Puigcerdà

Puigcerdà és un poble municipi de la Comarca Cerdanya (Girona)

A Puigcerdà hi anem el 18 d’abril de 2014

Fem uns dies de festa per setmana santa a Toses, anem a veure pobles de Ripollès fem Puigcerdà i ens hi quedem a veure sortir processó.

Dades del Municipi

Gentilici	Puigcerdanenc, puigcerdanenca
Superfície	18,92 km²
Altitud	1.202 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	8.910 hab. 470,93 hab/km²

Breu historia del Municipi

L’antic terme municipal de Puigcerdà, d’una extensió de 9,6 km 2 , s’engrossí el 1969 amb el proper de Vilallobent, que li fou annexat. L’antic terme de Puigcerdà és situat a l’extrem oriental de la Cerdanya, a la línia que des del tractat dels Pirineus és frontera amb França. Així, limita amb els municipis de l’Alta Cerdanya d’Enveig (N), Ur (NE), la Guingueta d’Ix (E) i Palau de Cerdanya (E-SE). Dins la pròpia comarca confronta amb Guils de Cerdanya (NW), Bolvir (W) i Urtx (W-SW).

El terme és a l’interfluvi del riu d’Aravó o de Querol (límit NW amb Guils de Cerdanya) i del Reür i el Segre (el primer és termenal amb la Guingueta d’Ix, a llevant, i el segon era abans divisòria amb Age, de l’antic municipi de Vilallobent). El terme actual comprèn, també, el fons de la plana de l’esquerra del Segre, entre aquest riu i la Llavanera, que era l’antic territori d’Age. Comprèn, així mateix, de l’antic terme de Vilallobent, una llenca llarga i estreta de terreny, delimitada a ponent pel serrat de Montagut i el serrat de l’Orri, per on davalla el torrent de Montagut (que aboca directament al Segre dins el municipi d’Urtx). El riu de Vilallobent davalla del coll de Marcer (2.012 m), el punt més alt del terme, i de la muntanya de Saltèguet i aflueix a la Llavanera (afluent del Segre) prop del poble de Vilallobent; en tot el seu recorregut és termenal amb el municipi de Palau de Cerdanya (Alta Cerdanya) i frontera amb França. Pel que fa a la hidrografia, cal destacar la construcció, ja des d’antic, de séquies: la més antiga documentada és la d’Age (1023); la de Puigcerdà (1310), d’uns 14 km, pren l’aigua del Querol, entre els veïnats de Quers i de Riutés (de la Tor de Querol, a l’Alta Cerdanya), i després de regar la Tor de Querol i Enveig, va cap a Puigcerdà per Rigolisa i desemboca finalment a l’estany de Puigcerdà, des d’on es distribueix als horts o s’utilitza per a netejar.

El municipi de Puigcerdà comprèn la vila de Puigcerdà, capital de la Cerdanya, amb el barri de Sant Martí d’Aravó i de la Guingueta, els pobles d’Age i Vilallobent, les caseries o llogarets de Rigolisa, de Sant Marc i de Ventajola i la urbanització Deuloféu.

Per Puigcerdà passa la carretera N-152 que ve de la collada de Toses; enllaça, al S de la vila, amb la N-260 que ve de la Seu d’Urgell i que arriba fins a la frontera, a l’altra banda de la qual és prolongada per la carretera N-116, fins al coll de la Perxa, i per la carretera que va cap a Llívia (N-154). També permet l’accés a la N-20 de la xarxa francesa, que duu fins a París passant per Foix. La duana (per carretera i ferrocarril) es tancà el 1995. Una carretera local enllaça Puigcerdà amb Age i Vilallobent. A Puigcerdà hi ha, a més, estació de la línia de tren de Barcelona a la Tor de Querol.

El Poble

La vila de Puigcerdà, centre històric de la Cerdanya, continua exercint en l’actualitat, amb la Cerdanya partida entre dos estats d’ençà del tractat dels Pirineus (1659), aquella antiga funció de capitalitat de les terres ceretanes d’ambdues bandes de la frontera. Puigcerdà, que tenia 6 819 h el 2001, és bastida damunt el Puig Cerdà (1 204 m), àmplia terrassa fluvioglacial que s’eleva sobre la plana, entre el riu de Querol i el Segre. Consta d’un nucli antic, una sèrie de ravals adossats i l’eixample modern.

La vila vella

El nucli més antic o vila vella fou emmurallat antigament (hom reformà i amplià fins a cinc vegades les muralles, que tenien a mitjan segle XIV vuit portals). Actualment es conserven un llenç de muralla i la torre del Moro, al passeig de la Torrassa, i restes de murs al carrer d’Higini de Rivera.

El Carrer Major de Puigcerdà

© Fototeca.cat

El nucli és aproximadament delimitat per la Rambla de Josep M. Martí, el passeig del Deu d’Abril, el carrer de l’Abat Oliba (abans baixada de la Font d’en Llanes) i el carrer del Raval de les Monges, sobre el qual hi ha la plaça de les Monges. Aquesta plaça constitueix un magnífic balcó de la Cerdanya, i hom hi troba l’edifici de la casa de la vila, d’origen gòtic (fi del segle XIII o segle XIV), on es guarden alguns quadres del pintor local Pere Borrell, com el que representa el pas de la processó pel carrer Major. A la façana del mateix edifici es conserven uns versos de Joan Maragall referits al mirador de la comarca: “M’agrada el balcó de la muralla ⁄ quan la gent de la vila hi va a badar, ⁄ i amb ull ja quasi incommovible aguaita ⁄ el pas de la llunyana tempestat”, escrits el 1897. L’antiga casa de la vila fou incendiada durant la guerra civil de 1936-39. A la plaça s’ha construït un ascensor panoràmic.

El nucli vell descrit és vertebrat pels dos eixos més dinàmics de la vila, formats per la plaça Major, avui anomenada d’en Cabrinetty, on desemboca el carrer Major, artèria de gran activitat comercial, i per la plaça de Santa Maria, amb el campanar de l’antiga parròquia, el carrer del Riu de Querol (amb Can Deuloféu, edifici d’origen gòtic reformat posteriorment imitant l’estil original, i l’Hotel Maria Victòria, edifici racionalista del 1954) i altres carrers que donen un gran caràcter comercial i urbà a la població.

El passeig del Deu d’Abril

© JoMV

Al passeig o plaça del Deu d’Abril (dit així perquè el 10 d’abril de 1873 el general Cabrinetty féu aixecar el setge als carlins), que és l’antiga plaça del Mercat o de Sant Domingo, hi hagué l’antic convent de predicadors de Sant Domingo, que s’havia establert a la vila el 1291. El 1835, amb l’exclaustració derivada de la desamortització, el convent fou desafectat i destinat a usos civils (caserna i escoles). De l’edifici conventual, rehabilitat el 1991, destaca la galeria posterior de l’antic claustre. A sobre del claustre hi ha la seu de la Biblioteca Comtat de Cerdanya i al segon pis l’Arxiu Històric Comarcal. L’església de Sant Domingo és un edifici del segle XV força reformat després del 1939, quan fou retornat al culte com a seu de la parròquia de Santa Maria i de l’arxiprestat de la Cerdanya. S’hi venera la Mare de Déu de la Sagristia, que és una còpia de la que es va cremar el 1936 a l’antiga església de Santa Maria. En una capella lateral es conserven unes pintures murals gòtiques, obra de Guillem de Manresa, del 1362, que representen escenes d’un enterrament; es creu que són referides a la vida de sant Pere Nolasc. L’església es cobreix amb uns teginats de doble vessant sobre arcs de diafragma apuntats. A l’altar major hi ha unes pintures modernes de Juli Borrell, que representen sant Domènec; les de la capella de l’Anunciació són de J. Mestre i Cabanes i daten del 1969, mentre que la imatge de la Mare de Déu i el plafó amb caps d’àngel, tot d’alabastre, són de l’escultor Martí. De les altres capelles es destaca la de la Sagrada Família, amb un grup de l’escultor Montañé.

Avui és al Museu Nacional d’Art de Catalunya la làpida sepulcral gòtica on es representa l’enterrament del cavaller Ramon d’Urtx, baró de Matamala, mort el 1297, que procedeix del convent de Sant Domingo d’aquesta vila. Al mateix museu hi ha unes taules gòtiques del retaule de l’Anunciació i de Sant Esteve i Sant Joan (segle XV) que havia pertangut a la capella de la Mare de Déu de Gràcia, edifici del segle XV, reformada en diverses ocasions, al carrer de les Escoles Pies.

A Puigcerdà, a més dels dominicans i de l’orde franciscà femení de les clarisses, hi hagué altres ordes conventuals. El 1351 ja hi havia clarisses al convent, fins al segle XVII, que donaren nom a la plaça de les Monges, al raval de les Monges (on destaca una casa plurifamiliar que és una mostra interessant de l’arquitectura del ferro) i al safareig de les Monges. El 1728 s’instal·là a Can Mercader la Congregació Paulina de Nostra Senyora de l’Escola Pia, per instruir infants desvalguts. La de les carmelitanes descalces s’establí a la vila el 1885; actualment hi resten només les carmelites de la caritat, que fundà santa Joaquima de Vedruna (tenen una capella a la Mare de Déu del Carme), dedicades a l’ensenyament. Fins el 1985 hi hagué també les carmelites de clausura de Santa Teresa de Jesús, amb una capella al Sagrat Cor.

La plaça Major, avui dita plaça d’en Cabrinetty, és un recinte porxat, del qual es diu que era el pati de l’antiga força de Puigcerdà. Al llarg dels segles XVII i XVIII, les famílies nobiliàries dels Cadell i dels Descatllar hi construïren els seus habitatges, cases senyorials de tipus renaixentista. La plaça fou el recinte mercadal fins al segle XIX, al darrer quart del qual s’hi instal·là l’estàtua del general Josep Cabrinetty, obra escultòrica de Rossend Nobas en honor del general liberal. L’estàtua fou destruïda per la follia d’uns milicians a l’estiu del 1936.

La plaça dels Herois

© JoMV

A la plaça de Santa Maria, a l’extrem de tramuntana de la vila antiga, s’alça, solitari, el campanar de l’antiga parròquia de Santa Maria, que fou destruïda el 1936. Se sap que havia estat fundada al segle XII, que fou reconstruïda al XIV (tenia tres naus i un notable portal d’arquivoltes apuntades en gradació) i modificada al XVIII. El campanar de Santa Maria és una alta torre de 35 m, de base quadrada (conserva una rosassa medieval) i cos vuitavat, reformat en la part superior al segle XVIII. Des del 1991, en què fou restaurat, és obert al públic. En la destrucció de l’església es perderen, a més d’altres peces d’art, la imatge romànica de la Mare de Déu, que hom coneixia popularment per la Mare de Déu de la Sagristia o de la Llet, talla del segle XII que procedia d’Ix, i la talla gòtica de la Mare de Déu de Gràcia, de la capella del seu nom, que havia estat consagrada el 1482. Procedent de l’església de Santa Maria (en desaparegué el 1910) es conserva avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya un relleu sepulcral gòtic, d’alabastre policromat, de Margarida Cadell (1353). A la plaça de Santa Maria hi ha també l’antic Hospital de Puigcerdà, documentat des del 1190, un dels edificis més antics de la vila, que conserva encara part de l’antiga obra de transició del romànic al gòtic al seu interior. El 1857 l’hospital passà a ser municipal i el 1887 s’hi fundà la congregació de les germanes del Sant Àngel Custodi, que en tenen cura encara avui; a l’interior hi ha una capella sota la mateixa advocació. Al costat de la plaça de Santa Maria, al lloc de l’antic cementiri, hi ha la plaça dels Herois, on es dreça un obelisc de marbre roig d’Isòvol en memòria dels puigcerdanesos morts en defensa de la vila durant els setges carlins del 1837, el 1873 i el 1874.

Festes

La cultura i el folklore

Al segle XIX la vila de Puigcerdà va tenir una vida cultural molt intensa. Cal esmentar el patrici Josep M. Martí, apotecari de Puigcerdà. Afavorí l’afluència de nombrosos literats i intel·lectuals a la població. Tingué la iniciativa en la composició de l’ Himne cerdà , amb lletra de Francesc Matheu i música de Francesc de P. Sánchez i Gavagnach (estrenat l’any 1890), i rebia en la tertúlia de la seva rebotiga personalitats polítiques i culturals de l’època. Havien passat per la vila artistes de l’anomenada de mossèn Cinto Verdaguer, Frederic Mistral, Antoni Gaudí i Joan Maragall. Amb més assiduïtat hi acudiren Francesc Matheu, promotor cultural, el jurista i escriptor Joaquim M. de Moner, l’erudit i editor Jaume Massó i Torrents, fundador de “L’Avenç”, el poeta modernista Joan M. Guasch, autor de Pirinenques , el músic Enric Granados, Josep M. Junoy, escriptor avantguardista, i el seu germà el periodista Emili Junoy. Però potser les figures que deixaren més rastre de la seva vinculació a la vila foren el novel·lista Narcís Oller, que en Pilar Prim féu de la vila un dels escenaris de l’acció, l’escriptor Martí Genís i Aguilar, autor de la novel·la costumista i romàntica La reineta del Cadí(1892), o Rafael Gay de Montellà, autor del conjunt de narracions Llibre de la Cerdanya (1951).

La presència d’un nucli cultural i artístic destacat, al costat del de famílies benestants de la burgesia barcelonina (com la del farmacèutic Salvador Andreu, o la dels Llopis, Boixareu, Bufill, Casanelles, Rivera, Macià i Bonaplata, etc.), facilità iniciatives que donaren més fama a Puigcerdà, entre les quals la celebració dels Jocs Florals (1906) o la tradicional Festa de l’Estany.

La importància que ha mantingut Puigcerdà com a capital de la Cerdanya és ben palesa per la gran quantitat d’associacions i grups diversos que mantenen la vida cultural i festiva de la vila i de la comarca. Diverses entitats, com els Amics de la Cerdanya i l’Institut d’Estudis Ceretans, organitzen activitats culturals: així, la darrera d’aquestes institucions convoca periòdicament un prestigiós Col·loqui Internacional d’Arqueologia, el primer dels quals se celebrà l’any 1976.

El Museu Cerdà és situat a l’antic convent de les carmelites, on s’ha portat a terme una restauració i rehabilitació de l’edifici. L’antic convent de Sant Domingo aplega la seu de l’IEC, l’Arxiu Històric Comarcal de Puigcerdà i la Biblioteca Comtat de Cerdanya. El popular Casino Ceretà té un teatre. Hi emet una emissora de ràdio.

A la vila hi ha nombroses entitats esportives, i, pel que fa a les instal·lacions, sobresurt per la seva particularitat el Palau de Gel. Entre les associacions més antigues es pot mencionar l’Associació de Caça i Pesca de la Cerdanya, fundada el 1914, i que en temps més moderns es va separar en les dues modalitats. El Club de Futbol Puigcerdà va ser fundat cap a la dècada del 1920. Destaquen també el Club Gel Puigcerdà fundat el 1958, i el Club Poliesportiu Puigcerdà, que integra diverses seccions (natació, petanca, ciclisme, muntanyisme, tennis i patinatge artístic). Una manifestació esportiva que prengué volada al segle XIX fou la de les corregudes de cavalls. El general Higini de Rivera havia muntat una quadra a Ro de cria de cavalls de sella i de competició (a més del tradicional tipus de cavall perxeró de tir i treball, propi de la Cerdanya), la qual cosa facilità la instal·lació d’un hipòdrom amb tribunes i llotges als terrenys de Ca n’Aldron (prop la séquia), on participaren alguns estius cavalls de les millors quadres franceses i de les madrilenyes dels Garweys i Vilamejor. L’anomenada de la quadra de Ro fou gran. Altres manifestacions esportives que contribuïren a donar prestigi a la vila com a centre de villegiatura foren el golf (el camp del veí terme de Bolvir, ampliat posteriorment en territori del municipi de Puigcerdà), la proximitat de centres d’esports d’hivern, que ha afavorit l’aparició de diversos clubs, i les activitats aèries de tipus esportiu centrades des del 1973 a l’aeròdrom de la Cerdanya (situat a Das).

Puigcerdà celebra diverses festes al llarg de l’any, algunes de gran anomenada. Al febrer hom celebra la festa del Trinxat. La festa major, dita del Roser Florit o festa del Roser de la Vila, es fa pel juliol. A l’agost se celebra, des del 1886, la festa de l’Estany, amb la participació de diferents pobles de la Cerdanya; s’organitza una desfilada de carrosses presidida per la Vella de l’Estany, personatge mític vestit amb una típica indumentària negra del 1800 i amb la tradicional caputxa de la Cerdanya. Al setembre hom celebra la festa patronal de la Mare de Déu de la Sagristia, coneguda popularment com la festa del Campanar, amb un espectacular foc d’artifici a la plaça de Santa Maria, amb el campanar de l’antiga església com a element central. Destaca, també, el Festival de Música Clàssica a l’agost i el Concurs de Teatre Amateur a l’abril

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”fdc1b5fd” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Puigcerdà{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble