Poble de Cèrvoles

La Poble de Cèrvoles es un Municipi de la Comarca les Garrigues (Lleida)
A poble de Cèrvoles hi anem el 27 de setembre de 201

Dades del Municipi

Vegueria Ponent
Comarca Garrigues modifica
Població
Total 191 (2019) modifica
• Densitat 3,09 hab/km²
Llar 22 (1553) modifica
Gentilici Pobletà, pobletana modifica

Breu historia del municipi

El terme municipal de la Pobla de Cérvoles, de 61,92 km 2 d’extensió, es troba al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Priorat i la Conca de Barberà, a la part més alta i accidentada de la plataforma garriguenca, als vessants septentrionals de la serra de la Llena. Limita amb els termes garriguencs del Vilosell i l’Albi a l’E i NE, Cervià de les Garrigues al N i NW, Juncosa a l’W, i amb el d’Ulldemolins (Priorat) al SW i S i Vilanova de Prades (Conca de Barberà) al SE. La Pobla de Cérvoles és l’únic nucli de població del terme que no té censada població disseminada.

El tossal de l’Abella (1 002 m), a l’extrem SE, és un dels punts culminants de la serra de la Llena, i entre aquest i la Tossa, del veí terme del Vilosell, neix el riu de Set, que forma tota la frontera nord-oriental del terme, i passa entallat profundament als bancs de gresos i conglomerats. A diferència d’altres municipis de la comarca, aquest té una rica xarxa hidrogràfica. Així, el riu de Set rep diversos barrancs que drenen també el terme, com el del Mas de Perol, a la capçalera; el de la Coma Fumada, juntament amb el de Sant Joan de l’Escala, al qual aporten les seves aigües el d’Obredes i el del Forn, en el sector proper al veí nucli de Cervià de les Garrigues; el de Gotelleres, en el sector NW del terme, que rep les aigües del Roig, del de les Garrigues en el sector més inicial, i el del Bou i el del Rivet en el tram mitjà. Tots aquests cursos davallen de la serra de la Llena.

L’única via de comunicació és la carretera local que connecta d’una banda la Pobla de Cérvoles amb l’Albi, des d’on enllaça amb la N-240, de Tarragona a Lleida, i amb l’autopista AP-2, de Barcelona a Lleida. Vers el S enllaça amb la carretera de Reus a Lleida per la Granadella. Hi ha una pista que uneix la Pobla de Cérvoles amb el Segrià (Utxesa) i segueix inicialment la vall del riu de Set, passant per localitats com Cervià de les Garrigues o el Cogul. Té interès paisatgístic la carretera d’Ulldemolins, que puja a la serra de la Llena.

El Poble

El poble de la Pobla de Cérvoles s’alça a 663 m d’altitud, al sector meridional i muntanyós del terme, al peu d’un turó on s’aixecava l’antic castell. El nucli antic, centrat per la plaça Major i el carrer Major, conserva carrerons medievals i antics casals.

L’església parroquial (segle XVIII) és dedicada a la Mare de Déu de la Junquera, patrona de la població, i a l’interior hi ha les restes de la primitiva església romànica, bastida pels primers pobladors. Al segle XV es construí un nou temple que és part de l’actual, reformat i ampliat al segle XVIII (les obres es començaren l’any 1728 i s’acabaren el 1731). El retaule de l’altar major, obra de Lluís Bonifaci, era una talla de fusta d’estil barroc; la decoració en or i jaspi era obra de Josep Fabregat. La imatge de la Mare de Déu de Junquera fou entronitzada en el seu cambril l’any 1732, el qual fou decorat i pintat pel mestre Josep Julià. Un orgue d’estil barroc, amb la caixa i els muntants de fusta tallada molt decorada, obra de Lluís Bonifaci, hi fou instal·lat el 1750. Al campanar hi ha un rellotge que data del 1 780 i del qual es conserva tota la màquinaria, els pesos i les cordes.

Segons l’opinió de diversos historiadors, en un antic casal de la Pobla hi hagué una comunitat eremítica (segle XII) que, com en altres indrets, seguien el carismàtic Ramon de Vallbona, el qual, en fer donació dels drets de Cérvoles al monestir de Poblet, es retirà juntament amb les dones d’aquesta comunitat a Vallbona.

A uns 3 km en direcció al Vilosell, hi ha un Arborètum, d’unes 10 ha, que va iniciar Francesc Barberà. És un jardí format per arbres i arbustos experimentals o de repoblació i de col·lecció.

Al poble hi ha l’Ecomuseu de l’Oli, situat juntament amb l’ajuntament a l’antic Molí de la Societat (segle XVIII) i reconstruït el 1995; allí es conserven les dues peces més notables del trull originari —el molí, format per dues grans pedres, i la premsa de biga—, i estris diversos. Una sèrie de plafons expliquen i descriuen els aspectes més importants relacionats amb l’obtenció de l’oli (conreu, collita, premsatge, etc.).

Festes

La festa major de la Pobla se celebra el dissabte abans de la Mare de Déu d’Agost. Malgrat que la festivitat de la Mare de Déu de la Junquera, patrona de la Pobla, sigui el 8 de setembre, és tradició que la seva diada se celebri els dies 21 i 22 de novembre. Es tracta d’un vot del poble que recula als temps de Felip IV i concretament al moment del saqueig de la població a mans del duc d’Alba. El 1992 es van celebrar els 350 anys d’aquest vot i amb aquest motiu s’edità el llibre d’Anton Bundó i Nin titulat Santa Maria de la Junquera. Posteriorment al vot de poble fet a la Mare de Déu, la zona va patir fortes sequeres i es van fer processons per tal de demanar pluja, a les quals es va afegir molta gent dels pobles veïns. Per aquest motiu, encara avui dia, el 22 de novembre, a l’anomenat besa mà i a l’ofrena de flors que els pobletans dediquen a la seva patrona, s’hi afegeix nombrosa població dels municipis veïns. Una creença ben arrelada a la Pobla de Cérvoles és que el mateix dia 22, a les 12 del migdia, i per única vegada a l’any, un raig de sol entra al cambril de la Mare de Déu i li il·lumina el rostre. Al llarg de l’any es programen conferències, concerts, cicles de cinema, etc.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *