Navarcles

Navarcles (10)

Navarcles és un poble municipi de la comarca del Bages (Barcelona)

A Navarcles hi anem el 16 d’abril de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Navarclí, navarclina
Superfície 5,53 km²
Altitud 269 msnm
Població (2013[1]) • Densitat 5.973 hab. 1.080,11 hab/km²

Breu historia del Municipi

Navarcles és el terme més petit de la comarca. Se situa entre els termes de Sant Fruitós de Bages (W), Sallent (NW), Artés (N), Calders(E) i Talamanca (S).

 El territori és a l’esquerra del Llobregat, que rep un afluent important, la riera deCalders. Hi abunden les fonts, com les anomenades de la Mina, de la Cura, de Solervicenç, del Sobreeixidor, de Santa Margarida, la Font Vella, del Llac, del Lleó, la Font Calda i la Font Nova, entre d’altres. En el paisatge predominen les formes rectilínies i els replans estructurals a conseqüència de la disposició horitzontal de les capes alternes de margues i gresos.
 

El lloc de Navarculas, que etimològicament significa “petites comes o replans”, és documentat des dels anys 940 i 960, i al·ludeix a una antiga masia o casa pairal d’aquest nom.

 

El Poble

El poble de Navarcles (269 m; 5 453 h el 2006), és situat a l’esquerra de la riera deCalders, prop de la confluència amb el Llobregat. El nucli es va formar al voltant de l’església parroquial; la sagrera és esmentada ja l’any 1050. Hom destaca el Pont Vell o pont de Navarcles (segle XVII), que assegurà el procés d’industrialització del poble en garantir el pas del Llobregat.

 A partir del segle XIX, i fins a la primera meitat del segle XX, es realitzaren les actuacions urbanístiques que tindrien més transcendència per al futur desenvolupament de la població: la plaça del Llobregat (1884), l’ajuntament (1912) i la plaça del Mercat i el passeig de Cervantes. La immigració de les dècades del 1950 al 1970 provocà un eixamplament dispers del poble, sense pla d’ordenament previ, com reflecteix el dens nucli del barri de Sant Bartomeu, al costat de la riera de Navarcles.
 

El temple parroquial és obra de la segona meitat del segle XVII, edificat en el solar del temple primitiu, que devia ésser d’època i estil romànics. Una primera modificació important de l’església vella fou la construcció de la capella del Roser, per a la qual els escultors manresans Pau i Josep Sunyer realitzaren un retaule barroc l’any 1672. El característic campanar quadrangular data del 1697 i la façana, que significà l’acabament de l’obra del temple, és de l’any 1700. El 1830 fou construïda l’escalinata d’accés principal i anys després, el 1893, la Capella Fonda o del Santíssim. Després de l’exclaustració forçosa del monestir de Sant Benet el 1863, la parròquia de Navarcles acollí les relíquies de sant Valentí, de tradicional veneració en aquell cenobi, adoptat com a patró del poble des de l’any 1690. Acabada la guerra civil de 1936-39, i desaparegudes les relíquies del sant, hom conserva la petita urna o arqueta d’argent repussat, de la primeria del segle XVII, que les contenia. Sant Benet pertany a la parròquia de Navarcles, si bé la jurisdicció municipal correspon a Sant Fruitós de Bages.

 

La capella de Sant Bartomeu data del segle XIII però fou renovada al segle XVIII amb una portada romànica a la façana de migdia. Els seus antecedents són romans; al mateix enclavament de l’edifici hi havia una vil·la romana de la qual es van descobrir els fonaments i una sitja, a més d’altres restes com monedes paleocristianes i trossos de ceràmica. Des del punt de vista arquitectònic destaca el fet que aquest edifici romànic sigui el producte de la unió de dues edificacions que es van fer en diferents èpoques consecutives. La guerra civil de 1936-39 l’afectà profundament, fou profanada i després d’alguns anys d’abandó fou destinada a galliner. El 1986 l’edifici estava pràcticament en ruïnes, i el 1989 s’acabà la rehabilitació: de l’antiga capella s’han integrat a un nou edifici, construït amb materials moderns sense fer cap tipus de reconstrucció, el mur de migdia amb els arcs del porxo del segle XIII, la façana davantera amb la portalada i el campanar, un tros d’absis i una part de la coberta de les teules. L’element arquitectònic més interessant de l’antic temple, a desgrat de les mutilacions, és, sens dubte, la porta que dóna entrada a la capella, situada al mur de ponent.

 

Des de l’any 1996 al nucli hi ha el Parc del Llac, un embassament artificial d’aigua de la riera de Calders, enmig d’unes cingleres espectaculars que converteixen l’entorn en un paratge natural atractiu i lúdic, on es pot passejar i practicar esports d’aventura.

Festes

Navarcles celebra la festa major d’hivern el 14 de febrer, festivitat de sant Valentí.

Una antiga llegenda oral diu que la mainada que toca amb les mans les despulles del sant aconseguiran de parlar amb més claredat. Per l’abril, el cap de setmana després del 23, es fa l’aplec de Sant Jordi. El tercer diumenge després de Pasqua se celebra la festa de la Parròquia amb una arrossada a la Font Nova. La festa major d’estiu és el 15 d’agost. A partir de Sant Joan cada barri celebra la seva festa.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”d17a4555″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”navarcles{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Navarcles (20)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Ajuntament de Navarcles

Enciclopèdia Catalana

El Pont d’Armentera

El Pont d'Armentera (43)

El Pont d’Armentera és una vila i municipi de la comarca de l’Alt Camp (Tarragona)

A El Pont d’Armentera hi anem el 3 de març de 2014

 

Dades del Municipi

Gentilici Pontarrí, pontarrina
Superfície 21,65 km²
Altitud 349 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
588 hab.
27,16 hab/km²

Breu historia del Municipi

S’estén al sector interior de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, al territori muntanyós de la dreta del Gaià (que forma en part el límit sud-oriental), als vessants meridionals de les serres del Cogulló (879 m a Valldossera, a l’extrem nord-occidental) i de Comaverd (907 m a l’extrem nord-oriental). Diversos torrents davallen de les serralades, com els del Collet del Roc, de Rupit (que forma un estret a l’extrem de ponent del terme) o el de les Bruixes, que són tributaris del Gaià. Limita amb els municipis de Querol (NE), Aiguamúrcia (E i S), el Pla de Santa Maria (SW) i Cabra del Camp (W), de l’Alt Camp, i amb els de Sarral i Pontils (N), de la Conca de Barberà. La vila del Pont d’Armentera és el cap de municipi, que comprèn també el despoblat i antic castell de Selmella. Forma un petit nucli de comunicacions; hi passa la C-37 d’Alcover a Manresa i la carretera local que, per Santes Creus, mena a Vila-rodona, des d’on continua cap a Tarragona. Una altra via local enllaça Selmella i les Ordes (Aiguamúrcia)

El Poble

La vila del Pont d’Armentera és a 349 m d’altitud, al sector sud-oriental del terme, a la vora dreta del Gaià. L’estructura dels carrers segueix encara en part la de l’antiga vila closa medieval; es formaren diversos ravals com el Raval Vell, el Raval Nou, el Raval dels Estenedors (que al·ludeix probablement a l’antiga activitat dels paraires). A l’altre costat del Gaià hi ha el barri de la Planeta, que pertangué administrativament fins a la meitat dels anys setanta al municipi d’Aiguamúrcia.

 L’església parroquial de Santa Magdalena, que s’alça al mig del nucli antic, fou bastida al segle XVII damunt una església anterior, esmentada ja el 1302; té tres naus separades per pilars i arcs formers de punt rodó i volta seguida apuntada. Conserva en excel·lent estat el retaule major barroc, de talla policromada (anònim), construït el 1702 (el 1936 fou destruïda la talla de la santa titular).
 

El Pont d’Armentera fou edificat damunt ruïnes romanes al lloc on hom creu que arrencava l’aqüeducte romà que duia les aigües del Gaià fins a Tarragona. Es tractava d’un indret fortificat amb una resclosa per a l’embassament de l’aigua, i encara avui dia queden restes dels pretesos edificis romans. Morera diu que al principi de segle hom hi podia veure encara de manera clara una de les torres de defensa i que en diferents indrets s’havien trobat monedes romanes. El lloc assenyalat com a possible punt de sortida de l’aqüeducte és situat uns 4 km al nord del Pont, al lloc denominat el Molinet, aprofitant una corba del riu que hi passa encaixat entre roques.

Festes

 Pel que fa al folklore, la vila celebra la festa major d’estiu el 22 de juliol, tot coincidint amb la diada de Santa Magdalena. Es tracta d’una festa documentada des del 1343 i destaca la processó del pa beneït.

Cal també assenyalar la festa major d’hivern el 3 de gener, dia en què hi ha una altra processó del pa beneït, que és documentada des del 1809.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”2dbb65d3″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”el pont darmentera{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

El Pont d'Armentera

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Pla de Santa Maria

 

El Pla de Santa Maria Creu de teme (2)Pla de Santa Maria és una vila i municipi de la Comarca de l’Alt Camp (Tarragona) 

A El  Pla de Santa Maria, hi anem el 9 de febrer de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Planenc, planenca
Superfície 35,00 km²
Altitud 381 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.341 hab.
66,89 hab/km²

 

Breu historia del Municipi

El terme municipal del Pla de Santa Maria, dit tradicionalment el Pla de Cabra, és situat al sector septentrional de la comarca, a les terres ja planes esteses al peu de les serres Carbonària i de Comaverd, a migdia del Coll Roig; les aigües van en la seva majoria al torrent de la Fonollosa, afluent del Francolí per l’esquerra. Limita amb els municipis de Cabra del Camp (N), Figuerola del Camp (W), Valls (SW), Alió (S), Vila-rodona (SE), Aiguamúrcia i el Pont d’Armentera (E). La via de comunicació principal és la C-37 de Valls al Pont d’Armentera i des del mateix nucli del Pla de Santa Maria surt una carretera local vers Cabra del Camp i Sarral, ja dins la Conca de Barberà, pel Coll Roig. Travessa el terme de SE a NW l’autopista AP-2 de Barcelona a Lleida, que passa a llevant de la vila, únic nucli de població agrupada del municipi. Aquesta via té una sortida en la població que ha potenciat la creació de noves indústries.

El Poble

La vila del Pla de Santa Maria o de Cabra s’alça a 381 m d’altitud, al sector nord-oest del terme, formada per un conjunt de places i carrers continuats per alguns ravals. Al raval de Sant Ramon hi ha la magnífica església de Sant Ramon, un dels exemplars romànics més interessants de la comarca, ja als afores (inicialment dedicada a Santa Maria, a mitjan segle XIX tenia encara l’advocació a la Mare de Déu del Roser i al començament del segle XX era ja dedicada a sant Ramon de Penyafort). Fou molt probablement construïda al començament del segle XIII amb la mateixa estructura actual d’una nau, absis semicircular i ampli transsepte. La volta és apuntada i damunt el creuer s’aixeca un cimbori vuitavat; tot l’edifici és obrat amb un magnífic aparell decarreus ben escairats. Durant les disputes per la construcció de la nova església al segle XVIII, part de l’edifici, el cimbori i trossos de l’absis foren enderrocats i, en ser parades les obres per una part del poble, el recinte del temple fou destinat a representacions teatrals. A la fi del segle XVIII i també el 1986 foren reconstruïdes les parts malmeses. De l’edifici cal destacar la portalada romànica, bellament esculpida, amb vuit columnes per banda —amb capitells ornamentats— que sostenen les arquivoltes. El timpà és llis, però a la llinda hi ha la Mare de Déu i l’Infant amb els Reis d’Orient a l’esquerra i l’Anunciació a la dreta. Té també una notable rosassa a la façana de ponent.

 L’actual església parroquial de Santa Maria fou bastida a la fi del segle XVIII i és així mateix un notable exemplar d’època barroca. La façana és decorada amb una gran portalada flanquejada per grans columnes que aguanten un arc obert sota la rosassa; el timpà de la porta és decorat i un gran campanar de planta quadrada i torrassa octagonal amb balustres, inacabada, s’aixeca a la seva part dreta; l’interior és de tres naus, transsepte i voltes de llunetes, coronat per una gran cúpula. La Cooperativa Agrària es fundà el 1910. A la vila hi ha diverses associacions dedicades a promoure les activitats lúdiques, culturals i esportives, entre les quals cal destacar el Col·lectiu 1714. Hom disposa d’una biblioteca i un teatre al Centre Parroquial.
 

Al NW de la vila, sobre un tossal, es conserven les ruïnes del santuari de Sant Ramonde Penyafort.

Festes

La festa major se celebra a l’estiu (15 d’agost), igual que la festa votiva de la Mare deDéu de les Neus (5 d’agost). A l’hivern se celebra la festa dedicada a sant Ramon dePenyafort (7 de gener).

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”7537c84d” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”pla de santa maria{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

El Pla de Santa Maria (Església Romànica) (2)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’ajuntament

Enciclopèdia Catalana

La Pobla de Mafumet

Pobla de Mafumet,La (Casa Balei) (9)

La Pobla de Mafumet és un poble municipi de la comarca del Tarragonès (Tarragona)

A la pobla de Mafumet hi anem el 5 de gener de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Pobletà, pobletana
Superfície 6,19 km²
Altitud 96 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
3.210 hab.
518,58 hab/km²

 

Breu historia del Municipi

Limita al N amb el municipi del Morell, al S amb el de Constantí i al NW amb el de Vilallonga del Camp. A l’E, el N i un petit tram al NW (mitjançant l’enclavament del Mas de Magrinyà), el terme entronca amb Perafort, al que també pertany l’enclavament del Campot, situat a migdia del poble. El municipi presenta un relleu planer i és constituït majoritàriament per terres d’al·luvions.

 El terme comprèn el poble de la Pobla de Mafumet, cap de municipi, i el polígon la Refineria (compartit amb els termes de Constantí, el Morell i Perafort). També inclou les antigues quadres de Requesens, la Camareria i del Vilar del Baró. El municipi es divideix en vint-i-cinc partides de terra. A la banda de llevant, al costat del Francolí, hi ha les del Molí Tendre, Creuenda, les Sorts, la Vinya Llarga, el Codony i els Bombers; la partida de les Serres és situada al NE del nucli urbà i separada del terme del Morell per la línia del ferrocarril de Roda de Berà a Reus, la qual travessa les partides de Garjola, el Camí de Reus i el Punxó; al S del nucli urbà es troben les partides del Mas de Madró, Mas Cerdà, el Molí de Mir, la Serrana, les Guàrdies, el Mas Blanc, el Claper i la Sequieta; entre la via del ferrocarril i la carretera de Reus al Morell hi ha les partides de Mas Vallets, la Mina de Pau de Mestre, la Bóta i el Mas de Sant Antoni; a l’extrem ponentí del terme figuren les partides del Mas de Magrinyà i el Mas del Gil.
 

Tres carreteres locals permeten la comunicació del municipi. En primer lloc la que vorejant la divisòria entre el mateix terme i el del Morell abasta el tram de la N-240, de Tarragona a Valls; una altra via vital és la que enllaça amb Constantí i, per extensió, amb Tarragona; la tercera és la que uneix la Pobla amb el Morell, des d’on es pot seguir cap a Vilallonga del Camp i Alcover o desviar-se vers Reus. El municipi, a causa de la seva proximitat al Morell, també pot aprofitar la seva estació de la línia Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus per arribar a Barcelona o a la capital del Baix Camp.

El Poble

El nucli urbà de la Pobla de Mafumet és situat damunt un pujol de 98 m d’altitud, a la ratlla divisòria del terme amb el del Morell i al costat del torrent de Mestres. L’edifici més important és l’església parroquial de Sant Joan Baptista, dotada d’un campanar remarcable. Des de l’any 1801, que fou aterrada l’antiga ermita de Sant Joan del terme del Vilar del Baró, l’església de la Pobla conserva la imatge romànica de la Mare de Déu del Lledó, del segle XIII, patrona de la població; la representació de la Verge és una talla sedent d’escassos plecs en el vestit, mantell que deixa sortir un trenat de cabells a cada costat de la cara i testa coronada; fa 55 cm d’alçada. 

Festes

La festa major d’estiu se celebra per Sant Joan (24 de juny) i la festa de la Mare de Déu del Lledó, s’escau pel 2 de febrer.

 

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”4518f138″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”La pobla de mafumet{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Pobla de Mafumet,La (Església)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

 Enciclopèdia Catalana

Mont-Ral

Mont-Ral (Ajuntament)

Mont-Ral és un Poble Municipi de la Comarca de l’Alt Camp (Tarragona)

A Mont-Ral hi anem el 3 de març de 2014 

Dades del Municipi

Gentilici Mont-ralenc, mont-ralenca
Superfície 34,69 km²
Altitud 888 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
170 hab.
4,9 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Aixàviga, l’ 16
Bosquet, el 23
Cabrera, la 6
Cadeneta, la 10
Farena 48
Mont-ral 79
Font: Municat

 

Breu historia del Municipi

Ocupa les terres de la banda de llevant de les Muntanyes de Prades, i és, doncs, a ponent de la comarca de l’Alt Camp. Termeneja al N amb l’antic terme de Rojals, incorporat avui a Montblanc (Conca de Barberà). El límit segueix primer la llera del Riu Brugent i s’enfila després fins prop del cim de la mola dels Quatre Termes, on en el punt dit dels Quatre Termes conflueixen els de Mont-ral, Prades, Vimbodí i Montblanc, i hi coincideixen també tres comarques: l’Alt Camp, el Baix Camp i la Conca de Barberà. A l’W limita amb Prades i Capafonts, a la comarca del Baix Camp, i la partió travessa la vall de capçalera del Riu Brugent i les planes altes dels Motllats. Al S limita amb l’antic terme de la Mussara, incorporat a Vilaplana (Baix Camp), i amb el terme d’Alcover, seguint les crestes de la cinglera que encimbella la banda meridional de les Muntanyes de Prades. Travessa la vall del riu de la Glorieta i continuant vers l’altiplà de la Lloera davalla fins al terme de la Riba i retroba el Brugent al toll dels Quatre Termes. La població no forma un sol nucli agrupat: cal distingir quatre nuclis urbans, Mont-ral, Farena, l’Aixàviga i el Bosquet, i dues zones de masies disperses, Cabrera i la Cadeneta. Hi ha, a més, diferents masos aïllats.

 Les terres de Mont-ral passaren als dominis del comte de Barcelona a la segona meitat del segle XII, quan es produí la conquesta del castell de Siurana, i s’incorporaren al comtat de Prades en el moment de la seva constitució. A l’inici del segle XIV formaven part de la vegueria de Tortosa i al principi del segle XVIII, abans del decret de Nova Planta, a la vegueria de Montblanc.
 

El territori de Mont-ral, enlairat i divers, és format per dues zones ben diferenciades: la vall del riu de la Glorieta i la vall del Riu Brugent. Ambdós rius drenen el terme i llurs cursos són paral·lels. Són afluents del Francolí per la dreta el Riu Brugent, dins el terme de la Riba, aigua avall de l’estret, i el de la Glorieta, enmig de la plana del Camp. Les aigües del terme s’escolen, doncs, vers l’Alt Camp. Malgrat la seva proximitat a la mar, el clima és extremat a conseqüència de l’altitud del terme, que assoleix els 843 m a la Lloera, els 1 020 m a l’altiplà dels Motllats i els 1 120 a la mola dels Quatre Termes. Al començament de novembre la neu, molts anys, ja apareix als cims de les muntanyes. La cota més baixa del terme, de 375 m, és al límit inferior de la vall del riu de la Glorieta. El terme és travessat per dues carreteres locals que el comuniquen amb Alcover.

El Poble

El poble de Mont-ral (81 h el 2005), que dóna nom al terme, és a la banda de llevant d’un turó situat al mig del terme, al cim del carener que parteix les aigües dels vessants del Riu Brugent i del riu de la Glorieta. L’església parroquial de Sant Pere ad Vincula , patró del poble, és al cim d’un turó de 888 m d’altitud. La primitiva construcció és d’estil romànic i conserva en bon estat l’absis i la portalada lateral d’accés al temple. Fou reformada al segle XVIII, època de la qual data la construcció del campanar actual, que ha sofert sovint les batzegades dels llamps. Una balconada, disposada al davant de la porta, permet de contemplar tota la plana del Camp. Darrere l’absis hi ha el cementiri, arrebossat als murs de l’antiga casa parroquial. Les cases, algunes malmeses i d’altres arranjades com a segona residència, s’esglaonen al vessant solà del turó, al llarg del carrer Major. A l’extrem superior d’aquest hi ha el refugi Musté-Recasens. 

Festes

El poble celebra la seva festa major el tercer diumenge d’agost.

 

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”6e73cd4e” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Mont-Ral{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Mont-Ral (Església) (3)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions i Creus de terme de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

El Morell

Morell,El (Ajuntament antic Castell)

El Morell és un poble municipi de la Comarca Tarragonès (Tarragona)

A El Morell hi anem el 5 de gener de 2014. Aquí vam veure el ajuntament per dins, ja que estaven arreglant, per preparar l’arribada dels Reis Mags. El edifici antigament havia estat un castell desprès una casa pairal i l’ajuntament ho va comprar.

Dades del Municipi

Gentilici Morellencs, morellenques
Superfície 5,92 km²
Altitud 99 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
3.485 hab.
588,68 hab/km²

Breu historia del Municipi

El terme del Morell, d’una superfície de 5,92 km 2 , està situat a la part septentrional de la comarca i limita al N amb els municipis del Rourell (Alt Camp) i Vilallonga del Camp, a l’E amb els de Perafort, Vallmoll i els Garidells (els dos darrers pertanyents a l’Alt Camp), al S amb els de Perafort i la Pobla de Mafumet i a l’W amb els de Vilallonga del Camp i la Selva del Camp (aquest últim, pertanyent al Baix Camp, mitjançant un dels enclavaments dels Majols). El municipi del Morell s’estén a la dreta del Francolí, just a l’indret del seu aiguabarreig amb el riu de la Glorieta, i a 9 km de Tarragona.

 El terme comprèn la vila del Morell, cap de municipi, i els Majols (dos enclavaments de 13 i 28 ha situats en gran part dins el terme de Vilallonga del Camp). Des del 1842 té incorporats els antics termes dels Hospitals, Tomanil i Aimeric, juntament amb el lloc de la Granja dels Frares. Disposa d’estació ferroviària de la línia Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus i de carreteres locals que permeten d’arribar sense dificultat a Tarragona, Valls, Reus i els pobles veïns de la Pobla de Mafumet i Vilallonga del Camp. La carretera N-240 provinent de Tarragona passa a ponent del terme, dins ja del de Perafort.

El Poble

La construcció més important de la vila del Morell (104 m d’altitud i 2 704 h el 2006) és el casal conegut com el Castell. Plàcid de Montoliu el féu construir al segle XVIII, un cop superat el plet amb els Montserrat. L’edifici és un casal gran i massís de planta quadrada, ben conservat, que té un jardí de dimensions considerables. El Casal és la seu de les dependències de l’ajuntament. L’església parroquial de Sant Martí fou construïda arran del desenvolupament demogràfic esdevingut a mitjan segle XVIII, que comportà també el desenvolupament urbanístic de la vila.

Festes

La festa major d’estiu se celebra per Sant Abdó i Sant Senén (el diumenge més proper al 30 de juliol), i la festa major d’hivern, s’escau per Sant Martí (11 de novembre).

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”dc0a4ebc” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”El Morell{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Morell,El (Ajuntament antic Castell) (5)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Esponellà

 

Esponellà (9)Esponellà és un Poble Municipi de l Comarca del Pla de l’Estany (Girona)

A Esponellà hi anem el 9 de març de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Esponellanenc, esponellanenca
Superfície 16,0 km²
Altitud 141 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
447 hab.
27,94 hab/km²

Breu historia del Municipi

El sector meridional és accidentat pels contraforts nord-orientals de les serres de Sant Patllari i del Ginestar. El límit occidental del municipi ressegueix el camí de Banyoles a Dosquers, a ponent del qual hi ha el terme de Serinyà. El límit meridional amb Fontcoberta passa pel torrent de Centenys, que s’uneix amb la riera de la Farga; a l’aiguabarreig de les dues rieres comença el límit termenal de llevant amb Vilademuls que, més al N, passa vora Ca n’Aiats, fins arribar vora el mas de la Plana, on el límit del terme d’Esponellà torç vers l’W confrontant amb el terme de Cabanelles (Alt Empordà), travessant el Fluvià i encloent una petita part de la plana de la vorera esquerra del Fluvià, on hi ha algunes masies, entre les quals la Torre, Can Ballard, Mas dels Planells, Mas Secret, Can Carreter del Pi i Can Bosquera, així com el veïnat que les aplega anomenat de les Caselles.

 El municipi és drenat pel Fluvià i pel seu afluent el torrent d’Espolla, nascut a l’estany d’Espolla. La part accidentada del terme és coberta de boscos de pins i alzines.
 

El terme comprèn els pobles d’Esponellà, cap del municipi, Centenys i Vilert, i els veïnats de les Anglades, les Caselles, Batllori, Borrell, Brunsó i Martís. Esponellà és ben comunicat, per tal com hi passa la carretera local de Banyoles a Navata, que enllaça amb la N-260 de Portbou a Sant Jaume de Llierca. Al poble mateix d’Esponellà s’inicia la carretera que duu a Bàscara, on pot enllaçar amb la N-II de Barcelona a la Jonquera.

El Poble

El poble d’Esponellà (142 m i 154 h el 2006) és situat a la part septentrional del terme, vora la riba dreta del Fluvià. La seva església parroquial és dedicada a sant Cebrià. El lloc i l’església són documentats el 921. Aquest document parla d’un judici o mall celebrat dins l’església parroquial ( Sancti Cipriani… basilica in villa Espondiliano ), al qual assistiren les més altes dignitats del comtat de Besalú: el comte Miró, acompanyat dels vescomtes Seguer i Ènnec, el bisbe de Girona Guiu, i molts altres notables i prohoms. El judici tractava del reconeixement, a favor del bisbe, de l’honor de Bàscara, que els testimonis juraren damunt les relíquies de l’altar de Sant Cebrià. L’edifici, d’origen romànic, va ser modificat als segles XV i XVI, reforma atribuïble als Corbera, almenys la de la façana, on hi ha el seu escut d’armes. Conserva encara l’absis semicircular primitiu sobrealçat. S’hi conserven dues escultures de la Mare de Déu, una de fusta i l’altra d’alabastre, del segle XIV. El monestir de Sant Vicenç de Besalú posseí algunes terres a la parròquia d’Esponellà, que li foren donades pel comte Bernat Tallaferro l’any 1000, entre les quals es destaca el mas Grimau (aSpondiliano ).

 Del castell d’Esponellà, que centra la història del lloc, en resten part dels murs que formen diferents recintes. A Esponellà hi ha algunes cases pairals lligades a famílies il·lustres com els Girgós, els Tria o Tries i els Martís.El pont d’Esponellà no té res a veure amb un suposat pont romà que servís l’estrada romana interior. La primera notícia certa de l’ús del pont és de la senyora del lloc, Sibil·la de Vilademuls, la qual, el 1392, n’autoritzava la construcció i, un cop acabat, imposava el dret de pontatge, exceptuant-ne els veïns d’Esponellà i els de Porqueres i Merlant, ja que tots ells havien treballat i contribuït a la construcció del pont. Que fou una obra extraordinària per aquells temps, ens ho diuen les seves característiques: 16 m d’alçada sobre les aigües i 156 m de llargada sobre sis arcades semicirculars, la central més gran que les altres. Moltes pedres tallades porten, encara, els senyals dels diversos picapedrers que hi treballaren. Amb motiu de la Guerra Gran, el marquès de Las Amarillas donà ordre de volar-lo, per tal d’impedir el pas de les tropes franceses. A pesar de l’oposició de la gent d’Esponellà, el pont va ser inutilitzat enderrocant-ne l’arcada central; al començament del segle XX fou restaurat. El 1939 fou volat de nou, però es restaurà aquell mateix any.
 

Festes

De les festes d’Esponellà destaca la festa de la Candelera i Sant Blai, que s’escau el dissabte després del 2 de febrer; l’acte central i tradicional és el ball del Tortell, amb els elements que el componien originàriament recuperats el 1990. El Dilluns de Pasqua té lloc la benedicció i el repartiment de panets; i pel setembre, el diumenge després del 26 té lloc la festa major de Sant Ciprià i dels Sants Metges.

 

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”9c83e35d” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”esponellà{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Esponellà (Ajuntament) (2)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

 

Crespià

Crespià (12)

 

Crespià és un poble Municipi de la Comarca del Pla de l’Estany Província de (Girona)

A Crespià hi anem el 9 de març de 2014 

Dades del Municipi

Gentilici Crespianenc, crespianenca
Superfície 11,4 km²
Altitud 138 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
256 hab.
22,46 hab/km²

Breu historia del Municipi

Situació i presentació Estès a l’esquerra del Fluvià, el qual en forma, en part, el límit meridional. El límit occidental amb Maià de Montcal (Garrotxa), és el torrent de Malhivern, afluent per l’esquerra del Fluvià, al qual riu desguassa just al límit d’ambdós termes. El límit NW coincideix parcialment amb la riera de Can Vellana, fent una mena de tascó que s’interna vers septentrió entre els termes municipals de Maià de Montcal i Cabanelles (Alt Empordà). El límit N amb aquest darrer municipi prossegueix més a llevant per la riera de Cal Fluvi de Turbany, que desguassa a la riera de Sant Jaume, afluent del Fluvià, punt en que el límit del terme davalla cap a migdia irregularment fins a arribar al Fluvià. El territori és ondulat, amb algunes petites elevacions.

 El terme comprèn el poble i cap de municipi de Crespià, i els veïnats de la Llavanera, Pedrinyà, Pompià i Portell. És travessat per una carretera local que duu a Banyoles i que al NE es bifurca en una carretera que porta a Espinavessa i un altra que empalma amb la N-260 que va de Portbou a Sant Jaume de Llierca, ja en el terme de Cabanelles

El Poble

El poble de Crespià (138 m i 179 h el 2006) és a l’esquerra del Fluvià a mig km del riu. L’església parroquial de Santa Eulàlia, d’origen romànic, va ser modificada i engrandida al segle XVI; tot i així, conserva encara vestigis de l’església del segle XII: la porta, amb quatre arquivoltes en degradació, té a sobre una finestra; hi ha una torre rectangular, sobre la qual s’aixeca el campanar, al costat septentrional de la façana; l’absis, que va ser sobrealçat i és parcialment encastat en una construcció veïna, té una finestra i un fris dentat, damunt mènsules. Posseeix un notable retaule de marbre. Al segle XVI va ser engrandida amb dues naus més i se li construïren unes noves voltes. A l’extrem meridional de la façana, més baixa, hi ha una torrella de defensa que revela que l’edifici va ser fortificat. El lloc és documentat als segles XI i XII ( Crispianus) i el seu nom podria provenir d’una antiga vil·la romana. El 1698 era lloc reial.

 

Festes

La festa major de Santa Eulàlia s’escau el diumenge després del 10 de desembre. És tradicional la romeria al santuari de la Mare de Déu del Mont, celebrada cada any el diumenge de Pasqua Granada. Documentada al segle XVI, sembla que s’originà amb motiu d’una antiga prometença feta per la gent de Crespià, en agraïment per haver-se salvat d’una epidèmia de pesta.

 

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”f43f3d52″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”crespià{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Crespià (Església) (3)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclpèdia Catalana

 

Camós

Camós (17)

Camós és un poble municipi de la Comarca del Pla de l’Estany (Girona)

A Camós hi anem el 9 de març de 2014 

Dades del Municipi

Gentilici Camosí, camosina
Superfície 15,35 km²
Altitud 216 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
692 hab.
45,08 hab/km²

Breu historia del Municipi

El terme és drenat per la riera de Matamors, afluent per la dreta del Terri, com ho és el Revardit, que fa de límit S amb el terme de Canet d’Adri (Gironès). A llevant limita amb els municipis de Cornellà del Terri i Palol de Revardit, límit que coincideix en gran part amb la capçalera del torrent de Comanell i el seu aiguabarreig amb el torrent de Sorda, que desguassa al Terri dintre del terme de Cornellà del Terri. El límit septentrional amb Porqueres passa pel serrat de Vilarnau i pel Clot del Llop, sota el camí antic d’Olot a Banyoles, ja fora del terme de Camós. La part més accidentada del terme és ocupada per boscos de pinedes, alzinars i rouredes, amb sotabosc de marfull.

 El terme comprèn els pobles de Camós, cap de municipi, Sant Vicenç de Camós, Santa Maria de Camós, el barri de Cruanyes, les urbanitzacions de la Bòbila, Passatge Ramió i Pla de Can Vilarnau i el veïnat de Can Pedrers. Camós enllaça amb la carretera C-66 per mitjà d’una carretera local.

El Poble

El poble i cap de municipi de Camós (168 m d’altitud i 629 h el 2007 ) és situat a la plana septentrional del terme, a l’esquerra de la riera de Matamors, i aglutina el gruix de serveis municipals del municipi, per bé que el nucli històric coincideix amb el poble de Sant Vicenç de Camós situat més al S i aturonat a la dreta de la riera de Matamors.

 L’església parroquial de Sant Viçenç de Camós, molt reformada, té un esbelt campanar romànic i un casal medieval adosat anomenat la Sala de Camós. 
 

El lloc de Sant Vicenç de Camós és documentat ja el 1019 quan Ramon Bonhom va donar terres situades a Camós a la canònica gironina. El 1058 la comtessa Ermessenda va restituir l’església de Sant Vicenç de Camós al bisbe Berenguer de Girona. El 1156 Berenguer d’Anglès restitueix al bisbe Berenguer de Llers l’església de Sant Vicenç, que havia retingut injustament, com consta en un document de reconeixement transcrit al Llibre verd del capítol de Girona. Com a nucli de poblament, és documentat el 1372, juntament amb el de Santa Maria, quan ambdós pobles van redimir l’impost de bovatge al rei Pere el Cerimoniós. El 1447 els habitants de Camós gestionaren prop de la reina Maria la seva dependència de la corona, per alliberar-se de les jurisdiccions senyorials, i el 1698 el terme formava la batllia reial de Camós. En terres gironines les mencions d’un llinatge Camós sovintegen en diversos documents dels arxius civils i eclesiàstics, en persones que tenen càrrecs i prebendes civils o eclesiàstiques.

Festes

La festa major del Roser el quart diumenge de maig i la festivitat de Sant Vicenç el 22 de gener.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”35f2ce91″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Camós{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Camós ()

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Cabra del Camp

Cabra del Camp (Safarejos) (5)

Cabra del Camp és una Vila Municipi de la Comarca de L’Alt Camp (Tarragona)

A Cabra del Camp hi anem el 9 de febrer de 2014. Aquí a Cabra del Camp els Bordegassos hi em fet castells

Dades del Municipi

Gentilici Cabrenc, cabrenca
Superfície 26,95 km²
Altitud 493 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.170 hab.
43,41 hab/km²

 

Breu historia del Municipi

Limita amb els termes del Pont d’Armentera (NE), el Pla de Santa Maria i Figuerola del Camp (S), de l’Alt Camp, i amb els de Barberà de la Conca i Sarral (NW), de la Conca de Barberà. El territori municipal s’estén, ja al límit amb la Conca de Barberà, pel sector septentrional de l’Alt Camp accidentat per les serres Carbonària i de Comaverd, a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià, riu aquest darrer que recull els torrents que solquen el territori. Comprèn la vila de Cabra del Camp, cap de municipi, l’antic poble de Fontscaldetes, la caseria de la Fonollosa i algunes urbanitzacions (Voltorera, el Mas del Plata). La via de comunicació tradicional ha estat la carretera local de Valls a Sarral pel Pla de Santa Maria, que és travessada per l’autopista AP-2 de Barcelona a Lleida i a Madrid (que té la sortida al terme veí del Pla de Santa Maria).

 El territori és molt muntanyós; l’extrem nord-oriental de la Serra Carbonària arriba als 776 m al sector sud-occidental del terme (al límit amb el Pla de Santa Maria i Figuerola) i el Coll Roig, a llevant, forma una depressió per on passa la carretera i l’autopista, en la qual hi ha la vila, i a ponent d’aquesta s’alça la serra de Comaverd (879 m a l’extrem nord-oriental del terme, al límit amb Sarral i el Pont d’Armentera, i 819 m al puig de Voltorera); d’aquesta darrera serra, que accidenta una àmplia extensió del territori, davallen diversos torrents, el de la Fonollosa, afluent del Francolí, i el de Rupit (que forma un congost o estret a l’extrem de llevant del terme), que desemboca al Gaià. Hi ha un bon nombre de fonts i mines.

El Poble

La vila de Cabra del Camp (450 h el 2005) s’alça a 493 m d’altitud, al N del coll del seu nom. La vila és formada per un agrupament de cases, amb carrers estrets i desnivellats, al voltant de l’església parroquial i a la confluència de diversos torrents que formen el torrent de la Fonollosa. Hi passa un dels camins tradicionals entre el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà. Havia estat voltada de muralles per a la reedificació de les quals Felip III de Castella cedí el 1599 el dret d’imposts al comú de la vila. L’església parroquial de Santa Maria fou bastida al segle XVIII damunt l’església anterior, probablement romànica, de la qual es conservava un santcrist de molta devoció cremat el 1936 (que segons la tradició era una obra escultòrica de dos àngels) i se sap que el 1417 s’hi havia construït el retaule major. És un edifici barroc neoclassicitzant amb campanar de base quadrada i torrella, d’una nau amb transsepte i cimbori, ben ornamentada a l’interior. El 1912 es fundà el Sindicat Agrícola, que inaugurà el 1919 el Celler Cooperatiu construït per Cèsar Martinell.

 Entre les associacions del municipi destaca Els Jordans, que manté una biblioteca i un teatre. 

Festes

La festa major s’escau el tercer diumenge d’agost, i també sobresurten les festes de la Santa Creu de Maig, el primer dissabte de maig, les festes del Segar, al juliol, i les festes del Batre, a l’agost.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”11b92b01″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”cabra del camp{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Cabra del Camp (12)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Gaudeix natura prov. Tarragona

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia  Catalana