Ulldecona

Ulldecona (Font de Sant Pere Gorgs) (13)

Ulldecona és un poble cap de municipi de la Comarca del Montsià (Tarragona)

A Ulldecona hi anem el 11 d’agost de 2013 aprofitant les vacances a Tortosa i fem tots els municipis del Montsià i Baix Ebre 

Aquí ens entossudim en trobar les oliveres mil·lenàries,  que surten en el litre de Cecília Lorenzo. Anem a la oficina de informació, ja que a la gent que preguntem, ens diuen que son d’un propietari, i que al lloc a on son es complicat de trobar. Per fi però desprès de tombar força trobem les oliveres.

Dades del municipi

Gentilici Ulldeconenc, ulldeconenca
Faldut, falduda
Superfície 126,88 km²
Altitud 133 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
7.240 hab.
57,06 hab/km²

Entitat de poblacióHabitants

Castell, el                         235                   Miliana, la30

Sant Joan del Pas      242                      Ulldecona5.724     Valentins, els302

Ventalles, les           33                                     

 

Historia del municipi

El municipi d’Ulldecona, de 126,88 km 2 , és el segon en extensió de la comarca. Inicialment comprenia també les actuals demarcacions d’Alcanar, Freginals i la Sénia, però aquestes localitats esdevingueren molt aviat autònomes i Ulldecona restà amb la seva demarcació actual. Limita al N amb Mas de Barberans (NW), la Galera, Godall, i Freginals (NE), a l’E i al S amb Alcanar i li fa de termenal la serra de Montsià des de vora la Foradada (687 m), on coincideixen els termes de Freginals, Alcanar i Ulldecona, fins al barranc de les Cases. Al sector de ponent, el riu de la Sénia marca la frontera tradicional de Catalunya amb València i té a l’altra banda, fent límit amb Ulldecona, els termes de Sant Rafel del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat i Vinaròs; més al nord Ulldecona confrota amb el terme de la Sénia.

 El centre vital del municipi és l’antiga foia o vall d’Ulldecona, que algun document tardà anomena vall de Cona, on es troba la vila, limitada pel costat E per la serra de Montsià, que té la seva altura màxima al cim de Montsià (764 m a la Torreta de Montsià), mentre que a l’W té la serra de Godall i i la Serra Grossa, amb unes altituds màximes de 400 m a la mola de Godall i de 380 m a lo Molló. El terme s’estén, però, a l’altra banda d’aquesta segona serra amb una àmplia vall secundària, prolongació del pla de la Galera, que va de la Galera al Pas (o Sant Joan del Pas), on hi ha els nuclis secundaris de la Miliana i de Sant Joan del Pas. 1 414 hectàrees d’Ulldecona són incloses dins del PEIN de la Serra de Montsià.

L’agricultura ha estat la base econòmica tradicional. Principalment dedicada al secà, al llarg sobretot de la segona meitat del segle XX ha vist augmentar les terres dedicades al regadiu gràcies a les successives ampliacions de les zones de regs del pantà.

 Hom ha abandonat terres de conreus d’altitud mitjana per manca de rendibilitat i, en canvi, ha intensificat el conreu d’aquelles que es poden regar. Les produccions tradicionals de l’agricultura d’Ulldecona han estat els cereals, els llegums, la vinya, l’olivera, les garrofes i les patates, destinades al consum interior. Gairebé han desaparegut els llegums, els garrofers i la vinya, i ha tingut una recessió important l’ametller i el presseguer. També han disminuït les terres conreades amb cereals, mentre que l’olivera s’ha mantingut relativament estable en les darreres dècades del segle XX, i ha adquirit importància el conreu de cítrics (taronges i mandarines). Al sector més planer hi ha un notable sector dedicat a horta.
 

La ramaderia ha experimentat en temps moderns una notable creixença. Destaca la cria d’aviram, que començà a adquirir importància a partir del 1950, de bestiar porcí, oví i de conills.

 La indústria ha tingut cert desenvolupament al terme. Antigament es reduïa als típics molins fariners i d’oli, que eren 5 i 26 respectivament el 1783, 7 i 28 el 1800 i 9 i 17 el 1849. Avui dia ja no n’existeix cap perquè han estat absorbits per les modernes empreses del sector agroalimentari, com la Cooperativa Agrícola d’Ulldecona. Altres activitats de tipus menestral van sorgir de la transformació dels productes autòctons com la palma, el sabó, els mosaics, els pinzells, els sacs, els alcohols i els aiguardents, com també els formatges, els capolls de seda, la cera, la boteria i els mobles.
 

La indústria del moble experimentà un notable augment a partir del 1960 i és la que ocupa la major part de la seva població activa. També l’extracció i la preparació de la coneguda pedra d’Ulldecona, amb què s’han construït notables edificis, com la Pedrera o Casa Milà de Barcelona, de Gaudí, l’hotel Hilton de Los Angeles, a Califòrnia, i moltes escultures, és una notable font de treball. També hi ha petites indústries de materials de construcció i alguns tallers menestrals de cistelleria.

 La població celebra el mercat setmanal el divendres i a més s’organitzen la Fira de Sant Lluc, des del 1991, per l’octubre i amb caràcter multisectorial, i la Fira de Nadal, al desembre. La vila disposa de serveis d’atenció sanitària i el camp de l’ensenyament és cobert fins al batxillerat. També hi ha establiments d’allotjament.

El  poble d’Ulldecona

La vila d’Ulldecona (133 m; 5 519 h el 2005) es troba al fons de l’antiga foia o vall, a ponent dels puigs del Castell (256 m) i del Calvari (174 m). El nucli antic, que encara pot seguir-se enmig del traçat actual dels carrers, força rectilini, era fortificat i tancat per quatre portals: el de Morella i el de la Mar, que eren vertaders fortins, i els de Vinaròs i de Tortosa, aquests en part desfigurats en construir-se els convents de les Agustines i del Roser. Com a fortalesa interior tenia la Torre o la torre de la Plaça, una robusta construcció de planta octagonal, de pedra tallada, acabada amb dues torrelles, que fou presó de la vila i casa del mostassaf, la qual fou derruïda vers l’any 1894.

 L’edifici més notable d’Ulldecona és l’església parroquial, gòtica, amb elements de transició, dedicada a sant Lluc. Hom la inicià el 1373 i l’ara de l’altar fou consagrada el 1421, data que s’accepta com a final de la seva construcció. Consta d’una gran nau amb capelles entre els contraforts, amb capçalera poligonal, capelles en la part baixa i grans finestrals en la part superior de cada cara. És coberta amb volta de nervacions gòtiques que reposen sobre columnetes adossades als murs i el conjunt és ampli, lluminós i solemnial. Els robusts arcs de descàrrega i els grans contraforts revelen ja una certa transició que s’aparta de la puresa gòtica dels edificis de l’època de plenitud de l’estil. La seva capella del Santíssim és ornamentada amb ceràmica de la primitiva fàbrica d’Alzira. Al costat hi ha un massís campanar amb la part superior vuitavada, reconstruïda després del 1817. L’església va sofrir depredacions i saqueigs el 1808 i, especialment, durant la Guerra Civil de 1936-39, però ha estat restaurada amb fidelitat i respecte a les seves elegants línies arquitectòniques.
 

A la plaça porxada on hi ha l’església es troba també la Casa de la Feligresa, obra modernista de l’arquitecte Cèsar Martinell. A la placeta de la Comanda s’alça la Casa de la Comanda, seu dels comanadors de l’orde hospitaler, conserva només la façana gòtica. L’interior es reformà totalment a partir del 1851, en passar a mans d’un particular.

 Altres edificis notables són el convent del Roser o dels dominicans, que hi van residir entre el 1539 i el 1835. Es trobava prop de la porta de la vila dita de Tortosa i tenia l’església a un costat de carrer i el convent a l’altre, els quals es comunicaven inicialment per un pas situat sobre la porta de Tortosa. L’església és un edifici d’una nau amb creuer i quatre capelles per banda de tipus renaixentista amb reminiscències d’època gòtica, de façana severa amb un campanar de torre al costat. Després de l’exclaustració, va allotjar el jutjat i les presons municipals, i actualment s’ha rehabilitat com a Casa de Cultura. El convent, enfront de l’església, té una severa façana amb la data de 1743 i un claustre de cinc arcs per banda, al qual mancava la part del costat de llevant. És la seu de l’ajuntament i abans hi havien estat ubicades també les escoles públiques.
 

El convent de les Agustines, prop de l’antic portal de Vinaròs, fou construït el 1724. És un convent de monges de clausura, on es guarda l’escut de pedra més antic de la vila i té la notable església barroca de Santa Maria Magdalena, mancada, però, dels retaules i l’ornamentació que haurien de completar-ne l’estructuració arquitectònica.

 El nucli antic de la vila guarda encara cases d’arquitectura notable dels segles XVII i XVIII als carrers dels Sants Màrtirs i de la Puríssima, bé que les reformes de façanes sovint han fet malbé el tipisme dels vells racons de la vila, que es mostra en tots els aspectes neta i endreçada. Els sectors nous no tenen la desproporció d’altura d’altres indrets i s’adapten bé a l’estructura antiga de la població.
 El centre històric i monumental més remarcable del terme és el castell d’Ulldecona, envoltat de les restes totalment destruïdes del vell nucli o Ulldecona la Vella, ja documentat en la part històrica. Declarat bé d’interès cultural, ha estat restaurat i gaudeix d’una magnífica panoràmica. Aquest nucli és format per un recinte emmurallat que té com a elements monumentals l’antiga torre cilíndrica, que recorda els primers temps de l’assentament cristià, i la torre palau dels hospitalers, una magnífica construcció rectangular de pedra picada, alta i ferrenya, amb una petita finestra d’arc de mig punt adovellat als dos terços de l’alçada, de tres cares i una de coronella a la quarta cara. És un dels testimonis més ben conservats de les antigues fortaleses dels ordes militars al país. El conjunt es complementa amb l’antiga església de Santa Maria o de la Mare de Déu dels Àngels, un edifici romànic tardà, del tipus cistercenc, d’una nau amb volta de canó, arcs torals, absis o capçalera llisa i una porta adovellada amb una senzilla arquivolta i un ull de bou a la façana de ponent. Aquesta església fou seu d’un priorat de l’orde de Sant Joan de Jerusalem des del 1440, i tenia un beneficiat que hi celebrava tres cops per setmana, fins el 1772, que es va fusionar amb un de la parroquial de la vila. Segons testimoni de P. Camós, a mitjan segle XVII tenia la consideració de santuari marià.
 

A l’altre turó que domina la població, el Calvari, en record d’un antic viacrucis que hi menava des de la vila, hi ha restes de dues capelles, una d’elles inacabada, dedicades al calvari o passió de Crist.

Festes

Ulldecona celebra, al gener, la festa de Sant Antoni Abat amb una cavalcada d’animals ben guarnits. Entre febrer i març s’organitzen unes Jornades Gastronòmiques. Per Setmana Santa, a més de la representació de la Passió d’Ulldecona, es fa un viacrucis al Calvari el Divendres Sant i la processó de l’Encontre, el diumenge de Pasqua (el seguici que porta el Santíssim Sagrament i el de la Immaculada es troben a la plaça de l’eglésia). Pel maig celebren la festa de Sant Isidre amb curses de cavalls i muls. Entre agost i setembre té lloc la festa major en honor de la Mare de Déu de la Pietat. Hi ha processó amb fanalets, carrers engalanats amb flors, ball de mantons de Manila, desfilada de carrosses, etc. Cada cinc anys (els acabats en 4 i en 9) tenen lloc les Festes Quinquennals, en què es baixa la imatge de la Mare de Déu a coll fins a la vila i es porta en processó pels carrers. Per l’octubre, cal esmentar els actes festius al voltant de la Fira de Sant Lluc i, especialment, el Concurs Literari, Fotogràfic i Artístic. Durant l’estiu se celebren les Jornades Musicals de l’Ermita, unes Jornades Medievals i unes Jornades de Cultura Catalana.

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Foto d’oliveres

Ulldecona (Oliveres Milenàries) (36)

 

OLiveres Milenàries

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”8c25148c” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”ulldecona{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Ulldecona (Ajuntament) (19)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions i Creus de Terme de la Comarca

Llocs per gaudir natura de la Prov. de Tarragona

Pàgines web

Enciclopèdia Catalana

Ajuntament d’Ulldecona

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *