Planoles

Planoles es un Municipi de la Comarca del Ripollès (Girona)
A Planoles hi anem el 15 d’agost de 2015

Dades del Municipi

Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Ripollès modifica
Població
Total 288 (2019) modifica
• Densitat 15,32 hab/km²
Llar 10 (1553) modifica
Gentilici Planolenc, planolenca

Breu historia del municipi

Planoles és el municipi de menor extensió (18,7 km 2 ) de la Vall de Ribes, bé que és relativament el més poblat de la contrada, després de Ribes del Freser. El seu terme forma una estreta franja entre els de Toses (W), Queralbs (N), Ribes i Campelles (ambdós a l’E), i Gombrèn (S). S’estén pels vessants meridionals de la serra d’Estremera, per on limita amb Queralbs des del pla dels Emprius fins al pic de Gorroblanc, ja en el límit amb l’Alta Cerdanya. Des d’aquí limita amb el terme de Toses a ponent, seguint el Pla Armat i el torrent d’Elena fins a arribar al Rigard. Pel marge esquerre d’aquest riu, travessant-lo, el límit s’enfila per l’avetar fins a la Costa Borda, a la carena de Coma Ermada, que segueix fins a la Cubil, fent-li de límit amb el terme municipal de Gombrèn, que s’estén a migdia. Des d’aquest punt, seguint el torrent de Sois, que desemboca al marge dret del Rigard, limita amb els municipis de Campelles i Ribes de Freser. Pel marge esquerre del Rigard s’enfila de nou en direcció N i passant pel pla de l’Ajaguda arriba fins el pla dels Emprius, limitant per llevant amb Ribes de Freser.

Pel mig del terme, al fondal de la vall i en direcció de ponent a llevant, s’hi escola el Rigard, que en el seu recorregut per aquest terme rep per la dreta els torrents de l’Aspre, procedent de Coma Ermada, i el de les Sois. Per l’esquerra el torrent de l’Elena, que forma límit amb el terme de Toses, el torrent de Planès i el de les Casetes. Com a tota la Vall de Ribes, també al terme de Planoles hi ha diverses fonts.

El poblament d’aquest municipi és essencialment agrupat al poble de Planoles, que neés la capital, i al de Planès, que a voltes apareix esmentat com Planès de Rigard. El petit poble de Planès pertanyia a Toses i el 1967 fou annexat a Planoles (amb les cases de segona residència de la urbanització de la Serreta). Entre la carretera i la via del ferrocarril hi ha la caseria de les Casetes i, tocant a la carretera, alguna masia com la de Croells i Serrat (convertida en residència casa de pagès). A més té cases de pagès disseminades i arranjades com a segona residència. A l’Avetar hi ha els masos de l’Aspre (Can Gasparó, Can Rovell, Can Barracó, Can Casovella); i al cantó del Pinetar els veïnats de Can Fosses i el del Puig, i els masos de Can Tron i Can Bigorra.

El cap de municipi és situat a l’esquerra del Rigard, a tocar de la via del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà i proper, per l’esquerra, a la carretera N-152 de Ripoll a Puigcerdà. Hi ha una pista forestal, que va de Planoles al collet de les Barraques, enfront del Puigmal, a 2 000 m d’altitud. Aquesta pista arrenca de de la carretera de Puigcerdà a Planoles i fou oberta amb la intenció de fer-la arribar fins a Núria i permetre així l’accés amb cotxe a la vall del santuari. Però a causa d’una sèrie d’inconvenients, aquesta pista s’hagué de deturar en arribar al límit municipal de Queralbs. Bona part d’aquesta pista passa pel mig del bosc i troba poc abans del seu final, el refugi forestal Corral Blanc. Al mateix temps, té un trencall que enllaça amb la carretera que, passant per Vilamanya, porta fins a la font de l’Home Mort, en el terme municipal de Queralbs. Sota la caseria de les Casetes surt una pista forestal que porta a Roca Aguda, cap a la banda de l’Avetar, i a les Sois s’inicia la pista forestal que, passant pels afores de Campelles, arriba a Prat de Jou.

El Poble

El poble de Planoles (229 h el 2005), a l’esquerra del Rigard (1 136 m d’altitud), és situat prop de la via del ferrocarril i al peu de la carretera de Ribes a Puigcerdà. Mentre que per l’esquerra es va al poble, per la dreta hi ha la pista forestal que porta al collet de les Barraques. La minva de població no ha transcendit a nivell extern, aquest poble fins i tot fa la impressió de tenir un gran nombre d’habitants; però la realitat és que s’han construït moltes cases noves la majoria de les quals són de tipus residencial.

Planoles s’ha esforçat per convertir-se en una població eminentment turística i ha aconseguit un aspecte de poble net i ben cuidat, amb cases repicades i xalets de luxe en diversos indrets. En efecte, tot el poble és un contrast de cases antigues i xalets moderns, i s’ha tingut molta cura en l’aspecte extern de la població que l’any 1962 meresqué una recompensa especial amb placa d’argent de la Diputació Provincial de Girona, dins la campanya empresa a favor de l’embelliment de les poblacions rurals. Aquesta campanya fou promoguda pels naturals del lloc i pels forasters o estadants de temporada.

L’església parroquial de Sant Vicenç de Planoles és un edifici romànic notable, amb un campanar esvelt i de planta quadrada, més tardà, al seu costat. Inicialment era una esglesiola d’una nau, amb un absis ornat amb arcuacions de tipus llombard i arcs torals a l’interior, que al segle XVIII es va ampliar amb una segona nau, part de la qual correspon a un antic atri de l’església romànica. Una restauració moderna va posar en relleu tota l’estructura i la rusticitat de la primitiva nau romànica, com també quatre arcs de l’antic atri, enclavats en el parament del mur de migdia o de la segona nau. Conserva una pila baptismal del segle XII.

 

Festes

La festa major se celebra el tercer diumenge d’agost i el segon o tercer diumenge de juny la festa de la Caritat. Es reparteixen panets beneïts, blaiets, entre els assistents. El poble conserva antics costums, i fins i tot sap revitalitzar-los, com ho ha fet, per exemple, amb la gran Truitada que se celebra el dilluns de Pasqua de Resurrecció, iniciada anys enrere pels caramellaires, amb els ous arreplegats en llur recorregut. Ara ha pres un caire de festa del poble, i hi participa tota la població. Aquestes truites es fan amb cansalada, i se serveixen de franc a tots els visitants, amb pa i vi. Hom ha cercat un origen medieval a aquesta festa, i s’ha pretès que rememorava el dia de les ermites, antiga festa de l’edat mitjana en què la població donava acollida i menjar a tots els vianants que anaven en pelegrinatge.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *