Planès es un Poble del Municipi de Planoles Comarca el Ripollès (Girona)
A Planès hi anem el 15 d’agost de 2015
Dades del Municipi
| Vegueria | Comarques gironines | |||||||||||||||||
| Comarca | Ripollès  |
|||||||||||||||||
| Població | ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Total | 288 (2019) |
|||||||||||||||||
| • Densitat | 15,32 hab/km² | |||||||||||||||||
| Llar | 10 (1553)
|
|||||||||||||||||
Breu historia del municipi
Planoles és el municipi de menor extensió (18,7 km 2 ) de la Vall de Ribes, bé que és relativament el més poblat de la contrada, després de Ribes del Freser. El seu terme forma una estreta franja entre els de Toses (W), Queralbs (N), Ribes i Campelles (ambdós a l’E), i Gombrèn (S). S’estén pels vessants meridionals de la serra d’Estremera, per on limita amb Queralbs des del pla dels Emprius fins al pic de Gorroblanc, ja en el límit amb l’Alta Cerdanya. Des d’aquí limita amb el terme de Toses a ponent, seguint el Pla Armat i el torrent d’Elena fins a arribar al Rigard. Pel marge esquerre d’aquest riu, travessant-lo, el límit s’enfila per l’avetar fins a la Costa Borda, a la carena de Coma Ermada, que segueix fins a la Cubil, fent-li de límit amb el terme municipal de Gombrèn, que s’estén a migdia. Des d’aquest punt, seguint el torrent de Sois, que desemboca al marge dret del Rigard, limita amb els municipis de Campelles i Ribes de Freser. Pel marge esquerre del Rigard s’enfila de nou en direcció N i passant pel pla de l’Ajaguda arriba fins el pla dels Emprius, limitant per llevant amb Ribes de Freser.
Pel mig del terme, al fondal de la vall i en direcció de ponent a llevant, s’hi escola el Rigard, que en el seu recorregut per aquest terme rep per la dreta els torrents de l’Aspre, procedent de Coma Ermada, i el de les Sois. Per l’esquerra el torrent de l’Elena, que forma límit amb el terme de Toses, el torrent de Planès i el de les Casetes. Com a tota la Vall de Ribes, també al terme de Planoles hi ha diverses fonts.
El poblament d’aquest municipi és essencialment agrupat al poble de Planoles, que neés la capital, i al de Planès, que a voltes apareix esmentat com Planès de Rigard. El petit poble de Planès pertanyia a Toses i el 1967 fou annexat a Planoles (amb les cases de segona residència de la urbanització de la Serreta). Entre la carretera i la via del ferrocarril hi ha la caseria de les Casetes i, tocant a la carretera, alguna masia com la de Croells i Serrat (convertida en residència casa de pagès). A més té cases de pagès disseminades i arranjades com a segona residència. A l’Avetar hi ha els masos de l’Aspre (Can Gasparó, Can Rovell, Can Barracó, Can Casovella); i al cantó del Pinetar els veïnats de Can Fosses i el del Puig, i els masos de Can Tron i Can Bigorra.
El cap de municipi és situat a l’esquerra del Rigard, a tocar de la via del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà i proper, per l’esquerra, a la carretera N-152 de Ripoll a Puigcerdà. Hi ha una pista forestal, que va de Planoles al collet de les Barraques, enfront del Puigmal, a 2 000 m d’altitud. Aquesta pista arrenca de de la carretera de Puigcerdà a Planoles i fou oberta amb la intenció de fer-la arribar fins a Núria i permetre així l’accés amb cotxe a la vall del santuari. Però a causa d’una sèrie d’inconvenients, aquesta pista s’hagué de deturar en arribar al límit municipal de Queralbs. Bona part d’aquesta pista passa pel mig del bosc i troba poc abans del seu final, el refugi forestal Corral Blanc. Al mateix temps, té un trencall que enllaça amb la carretera que, passant per Vilamanya, porta fins a la font de l’Home Mort, en el terme municipal de Queralbs. Sota la caseria de les Casetes surt una pista forestal que porta a Roca Aguda, cap a la banda de l’Avetar, i a les Sois s’inicia la pista forestal que, passant pels afores de Campelles, arriba a Prat de Jou.
El Poble
El poble veí de Planès (34 h el 2005), o Planès de Rigard, 1 km més amunt de Planoles per la carretera que porta a la collada de Toses, sempre formà part, fins al 1968, del domini de la vall de Toses. També li han arribat, recentment, els aires de modernització que tant es destaquen a Planoles, i ha esdevingut un centre d’estiueig. Fora d’algunes cases típiques per la pedra esquistosa i rovellada que caracteritza les antigues construccions de la contrada, té una notable església romànica, dedicada a sant Marcel.
Aquesta antiga parròquia, que tenia només quatre famílies al segle XV, fou sufragània de la parròquia de Nevà. L’esglesiola es troba aïllada, i té tot lrencís del romànic més genuí, amb una nau amb absis i un campanar d’espadanya sobre el mur de l’arc triomfal. Una restauració feta fa pocs anys li ha retornat la gràcia que li llevaven els murs del cementiri que l’envoltaven i una escala adossada a l’absis per a accedir al campanaret, certament més tardà que no la resta de l’obra. L’esglesieta té les teulades de llosa antiga, i el seu absis mostra una planta que sembla de ferradura o d’arc, molt obert a l’interior. L’absis, que té tres finestretes, ha estat decorat internament amb unes pintures que representen un Crist en majestat entre el Sol i la Lluna i àngels i nimbes. D’aquesta església procedeix un frontal d’estuc en relleu, amb el Pantocràtor al centre, envoltat d’una aurèola que imita l’orfebreria, i que té grups de dos bisbes, amb casulla, bàcul i llibre a la mà, que ornen els quatre angles del frontal. Aquesta peça notable, que originàriament era recoberta amb fulles d’argent, ara perdudes per l’oxidació, es conserva al Museu d’Art Nacional de Catalunya.
Pel que fa als veïnats del Puig i de Can Fosses, es troben tots dos al vessant del Pinetar, damunt del poble de Planoles, vora la pista forestal que porta al collet de les Barraques. El veïnat del Puig el formen principalment cases de segona residència, mentre que el veïnat de Can Fosses compte a més amb alguna masia i un càmping que porta el mateix nom.
Festes
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Ajuntaments de la Comarca
Esglésies de la Comarca
Pàgines web