Arxiu de la categoria: Poble Farena

Farena

Farena (17)

Farena és un poble del municipi de Mont-Ral Comarca de l’Alt Camp  (Tarragona)

A Farena hi anem el 9 de febrer de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Mont-ralenc, mont-ralenca
Superfície 34,69 km²
Altitud 888 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
170 hab.
4,9 hab/km²

Breu historia del municipi

Ocupa les terres de la banda de llevant de les Muntanyes de Prades, i és, doncs, a ponent de la comarca de l’Alt Camp. Termeneja al N amb l’antic terme de Rojals, incorporat avui a Montblanc (Conca de Barberà). El límit segueix primer la llera del Riu Brugent i s’enfila després fins prop del cim de la mola dels Quatre Termes, on en el punt dit dels Quatre Termes conflueixen els de Mont-ral, Prades, Vimbodí i Montblanc, i hi coincideixen també tres comarques: l’Alt Camp, el Baix Camp i la Conca de Barberà. A l’W limita amb Prades i Capafonts, a la comarca del Baix Camp, i la partió travessa la vall de capçalera del Riu Brugent i les planes altes dels Motllats. Al S limita amb l’antic terme de la Mussara, incorporat a Vilaplana (Baix Camp), i amb el terme d’Alcover, seguint les crestes de la cinglera que encimbella la banda meridional de les Muntanyes de Prades. Travessa la vall del riu de la Glorieta i continuant vers l’altiplà de la Lloera davalla fins al terme de la Riba i retroba el Brugent al toll dels Quatre Termes. La població no forma un sol nucli agrupat: cal distingir quatre nuclis urbans, Mont-ral, Farena, l’Aixàviga i el Bosquet, i dues zones de masies disperses, Cabrera i la Cadeneta. Hi ha, a més, diferents masos aïllats.

 Les terres de Mont-ral passaren als dominis del comte de Barcelona a la segona meitat del segle XII, quan es produí la conquesta del castell de Siurana, i s’incorporaren al comtat de Prades en el moment de la seva constitució. A l’inici del segle XIV formaven part de la vegueria de Tortosa i al principi del segle XVIII, abans del decret de Nova Planta, a la vegueria de Montblanc.
 

El territori de Mont-ral, enlairat i divers, és format per dues zones ben diferenciades: la vall del riu de la Glorieta i la vall del Riu Brugent. Ambdós rius drenen el terme i llurs cursos són paral·lels. Són afluents del Francolí per la dreta el Riu Brugent, dins el terme de la Riba, aigua avall de l’estret, i el de la Glorieta, enmig de la plana del Camp. Les aigües del terme s’escolen, doncs, vers l’Alt Camp. Malgrat la seva proximitat a la mar, el clima és extremat a conseqüència de l’altitud del terme, que assoleix els 843 m a la Lloera, els 1 020 m a l’altiplà dels Motllats i els 1 120 a la mola dels Quatre Termes. Al començament de novembre la neu, molts anys, ja apareix als cims de les muntanyes. La cota més baixa del terme, de 375 m, és al límit inferior de la vall del riu de la Glorieta. El terme és travessat per dues carreteres locals que el comuniquen amb Alcover.

 

El Poble

Farena és l’agregat més important del municipi de Mont-ral. El 2005 tenia 46 h. Disposa les seves cases en el declivi més assolellat d’un promontori que cau abrupte damunt el Riu Brugent, presidint un ric i càlid eixample de la vall. Al capdamunt de la vila es dreça una esglesiola d’origen romànic, probablement del segle XII, dedicada a sant Andreu, patró del lloc. L’altar major és decorat amb les pintures, realitzades l’any 1946, del pintor d’Alcover Anton Català i Gomis. Sufragània de la parròquia de Mont-ral, l’església de Farena ha estat al llarg dels segles servida pel rector d’aquell lloc, i utilitzada no solament pels veïns de Farena sinó també pels del terme de Rojals, especialment els del Pinetell. La cinquantena d’edificis del poble dóna testimoni de la seva importància, superior demogràficament, moltes vegades, a la del cap de municipi. Per Farena i Rojals s’inicià l’ascens de les forces catalanes, comandades per Ponç i Ramon de Cervera, que el 1151 emprengueren la conquesta de Siurana. Farena ha vist desaparèixer el seu castell i ha adquirit una fisonomia agrícola, però la disposició de les cases en forma de mitja rodona, seguint el traçat de l’antiga muralla que l’encerclava, fa que conservi la disposició primitiva de vila closa. Del castell de Farena queden les restes d’alguns murs, als estables de Can Vilalta, i el topònim del Castellot, aplicat a la roca abrupta que hi ha al cim del turó. 

 Vora la Punta Coroneta, no lluny d’aquest nucli urbà, sembla que hi ha restes d’una fortificació atribuïda als temps que precediren la conquesta del territori de Siurana.

Festes

L’11 de setembre celebra la festa major.

 Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”d33b8856″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Farena Catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Farena (5)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia catalana