Ordís

Ordís es un poble de la Comarca de l’Alt Empordà  (Girona)
A Ordis hi anem el 24 de gener de 2018

Dades del Municipi

Comarca Alt Empordà modifica
Població
Total 371 (2019) modifica
• Densitat 43,14 hab/km²
Llar 30 (1553) modifica
Gentilici Ordienc, ordienca

Breu historia del municipi

El municipi d’Ordis, al sector occidental de la plana de l’Alt Empordà, té una extensió de 8,52 km 2 . Hi ha alguns espais suaument ondulats, sobretot al N i al NW. La riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga, és el seu límit meridional, divisori amb els termes de Navata (N, W i S) i Pontós (S). La riera d’Ordis i altres minses torrenteres que desemboquen a la riera d’Àlguema drenen també el territori. Els altres municipis veïns són Borrassà (E) i Avinyonet de Puigventós (N). El municipi inclou, a més del cap, els veïnats de Pols i de Sant Nicolau.

Una carretera local, que passa pel poble d’Ordis, enllaça la N-II de Barcelona a França per la Jonquera amb la N-260 de Figueres a Olot (que toca la punta nord-occidental del terme).

Segons una butlla del papa Benet VIII de l’any 1017 el monestir de Banyoles tenia possessions a Ordios. El lloc pertanyia al comtat de Besalú. L’any 1019 l’església d’Ordeis passà a dependre de la canònica de la seu de Girona, i l’any 1020 la “villa quam dicunt Ordeos” s’esmenta en el testament del comte Bernat Tallaferro. Ordis formà part de la batllia de Navata, sota el domini dels vescomtes de Peralada.

El Poble

El poble d’Ordis, a 98 m d’altitud, forma un nucli agrupat de carrers estrets. El 2005 tenia 324 h. Els edificis tenen estructures dels segles XVI-XVIII, però sovint han estat alterats. S’hi veuen algunes obertures decorades i llindes amb inscripcions i dates d’aquesta època.

L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa d’Ordis ja existia l’any 1019. L’edifici actual és d’origen romànic del segle XII, però molt reformat al segle XVIII. De l’ala romànica conserva l’aparell de carreuada visible al frontis i, parcialment, als murs laterals de la nau, la qual és coberta amb volta apuntada. D’aquesta època o poc més tardana són les capelles de l’antic creuer, tot i que la cúpula és actual. Són del segle XVIII la portada del frontis i el campanar, que quedà inacabat a l’altura de les pilastres dels arcs superiors.

A llevant, i molt a la vora de l’església parroquial, hi ha l’antic Hospital de Santa Caterina, gran edifici del segle XV que serveix de rectoria, excepte la seva capella, que ha estat convertida en teatre i local d’esplai juvenil. Al casal destaquen el portal amb llinda sobre mènsules i una finestra coronella. La capella de Santa Caterina és de planta rectangular. A la capçalera hi ha la rosassa gòtica original, mentre que el frontis i la crugia propera han estat una mica modificats. A l’interior es conserven els arcs de diafragma apuntats que sostenen la coberta de fusta i l’arc triomfal rebaixat i de poca llum, amb carcanyol acusat, malgrat que la teulada moderna, amb bigues de pòrtland, representi una reforma de l’estructura original.

A la plaça de l’Església hi ha la casa del comú. Amb anterioritat aquest edifici fou la casa del sabater d’Ordis, figura que ha estat popularitzada i mitificada pel poeta empordanès Carles Fages de Climent en la balada que li dedicà, on creà un personatge literari inspirat vagament en el personatge real.

Festes

El poble disposa del Centre Cultural Santa Caterina (1881). Les festes més importants són la festa major d’hivern de Sant Julià, que s’escau el 7 de gener, i la festa de Sant Isidre, que se celebra pel maig.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.