Arxiu mensual: novembre de 2019

Guimerà

Guimerà és un municipi de la comarca del Urgell (Lleida)
A Guimerà hi anem el 24 de novembre de 2013

Dades del Municipi

Vegueria Ponent
Comarca Urgell

Capital Guimerà
Població
Total 270 (2018)
• Densitat 10,47 hab/km²
Llar 128 (1553)
Geografia
Superfície 25,8 km²
Altitud 555 m

Breu historia del municipi

És situat al SE de la comarca i limita al N amb els municipis de Verdú i de Montornès de Segarra, a l’E amb els de Montoliu de Segarra i Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà), al S amb Passanant (Conca de Barberà) i a l’W amb Ciutadilla.

El municipi és partit pel Riu Corb i té al marge dret una serra eixuta que mostra els estrats de calcària. Sobre la serralada, el terme va davallant cap al Pla d’Urgell, enmig de fondalades que foren excavades per les torrenteres del Riu Corb i del Cercavins. Són formes entallades en la massa dels sediments oligocènics i es troben damunt dels turons de dipòsits quaternaris, formats de còdols calcaris angulosos, com es poden veure al puig de la Bovera o a la mateixa Serreta, damunt el cementiri nou. El marge esquerre del riu és més abrupte i és on es troben les fondalades més pronunciades, amb quatre torrenteres que porten l’aigua al Riu Corb en dies de forts aiguats. L’erosió dels bancals ha estat interrompuda gràcies a les parets de pedra i als ametllers plantats als marges.

Els punts orogràfics no sobrepassen els 660 m en les partides dels Rats, Perers i Julianes. Sobresurt a la part solana el turó cònic, tocant els límits de Verdú i Ciutadilla, de l’ermita de la Bovera, amb 589 m, mirador de la plana de l’Urgell. La població és situada en un graó poc pronunciat de la Depressió Central que li dóna unes característiques particulars d’hàbitat en un esglaonament de la serra.

L’únic nucli de població és la vila i cap administratiu de Guimerà, el qual està unit mitjançant una carretera local a la C-14 de Salou a Adrall (Alt Urgell), que continua vers llevant fins a Vallfogona de Riucorb i Santa Coloma de Queralt, i vers ponent fins a Sant Martí de Maldà. El topònim és esmentat ja a la primeria del segle XI, i es creu que prengué el nom d’un personatge anomenat Wigmar o Wimarus , potser el primer senyor del lloc; aquest antropònim, provinent d’un mot llatinitzat del final de l’època visigòtica, podria haver originat per transformació lingüística el nom de Guimerà .

El Poble

La vila de Guimerà es troba a 555 m d’altitud, aturonada a la dreta del Riu Corb, presidida per les restes de l’antic castell, al centre del municipi. Quan aquest poble apareix davant nostre es fa difícil distingir on acaba el poble i on comença la muntanya, i això per la perfecta integració de les cases amb els tons de les terres que les envolten. El castell de Guimerà, antic centre de la jurisdicció del terme, és una fortalesa medieval, molt malmesa, de la qual resta una esventrada torre (possiblement la mestra), situada en la part alta de la vila i des de la qual es domina tota la vall.

El poble va créixer de dalt a baix, al voltant d’un castell i als peus de l’església gòtica. La primitiva torre de defensa, envoltada de murs i residències, es va convertir en un notable castell, que amb el temps va ampliar el recinte emmurallat per a englobar el poble que s’havia format al seu redòs. Els carrers tenen un traçat irregular, tot jugant amb els pendents del terreny: són estrets, costeruts i entrelligats amb arcs i coberts. Les cases construïdes en part sobre porxos conserven portes i finestres d’època renaixentista.

Les muralles encerclen el recinte de la que fou vila medieval, i quatre portals foren altres tantes sortides a totes les direccions. Avui es conserven tres dels portals, els que tancaven el poble per les parts N, E i W; la porta principal i el seu recinte, per la part S, fou possiblement enderrocada per la riuada de Santa Tecla (1874). El recinte emmurallat va anar creixent per la part de migdia, fins a trobar la frontera natural del Riu Corb. Per la seva estructura constructiva, els portals, les muralles, els carrers amb arcs, suportals, finestrals artístics i per la seva arquitectura medieval austera, la vila fou declarada conjunt historicoartístic el 1975.

Hi ha notícies d’una primitiva parròquia que, pels vestigis de parets i una antiga portada que hi resta, devia trobar-se situada al mateix indret de l’actual, dalt el turonet i a prop del castell. Aquesta església, inicialment sotmesa a la diòcesi de Vic o d’Osona, fou unida a l’arxidiòcesi de Tarragona el 1154. També es conserven en el Museu Municipal de Guimerà capitells i altres restes arquitectòniques romàniques, provinents d’aquesta primera església.

Aspecte del campanar de l’església de Sant Sebastià, Guimerà

© CIC-MOIÀ

Al principi del segle XIV i a causa del creixement de la població, fou començada l’església gòtica de Sant Sebastià, abans de Santa Maria, pels senyors Guerau Alemany de Cervelló i la seva esposa Geralda de Rocabertí, com es pot veure pels escuts dels capitells de la portada. La planta és de creu llatina amb un absis pentagonal, i la nau central formada per tres trams de voltes de creueria amb els corresponents arcs i claus de volta. Hi ha tres capelles també amb voltes de creueria. La façana té una portada amb motllures gòtiques, dins un esquema de quatre arquivoltes amb arcs apuntats. Sobre la porta d’entrada hi ha un finestral de tipus ogival. Al costat esquerre s’alça la torre campanar de planta quadrada, acabada al final del segle XV o inici del XVI, i a la part superior hi ha un escut de la família Castre-Pinós que correspon a aquesta època. L’obra artística principal procedent d’aquest temple és el gran retaule del Mestre de Guimerà, obra clau en l’estudi de la introducció del nou estil internacional en la pintura gòtica a Catalunya. Fou pintat per Ramon de Mur, vers els anys 1411-1412, i ens mostra una composició d’escenes de l’Antic i del Nou Testament. Avui dia aquesta important peça és conservada al Museu Episcopal de Vic. El 1940 es va encarregar a l’arquitecte Josep M. Jujol el retaule actual d’alabastre, on les influències gaudinianes colpeixen enmig de línies austeres del gòtic rural. És dedicat a Santa Maria, l’antiga patrona de Guimerà, ja que el patró modern és sant Sebastià.

Festes

Guimerà, com a conjunt historicoartístic, és molt visitat. Té recollides diverses col·leccions museístiques referents a l’etnologia, la història i l’art, en el mateix edifici de la casa de la vila, que es troba a la plaça Major. Al Museu de Guimerà es poden veure les restes de les antigues creus del terme: la de Quatre Ulls, de Benet Ramon, del Camí de Tàrrega, i de l’Església (algunes reconstruïdes i d’altres que només conserven la base o part del canó), altres restes arquitectòniques i escultòriques també dels segles XV-XIX, i restes arqueològiques (ceràmica ibèrica i romana). Hom guarda també uns pergamins de privilegis antics signats per reis que concedeixen els drets de fires i mercats i que foren ratificats per Alfons IV de Catalunya el 1417 i per Carles V el 1526. També destaca el Museu de l’Estable, monogràfic.

Guimerà celebra la festa major el tercer cap de setmana de gener, en honor de Sant Sebastià. El 20 d’abril se celebra la festa de Sant Sebastianet, es tracta d’una festa votada per la pesta, des de temps immemorials, en què la població es veié immersa en aquells estralls però trobà remei, amb la qual cosa el poble va fer vot a perpetuïtat per agrair la curació. Des del 1994 se celebra el mercat medieval, que s’escau pel segon cap de setmana d’agost.

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Enciclopèdia catalana

Les Guinyoles

Les Guinyoles és un Poble del municipi de la Secuita comarca el Tarragonès
A Les Guinyoles hi anem el 2 de novembre de 2013

Dades del Municipi

Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Tarragonès
Població
Total 1.697 (2018)
• Densitat 95,34 hab/km²
Llar 30 (1553)
Gentilici

Breu historia del municipi

El nucli urbà del poble de la Secuita (169 m i 912 h el 2006) presenta tres sectors ben diferenciats: el vell, l’eixample del segle XVIII i la urbanització actual. La plaça Major és la part originària del lloc, conté la Casa Mallafré i l’església. La Casa Mallafré s’alça a la cantonada entre la plaça Major i el carrer del Dr. Gaspà; cal destacar-ne el portal, de carreus, i dues finestres gòtiques geminades amb arcs trilobulats. L’església parroquial de Santa Maria de la Secuita data de l’edat mitjana, però ha sofert moltes transformacions. Té tres naus, d’èpoques diferents, i la central, l’única que hi havia quan es construí el temple, és gòtica; originàriament hom la cobrí amb un sostre de fusta, les bigues del qual foren decorades amb emblemes de castells i motius geomètrics i vegetals, però al segle XVIII s’hi col·locà una volta de rajoles que la tapà. Dels edificis i masos del costat del nucli de la Secuita el més destacat és la Tallada, es tracta d’un gran casal amb un bon nombre d’arcades ogivals.

Hom celebra la festa major per la Mare de Déu d’Agost i la festa votada de Sant Cristòfol el 10 de juliol, que inclou la benedicció de cotxes. Al mes de setembre en data variable, normalment al final de mes, es feia la festa de la Verema o del Vi.

El Poble

Al sector septentrional del terme hi ha el nucli de les Gunyoles (58 h el 2005), que presenta una estructura semblant al de Vistabella. L’edifici més remarcable és el de l’església de Sant Fructuós, construïda a la dècada de 1950 gràcies a les donacions de tot el veïnat.

Festes

La festa major de les Gunyoles s’escau el 25 de juliol, per Sant Jaume.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Els Garidells

Els Garidells és un municipi de l’Alt Camp Tarragona
A Els Garidells hi anem el 2 de novembre de 2013

Dades del Municipi

Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Alt Camp
Població
Total 201 (2018)
• Densitat 64,84 hab/km²
Llar 15 (1553)
Gentilici Garidellenc, garidellenca

Breu historia del municipi

El municipi dels Garidells és situat a l’esquerra del Francolí. Per l’extensió del seu terme és el segon municipi més petit de l’Alt Camp, després del Rourell. El relleu del terme és afectat per una sèrie de turons l’alçària dels quals disminueix d’E a W segons que s’apropen al curs del Francolí. El territori és recorregut per la riera dels Garidells, que desemboca al Francolí dins el terme de Perafort. Els Garidells limita al N amb Vallmoll, a l’E amb la Secuita, al S amb Perafort i a l’W amb el Morell, aquests tres darrers termes pertanyents a la comarca del Tarragonès.

El municipi es comunica amb Valls i Tarragona per la carretera N-240 de Tarragona a Lleida, la qual parteix el terme en dues meitats gairebé idèntiques i passa propera al nucli urbà.

El Poble

El nucli urbà del poble dels Garidells és sobre un tossal de 132 m d’altitud i a l’esquerra de la riera dels Garidells. L’església parroquial és petita i dedicada a sant Jaume, en honor del qual el municipi celebra la festa major al juliol. Per damunt de la caseria sobresurt l’edifici de l’antic castell feudal dels Garidells.

La carta de poblament de l’indret fou donada per Guillem de Claramunt als seus germans Arnau i Berenguer l’any 1174. Els drets que sobre el lloc s’havia reservat Guillem de Claramunt en fer la donació als seus germans passaren el 1229, per disposició testamentària, al monestir de Santes Creus. El 1309 els Garidells pertanyien a Saurina de Castellet, de la qual passaren a Galceran de Montoliu, que instituí hereu del lloc, com també de la Pobla de Mafumet, el seu fill Bernat. L’any 1391, el rei Joan I vengué a la mitra tarragonina els drets i la jurisdicció que sobre els Garidells posseïa la corona. El territori passà dels Montoliu als Rossell; l’any 1582, Jaume de Rossell va vendre el castell i el terme dels Garidells al monestir de Santes Creus. La parròquia del poble posseïa 4 jornals i 2 quartans de terra, que passaren a ser propietat de Josep Damunt, pagès de la localitat, els anys trenta del segle XIX.

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Enciclopèdia catalana

web Ajuntament

Fonollosa

Fonollosa és un municipi de la comarca del Bages (Barcelona)
A Fonollosa hi anem el març de 2019

Dades del Municipi

Breu historia del municipi

Limita al S amb Aguilar de Segarra i Rajadell, al N i al NW amb Sant Mateu de Bages i a l’E amb Sant Joan de Vilatorrada.

El territori és afaiçonat pels altiplans estructurals de Fonollosa (527 m) i de Fals (480 m ), a banda i banda de la riera de Fonollosa —dita també de Fals—, afluent per la dreta del Cardener i nodrida pels torrents de la Vall, del Màrtir, de Cererols i de Perejutge. La serra de Castelltallat i els seus replans del vessant de migdia constitueixen el sector septentrional del terme, d’on davallen diversos torrents, no pas continus, que aboquen les aigües a la riera de Fonollosa. Gairebé la meitat del territori és ocupada pels boscos de pins, tot i que també hi ha alzines i alguns roures.

El municipi comprèn, a més del poble de Fonollosa, cap administratiu, els pobles de Camps i Fals, el Raval de les Oliveres, els ravals del Paisà i Pocafarina, el nucli de Canet de Fals i nombroses masies esparses entre les quals mereixen un esment particular algunes com Jaumandreu, Montconill, fills de la qual foren Joan i Lluís Muncunill i Parellada, el Molí de la Boixeda (convertida en restaurant), la Torre o el Grauet (de Fals), el Soler, Clarena i Caselles (de Camps) i la Vall (de Fonollosa).

Travessa el terme una carretera local de Sant Joan de Vilatorrada a Aguilar de Segarra

El Poble

El nucli de Fonollosa (525 m; 279 h el 2006), on hi ha l’església parroquial, és situat al peu de la carretera de Calaf a Manresa.

El lloc de Fonollosa —amb el nom d’origen evidentment botànic— és documentat des de la primeria del segle XI. Fonollosa fou senyoria de la casa comtal, i després ducal, de Cardona, com també ho foren Camps i Fals.

 

Festes

La vida cultural del poble és a càrrec de l’Associació Cultural Recreativa de Fonollosa. Hi ha, també, diverses instal·lacions esportives. Fonollosa celebra la festa major el diumenge després del 18 d’agost, festivitat de Santa Elena, que és la patrona del poble. També és tradició que el segon diumenge després de Pasqua s’organitzi un aplec de caramellaires conjuntament amb les colles d’Aguilar de Segarra, Rajadell i Castellfollit del Boix

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Espinavell

Espinavell és un poble del municipi de la comarca del ripollès (Girona)
A Espinavell hi anem el 6 de setembre de 2019

Dades del Municipi

Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Ripollès
Municipi Molló

Breu historia del municipi

El municipi de Molló, de 43,09 km 2d’extensió, limita al N amb les comarques del Vallespir i el Conflent, a l’W amb Setcases i Llanars, i a l’E i al S termeneja amb Camprodon. Comprèn tota la capçalera del Ritort, que neix als vessants SE de Costabona, a l’indret dit les fonts del Ritort o les deus d’en Sitjar, sota les roques d’en Mercer, i va encaixant-se vers Espinavell i Molló; alhora rep nombrosos torrents que es formen a les grans serralades que envolten el terme (torrents de Coll Pany, de la Casassa, de Coll Pregon, de Fabert i sobretot la riera de la Ginestosa, nascuda sota Montfalgars, al coll d’Ares).

El seu extens límit nord, de més de 12 km de longitud, és determinat per la serralada que forma la partió d’aigües entre el Tec i el Ter i, per tant, la frontera entre el Vallespir i el Ripollès, i des del 1659 entre l’Estat francès i l’espanyol; va des de prop del cim de Costabona (2 464 m), a l’W, a Montfalgars (1 610 m), a l’E, que domina el coll d’Ares, i en són punts destacats el coll de Siern, el cim de Portabella (1 686 m), el coll de Maçanells, el puig de l’Artiga del Rei (1 637 m), el Coll Pregon, el puig de la Clapa (1 652 m), la collada de Prats, el puig de les Forques (1 615 m) i el coll d’Ares, tradicional camí vers el N.

El límit occidental, amb Setcases i Llanars, va des del trencall que uneix Costabona amb el puig Sistra (1 988 m) a través de les roques d’en Mercer i la Collada Verda, i prossegueix per la collada de la Fembra Morta fins al Puig Moscós (1 739 m). Una sèrie de carenars formen el límit SW i S amb l’antic terme de Freixenet, fins al coll de la Batllia, i el límit oriental el separa de l’antic terme de Beget (ara unit a Camprodon) des del coll de la Boixeda i el cim de Sant Bernabé fins a Coll Prugent i Montfalgars.

El poble de Molló és el cap de municipi, que té agregat el poble d’Espinavell i comprèn diversos veïnats (Favert, la Ginestosa, Moixons) i caseries (Can Solà, Favars, els Graells, el Riberal). Travessa el terme la carretera C-38, que continua vers el N i s’endinsa pel coll d’Ares, en direcció a França.

El Poble

El poble d’Espinavell (47 h el 2005) es troba aigua amunt del Ritort, a 1 225 m d’altitud, a l’esquerra del riu, al sector septentrional del terme. Les cases es troben esglaonades en un pendent aspre, entre el Ritort i el torrent de Coll Pregon. S’hi accedeix per una carretera des de la C-38 que va de Molló al coll d’Ares. L’església de la Mare de Déu de les Neus, sufragània de la de Molló, presideix el grup de cases, que no arriben a formar un carrer. És un edifici de la fi del segle XVII, amb un notable campanar acabat en unes obertures poc usuals. S’han renovat cases i ha esdevingut un petit centre.

Festes

La festa major petita se celebra el 24 de juny, per Sant Joan, i la festa major es fa per la Mare de Déu de les Neus, el 5 d’agost.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

ajuntament

Godall

Godall és un municipi del Montsià Tarragona
A Godall hi anen l’agost de 2013

Dades del Municipi

Província Tarragona
Vegueria Terres de l’Ebre
Comarca Montsià
Població
Total 591 (2018)
• Densitat 17,59 hab/km²
Llar 16 (1553)
Gentilici Godallenc, godallenca

Breu historia del municipi

El terme municipal de Godall, d’una extensió de 33,62 km2, és situat a la part central de la comarca entre el pla de la Galera i la serra de Godall (400 m a la mola de Godall). El terme s’estén suaument al peu de la serra pel costat interior o de ponent. Limita al N amb la Galera, al NE amb Masdenverge, a l’E amb Freginals, i al sector meridional i de ponent amb Ulldecona.

Orogràficament, destaca la serra de Godall (400 m a la mola de Godall), alineació muntanyosa, estesa en direcció SW-NE, paral·lela a la serra de Montsià, de la qual la separa la vall d’Ulldecona. Hidrogràficament, el curs d’aigua més destacable és la rambla de la Galera, que en bona part fa de límit amb el terme homònim. D’altra banda, les calcàries cretàcies que integren el rocam de la serra són molt permeables i és molt important la circulació subterrània. En són manifestacions els avencs, les coves i les fonts. Entre d’altres podem esmentar la font de Cap d’Àsens, al sud-est, i les dues de l’Arboç, al nord-est, en un lloc d’aplecs i d’abeurar els ramats. En definitiva, però, el terme és força sec, malgrat que hi ha diversos torrents que es formen o que recullen les aigües de la mola de Godall, com el barranc de la Serra de la Galera i el torrent de Godall, que vessen per la dreta a la rambla de la Galera i els de l’Arboç, el de la Gralla, el de Cap d’Àsens i el del Toll Roig.

Respecte als agents biogeogràfics, quant a la configuració del terreny, la mola càrstica de Godall, amb roques calcàries dures i grisoses, alterna amb llits margosos i presenta capes de lignits relacionats amb les aigües somes de la fi de l’era secundària. D’altra banda, la vegetació potencial que hi predominaria seria la màquia de garric i margalló (Querco-Lentiscetum), tot i que en alguns sectors de muntanya, situats a migdia del terme, hi hauria un domini de l’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale).

El municipi comprèn el poble de Godall. La masia i antic poble de Merades, del qual Madoz el 1847 parla com d’un poble destruït, és situat al sud-oest del terme, prop de la carretera d’Ulldecona i l’antic lloc de la Vallmesquida, al qual fou atorgada una carta de poblament el 1238, avui sembla força difícil de localitzar. Madoz ja no en parla i tampoc no és mencionat al cens del 1860.

Godall es comunica amb Ulldecona per carretera local, la mateixa que, en direcció contrària, mena a la Galera, per on enllaça amb la de la Sénia a Tortosa. Altres vies menors complementen les comunicacions, i enllacen amb els termes veïns.

El topònim de Godall apareix als documents antics de diverses maneres: Quodar, Godayr, Godayl, Goday, Godai i Gudal, la qual cosa demostra que el topònim era el mateix, i amb la mateixa pronúncia que l’actual.

El Poble

El poble de Godall (168 m d’altitud) és situat en una fondalada, solcada pel barranc de la Caldera, i als vessants propers. El nucli més antic es formà darrere l’església. A poc a poc van anar sortint altres petits veïnats o agrupacions de cases que a la llarga van arribar a ajuntar-se i formaren la població actual. El nucli urbà restà definitivament estructurat quan es va cobrir, amb una volta de més de 400 m de longitud, el barranc de la Caldera al seu pas pel poble. L’església parroquial de Sant Salvador és un edifici d’un gòtic tardà de notable harmonia interior.

 

Festes

El 6 d’agost, festa patronal de Sant Salvador, hom celebra la festa major, en la qual es fan corregudes de bous a la plaça, muntada només per a l’ocasió. A Godall s’ha mantingut viva la celebració del carnestoltes, fins i tot durant els anys de prohibició de la festa, i es tradició celebrar no solament el ball de disfresses, sinó també una batalla de farina. El segon cap de setmana de març se celebra la Festa de l’Oli i l’Espàrrec.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

enciclopèdia catalana

web Ajuntanent

La Galera

La Galera és un municipi del montsià  (Tarragona)
A la Galera hi anem el 11 d’agost de 2013

Dades del Municipi

Vegueria Terres de l’Ebre
Comarca Montsià
Població
Total 719 (2018)
• Densitat 26,15 hab/km²
Llar 10 (1553)
Gentilici Galerenc, galerenca

Breu historia del municipi

El terme municipal de la Galera, d’una extensió de 27,47 km2, és situat al pla de la Galera, ampla depressió que s’estén entre la serralada dels Ports de Tortosa o de Beseit i la petita alineació de la serra de Godall. Limita a tramuntana amb el terme de Santa Bàrbara pel barranc de les Coves, a ponent, pel camí de Mitan Plana, amb les terres de Mas de Barberans, al sud, amb el municipi d’Ulldecona pel camí del Ròssec, i amb el terme de Godall, seguint un bon tros el curs de la rambla de la Galera, i a llevant termeneja amb Masdenverge. Antigament, havien format part del terme de la Galera els actuals municipis de Santa Bàrbara i Masdenverge, que aconseguiren, però, d’independitzar-se’n el 1828 i el 1857, respectivament.

Les terres del municipi són força planeres. El terme de la Galera és travessat per la rambla de la Galera, que neix als vessants meridionals del massís de Caro i desguassa a l’Ebre al terme de Tortosa, davant Camp-redó. El barranc del Pelós solca les terres per la part nord del municipi i el barranc del Lligat des de la partida de les Refoies fins al límit amb Santa Bàrbara. Els barrancs de Sant Antoni-Lloret-La Galera són inclosos en el Pla d’Espais d’Interés Natural.

La vegetació potencial del terme seria una màquia de llentiscle i margalló (Querco-Lentiscetum). La vegetació actual és formada fonamentalment per arbres i arbustos adaptats al clima mediterrani, a la forta insolació i a la poca humitat, com el coscoll (Quercus coccifera), el llentiscle (Pistacia lentiscus), l’ullastre (Olea europaea), el margalló (Chamaerops humilis), la carrasca (Quercus rotundifolia), el lledoner (Celtis australis) i el pi blanc (Pinus halepensis).

El terme comprèn, a més de la vila de la Galera, cap de municipi, diversos masos com el de la Xanca, el de Laculs, el del Borni, el de la Marina, el de Montllau i el dels Masets, tots documentats ja el 1860. Tocant a la vila, al SW, hi ha la petita capella de Sant Vicenç del Povet i dins el terme hom pot esmentar encara la capella del Sant Crist del fossar.

El pla de la Galera és travessat per diversos camins antics; també hi ha la carretera local de Santa Bàrbara a la Sénia, que es creua amb la rambla de la Galera. Aquesta és la carretera que empren els galerencs per a anar a Tortosa. Altres carreteres són la de la Galera a Ulldecona per Godall, la que enllaça amb la carretera d’Ulldecona a la Sénia, i el camí de Cantallops, pavimentat, que porta a la carretera annexa al canal de Xerta i al Mas de Barberans.

El Poble

La vila de la Galera (112 m d’altitud), on es concentra tota la població del terme, és situada vora la rambla o el barranc de la Galera. La part antiga és situada prop de la torre de la Galera, a l’esquerra del barranc, força profund en aquest indret i travessat per un pont de pedra molt antic en la seva base, si bé la part superior fou reconstruïda després de la guerra civil. El pont és situat vora la torre. A partir d’aquest nucli primitiu i al llarg del temps la població s’anà estenent vora la carretera. Modernament han sorgit noves construccions al voltant de l’antic nucli i també a la dreta de la rambla de la Galera.

La torre de la Galera fou construïda a expenses de la ciutat de Tortosa. Se sap que s’hi treballà entre els anys 1340 i 1342, si bé en aquest darrer any l’obra encara no era acabada. De planta rectangular, gairebé quadrada, i força gran, la torre té una alçada considerable, probablement pel fet que és situada al pla. Acabada amb merlets, hi ha diversos pisos de sageteres i finestrals de mig punt centrats en la part elevada dels murs. A un nivell més baix hi ha una finestra geminada de tradició romànica. La torre no conserva l’estructura de l’interior, ja que el 1684 fou condicionada i transformada com a nova església parroquial, dedicada a sant Llorenç, en substitució de l’antic i petit edifici que hi havia a l’entrada de la vila venint de Tortosa. Aquest edifici antic, que no es conserva, segurament devia ser anterior a l’erecció de la parròquia el 1539. La nova església parroquial de Sant Llorenç, però, restà interrompuda durant la guerra de Successió. Les obres es paralitzaren el 1707, quan el rei arxiduc Carles III, vençut a Almansa, es retirava per passar l’Ebre a Tortosa.

La majoria de les cases de la Galera, que havia romàs fidel a aquest, foren cremades per les tropes borbòniques i els habitants hagueren de fugir. A la torre, a mig condicionar com a temple, durant quatre anys s’aquarteraren soldats. Finalment, el 15 d’agost de 1711, acabades les obres, es féu la benedicció del nou temple. Formant part del conjunt urbà, al costat del pont que creua el barranc de la Galera, hi ha una petita capella dedicada a sant Vicent Ferrer.

Altres edificis i indrets d’interès de la vila són l’edifici de l’ajuntament, del 1906, bastit amb el treball dels veïns, que té una gran magnificència, la casa Maria del Mas, d’estil modernista, i l’àrea recreativa del Calvari.

 

Festes

La població celebra la festa major al 10 d’agost, per Sant Llorenç, patró de la vila, i també se celebra Sant Ponç, copatró, al dia següent. També es fa festa per Sant Josep, al març, amb una fesolada popular, la festa de la Mare de Déu de la Galera, al setembre, i per les festes de Nadal s’escenifica un bonic Pessebre Vivent. Pel voltant de l’1 de maig se celebra la Fira Internacional de la Terrissa. Cal afegir, a més, que a l’edifici de l’Ajuntament es troba el Centre d’Interpretació de la Terrissa.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

enciclopedia catalana

web ajuntament

Casserres

Casserres és un municipi del Bergadà (Barcelona)
A Casserres hi anem el 22 de setembre de 2019

Dades del Municipi

Vegueria Catalunya Central
Comarca Berguedà
Població
Total 1.572 (2018)
• Densitat 53,29 hab/km²
Llar 31 (1553)
Gentilici Casserrenc, casserrenca

Breu historia del municipi

Limita al N amb el d’Avià i amb l’enclavament de Sant Quintí de Montclar, que pertany al municipi de Montclar; a l’W amb els termes de l’Espunyola i Montclar; al S amb els de Puig-reig i Viver i Serrateix i a l’E amb els d’Olvan i Gironella. Inclou gairebé tot el curs baix de la riera de Clarà, que el travessa de NW a SE fins molt a prop de la seva confluència amb el Llobregat. Més al S el terme inclou també la capçalera de la riera de Merola, que més avall li fa de frontera amb el terme de Puig-reig. D’altra banda, pel NE, un petit tram del Llobregat li fa de límit amb el terme d’Olvan. Des del punt de vista morfològic, el territori és format pels replans estructurals que afaiçonen el paisatge del Baix Llobregat i, per aquest motiu, presenta nombrosos sectors planers, sovint escalonats i retallats pels corrents fluvials i les torrenteres.

Els principals nuclis de població són la vila de Casserres, que n’és la capital, la caseria anomenada la Rectoria de Sant Pau, unitat que es correspon de manera aproximada amb la demarcació de l’antic terme parroquial de Sant Pau de Casserres, i dues colònies, l’Ametlla de Casserres, també denominada l’Ametlla del Monegal o bé, simplement, l’Ametlla, i el Guixaró, dita també Comelles i el Guixaró o Colònia Guixaró-Viladomiu. El terme comprèn a més l’antic llogaret disseminat de Fonogedell.

El nom del municipi prové del de Castrum serris (“castell de les serres”) per tal com hi hagué una fortalesa situada a la part alta del terme que domina la vall del Llobregat. És esmentat l’any 798, en què Lluís I el Piadós encarregà al comte Borrell de conquerir i reorganitzar el país i d’establir-hi una línia de fortificació que tenia com a punts Cardona, Casserres i Osona. No hi ha dubte que el Casserres fortificat fou el del Berguedà i no el monestir homònim d’Osona com s’ha pretès, ja que aquesta fortificació lliga amb la línia defensiva, l’establiment de la qual és descrit per l’Astrònom, el cronista anònim i biògraf del rei Lluís el Piadós.

La vila de Casserres és comunicada amb l’Eix del Llobregat (C-16) per dues carreteres locals que, partint de la vila, van a parar respectivament a Gironella i Puig-reig. Una tercera carretera enllaça amb la C-26, de Berga a Solsona.

El Poble

La vila de Casserres (617 m i 1 270 h el 2005), documentada des dels últims segles medievals com a “barri”, es va formar a partir d’un llarg carrer que unia el castell amb l’església de l’Àngel Custodi. Del castell, que probablement era situat al lloc on posteriorment fou construït l’actual ajuntament, no en queda cap resta, però durant els segles VIII-XIII fou una gran fortalesa i tingué un paper decisiu en el procés de repoblació i reconquesta del territori. El carrer, o barri, de Casserres era format per cases unifamiliars amb parets mitgeres, les quals es reformaren durant els segles XVII i XVIII; avui se’l coneix amb el nom de carrer Major i plaça de la Creu, i encara es conserven cases d’aquests segles i també algun element gòtic, com la finestra de Cal Biel.

Dins el nucli de la població de Casserres es manté la casa Bernadàs, que conserva tota l’estructura antiga. L’arbre genealògic de la família Niubò s’inicia el 1603, però la casa conserva pergamins que es remunten al segle XIV, en què el nom de la família era Bernadàs.

El poble era fortificat a l’edat mitjana. Al segle XIV hi fou construïda una església nova, consagrada el 1380 sota l’advocació de l’Àngel Custodi. Posteriorment, en ésser cremada tota la població, el 1653, calgué reedificar l’església, que s’inicià el 1668 i fou acabada el 1681 amb l’advocació de Nostra Senyora dels Àngels, que manté actualment. És una gran església barroca formada per tres naus i capelles laterals, amb un transsepte marcat i el presbiteri quadrat. El campanar de torre és quadrat i la façana, orientada a ponent, té una porta amb frontó triangular. Destaca el retaule barroc de la nau principal, construït al voltant del 1704 per Segimon Pujol.

 

Festes

La vila celebra la festa major el diumenge més proper al 24 d’agost, festivitat de Sant Bartomeu, el seu patró. Per Nadal es fan els tradicionals Pastorets, una xocolatada, la missa del Gall i el 5 de desembre la Fira Comercial de Casserres. La festa major d’hivern s’escau per Sant Josep, al març. Per Pasqua es fa una ouada popular i 15 dies després d’aquest tradicional àpat col·lectiu, des de l’any 1982, se celebra una trobada de caramellaires (s’hi troben de 25 a 30 colles de caramelles) que coincideix amb una fira d’artesania.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Canaletes Poble de Cabrera d’Anoia

Canaletes és un poble del municipi de Cabrtera d’Anoia (Barceona)
A Canaletes hi anem el 31 de març de 2019

Dades del Municipi

Barri i cap del municipi de Cabrera d’Anoia, al S del terme.
Població:

126 h

[2009]

Es formà a partir del s XVIII i es divideix en dos petits nuclis (el Mas de Canaletes i el Raval) a banda i banda de l’antic mas de Canalet

Breu historia del municipi

El Poble

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

enciclopèdia catalana

Castellfolit de Riubregós

 

Castellfollit de Riubregós és un municipi de l’Anoia
A Castellfollit de Riubregós hi anem el 2 de juny de 2019 

Dades del Municipi

Vegueria Penedès
Comarca Anoia
Població
Total 156 (2018)
• Densitat 5,95 hab/km²
Llar 41 (1553)
Gentilici Castellfollitenc, castellfollitenca

Breu historia del municipi

El municipi de Castellfollit de Riubregós té 26,21 km 2 . Limita al N amb Torà (Segarra), a l’E amb l’enclavament d’Enfesta (la Molsosa, Solsonès) i amb Calonge de Segarra, al S amb Pujalt i a l’W amb Estaràs i amb Ivorra (els dos també de la Segarra). Dista uns 10 km de Calaf i uns 7 de Torà i es troba més ben relacionat amb les terres de la Segarra pròpiament dita, vers on van les aigües del Llobregós o Riubregós, que amb la Segarra Calafina, però el fet de pertànyer a la província de Barcelona, de la qual és el darrer poble, i de trobar més bons serveis a Calaf, decanten la població cap a l’àrea comercial de Calaf. La seva parròquia fou sempre del bisbat d’Urgell i després del de Solsona, mentre que la resta de pobles del sector de Calaf foren sempre de Vic. El fet d’adscriure el terme a la província de Barcelona i al partit judicial d’Igualada al principi del segle XIX va decantar des d’aleshores aquest terme vers l’Anoia, a la Segarra Calafina.

El cap de municipi, Castellfollit de Ruibregós, es troba situat vora la carretera C-1412 que, sortint de la A-2, passa per Calaf, Castellfollit i Torà, i s’endinsa aleshores dins de terres segarrenques fins a Ponts i més enllà, al Pallars Jussà fins a Tremp. Antigament hi havia dos camins que travessaven el terme: el camí reial i el camí de la sal. Per aquest darrer passaven els traginers de sal, presents durant bona part de la història de la població. Tota la vida del terme se centra a la vall excavada del Llobregós entre els guixos, les sorres i les margues oligocèniques.

El Poble

El poble de Castellfollit de Riubregós (482 m d’altitud) és a la confluència del Torrent Magre amb el Llobregós, arrecerat a la serra ocupada per les restes del castell Follit. Es mostra com un típic poble de carrerons estrets, cases que llueixen llindes dels segles XVIII i XIX i plaça Major porticada. L’església de la Mare de Déu del Roser fou bastida al segle XVII tot substituint en la parroquialitat l’antiga de Santa Maria del Priorat, massa allunyada de la població. En una capella lateral guarda una interessant imatge de la Mare de Déu de Montserrat, d’estil gòtic tardà, procedent de Santa Maria del Priorat.

Carrers de Castellfollit de Riubregós

© C.I.C.-MOIÀ

El castell de Castellfollit, molt malmès pels estralls de les guerres, en especial per la voladura que hi féu el 1822 el general Mina quan el va arrasar i amb ell la població, conserva encara restes notables de murs i de dependències, una de les quals amb volta i grafits amb dibuixos medievals, en què es destaca una antiga edificació, uns cavallers i l’escut dels Cardona, cosa que permet de datar-los al principi del segle XIV, quan el castell va passar a l’òrbita dels Cardona. A més del castell pròpiament dit, té dues torres albarranes als dos puigs que l’envolten, les quals formaven una línia defensiva de primer ordre.Festes

La població celebra la festa major d’hivern per Sant Vicenç, al gener, i a l’agost es fa la festa major de Sant Roc, patró del poble. Al juliol i a l’agost se celebra, un diumenge al mes, la Firantiga, on es poden comprar i vendre antiguitats.

Fotos

Clica  i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Ajuntament

Enciclopèdia catalana