Matadepera

Matadepera es un municipi del Vallès Occidental (Barcelona)
A Matadepera hi anem el 23 de gener de 201

Dades del Municipi

Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Vallès Occidental modifica
Població
Total 9.326 (2019) modifica
• Densitat 367,17 hab/km²
Llar 19 (1553) modifica
Gentilici Matadeperenc, matadeperenca

Breu historia del municipi

El terme de Matadepera, d’una extensió de 25,19 km 2 , és situat al sector septentrional de la comarca i comprèn el vessant meridional del massís de la serra de Sant Llorenç del Munt (la Mola, 1.104 m d’altitud). A septentrió, el límit municipal amb Mura (Bages) passa pel coll de Prunera i pel pla dels Ginebrons (1.031 m), i la divisòria amb Sant Llorenç Savall, passa per la cova dels Obis i pel turó de les Nou Cabres. A llevant, el límit amb Castellar del Vallès passa per l’obaga del Dalmau, pel Coll Llarg, pel gorg del General, pels Rossos (601 m i 603 m) i per la Muntanyeta, que fa de divisòria, també, amb el municipi de Terrassa. A ponent, el límit termenal corre per la dreta de la riera de les Arenes, que és l’eix hidrogràfic del terme, i per la serra de l’Obac (roca del Corb, 881 m), per la de les Pedritxes (la Moleta, 759 m; turons de Sant Joan, 618 m; i de Roques Blanques, 587 m) i pel turó de Can Candi (460 m), que separa el municipi del de Terrassa. El límit meridional amb aquest darrer municipi coincideix amb el perímetre urbà del poble de Matadepera.

La riera de les Arenes, que solca la part de ponent del municipi, es forma per diversos torrents, sots i canals als vessants orientals del massís de Sant Llorenç. Curs d’aigua estacional, el seu desbordament el 1962, i en menor intensitat el 1971, causà moltes destruccions i nombroses víctimes als nuclis urbans de Terrassa i de Rubí. Com a conseqüència d’aquelles inundacions, la riera fou canalitzada.

El Morral del Drac

© XEVI VARELA

Tota la muntanya de Sant Llorenç, de textura geològica parenta de Montserrat, és plena de racons d’una gran bellesa i atractiu excursionista i forma part del Parc Natural del Massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Tot i ésser mancat d’agulles com les de Montserrat té també penyals singulars com el morral del Drac o el turó de les Nou Cabres o les Castellasses, i no hi falta tampoc el seu Cavall Bernat, menys altiu que el montserratí. Hi ha nombroses coves (la del Frare, la del Mal Pas, etc.), avencs (de l’Illa, del Muronell) i fonts (del Llor, de la Bauma, de Forriola). Les llegendes i les contalles viuen arrapades a cada racó i es fan història a la cova dels Obis, prop d’on s’han trobat antigues sepultures d’època visigòtica i on es fabricà més modernament moneda falsa.El terme comprèn, a part el poble i cap de municipi de Matadepera, la quadra i caseria de la Barata i nombroses urbanitzacions, entre les quals destaquen Can Duran, Can Prat, el Cavall Bernat, les Pedritxes, el Pla de Sant Llorenç o els Rourets. A més, hi ha els antics monestirs de Sant Llorenç del Munt i de Santa Agnès i diverses masies.

Pel que fa les comunicacions, per la riba dreta de la riera de les Arenes, paral·lela al seu curs, travessa el terme la carretera local de Terrassa a Talamanca i Navarcles (Bages), que passa pel cap de municipi, d’on surt una altra carretera local que comunica el poble amb Sabadell i Castellar del Vallès. Diverses pistes i camins enllacen les nombroses urbanitzacions.

El Poble

El lloc de Matadepera, que pertanyia al terme del Castell de Terrassa, és documentat el 959 en un pergamí que publicà Miret i Sans. Posteriorment, fou jurisdicció reial. El primer ajuntament del poble (423 m d’altitud) era situat prop de l’antiga església parroquial dedicada a sant Joan, a la dreta de la riera de les Arenes, aigua amunt del poble actual de Matadepera, sota el turó i el collet de Sant Joan. L’indret, conegut amb el nom de la Mata Xica, és vora la masia de Can Roure. Aquesta primera parròquia del terme, que ho fou fins a la primeria del segle XX, és documentada el 1040, any en què fou jurat un testament sacramental. L’església centrava un poblament disseminat de masos, dels quals encara subsisteixen alguns com Can Garrigosa, Can Gorina, Can Pèlags, Can Pobla o Can Torres. Durant el segle XIX s’havia començat a formar un nucli de població al carrer de la Marieta o de la Llagosta, les primeres cases del qual daten del 1772, que es convertí en el poble actual. El 1851 els veïns dels masos esmentats expressaven llur disconformitat al bisbe de Barcelona pel presumible trasllat de la parròquia a aquest nucli de població modern. La nova parròquia, amb l’advocació de la Degollació de Sant Joan Baptista, fou començada a construir a la primeria del segle XX. El nou edifici de l’ajuntament no fou construït fins l’any 1970, vora les escoles municipals.

Matadepera té un important nivell associatiu i una intensa vitalitat cultural i esportiva com ho demostra l’existència d’un gran nombre d’entitats. Cal destacar com a principal dinamitzador i coordinador de les activitats culturals el Patronat Municipal de Cultura.

Entre els estiuejants il·lustres que hi hagué, cal esmentar el dramaturg Àngel Guimerà, que escriví Maria Rosa mentre residia al carrer de Sant Joan de Matadepera (hi ha una placa que ho commemora).

Festes

Entre les principals festivitats cal destacar la festa major d’hivern, que se celebra el 20 de gener, per Sant Sebastià, i tots els actes que giren entorn del pi (grimpada, ball de l’arbre). La festa major d’estiu s’escau la darrera setmana d’agost. Cal esmentar també el Festival Internacional de Música de Matadepera.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

 

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.