Camós és un poble municipi de la Comarca del Pla de l’Estany (Girona)
A Camós hi anem el 9 de març de 2014
Dades del Municipi
| Gentilici | Camosí, camosina |
| Superfície | 15,35 km² |
| Altitud | 216 msnm |
| Població (2013[1]) • Densitat |
692 hab. 45,08 hab/km² |
Breu historia del Municipi
El terme és drenat per la riera de Matamors, afluent per la dreta del Terri, com ho és el Revardit, que fa de límit S amb el terme de Canet d’Adri (Gironès). A llevant limita amb els municipis de Cornellà del Terri i Palol de Revardit, límit que coincideix en gran part amb la capçalera del torrent de Comanell i el seu aiguabarreig amb el torrent de Sorda, que desguassa al Terri dintre del terme de Cornellà del Terri. El límit septentrional amb Porqueres passa pel serrat de Vilarnau i pel Clot del Llop, sota el camí antic d’Olot a Banyoles, ja fora del terme de Camós. La part més accidentada del terme és ocupada per boscos de pinedes, alzinars i rouredes, amb sotabosc de marfull.
El Poble
El poble i cap de municipi de Camós (168 m d’altitud i 629 h el 2007 ) és situat a la plana septentrional del terme, a l’esquerra de la riera de Matamors, i aglutina el gruix de serveis municipals del municipi, per bé que el nucli històric coincideix amb el poble de Sant Vicenç de Camós situat més al S i aturonat a la dreta de la riera de Matamors.
El lloc de Sant Vicenç de Camós és documentat ja el 1019 quan Ramon Bonhom va donar terres situades a Camós a la canònica gironina. El 1058 la comtessa Ermessenda va restituir l’església de Sant Vicenç de Camós al bisbe Berenguer de Girona. El 1156 Berenguer d’Anglès restitueix al bisbe Berenguer de Llers l’església de Sant Vicenç, que havia retingut injustament, com consta en un document de reconeixement transcrit al Llibre verd del capítol de Girona. Com a nucli de poblament, és documentat el 1372, juntament amb el de Santa Maria, quan ambdós pobles van redimir l’impost de bovatge al rei Pere el Cerimoniós. El 1447 els habitants de Camós gestionaren prop de la reina Maria la seva dependència de la corona, per alliberar-se de les jurisdiccions senyorials, i el 1698 el terme formava la batllia reial de Camós. En terres gironines les mencions d’un llinatge Camós sovintegen en diversos documents dels arxius civils i eclesiàstics, en persones que tenen càrrecs i prebendes civils o eclesiàstiques.
Festes
La festa major del Roser el quart diumenge de maig i la festivitat de Sant Vicenç el 22 de gener.
Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”35f2ce91″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Camós{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]
Fotos
Clica la foto i veus les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web.