Navarcles

Navarcles (10)

Navarcles és un poble municipi de la comarca del Bages (Barcelona)

A Navarcles hi anem el 16 d’abril de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Navarclí, navarclina
Superfície 5,53 km²
Altitud 269 msnm
Població (2013[1]) • Densitat 5.973 hab. 1.080,11 hab/km²

Breu historia del Municipi

Navarcles és el terme més petit de la comarca. Se situa entre els termes de Sant Fruitós de Bages (W), Sallent (NW), Artés (N), Calders(E) i Talamanca (S).

 El territori és a l’esquerra del Llobregat, que rep un afluent important, la riera deCalders. Hi abunden les fonts, com les anomenades de la Mina, de la Cura, de Solervicenç, del Sobreeixidor, de Santa Margarida, la Font Vella, del Llac, del Lleó, la Font Calda i la Font Nova, entre d’altres. En el paisatge predominen les formes rectilínies i els replans estructurals a conseqüència de la disposició horitzontal de les capes alternes de margues i gresos.
 

El lloc de Navarculas, que etimològicament significa “petites comes o replans”, és documentat des dels anys 940 i 960, i al·ludeix a una antiga masia o casa pairal d’aquest nom.

 

El Poble

El poble de Navarcles (269 m; 5 453 h el 2006), és situat a l’esquerra de la riera deCalders, prop de la confluència amb el Llobregat. El nucli es va formar al voltant de l’església parroquial; la sagrera és esmentada ja l’any 1050. Hom destaca el Pont Vell o pont de Navarcles (segle XVII), que assegurà el procés d’industrialització del poble en garantir el pas del Llobregat.

 A partir del segle XIX, i fins a la primera meitat del segle XX, es realitzaren les actuacions urbanístiques que tindrien més transcendència per al futur desenvolupament de la població: la plaça del Llobregat (1884), l’ajuntament (1912) i la plaça del Mercat i el passeig de Cervantes. La immigració de les dècades del 1950 al 1970 provocà un eixamplament dispers del poble, sense pla d’ordenament previ, com reflecteix el dens nucli del barri de Sant Bartomeu, al costat de la riera de Navarcles.
 

El temple parroquial és obra de la segona meitat del segle XVII, edificat en el solar del temple primitiu, que devia ésser d’època i estil romànics. Una primera modificació important de l’església vella fou la construcció de la capella del Roser, per a la qual els escultors manresans Pau i Josep Sunyer realitzaren un retaule barroc l’any 1672. El característic campanar quadrangular data del 1697 i la façana, que significà l’acabament de l’obra del temple, és de l’any 1700. El 1830 fou construïda l’escalinata d’accés principal i anys després, el 1893, la Capella Fonda o del Santíssim. Després de l’exclaustració forçosa del monestir de Sant Benet el 1863, la parròquia de Navarcles acollí les relíquies de sant Valentí, de tradicional veneració en aquell cenobi, adoptat com a patró del poble des de l’any 1690. Acabada la guerra civil de 1936-39, i desaparegudes les relíquies del sant, hom conserva la petita urna o arqueta d’argent repussat, de la primeria del segle XVII, que les contenia. Sant Benet pertany a la parròquia de Navarcles, si bé la jurisdicció municipal correspon a Sant Fruitós de Bages.

 

La capella de Sant Bartomeu data del segle XIII però fou renovada al segle XVIII amb una portada romànica a la façana de migdia. Els seus antecedents són romans; al mateix enclavament de l’edifici hi havia una vil·la romana de la qual es van descobrir els fonaments i una sitja, a més d’altres restes com monedes paleocristianes i trossos de ceràmica. Des del punt de vista arquitectònic destaca el fet que aquest edifici romànic sigui el producte de la unió de dues edificacions que es van fer en diferents èpoques consecutives. La guerra civil de 1936-39 l’afectà profundament, fou profanada i després d’alguns anys d’abandó fou destinada a galliner. El 1986 l’edifici estava pràcticament en ruïnes, i el 1989 s’acabà la rehabilitació: de l’antiga capella s’han integrat a un nou edifici, construït amb materials moderns sense fer cap tipus de reconstrucció, el mur de migdia amb els arcs del porxo del segle XIII, la façana davantera amb la portalada i el campanar, un tros d’absis i una part de la coberta de les teules. L’element arquitectònic més interessant de l’antic temple, a desgrat de les mutilacions, és, sens dubte, la porta que dóna entrada a la capella, situada al mur de ponent.

 

Des de l’any 1996 al nucli hi ha el Parc del Llac, un embassament artificial d’aigua de la riera de Calders, enmig d’unes cingleres espectaculars que converteixen l’entorn en un paratge natural atractiu i lúdic, on es pot passejar i practicar esports d’aventura.

Festes

Navarcles celebra la festa major d’hivern el 14 de febrer, festivitat de sant Valentí.

Una antiga llegenda oral diu que la mainada que toca amb les mans les despulles del sant aconseguiran de parlar amb més claredat. Per l’abril, el cap de setmana després del 23, es fa l’aplec de Sant Jordi. El tercer diumenge després de Pasqua se celebra la festa de la Parròquia amb una arrossada a la Font Nova. La festa major d’estiu és el 15 d’agost. A partir de Sant Joan cada barri celebra la seva festa.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”d17a4555″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”navarcles{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Navarcles (20)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Ajuntament de Navarcles

Enciclopèdia Catalana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.