Lles

Lles es un municipi de la comarca de la Cerdanya (Girona)
A Lles hi anem el 10 de març de 201

Dades del Municipi

Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Cerdanya modifica
Població
Total 253 (2019) modifica
• Densitat 2,46 hab/km²
Llar 44 (1553) modifica
Gentilici Llesenc, llesenca modifica

Breu historia del municipi

El terme municipal de Lles de Cerdanya és el més extens de la Cerdanya, després de l’annexió el 1966 de l’antic terme de Músser i Arànser, de 26,1 km2. Situat al Baridà, el municipi s’estén des de la línia de crestes dels Pirineus axials fins al Segre. El seu límit N és frontera amb Andorra i en un petit sector al NE, des de la Portella Blanca d’Andorra (2 517 m) al pic de Calm Colomer (2 869 m) de la serra de l’Esquella, és partió amb l’Alta Cerdanya. En part, el susdit termenal septentrional coincideix amb la divisòria d’aigües de la conca del Segre estricte i les dels seus afluents, el riu d’Aravó o de Querol, a la vall de Campcardós (Alta Cerdanya), i la Valira (Andorra). Des de la Portella Blanca cap a ponent la frontera talla la conca del riu de la Llosa, ran de la vall. Al circ de Ribús, sota el port de Vallcivera (2 518 m), la delimitació és dubtosa. Des de l’alt dels Pessons (2 864 m) la frontera torna a coincidir amb la divisòria hidrogràfica fins al pic de Monturull (2 761 m), passant per pics com la Tossa Plana de Lles (2 916 m), pic de Setut, pic del Sirvent, Tossal Bovinar, tossa de la Colilla (o de la Caülla) i el pic de Perafita o tossal de la Truita (2752 m). En aquesta carena hi ha els colls de Vallcivera, de Setut, de Perafita i de Claror.

El municipi confronta a llevant amb Bellver de Cerdanya i Prullans, pels vessants occidentals de la serra de Calm Colomer, sobre la vall de la Llosa, i per la serra de Santa Anna fins a Martinet. Al SE del municipi, la vall baixa del riu de la Llosa i fa de termenal amb Prullans. A migdia, el Segre fa de partió en un bon tros amb Montellà i Martinet, i per l’estret de Mollet fins al Mas dels Arenys (el Pont de Bar). A ponent limita amb dos municipis de l’Alt Urgell; pel Pla de Llet (2 145 m), limita amb el Pont de Bar i, més al N, des del Puig Punçó o Punxó (2 493 m) fins a Monturull, per la serra de la Valleta termeneja amb Anserall.

A l’alta muntanya, la cota màxima és la Tossa Plana de Lles (2 916 m); aquesta, més el rosari de pics que l’acompanyen, d’altitud superior als 2 700 m, tenen sota seu un seguit de replans i valls suspeses (clots) d’origen glacial, que poden tenir el fons ocupat per corrents d’aigua o per estanys, com els de Vallcivera, de la Muga i de la Mugueta, les aigües dels quals s’aboquen al riu de la Llosa. Els estanys de Setut i de la Pera i els clots de l’Orri, de Setut, de la Colilla i de Claror, amb les seves torrenteres, originen el riu d’Arànser. El terme de Lles enclou les valls i conques d’ambdós rius, de la Llosa i d’Arànser, separades per les serres de Verdú, de les Tires i d’Embret.

El riu de la Llosa es forma a l’obaga de la Portella Blanca, solca la part oriental del municipi i una part de la seva conca i del vessant esquerre de la seva vall resten defora aquest, dins els termes de Bellver de Cerdanya i Prullans. Desguassa al Segre just defora Lles, a Montellà i Martinet. Rep diversos afluents, el torrent de Viliella, el riu del Clot de Colomer, el torrent de la Ginebrosa, el de la Canal del Riu i el de Coma Ermada, etc.

El riu d’Arànser feia abans, en una bona part del seu curs, de termenal entre l’antic terme de Músser i Arànser i el de Lles. És emissari dels estanys més amunt citats de Setut i de la Pera, a més d’altres sota la carena divisòria amb Andorra. Aflueix al Segre dins el terme de Lles, aigua avall d’aquest poble i prop del de Martinet. Entre els afluents del riu d’Arànser cal esmentar el torrent de Setut o dels Clots de Setut i el de Verneda.

Dins el terme actual de Lles de Cerdanya, a més d’aquest poble, hi ha els d’Arànser, Músser, Travesseres i Viliella i el veïnat de Coborriu de la Llosa. Hi ha també nombroses masies, com Cal Jan de la Llosa (a l’antic caseriu de la Llosa), Barnola i el Vilar, a més d’indicis dels despoblats de Cortaus, el Vilar de Lles, d’en Bret, Sallent i Serrat, així com les ruïnes del poble d’Anol, nombroses bordes, cortals i cabanes, els antics banys de Caldes de Músser i el balneari de Senillers.

Per la part inferior del terme, paral·lela i adossada al Segre, passa la carretera N-260 de Puigcerdà cap a la Seu d’Urgell. A ponent del poble de Martinet surt una carretera (LV-4036) que porta al poble de Lles passant per Senillers i Travesseres. Just abans d’aquest poble surt un brancal que arriba a Músser. Abans de Lles, una altra carretera porta a Arànser i des de Lles hom pot arribar a Viliella i a Coborriu de la Llosa. Aquestes dues darreres vies tenen continuació cap a les estacions d’esquí nòrdic del terme.

El Poble

El poble de Lles de Cerdanya (1 480 m), que tenia 99 h el 2001, és situat en un replà orientat a migjorn, al pendent de la muntanya. S’ordena entorn de l’església parroquial de Sant Pere, d’una nau, amb un feixuc campanar quadrat de teulada piramidal. Hi ha alguns apartaments i xalets i algunes cases antigues com Cal Ferrer i Cal Peremptori. Dins el nucli també hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser, dita popularment del Benefici. Al camí de Lles a Viliella hi ha el Mas Barnola, casa pairal dels Barnola, que foren els darrers senyors de Lles. Té una capella amb un tapís que representa sant Jaume, pintat vers el 1915 per Santiago Soldevila.

Festes

Els actes festius més tradicionals de Lles són la festa major de Sant Pere, patró del poble, i la festa petita, a l’octubre, que té com a antecedent històric una antiga fira ramadera.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

enciclopedia  catalana

web ajuuntament

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.