Arxiu de la categoria: 2019
Cabanelles
Cabanelles es un municipi de l’Alt Empordà (Girona)
A Cabanelles hi anem el 26 de novembre de 201
Dades del Municipi
| Àmbit territorial | Comarques gironines |
| Comarca | Alt Empordà  |
| Població | |
|---|---|
| Total | 279 (2022) |
| • Densitat | 5,02 hab./km² |
| Llars | 66 (1553) |
| Gentilici | Cabanellenc, cabanellenca |
Breu historia del municipi
 Cabanelles |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Localització | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Cabanelles és un municipi de la comarca de l’Alt Empordà, a les comarques gironines. Forma part també de la subcomarca de l’Alta Garrotxa. Els pobles veïns són: a l’est Cistella, Lladó i Navata, al sud Crespià, a l’oest Beuda i Maià de Montcal, i al nord Albanyà, Sant Llorenç de la Muga i Terrades. Forma part del Consorci Salines Bassegoda. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Castelló d’Empuries
Castelló d’Empuries es un Municipi de l’Alt Empordà (Girona)
A Castelló d’Empuries hi anem el 24 novembre de 2019
Dades del Municipi
| Àmbit territorial | Comarques gironines |
| Comarca | Alt Empordà |
| Població | |
|---|---|
| Total | 11.611 (2022) |
| • Densitat | 274,49 hab./km² |
| Llars | 399 (1553) |
Breu historia del municipi
Castelló d’Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l’Alt Empordà. Adquirí la condició de capital del Comtat d’Empúries després del trasllat des de la veïna Sant Martí d’Empúries, més exposada als atacs des del mar, esdevenint així l’autèntica capitalmedieval de l’Empordà durant els segles de més esplendor polític d’aquest comtat. Aquest, fou un dels més insurgents amb el poder reial i un dels darrers a unir-se a la Corona d’Aragó, fet que donà lloc a curiosos episodis, com foren la desviació del cabal del riu Ter per part dels comtes d’Empúries o la inacabada construcció del vistós castell del Montgrí per part dels reis catalans dalt del massís del mateix nom. Castelló fou una vila important. Deu ser per això que la gent dels altres pobles de la comarca deien: «Castelló vila major, tot són jutges i notaris». El seu ric passat medieval afavoreix que, cada any, a mitjans de setembre se celebri el Festival Terra de Trobadors, durant el qual hi ha actuacions de música trobadoresca, combats de cavallers, un popular mercat medieval, actuacions musicals i teatrals, conferències de temes medievals i exposicions.
El gentilici d’aquest municipi, en les seves diferents formes, és castelloní, castellonina, castellonins, castellonines, gentilici que comparteix amb Castelló de Farfanya, a la Noguera.[1][2]
El Poble
Nucli antic[modifica]
 Nucli antic de Castelló d’Empúries |
|||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|||||||||||||||||
| Dades | |||||||||||||||||
| Tipus | Municipi de Catalunya |
||||||||||||||||
| Part de | Mancomunitat de Municipis Comunitat Turística de la Costa Brava, Mancomunitat del servei de control de mosquits a la badia de Roses i el Baix Ter, Mancomunitat Intermunicipal de l’Alt Empordà i Mancomunitat Intermunicipal Toribi Duran |
||||||||||||||||
| Construcció | Medieval, XVI, XVIII | ||||||||||||||||
| Característiques | |||||||||||||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||||||||||||
| Superfície | 42,3 km² |
||||||||||||||||
| Altitud | 17 m |
||||||||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Alt Empordà (Catalunya) |
||||||||||||||||
| Banyat per | mar Mediterrània |
||||||||||||||||
El nucli antic de Castelló d’Empúries forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El nucli històric de la vila de Castelló d’Empúries està situat al bell mig de l’actual nucli urbà de la població, delimitat pel traçat dels carrers del Portal de la Mercè, de la Muralla, del Mur, Cabra, Monturiol i el curs del rec del Molí. El nucli s’articulà al voltant de l’església de Santa Maria i, en origen, estava emmurallat. Bona prova d’això són els vestigis de fortificació conservats a la banda de llevant del conjunt, seguint la llera del rec.[5] El centre històric de la vila presenta un entramat de carrers estrets, de recorregut irregular i disposats seguint el pendent del terreny. Molts d’ells presenten paviments de llambordes refets i d’altres completament restituïts, bastits amb petits còdols. Els noms dels carrers i les places i la seva distribució dins del nucli ens deixa veure l’agrupament gremial dels inicis de la vila. Alguns exemples d’això són la plaça de la Llana, de les Cols, del Vi o els carrers de les Peixateries Velles, de les Gallines o dels Jueus. Dues de les places més destacades, la de Joan Alsina i la dels Homes, conserven restes dels antics porxos que les bastien, els quals es localitzaven també en diversos carrers del nucli.[5] Al marge dels edificis destacats, molts d’ells d’origen medieval, les cases que conformen l’entramat corresponen a construccions dels segles XVI-XVII, amb diverses reformes efectuades entre els segles xviii-XIX. Són grans casals de planta rectangular amb les cobertes de diverses vessants, distribuïts en planta baixa i dos pisos. Majoritàriament, les finestres són rectangulars i estan emmarcades amb carreus de pedra. Hi ha portals de les mateixes característiques i d’altres de mig punt adovellats. A l’interior, les cases tenen sostres coberts amb voltes catalanes i grans sales centrals a la planta noble. Aquests edificis estan bastits en pedra, tot i que actualment molts presenten els paraments arrebossats i pintats, alguns d’ells fruit de reformes d’època moderna |
|||||||||||||||||
Festes
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Berga
Berga es un municipi de la comarca del Bergadà
A Berga hi anem el 22 de setembre de 201
Dades del Municipi
| Autonomia | Catalunya |
| Àmbit territorial | Comarques Centrals |
| Comarca | Berguedà |
| Capital de | |
|---|---|
|
|
|
| Capital | Berga |
| Població | |
| Total | 16.762 (2022) |
| • Densitat | 741,68 hab./km² |
| Llars | 187 (1553) |
Breu historia del municipiBerga (IPA: [bérɣə]) és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga. La ciutat és al bell mig del Berguedà, al peu de la Serra de Queralt i de cara a la vall del Llobregat. El municipi té una extensió de 22,54 km² i inclou l’antiga colònia tèxtil de Cal Rosal i la Valldan. Al nord i al nord-est limita amb Cercs; al sud-est, amb Olvan; al sud, amb Avià; al sud-oest, amb Capolat; i al nord-oest, amb Castellar del Riu.
El Poble
- lista de topònims de Berga (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts…; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Berga i el seu agregat de la Valldan gaudeixen d’una posició estratègica i privilegiada, al peu dels primers contraforts del Prepirineu, en un estatge de muntanya mitjana —amb boscos, prats, torrents i fonts— orientada cap a migdia i protegida de les inclemències de la climatologia.
És en la proximitat del riu Llobregat, la qual cosa vol dir que està vora d’un corredor natural que comunica les terres de muntanya amb les més baixes que duen, finalment, al pla del Bages.
No és d’estranyar, doncs, que en un lloc amb aquestes característiques l’home prehistòric visqués de forma estable de vegades, i en altres hi passés llargues temporades.
Festes
Cada any per Corpus se celebra una festa única i originària de Berga, la Patum. És la festa més important d’aquesta ciutat i dura 5 dies. Hi assisteix gent de tota Catalunya i de molts llocs del món. La Patum és denominada patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
Altres festes i tradicions berguedanes són:[15]
- Fira de Santa Tecla.
- Festa dels Bolets.
- Carnestoltes.
- Sant Marc.
- Fira de Maig (multisectorial).
- Fira de la xocolata i la ratafia.
- Fira del joc i del Nadal.
- Els Elois
- Festa Major de Santa Eulàlia, patrona de Berga.
- Gala de Queralt.
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
El Bruc
El Bruc es un municipi de la Comarca de l’Anoia (Barcelona)
A El Bruc hi anem el 6 de febrer de 2019
Dades del Municipi
| Província | província de Barcelona |
| Comarca | Anoia |
| Població | |
|---|---|
| Total | 2.218 (2022) |
| • Densitat | 46,99 hab./km² |
| Llars | 22 (1553) |
| Gentilici | Bruquetà, Bruquetana |
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web
Bellmunt de Segarra
Bellmunt de Segarra es un Poble del municipi de Talavera Anoia (Barcelona)
A Bellmunt hi anem el 29 de maig de 2019
Dades del Municipi
| Estat | Espanya |
| Autonomia | Catalunya |
| Província | província de Lleida |
| Àmbit territorial | Ponent |
| Comarca | Segarra |
| Municipi | Talavera |
Breu historia del municipiBellmunt de Segarra és un llogaret amb una població de 28 habitants[1] pertanyent al municipi Talavera a la (Segarra). Es troba enlairat damunt un petit turó, a 794 metres d’altura, situat a l’extrem oriental del terme a cavall de les conques de l’Anoia i la Ribera d’Ondara. Dins del nucli podem trobar les restes del castell de Bellmunt datat el segle xii i l’església de Sant Pere. La primera cita del poble data del segle xii, quan es parla de l’existència del castell. Des del segle xvi fins al XIX estigué sota el domini del monestir de Montserrat.[2]Durant el segle xix formà municipi independent i tenia una quarantena d’habitants.
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Avinyonet de Puigventós
Avinyonet de Puigventós es un municipi del Alt Empordà (Girona)
A Avinyonet de Puigventós hi anem novembre de 2019
Dades del Municipi
| Comarca | Alt Empordà |
| Població | |
|---|---|
| Total | 1.676 (2022) |
| • Densitat | 136,26 hab./km² |
| Llars | 29 (1553) |
| Idioma oficial | català |
| Geografia | |
| Superfície | 12,3 km² |
Breu historia del municipi
Documentat el diminutiu Avinyonet des del segle xiv, es va començar a utilitzar probablement per l’envergadura que anava adquirint la ciutat occitana homònima, que era seu papal. Algunes troballes arqueològiques als voltants demostren que el lloc estava habitat a l’època romana, encara que es va fundar a l’edat mitjana. La ciutat va créixer prop d’un castell que pertanyia a l’orde militar de l’Hospital. Aquesta fortalesa va ser en mans dels hospitalers des del segle xiii fins al 1804. La Casa de la vila, ocupa des de principis del segle xx l’antiga església de Sant Joan d’aquesta orde. Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Avinyonet.[1]
Nucli antic[modifica]
El nucli antic d’Avinyonet de Puigventós és un conjunt medieval que inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat a l’extrem sud-est del nucli urbà de la població, actualment delimitat pel traçat dels carrers dels Fossos, de Vilafant i del Manol, i per les restes del castell i l’església de Sant Esteve.
El nucli presenta carrers estrets i rectilinis, disposats en pendent donat que la zona està elevada, i amb algun pas a manera de passadís cobert. Les cases que conformen l’entramat urbà es poden datar entre els segles xvi i xviii. Són de planta rectangular i moltes d’elles de grans dimensions. En general presenten les cobertes de dues vessants de teula i estan distribuïdes en planta baixa, pis i golfes, o bé dues plantes. Les obertures són majoritàriament rectangulars i estan emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats, amb les llindes planes gravades, en molts casos, amb els anys de construcció o reforma. Cal destacar, prop de l’església, un casal amb el portal de mig punt bastit amb grans dovelles i algunes cases amb finestres de tipologia gòtico-renaixentista. A la banda de llevant del temple hi ha un altre edifici amb finestres bilobulades. Altres cases presenten finestres d’arc conopial, amb decoracions vegetals i alguna altra finestra trilobulada també decorada. En el traçat del carrer dels Fossos, prop de l’església, encara es conserven restes del llenç de la muralla amb el basament atalussat i merlets a la part superior, procedents de l’antic recinte emmurallat.[2]
El Poble
Festes
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web
Avià
Avà es un municipi del Bergadà (Barcelona
A Avià hi anem el setembre de 2019
Dades del Municipi
| otal | 2.237 (2022) |
|---|---|
| • Densitat | 82,24 hab./km² |
| Llars | 32 (1553) |
| Gentilici | Avianès, avianesa |
| Idioma oficial | català |
| Geografia | |
| Superfície | 27,2 km² |
| Altitud | |
Breu historia del municipi
El Poble
Festes
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Almenar
Almenar es un municipi de la comarca del Segrià (Lleida)
A Almenar hi anem el març de 2019
Dades del Municipi
| Província | província de Lleida |
| Àmbit territorial | Ponent |
| Comarca | Segrià |
| Població | |
|---|---|
| Total | 3.401 (2022) |
| • Densitat | 51,07 hab./km² |
| Llars | 137 (1553) |
| Gentilici | Almenarenc, |
Breu historia del municipiSituació i presentació Està situat a l’extrem septentrional del Segrià, en contacte amb la Noguera i la Llitera Limita amb els termes segrianencs d’Almacelles SW, Alguaire S i Alfarràs N amb els d’Algerri E i Albesa SE, ambdós de la Noguera i amb els d’Albelda i el Campell W, de la Llitera El terme s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana límit de llevant del terme i és regat pel canal de Pinyana i pel d’Aragó i Catalunya, que travessen el territori en direcció N-S, a banda i banda del poble La part a llevant pertany al pla segrianenc amb el canal de Pinyana, mentre que la de ponent forma…
El Poble
Castell d’Almenar
Art romànic
El nucli actual d’Almenar, dominat per les ruïnes del castell, és a 329 m d’altitud sobre un escarpament rocós del marge dret de la Noguera Ribagorçana Com el topònim indica, Almenar va rebre el nom d’una antiga al-manara andalusina o torre de comunicacions i vigilància, esdevinguda més tard un castell La primera menció escrita que conservem del castell és encara de ple període andalusí, concretament del moment en què el Cid va prendre l’antic castell d’Almenar a al-Mundir de Lleida per compte d’al-Mu’tamin de Saragossa per tal de pressionar les…
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web
Almacelles
Almacelles es un Municipi de la comarca del Segrià (Lleida)
A Almacelles hi anem el març de 2019
Dades del MunicipiCom. autónoma
Cataluña• Provincia
Lérida• ComarcaSegriáUbicación41°43′54″N 0°26′13″E• Altitud247 msnmSuperficie49,03 km²Población6922 hab. (2022)• Densidad139,85 hab./km²Gentilicioalmacellense1
almacellero, -a1Código postal25100
Breu historia del municipi
El Poble
Toponimia
La etimología de Almacellas, viene del árabe āl-māsayah/الماسية, que significa «el diamante».5 Su pronunciación catalán estándar es [əɫməˈsɛʎəs] y pronunciación catalán local es [aɫmaˈseʎes].
Símbolos
El escudo de Almacellas se define por el siguiente blasón: El escudo consta de diferentes colores llamativos, los cuales el verde representa la amabilidad delante de Brunorica77 i el rey iago97 ante el pueblo, el rojo por su parte, representa la astucia de los ciudadanos ante el pueblo.
- «Escudo losanjado truncado: al 1º de sinople, la clamor de Almacellas en forma de faja de argén resaltada de una mano contrapalmada de púrpura; y al 2º de oro, 4 palos de gules. Por timbre una corona mural de villa.»6
Fue aprobado oficialmente el 17 de febrero de 2004. La mano es el señal parlante referente a la parte central del nombre de la villa (en catalán, mano es ma). Detrás se representa el clamor de Almacellas, el río que pasa por la población. Almacellas, que pertenecía a la ciudad de Lérida, después de su destrucción durante la Sublevación de Cataluña (1640) fue declarada propiedad del patrimonio real y repoblada a partir de 1773. Los cuatro palos del escudo de Cataluña recuerdan los lazos de la villa con la Corona de Aragón.
Demografía
Incluye las entidades de Mas del Lleó y La Zayra7 (en catalán la Saira), esta última también conocida como Almacelletas (Almacelletes).
Festes
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços