Balsareny és un municipi de la comarca del Bages (Barcelona)

A  Balsareny  hi anem el 13 d’octubre de 2013

Dades del Municipi

Breu historia del municipi

La població ha mantingut fins a la dècada de 1970 un procés de creixement. Els anys 1860-1970 la població passà de 1.310 h a 4.024 h. El màxim creixement es donà entre la dècada de 1950-60, quan la població augmentà 1.052 h. El descens posterior és conseqüència de la crisi industrial. Entre el 1970 i el 1975 el municipi perdé 586 h, i 207 h entre el 1986 i el 1996. En aquest darrer any, la població ocupada era de tipus industrial, amb el 43,7%. El 2005 assolí 3.277 h.

L’ordi ocupa majoritàriament les terres de conreu del terme, mentre que la resta del territori és bosc de pi blanc i pastures, que al segle XIX eren vinyes que la fil·loxera anorreà. El 1970 es creà la Cooperativa Agropecuària de Balsareny. La ramaderia és força important i diversificada al municipi, si bé hi predomina la cria porcina i ovina.

El subsol és ric en sals potàssiques (silvinita i carnal·lita). Tot i que la descoberta d’aquests jaciments data del primer terç del segle XX, la seva explotació no va iniciar-se fins els anys de la postguerra. Les instal·lacions mineres, situades a la dreta del riu, al paratge de Vilafruns, van donar una nova fesonomia al sector meridional del municipi.

La riquesa industrial de la població fou notable, d’ençà dels primers temps de la utilització dels recursos hidràulics de la comarca. I, com als altres pobles i viles del Bages, es veié afectada profundament per la crisi del sector tèxtil tradicional. Les fàbriques i colònies de vora riu —Vilafruns, el Molí, la Rabeia, Sant Esteve o Colònia Soldevila— canviaren el paisatge físic i el panorama humà del poble. La filatura i els teixits, i després les potasses, no sols donaren ocupació als balsarenyesos i gent dels poblets i pagesies veïns, sinó que esdevingueren centre d’atracció d’una important immigració. Les empreses tèxtils de capçalera són d’origen forà. Al començament de la dècada de 1990 s’instal·laren indústries relacionades amb altres sectors productius.

El Poble

El poble de Balsareny (327 m), arran d’un cingle de la dreta del Llobregat, separat del tossal del castell per la riera del Mujal, es formà a l’ombra del castell i per a estatge dels seus vassalls. Aquest nucli primitiu de la població, tancat amb muralles fins al segle XIX, ha tingut expansió moderna al llarg de la ruta oberta per la carretera de Manresa a Berga. L’edifici més notable del poble antic és l’església parroquial de Santa Maria, documentada des del segle XI. El temple actual és una ampliació, feta als segles XVI i XVII, d’una construcció del romànic tardà. La gran plaça del davant fa memòria d’un rector benemèrit, Roc Garcia de la Enzina, que projectà i dugué a terme l’obra del pont sobre el Llobregat, beneït el 24 d’abril de 1797. Al costat dret de l’església, l’edifici de la institució benèfica Casal Verge de Montserrat conté una capella decorada amb una pintura al fresc de Josep Obiols. Un altre monument principal, símbol i fita remarcable del poble, és el castell de Balsareny. Dessota mateix del castell de Balsareny, al peu de la balcera del seu costat llevantí, hi ha la resclosa que pren l’aigua del Llobregat per a conduir-la a Manresa mitjançant la séquia —que ací anomenen síquia—.

Al municipi hi ha diversos centres i associacions culturals i grups esportius, així com instal·lacions esportives i una biblioteca.

El diumenge abans de Carnestoltes se celebra la festa dels Traginers i el poble ret homenatge a aquells homes que amb les seves cavalleries primer, i amb els seus carruatges després, transportaren mercaderies i persones de les planes a les muntanyes i dels pobles a les ciutats o a l’inrevés. Malgrat que alguns dels ingredients de la festa que ja s’han fet tradicionals són d’incorporació recent. Els traginers locals ja celebraven la festa del seu patró sant Antoni Abat, i el 1897 ja es té constància de la benedicció dels animals, de la desfilada dels Tres Tombs i d’una sessió de ball a la tarda, organitzat tot pels gremis de Traginers i de Carreters. Passada la Guerra Civil de 1936-39 i un breu parèntesi que durà fins el 1942, la festa es reprengué i s’hi incorporà el joc de les anelles i les curses de cavalls i muls. L’any 1958 les curses es traslladaren a la carretera del castell. El 1970 va rebre el qualificatiu de Fiestas de Interés Turístico Nacional.

Entre els fills il·lustres cal esmentar l’eclesiàstic Pere Casaldàliga i Pla, consagrat bisbe el 1971, que fou encarregat de la prelatura de São Félix do Araguaia, on ha dut a terme una intensa activitat pastoral.

Festes

La festa major se celebra el 25 d’abril, festivitat de Sant Marc i per Nadal s’hi celebra una fira d’artesans. A l’octubre es fa l’aplec del Roser.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”1a7a2ce8″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Balsareny{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Informació de l’Ajuntament

Enciclopèdia catalana