Arxiu mensual: Novembre de 2019

Castellfolit de Riubregós

 

Castellfollit de Riubregós és un municipi de l’Anoia
A Castellfollit de Riubregós hi anem el 2 de juny de 2019 

Dades del Municipi

Vegueria Penedès
Comarca Anoia
Població
Total 156 (2018)
• Densitat 5,95 hab/km²
Llar 41 (1553)
Gentilici Castellfollitenc, castellfollitenca

Breu historia del municipi

El municipi de Castellfollit de Riubregós té 26,21 km 2 . Limita al N amb Torà (Segarra), a l’E amb l’enclavament d’Enfesta (la Molsosa, Solsonès) i amb Calonge de Segarra, al S amb Pujalt i a l’W amb Estaràs i amb Ivorra (els dos també de la Segarra). Dista uns 10 km de Calaf i uns 7 de Torà i es troba més ben relacionat amb les terres de la Segarra pròpiament dita, vers on van les aigües del Llobregós o Riubregós, que amb la Segarra Calafina, però el fet de pertànyer a la província de Barcelona, de la qual és el darrer poble, i de trobar més bons serveis a Calaf, decanten la població cap a l’àrea comercial de Calaf. La seva parròquia fou sempre del bisbat d’Urgell i després del de Solsona, mentre que la resta de pobles del sector de Calaf foren sempre de Vic. El fet d’adscriure el terme a la província de Barcelona i al partit judicial d’Igualada al principi del segle XIX va decantar des d’aleshores aquest terme vers l’Anoia, a la Segarra Calafina.

El cap de municipi, Castellfollit de Ruibregós, es troba situat vora la carretera C-1412 que, sortint de la A-2, passa per Calaf, Castellfollit i Torà, i s’endinsa aleshores dins de terres segarrenques fins a Ponts i més enllà, al Pallars Jussà fins a Tremp. Antigament hi havia dos camins que travessaven el terme: el camí reial i el camí de la sal. Per aquest darrer passaven els traginers de sal, presents durant bona part de la història de la població. Tota la vida del terme se centra a la vall excavada del Llobregós entre els guixos, les sorres i les margues oligocèniques.

El Poble

El poble de Castellfollit de Riubregós (482 m d’altitud) és a la confluència del Torrent Magre amb el Llobregós, arrecerat a la serra ocupada per les restes del castell Follit. Es mostra com un típic poble de carrerons estrets, cases que llueixen llindes dels segles XVIII i XIX i plaça Major porticada. L’església de la Mare de Déu del Roser fou bastida al segle XVII tot substituint en la parroquialitat l’antiga de Santa Maria del Priorat, massa allunyada de la població. En una capella lateral guarda una interessant imatge de la Mare de Déu de Montserrat, d’estil gòtic tardà, procedent de Santa Maria del Priorat.

Carrers de Castellfollit de Riubregós

© C.I.C.-MOIÀ

El castell de Castellfollit, molt malmès pels estralls de les guerres, en especial per la voladura que hi féu el 1822 el general Mina quan el va arrasar i amb ell la població, conserva encara restes notables de murs i de dependències, una de les quals amb volta i grafits amb dibuixos medievals, en què es destaca una antiga edificació, uns cavallers i l’escut dels Cardona, cosa que permet de datar-los al principi del segle XIV, quan el castell va passar a l’òrbita dels Cardona. A més del castell pròpiament dit, té dues torres albarranes als dos puigs que l’envolten, les quals formaven una línia defensiva de primer ordre.Festes

La població celebra la festa major d’hivern per Sant Vicenç, al gener, i a l’agost es fa la festa major de Sant Roc, patró del poble. Al juliol i a l’agost se celebra, un diumenge al mes, la Firantiga, on es poden comprar i vendre antiguitats.

Fotos

Clica  i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Ajuntament

Enciclopèdia catalana

Callús

Callús és un municipi de la comarca del Bages
A Callús hi anem el 19 d’abril de 2018

Dades del Municipi

Breu historia del municipi

El terme limita al NW amb el municipi de Súria, al NE-E amb Castellnou de Bages, a l’E amb Santpedor, al S amb Sant Joan de Vilatorrada i a l’W amb el límit oriental de Sant Mateu de Bages. El municipi comprèn, a més del poble de Callús, cap administratiu, els ravals de Can Cavaller i del Cortès, el barri dels Manxons, la caseria de Viladelleva i la colònia d’Antius, a més de diversos masos esparsos.

El territori, generalment planer, és esglaonat a les terrasses fluvials del Cardener i als altiplans estructurals de la depressió bagenca. A llevant i a ponent, el territori resta clos pels sectors muntanyosos de Castellnou i Sant Mateu, respectivament, mentre que cap a la banda de Santpedor forma part encara del Pla de Bages estricte. La riera de Vallverd (o Bellver), o de les Feixes, de règim torrencial, que aflueix al Cardener després de drenar el sector ponentí del terme de Castellnou i fa de límit oriental del municipi de Callús, és l’únic corrent d’aigua remarcable; a part, naturalment, el riu esmentat, que és l’eix vertebral i el principal atractiu del seu paisatge.

Travessa el terme la carretera comarcal C-55 de Manresa a Solsona, que a l’altura del poble de Callús té un trencall per l’esquerra que mena, mitjançant una carretera local, al poble de Sant Mateu de Bages.

El Poble

El primer nucli de Callús es formà a redós de l’antiga parròquia de Sant Sadurní de Callús. El temple vell, documentat des del segle XII i situat a 331 m, al N del nucli de població i pròxim a les ruïnes del castell, és tot un símbol del que havia estat el poble abans de la industrialització: un poble rural de cases escampades, algunes al cim dels turons i les serres que configuren el territori. En establir-se les fàbriques a la vora del riu i formar-se el nou poble de Callús (260 m), es féu patent la necessitat de traslladar el centre religiós més a prop d’on vivia el major nombre de feligresos i que havia esdevingut el nucli ensems industrial, comercial i de residència. El 21 de novembre de 1926 fou col·locada la primera pedra del nou temple parroquial, que no pogué ésser beneït fins el 10 d’agost de 1940. El campanar data de l’any 1951. El 1991 va ser inaugurat el nou edifici de l’ajuntament. El 2006 el poble tenia 1 409 h.

Parròquia de Sant Sadurní de Callús

© C.I.C. MOIÀ

El castell de Callús és situat a la dreta de la carretera de Manresa a Solsona, passat el nucli de Can Cavaller, i només se’n poden veure algunes restes: un basament de mur circular de la torre i, tot al voltant, llevat de migjorn, fragments de mur.

.Festes

Pel que fa a l’activitat cultural, hom destaca, el Patronat Municipal de les Arts (1984). També hi ha diversos grups i instal·lacions esportius. Malgrat que el patró de Callús és sant Sadurní, la festa major s’escau el cap de setmana després de Sant Joan, al juny. Des del 1972 se celebren les festes de tardor el cap de setmana més proper al 12 d’octubre. Per Pasqua es fan les caramelles i al novembre, en data variable, el ball de quintos

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

enciclopèdia catalana

calldetenes

Calldetenes és un municipi de la comarca de Osona
A. Calldetenes hi anem el 6 de març de 2018

Dades del Municipi

Vegueria Catalunya Central
Comarca Osona
Població
Total 2.497 (2018)
• Densitat 430,52 hab/km²
Llar 21 (1553)
Gentilici Calldetenenc, calldetenenca

Breu historia del municipi

El terme municipal de Calldetenes, un dels més petits de la Plana, limita al N amb les terres de Folgueroles, a l’W amb Vic, al SW amb Santa Eugènia de Berga i al SE i l’E amb el terme de Sant Julià de Vilatorta. El terme, que forma un sector planer amb una altitud mitjana d’uns 500 m, té el punt més elevat a les terres de margues blavoses de la serra de San Marc (579m) i a la de l’Eimeric. La part superior del terme és drenada per la riera de Sant Martí, o antic riu de Peres, la qual desguassa al Gurri per la dreta i en part forma límit natural amb Folgueroles.

Biogeogràficament, el terme es troba dins del domini potencial del bosc de roure martinenc ( Buxo-Quercetum pubescentis ).

El terme comprèn, a més del poble de Calldetenes, cap del municipi, el petit agrupament de Sant Martí de Riudeperes i una important sèrie de masos esparsos arreu. El raval anomenat de Santa Eugènia o el Serrat de Calldetenes, que en part pertanyia a Santa Eugènia de Berga, va integrar-se al terme de Calldetenes el 1995. Travessa el terme d’W a E un tram de la carretera N-141d que uneix Vic amb Vilanova de Sau i fins al pantà. Aquesta carretera connecta amb l’Eix Transversal (C-25) que circula pel terme de N a S. Prop de la connexió surt una carretera local cap a Sant Julià de Vilatorta i cap a les Guilleries.

Calldetenes és el nom oficial del municipi d’ençà que el 1965 substituí al de Sant Martí de Riudeperes (durant el període 1937-39 ja es canvià el nom tradicional pel de Calldetenes). Encara que el nom municipal sigui d’atribució tan moderna, el seu origen és molt remot, ja que la vila rural o gran propietat de Tenes consta des del 941 i el topònim de Call de Tenes és documentat ja el 1346.

El Poble

El poble de Calldetenes (489 m i 2 054 h el 2005) és situat al sector de ponent del terme, just al límit amb els termes de Santa Eugènia de Berga i de Vic. Part del creixement urbà del poble s’ha produït dins el terme de Vic.

Façana principal de l’església parroquial de Calldetenes (Osona)

© C.I.C – MOIÀ

El centre tradicional del poble és situat al voltant de la Plaça Gran i l’església parroquial. El temple fou erigit al segle XVIII per decisió del bisbe de Vic, Antonio Manuel de Hartalejo, i va dependre inicialment de la de Sant Martí de Riudeperes. El mateix bisbe, mercedari, que pertanyia a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, en va dibuixar els plans i va pintar uns quadres que en guarnien el presbiteri. La nova església, dedicada pel bisbe a la Mare de Déu de la Mercè, es va inaugurar el 1778 i cent anys més tard s’erigia en parròquia independent.

L’any 1989, les obres de remodelatge de l’avinguda de Pau Casals motivaren el trasllat del centre de la població a l’altra banda de la carretera, vers la plaça de l’11 de Setembre, on es construí un nou edifici de l’ajuntament i altres serveis per a la població (centre cultural, consultori, etc).

Festes

Entre les principals festes que se celebren anualment cal esmentar la festa major, en honor a la Mare de Déu de la Mercè, al setembre, i l’aplec a l’ermita de Sant Marc, el 25 d’abril. Per les festes nadalenques es representen els Pastorets. Cal no oblidar a més l’organització del tradicional Cros de Calldetenes, al novembre, prova d’atletisme que es fa des del 1955

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

ajuntament

enciclopedia catalana