Arxiu mensual: juliol de 2014

Bordegassos a la Daurada

Bordegassos i Colla Jove de Vilafranca a la Daurada (17)

Avui 26 de juliol de 2014 a les vuit del vespre, anem per primer cop a fer una actuació a la discoteca la Daurada de Vilanova.

Actuem conjuntament amb la colla Jove de Vilafranca, i fem una actuació tranquil-la amb tres i quatre de set, cinc de sis i pilar de cinc,  comencem amb un pilar de quatre cada colla de cara al mar  a la terrassa. 

Aquí va debutar la Sarai de terços al Pilar de cinc

Dades de l’actuació

Bordegassos 

Pilar de quatre,Quatre de set, Tres de set, cinc de sis i Pilar de cinc

Jove Xiquets de Vilafranca

Pilar de quatre Quatre de sis net Tres de sis net Torre de sis i intent de Pilar de cinc

Fotos

Clica la foto i les veus totes

Bordegassos   (Quatre  de set) (9)

Clica la Crònica de la diada

Arsèguel

Arsèguel (68)

Arsèguel és un Municipi de la Comarca de l’Alt Urgell Lleida

A Arsèguel hi anem el 22 de juliol de 2014

Aquí a Arsèguel hi ha en funcionament encara, una fàbrica de llana de l’any 1901 i la ensenyen com un museu, és molt curiós de veure com treballen amb les mateixes condicionsque els primers anys. La senyora que ho ensenya te més de vuitanta anys. Les màquines funcionen amb la força de caiguda de l’aigua a unes aspes que fan rodar tot un seguit de politges, segons la màquina en que es vol treballar. També si veu una rentadora, tota de fusta, la primera  que es coneix, i la feien servir per rentar els tapaboques de llana.

Dades del Municipi

Gentilici XXXX
Superfície 10,58 km²
Altitud 950 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
84 hab.
7,94 hab/km²

Breu historia del municipi

És situat al NE de la comarca, majoritàriament a la vora esquerra del Segre, a la vall baixa del riu d’Arsèguel, dit també Riu Sobirà o de Cadí, que es forma a la serra d’aquest últim nom, situada a migdia del terme.

 Força accidentat, el petit municipi confronta a tramuntana i a llevant amb el terme del Pont de Bar. A tramuntana, comprèn un petit sector a la dreta del Segre, prop del qual hi ha la caseria del Pont d’Arsèguel. Al sector nord-oest confronta amb l’enclavament del Vinyer de Bescaran, del municipi d’Anserall. El límit de ponent amb el d’Alàs i Cerc segueix un traçat pels vessants muntanyosos que van des de la riba esquerra del Segre i fins al roc de la Gralla. A migdia, el termenal amb Cava passa pels vessants septentrionals de lo Grau i coincideix en part amb el torrent del Solà, que desguassa per la dreta al riu de Cadí, dit també Riu Sobirà.
 

Hom accedeix al poble d’Arsèguel, cap de municipi, per una carretera local que parteix de la N-260, vora el Pont d’Arsèguel. Aquesta carretera remunta el curs del riu d’Arsèguel i arriba fins als nuclis de Cava i Ansovell, ja al terme veí de Cava.

El Poble

El poble d’Arsèguel, a 949 m d’altitud i que tenia 59 h el 2001, és emplaçat al cim d’un turó a la dreta del riu d’Arsèguel. La caseria, al cim i als primers esglaons del vessant, domina per una banda el curs del Segre i per l’altra té la serra de Cadí com a teló de fons. 

El turó de Patalín es dreça rere les cases. Aquestes són de pedra i tenen les cobertes de teula àrab. Dins la població actual hi ha el nucli antic, conegut pel nom del Castellot. S’hi conserven restes d’una forta muralla i les cases, per causa del desnivell del terreny, es fonamenten en grans arcades.

 

A l’extrem, arrecerada al turó de Patalín, hi ha l’església parroquial de Santa Coloma, potser en origen edifici romànic d’una sola nau rectangular, sense absis exempt. A ponent hi ha el portal, format per tres arquivoltes de mig punt en degradació sobre una línia d’impostes motllurada. Sota mateix, als carreus de les rebranques, hi ha unes carotes rústegues. A l’angle del sud-oest de l’edifici, sobre la façana, es dreça un campanar de torre, quadrat, que és obra posterior. També són més tardanes les capelles rectangulars que s’obren a banda i banda de la nau, coberta amb volta de llunetes barroca. Per a la reconstrucció d’aquesta església s’aprofitaren carreus d’una església més antiga, situada uns 40 m més enllà de l’actual (on hi ha el cementiri i hi resta la fonamentació) i que era dedicada a sant Miquel. Al segle XIX encara hi havia culte.

Festes

El poble fa la seva festa major el primer cap de setmana d’agost. A més, cada any se celebra la Trobada internacional d’Acordionistes del Pirineu, molt concorreguda, l’últim dissabte de juliol. Aquesta activitat portà a crear, l’any 1988, el Museu de l’Acordió.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Arsèguel

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”9d69df5a” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Arsèguel{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Arsèguel (Fàbrica de la Llana) (41)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Bordegassos Centre Vila 2014

Centre Vila amb Castellers de Sant Cugat   (101)

Avui dia 20 de juliol de 2014 anem com ja fa uns quants anys, a la Festa major del centre vila,que serveix per anar polint els castells per la festa Major. Actuem amb els castellers de Sant Cugat, que aquest any ja han fet tres i quatre de vuit, amb la torre de set.

Nosaltres fem una actuació tranqil·la,  amb un quatre de set sense els quints del de vuit, debuta com a dos el Josep, la Clàudia de quatre anys, també el Marcel debuta de primeres mans al pilar del quatre.

Dades de l’actuació:

Bordegassos

Pilar de quatre,  Quatre de set, Quatre de set amb agulla, Tres de set i Pilar de cinc

Sant Cugat

Pilar de quatre, Quatre de set, Torre de set, Tres de set i Pilar de cinc.

Fotos de la Diada

Clica la Foto i les veuràs totes

Centre Vila amb Castellers de Sant Cugat   (13)

Fotos de la festa tots som colla

Crònica de la jornada

Web dels Bordegassos

Dorria

Dòrria (44)

Dorria és un Poble del Municipi de Toses Comarca del Ripollès (Girona) 

A Dorria hi anem el 24 de juny de 2014 des de Toses. Hi ha una Església Romànica restaurada, i quasi tot-hom que hi trobem son de segona residència, tot i així encara queda algun cap de bestiar.

Dades del Municipi

Gentilici Tosà, tosana
Superfície 58,12 km²
Altitud 1.444 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
149 hab.
2,56 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi de Toses, de 58,12 km2, que canvià el seu nom pel de Toses de la Muntanya l’any 1937, tanca geogràficament el Ripollès i la Vall de Ribes i dóna accés a la vall de la Molina i a la Cerdanya a través de la seva famosa collada de Toses (1 800 m d’altitud).

 Aquest municipi comprèn la capçalera de la vall del Rigard més amunt de Planoles, entre la serralada axial dels Pirineus, al N, des del cim de la Bassa (2 030 m, límit amb la Molina d’Alp, a la Baixa Cerdanya) fins al pic de Gorroblanc, amb el coll de Sant Salvador i el pla de Salines entremig, límit estatal entre Espanya i França, que la separa de l’Alta Cerdanya (Vallsabollera), i, al S, les serres que enllacen la serra de Cadí i el Moixeró amb la serra de Mogrony, que fan la divisòria d’aigües amb la conca del Llobregat, des de pla de Rus fins al puig de Coma Ermada (2 045 m): pla Baguet (2 031 m), coll de la Creueta, la Creueta (2 068 m), la Pleta Roja (2 031 m), la Moixera, Costa Borda (1 908 m), collada de les Fontetes o de Castellar, turó de Pedra Picada (2 005 m), coll de Remoló, Emperadora i el coll de la Bona, que la separen del Berguedà (Castellar de n’Hug).
 

Els principals nuclis de població d’aquest terme municipal són el poble de Toses, que n’és la capital, i els de Dòrria, Nevà, Fornells de la Muntanya, i el veïnat d’Espinosa.

 La carretera de Ripoll a Puigcerdà (N-152, collada de Toses) s’enfila amb mil marrades pel pendent assolellat de la vall, i es mostra amb tota la seva grandesa des de la via del ferrocarril, que la segueix pel seu fons, paral·lela al Rigard, abans de sortir-ne pel famós túnel del Caragol, que s’inicia poc després de la població deToses. De la carretera N-152, en surt un ramal a l’altura de Fornells de la Muntanya que arriba al poble de Toses. Aquesta pista, modernament esfaltada, al mateix temps, és la que enllaça amb la carretera que porta a l’estació d’esquí de la Molina. El pla de l’Anyella és travessat per una pista que arrenca de la collada de Toses i que va per una banda fins al damunt de Castellar de n’Hug, i per l’altra fins a trobar una pista d’Alp a Gréixer, que travessa la muntanya pel coll de Pal. El poble de Toses té estació de ferrocarril.
 

El lloc de Toses i els dels seus agregats de Dòrria i de Nevà són uns dels que són coneguts de més antic de tota la Vall de Ribes, ja que es troben esmentats dintre la demarcació, pagus o comtat de Cerdanya l’any 819, en l’acta de consagració de la seu d’Urgell, amb els noms de Tosos, Duaria i Nevano.

 El portum de Tosa o collada de Toses surt en el testament del comte Guifré de Cerdanya del 1035, i la villa Toses en la cessió d’un mas, feta a Ripoll el 1102 pel comte cerdà Guillem Jordà.

El Poble

El tercer nucli o poble, per la seva importància històrica, és el de Dòrria (1 550 m i 16 h el 2005), situat al damunt de la carretera N-152, en un coster sobre la vall del Rigard, al vessant meridional de la serra de Gorrablanc. Es troba a uns 5 km al NE deToses, i és un poblet de poques cases i molta aigua, que és objecte d’una revitalització gràcies a la reconstrucció d’antigues cases i la construcció de noves per a estiuejants i per a gent que aprofita la seva situació per a desplaçar-se des d’allí a l’estació d’esquí de la Molina.

 La parròquia apareix amb el nom de Duaria l’any 819. El 7 de juliol de 903 el bisbe Nantigís d’Urgell hi va consagrar una església nova, dedicada a sant Víctor. En el document, el poble és esmentat amb el nom de Doriga.
 

L’església que hi ha a Dòrria és un edifici romànic, modificat i sense absis, amb l’interior enguixat, però de línies boniques i fàcil de restaurar. Té també un campanaret cap a ponent, i es veu que el seu portal de migdia ha estat molt modificat i desplaçat.

 

Al principi del segle XIV era una parròquia notable, tan important com Toses, Bruguera o Ventolà, però la crisi demogràfica de la segona part del segle la deixà tan despoblada, que els comtes del Pallars, senyors de la baronia de Toses, el 1371 deslliuraven els pocs homes que hi restaven de censos i tributs, per tal que no abandonessin el lloc.

 

Els regidors del municipi de Toses es reunien aquí als segles XVII i XVIII. Al seu terme destaquen les masies de Cal Tit i Cal Bernat.

Festes

La festa major de Dòrria s’escau el 24 de juny i, per Sant Víctor, el 28 de juliol, també se celebra una festa.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”da6635bf” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Dòrria{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Dòrria (Església Romànica) (8)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Campdevànol

Campdevànol (16)

Campdevànol és un Municipi de la Comarca del Ripollès (Girona)

A Campdevànol hi anem el 22 de juny de 2014 aprofitant la estada a Toses per Sant Joan

Dades del Municipi

Gentilici Campdevanolenc, campdevanolenca
Superfície 32,62 km²
Altitud 738 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
3.422 hab.
104,9 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi de Campdevànol limita al N amb Campelles i Ribes de Freser, al NE amb Ogassa, al SE ho fa amb Ripoll i al S i SW amb les Llosses. La part occidental limita amb Gombrèn, en la seva major part a la dreta del Freser, i comprèn en aquest sector la vall baixa del Riu Merdàs, afluent del Freser, entre els contraforts orientals de la serra de Mogrony i el sector muntanyós de Sant Pere d’Auira al N i els vessants NE de la serra de Sant Marc d’Estiula al S; al sector de l’esquerra del Freser comprèn l’antiga demarcació de Sant Martí d’Armàncies, fins al típic pont de la Cabreta passat l’Herand.

 

El poble de Campdevànol és el cap de municipi, que comprèn, a més, diverses colònies fabrils que han anat sorgint arran de la industrialització del terme i que s’esglaonen al llarg del riu en direcció a Ribes de Freser: el Molinou (la més propera al poble de Campdevànol), la colònia Pernau i la colònia l’Herand, ja al límit amb Ribes de Freser. El poble inclou, a més, els barris del Castell, la Creu i Vistalegre i les partides o demarcacions territorials de Sant Cristòfol de Campdevànol, Sant Llorenç de Campdevànol, Sant Martí d’Armàncies, Sant Pere d’Auira i Sant Quintí de Puig-rodon. Aquestes partides corresponen a antigues demarcacions parroquials. Al N de Campdevànol hi ha el nucli de cases unifamiliars del Roser. La carretera N-152 de Ripoll a Puigcerdà travessa el terme de S a N, paral·lelament al Freser. També hi ha estació ferroviària de la línia Barcelona-Puigcerdà, i un heliport.

 En els primers segles Campdevànol surt esmentat sota diverses formes (Villa Davandali el 919, Villa Campo de Vanali el 979, que donaren com a resultat l’actual Campdevànol, derivat segurament d’un primer terratinent dit Avàndal o Avànal

El Poble

El poble de Campdevànol (3 125 h el 2005) és de formació relativament moderna, tot i que ja s’esmenta el 890 (Campodavanali) en la consagració de Sant Pere de Ripoll.

 Pertangué a la dotació del monestir de Ripoll per donació del comte Guifre el Pelós, i formà part fins a la fi de l’Antic Règim de la baronia del monestir.
 

El nucli urbà es formà a partir de la segona meitat del segle XVIII a la dreta del Freser, aigua amunt de l’aiguabarreig amb el riu Merdàs, en un indret ocupat per antigues fargues que marcaren l’inici d’una industrialització accentuada en temps més recents. S’estén també a l’esquerra del riu, al llarg de la carretera de Barcelona a Puigcerdà. A la part S es formà el barri de la Creu, nom que rebé d’una notable creu de terme gòtica (segle XV), que fou destruïda en part el 1936 i que un cop restaurada ha estat traslladada davant l’església parroquial, que centra la població. L’església és un edifici espaiós i esvelt de tres naus, amb un campanar acabat en una llarga i exòtica agulla feta després del 1945, quan s’havia ja desplomat l’anterior coronament.

 Tot i que hi ha algunes cases antigues, el conjunt de la població té un aire modern. Des del punt de vista urbanístic el poble ha anat creixent en diferents fases de reestructuració que comprenen la creació de nou sòl industrial, la millora del pas de la N-152, la urbanització de noves àrees, com el barri del Roser o els antics terrenys de la Farga Casanova, i la connexió, mitjançant un passeig, del centre del poble amb els barris de Sant Cristòfol i del Roser

Festes

Campdevànol conserva moltes antigues festes tradicionals. Per les festes de Nadal i Reis es col·loca un pessebre al cim de Costa Pubilla. L’1 de maig se celebra la diada de la Sardana, que inclou un dinar de germanor. El darrer diumenge del mateix mes té lloc la festa dels Elois. El mes de juny té lloc la festa major petita de Sant Joan (el 23 a la nit). Al setembre hi ha la festa major del Roser, que es fa el tercer diumenge del mes i on destaca el ball de la gala o dansa de Campdevànol. La festa major del Roser es clou el dimarts, amb la tornaboda al Pla de Querol.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”061551c4″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Campdevanol{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

 

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Campdevànol (42)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Bordegassos a Calafell

 

Bordegassos a Calafell  (Cinc de set) (12)Avui dia 13 de Juliol de 2014 anem a Calafell com fa uns anys amb Nens del Vendrell i Jove de Sitges,

Aparquem la Torre i el equip técnic aposten per el tres per sota, al segon intent, però aquesta plaça no és la nostra, desprès d’aixecar-lo i havent-lo carregat ens cau per dalt, prenen el Kilian i l’Anna López per sort només cops, però com que triguen les ambulàncies acabem l’actuació amb pilars de quatre.

Com a coses positives, dir que hem recuperat el tres per sota despès de anys i que el petit Arnau s’estrena amb un castell de set d’aixecador concretament el cinc.

Els Nens del Vendrell tampoc els va anar com volíen degut a que en lúltim assaig els va caure la torre de vuit i la canalla no els va voler pujar al tres de vuit. Van decantar-se per el set de set.

Fotos 

Clica la Foto i les veus totes

Bordegassos a Calafell (Tres de set per sota carregat) (31)

Dades de la actuació

Bordegassos

Cinc de set, Tres de set per sota carregat, i pilar de quatre

Nens del Vendrell

Torre de set, Set de set i Pilar de quatre

Jove de Sitges

Crònica de la diada

El Catllar

El Catllar (46)

El Catllar és un poble i Municipi de la Comarca  El Tarragonès (Tarragona)

A El Catllar hi anem el 15 de juny de 2014, El Catllar és un poble amb una tradició molt castellera.

Aquí al Catllar, els anys bons dels Bordegassos, hi vàrem actuar fent bons castells de vuit i un pilar de set.

Dades del Municipi

Gentilici Catllarenc, catllarenca
Superfície 26,43 km²
Altitud 59 msnm
Població (2013[1])
Densitat
4.164 hab.
157,55 hab/km²

Breu historia del Municipi

Limita al N amb els municipis de la Secuita (antic terme de l’Argilaga) i Renau, a l’E amb els de Vespella i la Riera de Gaià, al S amb el de Tarragona i a l’W amb els de la Secuita i els Pallaresos.

 El Gaià travessa el terme de NE a SE i en arribar al nucli urbà fa una giragonsa per reprendre, tot seguit, la direcció N-S. D’ençà de la construcció del pantà de Gaià, la resclosa del qual es troba dins el terme del Catllar, el Gaià baixa sec i, així, la vila ha perdut una de les característiques que la distinguien. L’embassament té una capacitat de 57 hm3. El torrent de la Farga, situat a la dreta del Gaià, completa la hidrografia del terme.
 

El terme comprén la vila i cap de municipi del Catllar, els veïnats de la Plana i Masmoragues i nombroses urbanitzacions, així com l’enclavament de la Quadra (entre els municipis de Vespella, la Nou de Gaià i la Riera de Gaià) i els antics termes de Tapioles i Cocons. Les comunicacions estan representades per un seguit de carreteres locals que permeten d’enllaçar amb els nuclis de la Riera de Gaià, la Nou de Gaià i Ferran, amb sortida a la N-340. Altres camins importants són el de la Secuita, el camí al pantà del Gaià, el de Renau, el de Vilabella, el del Mas de Miró, el del Mas de Manyer, el del Mas de Cosme, el dels Pallaresos, el del Mas de Pallarès, el de Salort i altres. El Catllar té estació de ferrocarril de la línia de Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus. 

El Poble

La vila del Catllar (1004 h el 2006) és situada en un turó de 59 m d’altitud, a la riba dreta del Gaià i sota les ruïnes del castell. L’església parroquial, dedicada a la Degollació de Sant Joan Baptista, és l’edificació més important del municipi; la fàbrica actual substituí un temple anterior i començà a ser edificada l’any 1776; les obres duraren fins el 28 d’agost de 1790, que fou beneïda pel rector Mn. Joan Guardiola; cal destacar-ne el campanar. A la façana del temple hom pot veure els escuts de la vila i les armes del comte de Santa Coloma. Separada del conjunt de l’església hi ha la capella del Santíssim, construïda l’any 1850. El castell del Catllar es força malmès; conserva, però, dues torres de planta rectangular i el llenç que les uneix. El 1997 es localitzà un poblat preibèric al costat del castell amb diverses habitacions a banda i banda de dos carrers així com nombrosos estris i ceràmica.

 

Festes

La festa més important de la vila és la festa major de la Degollació de Sant Joan, que s’escau el quart cap de setmana d’agost. La festa votiva de Sant Nicaset se celebra l’11 d’octubre i la festa major d’hivern de Sant Nicasi, documentada el 1687, es fa el diumenge abans del dia 14 de desembre.

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

El Catllar

El Catllar (2)

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”11b36b0e” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”El Catllar{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

El Catllar (Castell)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Bordegassos a Sant Pere de Ribes

Bordegassos (Cinc de set)  (16)

Avui dia 6 de juliol anem a Ribes per l’actuació de la Festa Major amb Roquetes i Sitges

Aquí, hi venim amb ganes, com va dir el Pau l’últim assaig, de fer un pas endavant amb la torre de set o el quatre de vuit.  Tot i que els últims assajos  van anar prou be no podem amb la torre,   l’enxaneta no ho veu clar. el quatre ja no el provem. Esperem que a Calafell vagi bé perquè s’ha treballat molt i els tenim a punt. Acabem amb dos castells:  Cinc de set i Set de set.

Dades de l’ Actuació

Bordegassos

Pilar de quatre, Cinc de set, dos  intents de Torre de set,  Set de set i  Vano de cinc

Roquetes

Pilar de quatre Cinc de sis,  Quatre de set, Dos de sis i Pilar de quatre

Jove de Sitges

Pilar de quatre Cinc de set, Set de set, Quatre de set amb pilar i Pilar de cinc

 

Crònica de la diada

 

Fotos de la diada

Clica la foto i les veus totes

Bordegassos, (Set de set)

 

 

 

El Baell

 

El Baell (6)El Baell és un Poble del Municipi de Campelles Comarca del Ripollès (Girona)

A El Baell hi anem el 19 d’abril de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Campellenc, campellenca
Superfície 18,6 km²
Altitud 1.145 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
137 hab.
7,37 hab/km²

 

Breu historia del Municipi

El municipi de Campelles, de 18,64 km 2d’extensió, és parcialment envoltat pel terme municipal de Ribes de Freser, amb el qual confronta al N, a l’E i al SE, tot seguint el curs mitjà del Freser. El terme s’estén des de la carena de la serra de Mogrony (S) fins al Rigard (N) i des del Freser (E) fins al coll de Prat de Jou (W). El terme és drenat al N pel Rigard i al S pel torrent de Prat de Jou o de les Feixes, afluent del Freser per la dreta, que recull les aigües del vessant septentrional (baga de Campelles) de la serra de Mogrony (la Covil, el Coll Pan, la Creu de Dalt, la Berruga).

 El poble de Campelles és el cap de municipi, el qual comprèn, a més, l’agregat de la Baell i el complex de l’hotel balneari Montagut. Campelles es comunica amb Ribes per una carretera que comença a tocar de l’estació del ferrocarril de Ribes i que en 6 km guanya els 230 m de desnivell que hi ha entre totes dues poblacions.

El Poble

Els indrets més coneguts de Campelles, per bé que ningú no els relaciona amb aquesta població, són, sens dubte, el Baell i el balneari Montagut, amb les explotacions d’aigua mineral dites de Fontaga i Vall de Ribes (la planta embotelladora és a Ribes).

 El balneari Montagut, conegut també com Aigües de Ribes (nom que també duu el baixador del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà que hi ha a prop), explota ambdues fonts: la Fontaga és indicada per a malalties cardiovasculars, de l’aparell digestiu i biliar i per a afeccions urinàries, mentre que les de la font de la Vall de Ribes són bicarbonatades i càlciques, i ja foren declarades d’utilitat pública l’any 1859. Aquestes fonts s’explotaven ja de molt antic, i el viatger Zamora en parla el 1787: descriu dues boques distintes en la font, i diu que les aigües surten calentes; amb tot, es queixa de l’abandonament del lloc, encara que de l’aigua s’expliquen “mil meravelles”. L’Hostal dels Banys es va fer al segle XIX. L’any 1859 hom dugué a terme un primer estudi de les propietats curatives d’aquestes aigües, i el 1869 fou iniciada la construcció dels banys, que atragueren molta gent cap a aquest indret i foren causa de la construcció d’hotels o pensions, avui ja tancats. Només l’Hotel Montagut manté l’antiga tradició del balneari, tot i que tan sols obre durant els mesos d’estiu.
 

Cal esmentar també el Baell (14 h el 2005), petit barri enfilat a l’esquerra de la carretera de Puigcerdà, a ponent del balneari de Montagut. S’hi troba una capelleta dedicada a sant Bartomeu i un hotel modern per a l’estiueig. Aquest barri fa festa per Sant Bartomeu, el 24 i el 25 d’agost.

Festes

Aquest barri fa festa per Sant Bartomeu, el 24 i el 25 d’agost.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”7c37908c” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”campelles{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

El Baell (Abeurador i safareig) (5)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

 

Campelles

Campelles

Campelles és un poble cap del Municipi de la Comarca del Ripollès (Girona).

A Campelles hi anem el 19 d’abril de 2014 aprofitant una estada a Toses.

Dades del Municipi

Gentilici Campellenc, campellenca
Superfície 18,6 km²
Altitud 1.145 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
137 hab.
7,37 hab/km²

Breu historia del Municipi

El municipi de Campelles, de 18,64 km 2d’extensió, és parcialment envoltat pel terme municipal de Ribes de Freser, amb el qual confronta al N, a l’E i al SE, tot seguint el curs mitjà del Freser. El terme s’estén des de la carena de la serra de Mogrony (S) fins al Rigard (N) i des del Freser (E) fins al coll de Prat de Jou (W). El terme és drenat al N pel Rigard i al S pel torrent de Prat de Jou o de les Feixes, afluent del Freser per la dreta, que recull les aigües del vessant septentrional (baga de Campelles) de la serra de Mogrony (la Covil, el Coll Pan, la Creu de Dalt, la Berruga).

 El poble de Campelles és el cap de municipi, el qual comprèn, a més, l’agregat de la Baell i el complex de l’hotel balneari Montagut. Campelles es comunica amb Ribes per una carretera que comença a tocar de l’estació del ferrocarril de Ribes i que en 6 km guanya els 230 m de desnivell que hi ha entre totes dues poblacions.

El Poble

El poble de Campelles (100 h el 2005), al sector occidental del terme, es troba en uns extensos replans a la solana de la serra de la Llacuna, divisòria d’aigües del torrent de Prat de Jou amb el Rigard.

 El lloc ja és esmentat el 918 en un vell document de l’arxiu comtal, en el qual apareix el lloc dit Engelats (Engelados), en els termes de la vila rural de Campelles (Campilias), a la Vall Pedrera i dintre del comtat de Cerdanya; quatre anys més tard, l’abadessa de Sant Joan, Emma, comprà un mas dins el terme de Campellicis. El topònim surt esmentat de nou al llarg dels segles XI i XII, amb les formes de Campillas i Campeyles.. La seva església de Sant Martí fou cedida el 1035 pel comte Guifré de Cerdanya al seu fill Guillem, juntament amb la de Santa Maria de Ribes. Diu el testament del comte Guifré que ningú no podrà construir-hi cap castell sense el consentiment dels comtes de Cerdanya.
 

Campelles era un poble eminentment rural que modernament s’ha envoltat de cases de segona residència. El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Martí, edificada al final del segle XVIII sobre el solar de l’antiga, gràcies als beneficis obtinguts de l’explotació del bosc. L’antiga església ja surt esmentada el 1035 quan el comte Guifré de Cerdanya la cedeix al seu fill.

 Festes

La població celebra la seva festa major pel diumenge de la Segona Pasqua, quan és tradició de beneir el poble des de la muntanya de Santa Maria. L’11 de novembre s’escau la festa major petita per sant Martí.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”7bcc7ff3″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Campelles{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Campelles (Safareig) (2)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament