Xino Xano per Catalunya

Pàgines web.

El Baell

6 juliol 20142014, Municipi Campelles, Municipis Ripollès, Poble El Baell, Provincia GironaPere Gasso

El Baell és un Poble del Municipi de Campelles Comarca del Ripollès (Girona)

A El Baell hi anem el 19 d’abril de 2014

Dades del Municipi

Gentilici	Campellenc, campellenca
Superfície	18,6 km²
Altitud	1.145 msnm
Població (2013[1]) • Densitat	137 hab. 7,37 hab/km²

Breu historia del Municipi

El municipi de Campelles, de 18,64 km 2d’extensió, és parcialment envoltat pel terme municipal de Ribes de Freser, amb el qual confronta al N, a l’E i al SE, tot seguint el curs mitjà del Freser. El terme s’estén des de la carena de la serra de Mogrony (S) fins al Rigard (N) i des del Freser (E) fins al coll de Prat de Jou (W). El terme és drenat al N pel Rigard i al S pel torrent de Prat de Jou o de les Feixes, afluent del Freser per la dreta, que recull les aigües del vessant septentrional (baga de Campelles) de la serra de Mogrony (la Covil, el Coll Pan, la Creu de Dalt, la Berruga).

El poble de Campelles és el cap de municipi, el qual comprèn, a més, l’agregat de la Baell i el complex de l’hotel balneari Montagut. Campelles es comunica amb Ribes per una carretera que comença a tocar de l’estació del ferrocarril de Ribes i que en 6 km guanya els 230 m de desnivell que hi ha entre totes dues poblacions.

El Poble

Els indrets més coneguts de Campelles, per bé que ningú no els relaciona amb aquesta població, són, sens dubte, el Baell i el balneari Montagut, amb les explotacions d’aigua mineral dites de Fontaga i Vall de Ribes (la planta embotelladora és a Ribes).

El balneari Montagut, conegut també com Aigües de Ribes (nom que també duu el baixador del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà que hi ha a prop), explota ambdues fonts: la Fontaga és indicada per a malalties cardiovasculars, de l’aparell digestiu i biliar i per a afeccions urinàries, mentre que les de la font de la Vall de Ribes són bicarbonatades i càlciques, i ja foren declarades d’utilitat pública l’any 1859. Aquestes fonts s’explotaven ja de molt antic, i el viatger Zamora en parla el 1787: descriu dues boques distintes en la font, i diu que les aigües surten calentes; amb tot, es queixa de l’abandonament del lloc, encara que de l’aigua s’expliquen “mil meravelles”. L’Hostal dels Banys es va fer al segle XIX. L’any 1859 hom dugué a terme un primer estudi de les propietats curatives d’aquestes aigües, i el 1869 fou iniciada la construcció dels banys, que atragueren molta gent cap a aquest indret i foren causa de la construcció d’hotels o pensions, avui ja tancats. Només l’Hotel Montagut manté l’antiga tradició del balneari, tot i que tan sols obre durant els mesos d’estiu.

Cal esmentar també el Baell (14 h el 2005), petit barri enfilat a l’esquerra de la carretera de Puigcerdà, a ponent del balneari de Montagut. S’hi troba una capelleta dedicada a sant Bartomeu i un hotel modern per a l’estiueig. Aquest barri fa festa per Sant Bartomeu, el 24 i el 25 d’agost.

Festes

Aquest barri fa festa per Sant Bartomeu, el 24 i el 25 d’agost.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”7c37908c” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”campelles{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web.

Campelles

6 juliol 20142014, Municipi Campelles, Municipis Ripollès, Poble Campelles, Provincia GironaPere Gasso

Campelles és un poble cap del Municipi de la Comarca del Ripollès (Girona).

A Campelles hi anem el 19 d’abril de 2014 aprofitant una estada a Toses.

Dades del Municipi

Gentilici	Campellenc, campellenca
Superfície	18,6 km²
Altitud	1.145 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	137 hab. 7,37 hab/km²

Breu historia del Municipi

El Poble

El poble de Campelles (100 h el 2005), al sector occidental del terme, es troba en uns extensos replans a la solana de la serra de la Llacuna, divisòria d’aigües del torrent de Prat de Jou amb el Rigard.

El lloc ja és esmentat el 918 en un vell document de l’arxiu comtal, en el qual apareix el lloc dit Engelats (Engelados), en els termes de la vila rural de Campelles (Campilias), a la Vall Pedrera i dintre del comtat de Cerdanya; quatre anys més tard, l’abadessa de Sant Joan, Emma, comprà un mas dins el terme de Campellicis. El topònim surt esmentat de nou al llarg dels segles XI i XII, amb les formes de Campillas i Campeyles.. La seva església de Sant Martí fou cedida el 1035 pel comte Guifré de Cerdanya al seu fill Guillem, juntament amb la de Santa Maria de Ribes. Diu el testament del comte Guifré que ningú no podrà construir-hi cap castell sense el consentiment dels comtes de Cerdanya.

Campelles era un poble eminentment rural que modernament s’ha envoltat de cases de segona residència. El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Martí, edificada al final del segle XVIII sobre el solar de l’antiga, gràcies als beneficis obtinguts de l’explotació del bosc. L’antiga església ja surt esmentada el 1035 quan el comte Guifré de Cerdanya la cedeix al seu fill.

Festes

La població celebra la seva festa major pel diumenge de la Segona Pasqua, quan és tradició de beneir el poble des de la muntanya de Santa Maria. L’11 de novembre s’escau la festa major petita per sant Martí.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”7bcc7ff3″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Campelles{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web.

Ardenya

5 juliol 20142014, Municipi La Riera de Gaià, Municipis Tarragonès, Poble Ardenya, Poble Riera de Gaià, Provincia TarragonaPere Gasso

Ardenya és un Poble del Municipi de Riera de Gaià Comarca el Tarragonès (Tarragona)

A Ardenya hi anem el 15 de juny de 2014 desprès del Catllar i la Riera de Gaià, allà veiem indicat el nom del poble i un grup de ciclistes que feien una cursa de muntanya i decidim anar a veure aquest petit poble.

Dades del Municipi

Gentilici	Rierenc, rierenca
Superfície	8,8 km²
Altitud	28 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	1.635 hab. 185,8 hab/km

Breu historia del Municipi

Limita al N amb els termes de la Nou deGaià i Vespella, a l’E amb el d’Altafulla, a l’W amb el del Catllar i al S amb el de Tarragona. El Riu Gaià, que travessa el terme de N a S, hi rep la rierade Salomó per l’esquerra i en surt entre els tossals de Costagrossa i del Balcó. El terme comprèn el poble i cap de municipi de la RieradeGaià i les urbanitzacions del Castellot (dita també el Senyoriu de Tamarit) i la Coma (dita també el Camí de Mas de Comes i compartida amb els termes de Vespella i del Catllar, on també és coneguda amb el nom de la Cativera). També inclou el lloc d’Ardenya i la caseria de Virgili. La principal via de comunicació és la carretera local al Catllar, que entronca, al sud, amb la N-340, a l’est amb Altafulla i a l’oest amb la carretera N-240 entre Tarragona i Valls. La part septentrional del terme és travessada per la línia ferroviària de Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus, amb baixador prop del poble.

El Poble

Ardenya, que formà part de la Comuna del Camp, figura en el fogatjament de 1365-70. Pertanyia a Bernat de Gallifa. Estava integrada dins de l’extens terme del castell d’Ullastrell o Montoliu.

Ardenya va formar parròquia independent fins a l’any 1842, que fou agregada al municipi de la Riera, constituït l’any 1769 per la fusió dels termes de la Riera i Virgili. Al segle XVII depenia de benifet de Sant Jordi de la catedral tarragonina. L’església està dedicada a Sant Jordi, També trobem una església d’estil romànic.

Es troba voltat d’una horta regada amb aigua del riu i, als costers més alts, d’avellaners. L’església parroquial de Sant Jordi fou agregada a la de la Riera. Ardenya formava part de la comuna del Camp de Tarragona.

Festes

Sant Jordi diada en la qual se celebra la Festa Major.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”e2af8fc9″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Ardenya catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web.

Vallfogona del Ripollès

5 juliol 20142014, Municipis Ripollès, Provincia Girona, Vallfogona del RipollèsPere Gasso

Vallfogona del Ripollès és un Poble i Municipi de la Comarca del Ripollès (Girona).

A Vallfogona del Ripollès i anem el 23 de juny de 2014 aprofitant que passem el llarg cap de setmana a Toses per Sant Joan.

Dades del Municipi

Gentilici	Vallfogoní, vallfogonina
Superfície	38,8 km²
Altitud	696 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	217 hab. 5,59 hab/km²

Breu historia del Municipi

El territori comprèn la capçalera de la vall de la riera de Vallfogona, que neix a la font de Santa Magdalena de Cambrils, recull l’aigua de nombrosos torrents que davallen de les grans serres que emmarquen la vall i, després de córrer en direcció E-W, trenca, sota Sant Bernabé de les Tenes, en direcció SW i desemboca al Ter per l’esquerra, al límit del terme de Santa Maria de Besora amb l’antic de la Parròquia de Ripoll. Les fonts són abundants, algunes d’aigües sulfuroses, com la font de l’Esperonell, la de la Tolosa i la del Verdaguer, entre moltes d’altres.

És una vall tancada i pregona (Vallis fecunda en els documents medievals), encaixada entre la serra de Puig Estela (1 359 m), al N, i les serres de Milany (1 533 m) i de Santa Magdalena de Cambrils (1 547 m), al S.

El principal nucli de població és el poble de Vallfogona de Ripollès, que és el cap municipal, la resta del terme és format pels veïnats de la Baga Amunt, la Baga Avall, la Solana Amunt, la Solana Avall, la Taverna, les Domes i Puigsec.

S’hi accedeix des de la banda de Ripoll pel collet de les Tenes, a uns 900 m d’altitud, i acaba al coll de Canes (1 120 m), a l’entrada de la comarca de la Garrotxa.

El municipi és travessat de ponent a llevant per la carretera N-260 de Ripoll a Olot (que enllaça al coll de Caubet amb la carretera que prové de Sant Joan de les Abadesses); la N-260 surt de la carretera C-17 a l’altura de Ripoll, transcorre paral·lela a la riera de Vallfogona pels vessants assolellats de la serra de Puig Estela i guanya els desnivells suaument, evitant els fondals de la vall.

El Poble

El poble de Vallfogona (73 h el 2005) va néixer per voluntat dels senyors de la Sala de tenir un nucli de gent prop de la seva residència, i per això no es formà entorn de l’església, com tants pobles antics de la Catalunya Vella, i per això també s’intitulava pobla i no sagrera en documents antics. Era una població protegida i fortificada, a la qual s’accedia per un portal que subsistí fins al principi del segle actual. Dins aquest clos murat només hi havia una plaça quadrada i alguns carrerons estrets. Si bé moltes cases han estat restaurades, la part antiga de Vallfogona encara conserva tota la fesomia de poble medieval.

La Sala (o castell de Vallfogona) s’alça aturonada damunt el poble, i és un imposant edifici de pedra de bons carreus (el mur té un gruix de 2 m a la base) de planta rectangular i tres pisos, amb una torre o cos més enlairat de planta i set pisos. Té com a base l’edifici bastit el 1335 per Ramon de Milany, però les seves obertures i disposicions revelen moltes etapes de restauració i adaptació, fetes pels comtes de Vallfogona i els seus successors. Fou restaurat encara, entorn del 1910, per la família Budallés, de Ripoll, que hi sojornava temporalment, i fa poc temps es tornà a restaurar, però té una part ruïnosa i serveix només de masoveria.

La capella del castell, anomenada Mare de Déu del Pòpulo, també es troba derruïda. En resta només el petit campanar, que conté un rellotge que pot datar-se entre el final del segle XVII i començament del segle XVIII. Aquest campanar fou restaurat per l’ajuntament, que n’ha esdevingut propietari; les obres de la primera fase de restauració van finalitzar a l’octubre del 1989. La imatge de la Mare de Déu, del segle XIII, de reminiscències romàniques i d’uns 80 cm d’alçada, fou traslladada al segle XVIII a un altar lateral del santuari de la Salut, d’on desaparegué el 1936 (s’intitulava també Mare de Déu de les Neus, i la seva festa se celebrava el 5 d’agost).

L’antiga església parroquial de Sant Julià de Vallfogona es troba a llevant del cap de municipi, sota la moderna carretera, al vessant nord de la vall. L’edifici actual conserva una part del que al segle XII reemplaçà el consagrat per l’abadessa Ranlo el 960. En extingir-se la comunitat femenina de Sant Joan (1017), recuperà el domini de l’església el vescomte de Besalú, senyor del lloc, i el 1083 fou restituïda a la comunitat canonical que continuà la vida monàstica a Sant Joan de les Abadesses. Sota la protecció dels abats canonicals es féu la reedificació del segle XII, consistent en una església d’una nau dividida per arcs torals i amb una bonica portada amb arquivoltes esculpides sostingudes a cada costat per dues columnes amb capitells també esculpits, avui molt deteriorats. La volta caigué amb els terratrèmols del segle XV, i fou reconstruïda amb arcs en ogiva.

L’augment de població del segle XVIII donà lloc a la construcció d’una nova església, que s’inicià darrera la romànica, la qual s’anava aterrant a mesura que es bastia la nova. Per raons desconegudes, aquesta nova església no s’acabà, i l’edifici actual té mitja nau de la vella església romànica, que fa de part davantera a la començada el 1756; el resultat és una edificació híbrida molt peculiar, amb la part posterior de mesures molt més grans i d’estil barroc popular. A la dreta de la façana (que té esgrafiats del segle XIX i és coronada per un pesant campanar), hi ha adossada una torre de defensa, a través de la qual s’accedeix al campanar. Aquesta església s’abandonà, i passà a fer la funció de parròquia el santuari de la Salut, però al desembre del 1990 s’iniciaren les obres de restauració.

El santuari de la Mare de Déu de la Salut, entre l’antiga parròquia i la població, té el seu origen en un petit oratori, situat al peu de l’antic camí ral, que ja existia el 1649 i on es creà una confraria el 1670. L’augment de devoció local fou causa que els dos sacerdots o domers que regien l’església de Sant Julià de Vallfogona decidissin, amb un grup de feligresos, d’ampliar l’oratori i bastir al seu lloc una església capaç. L’edifici actual s’inicià el 1689, i l’obra es beneí el 1701. Enriquida aviat amb altars i retaules, el cambril es construí el 1825, i el petit campanar el 1884, i ha estat un centre de devoció constant de tota la comarca. Al seu costat hi ha la rectoria, i com s’ha dit, l’església exerceix la funció de parròquia. És un edifici d’una nau amb presbiteri i capelles laterals, amb frescos pintats al segle passat, molt deteriorats. El retaule, barroc, és poc interessant. A la façana, en una fornícula, hi ha una imatge de la Mare de Déu, de terracotta.

Festes

Vallfogona de Ripollès celebra la festa major el darrer cap de setmana d’agost, i la del Roser el segon diumenge de maig. El dia 15 del mateix mes se celebra la festa de Sant Isidre. Al castell de Milany s’hi celebra un aplec i una arrossada popular el primer diumenge de juliol. El primer diumenge d’agost es fa el tradicional aplec a l’ermita de Santa Magdalena de Cambrils, i el dissabte més proper a l’Onze de setembre una sardinada popular. També es fa un concurs de tallada de troncs, el qual no té una data fixada.

Aquest terme ha estat ric en tradicions, com la del Gegant de Pla Falgars, que habitava en un mas del vessant de Santa Magdalena i era capaç de portar una gran campana plena de gra del castell de Milany a Vallfogona, arrencava faigs per fer-ne un bastó, en el qual s’estintolava, o menjava en un plat tan gran, que més tard es destinà a pica baptismal de la parròquia. La seva tomba s’hauria erigit a l’entrada de l’església de Sant Julià, on encara és mostrada als visitants. També era país de bruixes i d’esperits malignes, que eren conjurats amb exorcismes fets al comunidor o reliquiari, que es trobava prop de la parròquia, i amb processons a les creus que assenyalaven els quatre punts del terme: la de l’Espinalt, la de Sant Joan, la de Cal Frare i la de Can Ragort.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”83e2bc71″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Vallfogona del Ripollès{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web.

Vandellòs

3 juliol 20142014, Municipis Baix Camp, Provincia Tarragona, VandellòsPere Gasso

Vandellòs és un municipi de la Comarca de Baix Camp (Tarragona)

A Vandellòs hi anem el 25 de maig de 2014, aprofitant que anem a L’Hospitalet de l’infant a un concert de Compex.

Dades del Municipi

Gentilici	Vandellossenc, vandellossenca
Superfície	102,67 km²
Altitud	281 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	5.992 hab. 58,36 hab/km²

Breu historia del Municipi

És situat al límit del Baix Camp amb la Ribera d’Ebre, a la part meridional de la serra de Llaberia, i és el terme més extens de la comarca. Limita amb Mont-roig del Camp (E), Pratdip (N), Tivissa (N i W, de la Ribera d’Ebre), l’Ametlla de Mar (S, del Baix Ebre) i amb la mar (E i SE).

És un terreny accidentat pel braç oriental del sector meridional de la Serralada Prelitoral Catalana, en el seu punt de contacte amb la mar. El terme comprèn la capçalera (al coll de Fatxes) i la vall mitjana del riu de Llastres, que més avall forma límit amb els termes de Pratdip i de Mont-roig. Aquesta vall és compresa entre els vessants meridionals de les serres de Montalt i de Llaberia, els sud-occidentals de la serra de Santa Marina, amb la mola de Remullà (588 m, separada de l’anterior pel Coll Roig), els orientals de la mola de Genessies (711 m), al límit amb la Ribera, i els septentrionals dels Dedalts de Vandellòs, que la separen de la mar, on es destaquen les Moles (690 m) amb la tossa de l’Alzina (697 m), el Puntaire (728 m), la mola del Grèvol (607 m) i la Portellada (737 m), amb el contrafort de la serra del Coll de Balaguer, ja vora la mar. La façana litoral és constituïda pels vessants sud-orientals dels Dedalts de Vandellòs, drenats per diversos barrancs (de la Porrassa, de la Basseta, del Forat, de Tixelles, de Cadaboques, de Lloria, de Mala Set), que aboquen les seves aigües directament a la mar. Un altre sector de terme, comprès entre la mola de Genessies i els Dedalts de Vandellòs, aboca les seves aigües (barrancs Fondo, de Vilaplana i del Tais, capçalera del torrent del Pi) directament a mar, ja dins el terme de l’Ametlla de Mar després de passar pel de Tivissa.

L’extensa costa, de 10,5 km, va des del riu de Llastres, damunt l’Hospitalet de l’Infant, fins al cap de Terme, on aboca les aigües el barranc del Codolar, dit també del Cap de Terme, i que fa el límit amb l’Ametlla. S’hi obren les cales Bea i Gestell, la platja de les Rojales, entre la punta de la cala Bea i la punta de l’Albercoquer, la platja de la Punta del Riu, la platja de l’Arenal, la platja de l’Almadrava, l’illot i la platja nudista del Torn, i els penya-segats del coll de Balaguer, amb alguna petita cala i una àmplia zona rocallosa molt visitada pels afeccionats al submarinisme. A part del poble de Vandellòs, integren també el terme el poble de l’Hospitalet de l’Infant, el raval de l’Almadrava, a la costa, i els llogarets de Masboquera i Masriudoms. Hi ha, a més, nombroses urbanitzacions com l’Arenal, el Calamar, l’Infant, etc. Vandellòs era escrit abans també Vandellors i Valldellors, formes que generaren les etimologies populars de ‘Vall de l’Ós’ i ‘Vall de Llors’ o ‘de llorers’.

El municipi és força ben comunicat, ja que travessen el terme paral·lelament a la costa el ferrocarril de Barcelona a Tortosa i València, que hi té estació, la carretera N-340 i l’autopista AP-7, dita de la Mediterrània (que té sortida a l’Hospitalet de l’Infant), de recorregut força paral·lel. La carretera comarcal C-44 de l’Hospitalet de l’Infant a Tivissa i Móra d’Ebre pel coll de Fatxes uneix les vies de comunicació esmentades amb el poble de Vandellòs i travessa tot el terme seguint el curs del riu de Llastres.

El Poble

El poble de Vandellòs, cap administratiu, s’alça a 281 m d’altitud, a l’interior de la vall del riu de Llastres. El 2005 tenia 946 h. Conserva l’església parroquial de Sant Andreu, del 1773, de tres naus amb cúpula, i restes de les fortificacions medievals, entre les quals destaca una torre convertida en habitatge.

Quant a les activitats culturals i associatives, cal buscar els antecedents al final del segle XIX, el 1885, quan es fundà una banda de música que persistí fins el 1917. Més endavant, entre el 1929 i el 1942, funcionà una altra banda de música. El 1934 s’inaugurà una biblioteca pública municipal. En l’àmbit esportiu, cal esmentar el Club de Futbol local, fundat el 1925, que va desaparèixer el 1989. Actualment, entre les diverses entitats esportives i cíviques cal destacar el Centre Cultural Esportiu i Recreatiu de Vandellòs.

Festes

Entre les festes tradicionals locals cal destacar la festa major, al juliol per Sant Jaume. El maig és també un mes festiu, amb la celebració de Sant Isidre, la festa del cóc amb cireres i l’organització d’unes jornades culturals. També se celebren la festa del Senglar, per Sant Antoni, al gener, i la festa de la dona, per Santa Àgueda, al febrer

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”bfeef989″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Vandellòs{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web.

Ventolà

2 juliol 20142014, Municipi Ribes de Freser, Municipis Ripollès, Poble Ventolà, Provincia GironaPere Gasso

Ventolà és un Poble del Municipi de Ribes de Freser Comarca El Ripollès (Girona)

A Ventolà hi anem el 18 de abril de 2014

Dades del Municipi

Superfície	41,88 km²
Altitud	912 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	1.891 hab. 45,15 hab/km²

Entitat de població	Habitants
Armàncies	15
Batet	23
Bruguera	56
Ribes de Freser	1.771
Ribesaltes	39
el Solà i Ventolà	37

Breu historia del Municipi

Població: 36 h

[2009]

Coordenades UTM: 4288 x 46858 y

Poble del municipi de Ribes de Freser (Ripollès), a l’W de la vila, situat al vessant meridional de la serra Estremera, a 1 300 m alt., damunt la vall del Rigard, al voltant de l’església parroquial de Sant Cristòfol.

El Poble

Ventolà està situat en el vessant meridional de la Serra Estremera, a 1385m d’altitud. Ofereix una excepcional vista panoràmica de tota la vall del Rigat. Gaudeix d’un clima molt bo, pel seu arrecerament i per la seva magnífica orientació al vessant assolellat. Té un bon accés per una carretera de 5km que el connecta amb la carretera N-152, 4 km més amunt de Ribes.

Festes

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”7e35afbf” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”ventolà ribes de freser{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntament de Ribes de Freser

Pàgines web.

Vallbona de les Monges

29 juny 20142014, Municipis del Urgell, Provincia Lleida, Vallbona de les MongesPere Gasso

Vallbona de les Monges és un Municipi de la Comarca de L’ Urgell (Lleida)

A Vallbona de les Monges hi anem el 29 de març de 2014 aprofitant el regal que vàren fer a la Maite d’un cap de setmana, per el seu aniversari. Vàrem anar al Balneari de Rocallaura i també al poble Rocallaura i a Sala de Comelats un poble petit quasi abandonat però prou curiós.

Dades del Municipi

Gentilici	Vallboní, vallbonina
Superfície	34,1 km²
Altitud	481 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	259 hab. 7,6 hab/km²

Breu historia del Municipi

Es troba a l’extrem meridional de la comarca. El 1970 s’annexà el municipi de Rocallaura, que ja havia format part de Vallbona en 1920-30. Limita amb Sant Martí de Riucorb, Nalec i Ciutadilla (N), amb Maldà i els Omells de na Gaia (W), i des d’aquest punt amb una sèrie de municipis que formen el límit meridional i oriental, tots ells pertanyents a la comarca de la Conca de Barberà: Senan, l’Espluga de Francolí, Blancafort, Solivella, i Passanant.

La capçalera de la riera del Maldanell, afluent del Riu Corb, s’estén pels vessants septentrionals de la serra del Tallat; la vall és voltada de petits tossals com el de Xifré (558 m), de Sant Miquel (565 m), del Bosquet (562 m), de Mirabò (588 m) i de les Forques. Tot el terme és molt muntanyós i drenat, a més del Maldanell, per torrenteres que per la ribera esquerra porten les aigües en dies de fortes pluges o durant les tempestes de les acaballes d’estiu o tardor.

El terme comprèn, a més del poble de Vallbona de les Monges, cap de municipi, el de Rocallaura, el llogaret de Montblanquet, i el despoblat de Montesquiu. Una carretera local, procedent de Maldà, passa per Vallbona i continua per Rocallaura fins a enllaçar amb la carretera C-14 de Salou a Adrall (Alt Urgell).

El Poble

El poble de Vallbona de les Monges (157 h el 2005) és situat a 481 metres d’altitud. El poble es va formar en aplicar-se el decret del Concili de Trento que manava que els monestirs femenins no estiguessin en llocs isolats. Vallbona, inicialment arrapat al cenobi, modernament s’ha estès al costat de la carretera de Maldà a Rocallaura. El nom i la seva importància històrica li provenen del gran monestir de Vallbona de les Monges, que tot i no ser el més antic del país dintre la filiació femenina cistercenca, doncs el van precedir a la diòcesi de Girona els de Valldemaria (1158) i el de Cadins (1169), és, però, el més important per haver romàs sempre en el mateix lloc i per la monumentalitat de les seves construccions.

Entorn del cenobi hi havia quatre capelles, avui arruïnades: les de Santa Maria la Vella i Santa Llúcia, ambdues d’estil romànic, la de Sant Miquel, del segle XVI, i Santa Maria de l’Hort, bastida dins el clos de l’horta.

El poble, que des del segle XVI es va crear al seu entorn, ha ofegat en part el monestir en privar-lo de la perspectiva i del clos de clausura extern que trobem a la majoria de grans monestirs primitius; però és un poble típic, digna corona per al vell cenobi que el creà i el va senyorejar durant molts anys a través de les seves abadesses.

La vida cultural i social del municipi és dinamitzada per diverses entitats i associacions. El monestir de Santa Maria de Vallbona, integrat dins la Ruta del Císter, és una important font d’atracció turística. L’equipament cultural té una interessant oferta, que consisteix en una important col·lecció de brodats i indumentària (s. XVIII-XIX), diferents objectes de culte (s. XVIII-XX), medalles (s. XIX-XX) i mobles (s. XVII-XX), i l’Arxiu del Monestir de Vallbona de les Monges.

Festes

Pel que fa a les festes, hom destaca la festa votada de la Pigota, institucionalitzada l’any 1879, que se celebra el darrer dilluns de gener. La festa és un acte d’agraïment a sant Cosme i sant Damià per tal com extingiren de la localitat al començament del segle XIX la plaga de la verola. Hom celebra la festa major d’estiu el diumenge abans del 27 de setembre. L’últim diumenge d’abril es fa una romeria al santuari del Tallat. A l’agost del 1982 s’iniciaren uns concerts amb el nom de Música al Monestir de Vallbona, organitzats per la Generalitat de Catalunya, els quals es continuen fent cada estiu.

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”5a790d7d” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”vallbona de les monges{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Ajuntament

Freginals

21 juny 20142013, Freginals, Municipis del Montsià, Provincia TarragonaPere Gasso

Freginals és un Poble Municipi de la Comarca del Montsià (Tarragona)

A Freginals hi anem el 11 d’agost de 2013 de vacances a un Hotel de Tortosa. Hi fem el Baix Ebre i el Montsià .

Dades del Municipi

Gentilici	Freginalenc, freginalenca
Superfície	17,59 km²
Altitud	126 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	468 hab. 26,61 hab/km²

Breu historia del Municipi

El terme municipal de Freginals, d’una extensió de 17,59 km 2 , és situat a la vall mitjana del barranc de la Foia d’Ulldecona, a llevant de la serra de Montsià (619 m al tossal de Mata-redona) i a ponent de la mola de Godall (400 m). Confronta al S amb les terres d’Ulldecona, des dels vessants de la mola de Godall, pel lligallo de les Ventalles i seguint després el curs del barranc de l’Astor, fins a la Roca Foradada, on termeneja també per un petit sector amb Alcanar. D’aquí, en la serra de Montsià (espai inclòs en el PEIN), el termenal torç cap al N al límit amb Sant Carles de la Ràpita primer i, després, pel tossal de Mata-redona i el coll d’Amposta, amb el municipi d’Amposta. A tramuntana confronta amb Masdenverge i, a ponent, amb el terme de Godall, prop dels Masets i de la Cova del Marquès fins al Palleret, als vessants de la mola de Godall.

El terreny és molt trencat i hi ha diversos petits barrancs que es formen bé a la serra de Montsià, bé al massís de Godall i desaigüen al barranc de la Foia, tributari de l’Ebre. El seu curs és sec gairebé tot l’any, llevat dels períodes de pluges de tardor i primavera i dels de tempestes estivals.

La vegetació potencial del terme és un domini de l’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale). De fet, antigament els vessants de la serra de Montsià eren coberts d’alzinars i garrigar, però avui no en resta gairebé cap vestigi i aquests vessants són força erosionats.

A més del poble de Freginals, el terme comprèn diverses partides, entre les quals destaquen la de les Costes, el Peu de la Serra, les Fenoses, lo Racó, les Llibreres, los Povets, les Cantrelles, los Canyerils, les Romàs, la qual s’estén des dels vessants de la Roca Foradada fins al barranc de la Foia, i al del Racó de Menut.

Per la vall on hi ha el poble passa, seguint el camí tradicional, la carretera local d’Ula.ldecona, que en direcció contrària, més amunt de Santa Bàrbara, empalma amb la de Tortosa i que segueix un traçat semblant al del ferrocarril de Barcelona a València, que té un baixador a Freginals, a un quilòmetre al sud del poble. A més, hi passa un camí veïnal asfaltat que porta a Amposta. Així mateix, travessa el terme l’autopista AP-7 de Barcelona a València, sense accés, però, al municipi.

El nom, Freginals, prové del plural de la forma llatina farraginale, que significa “camp de farratges”, format ja en llengua romànic

El Poble

El poble de Freginals (126 m d’altitud) és emplaçat en una petita elevació sobre el fons de la Foia, sobre el corredor pel qual passen l’autopista i la línia fèrria. L’estructura urbanística és senzilla. La carretera veïnal d’Amposta voreja la població per la banda de migdia. Paral·lels a aquesta, hi ha tres carrers importants en disposició nord-sud, que fins i tot continuen en baixades sobre els camps per la banda de migdia fins a la carretera que va cap a l’autopista.

L’església parroquial de Sant Bartomeu és situada al centre de la població. És una obra de mitjan segle XVIII que es construí perquè substituís l’antiga església, ja molt malmesa aleshores, de la qual es conserva alguna resta, incorporada dins una casa moderna emplaçada al costat de l’Abadia. Hom volgué que la nova església fos més gran, i que quedés situada en un lloc més cèntric. La primera pedra del nou temple fou posada el 13 de maig de 1742. Poc temps després de començades les obres, mancaren els recursos, i fou gràcies a l’ajuda aportada i gestionada pel doctor Miralles que es pogué acabar l’obra del nou temple parroquial, que fou beneït pel bisbe de Tortosa el 19 d’agost de 1756. Tot i ser de mitjan segle XVIII i de posseir una austera façana barroca, l’església és gòtica interiorment, d’una sola nau espaiosa, amb tres altars laterals per banda. Aquest il·lustre sacerdot, Josep Miralles, féu, a més, algunes donacions a la nova parròquia, com ara el reliquiari de Sant Bartomeu, la custòdia i el reliquiari de la Vera Creu, entre d’altres.

Al carrer Major de Freginals destaca un noble edifici, l’antic Casal de Miralles, que, destruït en la guerra de Successió, fou reconstruït el 1728. El llinatge dels Miralles sembla que procedia de Santa Maria de Miralles, a l’Anoia, i que s’establí a la comarca del Montsià després de la conquesta de la contrada, a mitjan segle XII. El Casal de Miralles (o Can Miralles) ha estat rehabilitat per a allotjar les dependències de l’ajuntament.

Un aspecte peculiar del poble és que fins a temps força moderns la població no disposava d’aigua corrent. Va ser al 1979 quan s’iniciaren les tasques de sondeig del Servicio Geológico Nacional que, havent donat resultats negatius al terme, es prolongaren dins el d’Amposta, on s’obrí un pou, després de l’aforament corresponent. La conducció d’aigua s’inaugurà oficialment el 1982.

Festes

La festa major se celebra a l’agost en honor a sant Bartomeu, encara que també és tradicional a l’octubre oficiar el vot al Santíssim mitjançant la participació en processó pels carrers del poble. Al desembre se celebra la Festa de l’oli.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”ecc0f9f7″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Freginals{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços