t.7 C, id4de7, 4de7, 3de7, p.5

Fotos Maite

Diada del Esperidió

Castells Bordegassos.     4de7, id4de7 ag, 3de7, 4de7 ag, p.5, 2 p.4 sim

Fotos Maite

Altafulla

Fotos Maite

Diada de la Colla

Fotos Maite

 

 

Guils de Cerdanya

Guils és un municipi de la comarca de la Cerdanya (Girona)
A Guils hi anem el 15 de març de 2015

Dades del Municipi

Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Cerdanya
Població
Total 529 (2018)
• Densitat 24,05 hab/km²
Llar 16 (1553)
Gentilici Guilsenc, guilsenca

Breu historia del municipi

El terme de Guils de Cerdanya s’estén en forma allargassada, del NW al SE, a ponent de Puigcerdà, des de l’estreta llenca de terreny, al N, que va de Puigpedrós (2 914 m), passa pel Pedró de la Tossa (2 695 m), per Puigfarinós (2 594 m) i pel Roc Colom, a partir del qual el territori municipal s’eixampla i baixa pels vessants meridionals del serrat de Puigfarinós, per la serra de la Baga, per Coma Ermada de Guils, per la pleta de les Cases, la Socarrada i altres accidents del vessant dret de la vall de Querol o d’Aravó, fins a tocar el riu d’Aravó, a l’E de Saneja. Per tota la part que correspon a tramuntana d’aquesta línia el municipi, seguint un traçat irregular del vessant de la vall, és limítrof amb l’Alta Cerdanya i, doncs, amb França. El termenal segueix després, des de Saneja, el curs del riu d’Aravó, al límit amb Puigcerdà. Confronta també amb aquest municipi per un petit sector a migdia, pel pla de Ventajola, per on passa la carretera de Puigcerdà. Per ponent i per migdia limita amb Ger (per les Roques Feres, al vessant de ponent del Puig Peransau, de 1 777 m, i la Serra Boledosa) i amb Bolvir (per la roca de Tirallonga, 1 271 m, i el serrat dels Fills).

Per la part de llevant el terme és drenat pel riu de Querol o d’Aravó directament o a través dels seus afluents per la dreta, el torrent del Tarterès i el Riu Tort; en la resta, per diversos torrents, afluents directes del Segre, com ara el torrent de la Mata de l’Ós o dels Estanys i encara d’altres.

El municipi comprèn el poble de Guils, que n’és el cap, i el de Saneja, els veïnats de Sant Martí d’Aravó i de Sant Martí de Cerdanya i el despoblat de Senillers, a més de diverses urbanitzacions.

A migdia travessa el terme la carretera N-260, de Puigcerdà vers la Seu d’Urgell. A tramuntana d’aquesta i també per la part plana del terme, on radiquen els distints llogarets i el poble, hi passa paral·lela la carretera veïnal de Puigcerdà a Sant Martí d’Aravó i a Bolvir. De la N-260 un ramal puja cap a Sant Martí d’Aravó, Saneja i Guils. A l’entrada d’aquest poble surt, a la dreta, una pista forestal al refugi de la Feixa i al prat i bosc de la Mànega (2 200 m), ja en terme de Ger. D’ací es pot anar cap als propers estanys de Malniu (Meranges) i Guils (Ger). Aquesta via enllaça amb la que puja de Meranges al refugi forestal de Malniu. Egils és mencionat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. L’any 1035 el comte Guifre de Cerdanya llegà al seu fill Arduí la senyoria que tenia a la vila de Guils. La parròquia de Guils pertangué durant aquest segle al monestir de Sant Martí de Canigó. Al segle XIV el lloc de Guils era de la senyoria de l’abat de Santes Creus. El 1698 pertanyia a la comunitat de beneficiats de Puigcerdà.

El Poble

El poble de Guils de Cerdanya (1 385 m), amb 145 h el 2001, és situat al raiguer de la muntanya, en un replà de la solana. L’església parroquial de Sant Esteve de Guils és un edifici romànic, amb un absis ornamentat exteriorment amb un fris de dents de serra i un altre amb petites mènsules, del qual parteixen unes fines lesenes en forma de mitja columna amb un petit capitell al capdamunt. Interiorment es cobreix amb volta de quart d’esfera que s’obre a la nau per dos arcs en gradació apuntats. Bé que l’església fou consagrada el 1042, aquest absis correspon a una obra posterior, del segle XII avançat. La porta és d’aquest mateix període. És un exemplar amb arquivoltes ornamentades en gradació, que descansen sobre tres parells de columnes, els capitells de les quals presenten temes de bestiari i de fullatge esculpits. El campanar d’espadanya, de dos ulls i un de sobreposat, és sobre la paret de ponent. Les capelles laterals són afegides posteriorment. De l’església procedeix un frontal d’altar romànic (segle XII) amb escenes de la vida de sant Esteve que es conserva al Museo del Prado de Madrid.

Guils celebra la festa major per Sant Isidre, al maig, i la festa del Patró per Sant Esteve, al de-sembre. Laagost és també un mes festiu, amb l’aplec de Fontanera i la Trobada d’Acordionistes

Festes

Guils celebra la festa major per Sant Isidre, al maig, i la festa del Patró per Sant Esteve, al de-sembre. Laagost és també un mes festiu, amb l’aplec de Fontanera i la Trobada d’Acordionistes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Enciclopèdia catalana

Web Ajuntament

Castellfolit de Riubregós

 

Castellfollit de Riubregós és un municipi de l’Anoia
A Castellfollit de Riubregós hi anem el 2 de juny de 2019 

Dades del Municipi

Vegueria Penedès
Comarca Anoia
Població
Total 156 (2018)
• Densitat 5,95 hab/km²
Llar 41 (1553)
Gentilici Castellfollitenc, castellfollitenca

Breu historia del municipi

El municipi de Castellfollit de Riubregós té 26,21 km 2 . Limita al N amb Torà (Segarra), a l’E amb l’enclavament d’Enfesta (la Molsosa, Solsonès) i amb Calonge de Segarra, al S amb Pujalt i a l’W amb Estaràs i amb Ivorra (els dos també de la Segarra). Dista uns 10 km de Calaf i uns 7 de Torà i es troba més ben relacionat amb les terres de la Segarra pròpiament dita, vers on van les aigües del Llobregós o Riubregós, que amb la Segarra Calafina, però el fet de pertànyer a la província de Barcelona, de la qual és el darrer poble, i de trobar més bons serveis a Calaf, decanten la població cap a l’àrea comercial de Calaf. La seva parròquia fou sempre del bisbat d’Urgell i després del de Solsona, mentre que la resta de pobles del sector de Calaf foren sempre de Vic. El fet d’adscriure el terme a la província de Barcelona i al partit judicial d’Igualada al principi del segle XIX va decantar des d’aleshores aquest terme vers l’Anoia, a la Segarra Calafina.

El cap de municipi, Castellfollit de Ruibregós, es troba situat vora la carretera C-1412 que, sortint de la A-2, passa per Calaf, Castellfollit i Torà, i s’endinsa aleshores dins de terres segarrenques fins a Ponts i més enllà, al Pallars Jussà fins a Tremp. Antigament hi havia dos camins que travessaven el terme: el camí reial i el camí de la sal. Per aquest darrer passaven els traginers de sal, presents durant bona part de la història de la població. Tota la vida del terme se centra a la vall excavada del Llobregós entre els guixos, les sorres i les margues oligocèniques.

El Poble

El poble de Castellfollit de Riubregós (482 m d’altitud) és a la confluència del Torrent Magre amb el Llobregós, arrecerat a la serra ocupada per les restes del castell Follit. Es mostra com un típic poble de carrerons estrets, cases que llueixen llindes dels segles XVIII i XIX i plaça Major porticada. L’església de la Mare de Déu del Roser fou bastida al segle XVII tot substituint en la parroquialitat l’antiga de Santa Maria del Priorat, massa allunyada de la població. En una capella lateral guarda una interessant imatge de la Mare de Déu de Montserrat, d’estil gòtic tardà, procedent de Santa Maria del Priorat.

Carrers de Castellfollit de Riubregós

© C.I.C.-MOIÀ

El castell de Castellfollit, molt malmès pels estralls de les guerres, en especial per la voladura que hi féu el 1822 el general Mina quan el va arrasar i amb ell la població, conserva encara restes notables de murs i de dependències, una de les quals amb volta i grafits amb dibuixos medievals, en què es destaca una antiga edificació, uns cavallers i l’escut dels Cardona, cosa que permet de datar-los al principi del segle XIV, quan el castell va passar a l’òrbita dels Cardona. A més del castell pròpiament dit, té dues torres albarranes als dos puigs que l’envolten, les quals formaven una línia defensiva de primer ordre.Festes

La població celebra la festa major d’hivern per Sant Vicenç, al gener, i a l’agost es fa la festa major de Sant Roc, patró del poble. Al juliol i a l’agost se celebra, un diumenge al mes, la Firantiga, on es poden comprar i vendre antiguitats.

Fotos

Clica  i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Ajuntament

Enciclopèdia catalana

Creixell poble de Borressà

Creixell es un poble del municipi de Borrassà (alt Empordà)

A Creixell hi anem el 24 de gener de 2018

Dades del Municipi

Breu historia del municipiEl municipi de Borrassà, de 9,45 km2, s’estén a l’extrem occidental de la plana al·luvial de l’Alt Empordà i és travessat en direcció W-NE per la riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga. Comprèn el poble de Borrassà, cap de municipi, el poble de Creixell i el petit veïnat de Vilamorell. Es troba molt pròxim a la ciutat de Figueres, i està ben comunicat; la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera forma el límit de llevant del terme, i en surt una carretera local que va a Borrassà i continua fins a Navata; altres uneixen Borrassà amb Creixell i amb Vilafant. La AP-7 de Barcelona a la Jonquera travessa també el terme per la part de llevant de S a N, i té una sortida prop de Borrassà que enllaça amb la N-II.

El Poble

El poble de Creixell es troba 1,2 km al SE de Borrassà, a la vora esquerra de la riera d’Àlguema. El padró del 2005 donava 35 h. Les cases, dels segles XVI-XIX, se situen a la vora de camins empedrats. El castell de Creixell, del qual no han quedat vestigis, fou un dels més importants en la línia de defensa de la frontera del comtat de Besalú amb el d’Empúries durant els segles XI i XII. El personatge més notable sorgit del castell fou Dalmau de Creixell, cavaller templer, que sembla que dirigí l’estratègia de la batalla de Las Navas de Tolosa el 1212. L’anomenada baronia de Creixell, amb Creixell, Borrassà, Pontós i Romanyà d’Empordà, estigué centrada en aquest castell fins al darrer terç del segle XIII, que passà a ser-ne cap el castell de Pontós.

L’actual església de Santa Maria de Creixell, sufragània de la de Borrassà, és un petit edifici bastit al segle XVIII però documentat des del 1319. La imatge de la Mare de Déu de Creixell (marededeu trobada, segons la tradició) és una escultura d’alabastre policromat, gòtica, del segle XV, d’una gran qualitat.

El 1346 hi ha notícia de l’establiment del molí de Creixell, del qual hi ha restes vora la riera d’Àlguema. Davant l’església hi ha les ruïnes de la casa del Rellotger de Creixell, cap d’una facció de bandolers que actuà robant i assassinant els pagesos al darrer quart del segle XIX.

Prop de Creixell es feren diverses troballes arqueològiques: un enterrament neolític, quatre sitges i ceràmica d’un ampli espai cronològic (des d’atuells decorats del segle V aC i ceràmica grega àtica del segle IV aC fins a peces del baix imperi Romà).

Festes

El poble de Creixell celebra la festa major de la Mare de Déu de Creixell al setembre. A més, durant la segona quinzena de maig hi ha la Fira de l’All i l’Oli arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Enciclopèdia catalana

 

Cornudella del Montsant

Cornudella del Montsant és un municipi de la comarca del Priorat  (Tarragona)

A Cornudella del Montsant hi anem el 6 de desembre de 2013

Dades del Municipi

Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Priorat

Entitats de població 3
Conté la localitat Albarca
Població
Total 964 (2018)
• Densitat 15,18 hab/km²
Llar 162 (1553)
Gentilici Cornudellenc,cornudellenca
Albarca 3
Cornudella de Montsant 991
Siurana

Breu historia del municipi

És el més extens de la comarca. Limita amb Porrera (S), la Morera de Montsant (W), Ulldemolins (NW), Vilanova de Prades (N), terme que pertany a la Conca de Barberà, Prades (NE), la Febró (E) i Arbolí (SE), tots tres municipis de la comarca del Baix Camp, i en un punt al SE amb l’Alforja, terme que també pertany a aquesta comarca. Es troba a la vall alta del riu de Siurana, entre els massissos de Montsant, a ponent (que culmina aquí a la Roca Corbatera, a 1 163 m) i les Muntanyes de Prades, a llevant (la Gritella, 1 089 m), units pel coll d’Albarca (sector N del terme). Aquesta vall, dita també vall de Cornudella, és drenada pel riu de Siurana i diversos afluents. A l’extrem septentrional les aigües van a parar al vessant esquerre del riu de Montsant, mentre que al meridional la serra del Molló separa la conca del riu de Siurana de la vall de la Garranxa (Porrera).

El pantà de Siurana es troba a la confluència amb la riera de l’Argentera, té una resclosa de 63 m d’alçària i 260 m de llargària. La capacitat d’embassament és de 12,4 hm3. La conca de captació té 88 km 2 . Les obres s’iniciaren el 1960 i foren acabades el 1974 per la Comunitat de Regants de Riudecanyes. El canal de Siurana, que duu les aigües del pantà fins al de Riudecanyes, travessa les muntanyes de la Garranxa i del coll de la Teixeta.

La part oriental del terme, dins les Muntanyes de Prades, és formada per les grans i imposants cingleres de Siurana i Siuranelles, on s’assenta el poble i antic municipi de Siurana de Prades, incorporat al de Cornudella el 1942 després dels tràmits iniciats el 1915. Siurana havia tingut un terme extensíssim que anava des de Vimbodí fins a Mont-roig.

El terme comprèn la vila de Cornudella de Montsant, cap de municipi, els pobles de Siurana de Prades i d’Albarca.

Travessa el terme l’antiga carretera comarcal C-242 de les Borges del Camp a Fraga, que des del coll d’Alforja (SE) continua en direcció NW cap a Cornudella, Albarca i Ulldemolins. D’aquesta carretera surten diversos ramals cap a Poboleda, la Morera de Montsant i Prades.

El Poble

La vila de Cornudella de Montsant (533 m d’altitud) és situada a la vall, al peu de l’inici de les Muntanyes de Prades, a l’antic camí ral que duia del Camp cap a les Garrigues. El 2005 tenia 901 h.

Al poble hi ha diverses cases amb dovelles de pedra i elements decoratius dels segles XVI al XVIII. El seu Hostal del Racó ha estat reproduït al Poble Espanyol de Barcelona. Alguns edificis han estat reconstruïts com a lloc de segona residència. L’arxiu municipal, força ric, guarda documentació des del segle XIV. L’edifici més notable és l’església parroquial de Santa Maria, d’estil renaixentista. La planta és obra de Pere Blai, que la traçà cap al 1599. L’edifici modernista del Celler Cooperatiu, bastit l’any 1919, fou dissenyat per l’arquitecte Cèsar Martinell, de l’escola Gaudiniana i l’any 2002 fou declarat bé cultural d’interès nacional.

A la vila de Cornudella trobem una sala d’actes polivalent depenent de l’ajuntament i dos teatres-cinema, la Renaixença, del 1933, i l’Íntim, del 1903, pertanyents a sengles societats culturals ja desaparegudes però molt actives a principis de segle XX. L’any 2000 fou inaugurat el Museu Peris-Aragonès, de caràcter etnològic.

Festes

Entre les celebracions de més anomenada destaca la festa major,el tercer cap de setmana d’agost, que inclou un aplec de sardanes, així com les jornades gastronòmiques, celebrades l’últim diumenge de maig, l’esmentat mercat deartesania, el juny, el ball per Sant Cristòfol i una paellada molt concorreguda l’11 de setembre. Altres festes singulars són les de Sant Joan, al juny, la festa de l’arbre al març i la festa de la Mare de Déu de la vila, el 8 de setembre, que antigament era la festa major

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”11821053″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Cornudella de montsant{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia catalana