Arxiu de la categoria: General

Pobles amb encant

Pobles amb encant més visitats de Catalunya
1.- Calella
4.- Gósol
5.- Àger
9.- Begur
11.- Montblanc
12.- Cadaqués
13.- Tavertet
14.- Banyoles
15.- Vic
16.- Olot
17.- Palamós
18.- Viladrau
19.- Besalú
21.- Berga
22.- Prades
23.- el Bruc
24.- Pals
29.- Arsèguel
30.- Solsona
32.- Llançà
34.- Montseny
35.- Agramunt
36.- Sort
37.- Moià
38.- Arbúcies
39.- Molló
42.- Girona
43.- Alp
44.- Cervera
45.- Perafita
47.- Forallac
48.- Terrassa
49.- Llívia
51.- Manresa
53.- Ripoll
54.- Espot
56.- Altafulla
57.- Saldes
58.- Balaguer
61.- Cardona
62.- Roses
63.- Anglès
64.- Oliana
65.- Amer
66.- Queralbs
67.- Cubelles
68.- Planoles
70.- Tivissa
72.- Calafell
73.- Tàrrega
75.- Alins
76.- Igualada
77.- Santa Pau
79.- Sitges
81.- Sils
83.- Gualba
84.- Rubí

 

 

 

 

Pobles més visitats de Girona
4.- Begur
8.- Olot
10.- Viladrau
11.- Besalú
13.- Pals
18.- Llançà
19.- Arbúcies
20.- Molló
22.- Girona
23.- Alp
25.- Forallac
26.- Llívia
27.- Ripoll
28.- Anglès
29.- Roses
30.- Amer
31.- Queralbs
32.- Planoles
36.- Santa Pau
38.- Sils
41.- Figueres
42.- Breda
43.- Blanes
45.- Borrassà
46.- Albanyà
47.- Hostalric
49.- Ullastret
50.- Rupià
52.- Torrent
53.- L´Escala
54.- Capmany
55.- La Pera
56.- Bordils
57.- Vidrà
58.- Foixà
59.- Corçà
61.- Verges
63.- Portbou
66.- Agullana
68.- Ogassa
69.- Colera
70.- Bescanó
79.- Albons
80.- Gombrèn
81.- Cabanes
82.- Das
84.- Parlavà
86.- Cistella
87.- Darnius
88.- Peralada
90.- Aiguaviva
91.- Vidreres
92.- Toses
93.- Celrà
94.- Tortellà
95.- Ger
97.- Bolvir
98.- Susqueda
99.- Llanars
101.- Salt
104.- Ventalló
105.- Bàscara
106.- Flaçà
107.- Pau
108.- Viladamat
109.- Campllong
110.- Mieres
112.- Pontós
113.- Pardines
115.- Vilopriu
116.- Porqueres
118.- Beuda
119.- Brunyola
121.- Quart
122.- Argelaguer
123.- Lladó
126.- Colomers
129.- Cabanelles
130.- Meranges
133.- Campelles
134.- Cantallops
135.- Ultramort
136.- Siurana
139.- Urús
140.- Serinyà
145.- Gualta
147.- Jafre
149.- Vilafant
150.- Juià
151.- Navata
152.- Ullà
154.- Espolla
156.- Osor
157.- Vilademuls
160.- Esponellà
163.- Riudaura
166.- Crespià
167.- Riudarenes
170.- Terrades
172.- Llers
173.- Regencós
174.- Camós
175.- Biure
176.- Ordis
180.- Llambilles
181.- Sant Mori
183.- Garrigàs
187.- La Vajol
188.- Fortià
189.- Isòvol
194.- Vilamalla
195.- Vila-sacra
202.- Garrigoles
203.- Vilaür
204.- Mont-ras
208.- Viladasens
211.- Vilanant
212.- Massanes
214.- Rabós
216.- Masarac
223.- Riumors
Pobles més visitats de Tarragona
2.- Prades
4.- Tivissa
6.- Falset
7.- Xerta
10.- Tortosa
12.- Amposta
14.- Alcover
16.- Arnes
17.- Alcanar
18.- Valls
19.- Reus
20.- Flix
21.- Cambrils
22.- Tarragona
23.- Roquetes
24.- Camarles
26.- Creixell
27.- Deltebre
28.- Albinyana
30.- Batea
31.- L´Arboç
32.- Arbolí
33.- Cunit
37.- Bellvei
40.- Vilaplana
41.- Porrera
42.- Garcia
43.- Bot
44.- Capçanes
45.- Tivenys
46.- Alforja
49.- Llorac
50.- Capafonts
51.- La Riba
53.- Gandesa
55.- Almoster
56.- Aldover
59.- Colldejou
61.- Ginestar
62.- Miravet
63.- Ascó
64.- Solivella
65.- Forès
67.- Querol
71.- Margalef
73.- Conesa
74.- Cabacés
75.- el Morell
76.- Salomó
77.- el Molar
79.- Sarral
80.- Bràfim
85.- Salou
86.- Paüls
89.- Bonastre
90.- Alió
91.- Riudoms
92.- Poboleda
93.- La Sénia
94.- Vinebre
96.- L´Albiol
97.- Maspujols
98.- Nulles
102.- Rasquera
103.- Caseres
105.- Pratdip
108.- el Catllar
109.- La Febró
111.- Vilabella
112.- Freginals
113.- Les Piles
116.- Vilaverd
117.- Pontils
118.- Botarell
121.- Mont-ral
128.- Marçà
129.- Vila-seca
131.- Riudecols
133.- el Lloar
134.- Senan
135.- Renau
136.- Godall
141.- Puigpelat
143.- La Secuita
145.- Rodonyà
148.- el Masroig
149.- Vallmoll
150.- el Milà
151.- La Figuera
152.- Pira
153.- Montferri
154.- L´Aleixar
155.- La Masó
159.- L´Aldea
160.- La Galera
164.- Perafort
166.- Vallclara
170.- El Rourell
180.- La Canonja

L’Aleixar

Aleixar (Ermita de Sant Blai) (6)

L’Aleixar és un poble municipi de la Comarca del Baix Camp (Tarragona)

A  l’Aleixar hi anem el 3 de març de 2014 també anem a Mont-Ral, Pont d’Armentera i Querol

Dades del Municipi

Gentilici Aleixarenc, aleixarenca
Superfície 26,08 km²
Altitud 262 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
884 hab.
33,9 hab/km²

Breu historia del Municipi

Es troba entre els de Reus i Riudoms (S), Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp (E), l’Albiol (NE), Vilaplana (N), Alforja (W) i Maspujols (SW). S’estén en un terreny trencat per una vall, sota els contraforts de la Mussara. Al municipi abunden els boscos de pins i alzines (que han estat afectats per incendis), els botjars i els erms. El punt més alt és el puig d’en Gulló (580 m), i els més baixos es troben a l’entorn dels 240 m. Al límit entre l’Aleixar i la Selva del Camp s’obre pas a través de la serra de la Mussara el coll de la Batalla (468 m d’altitud), que comunica les valls de la riera de la Selva i del barranc de Mascabrers. La vall és travessada per les rieres de la Vila i de la Mussara, que formen part de la capçalera de la riera de Maspujols (anomenada més endavant de Riudoms) i que s’ajunten poc abans d’arribar al nucli urbà de l’Aleixar. També drenen el terme la riera de Sàlvia o barranc de l’Aigua Sana i el barranc de Mascabrers o de les Trilles, que desguassa a la riera de la Mussara.

 

El terme comprèn, a més de l’Aleixar, cap del municipi, urbanitzacions com el Mas de la Tia Anna, diverses partides de masos disseminats (Monterols, els Pagesos, Sant Blai i les Trilles) i el despoblat de Mascabrers. El territori és travessat de N a S per una carretera que surt de la N-420, passa per Maspujols i l’Aleixar i es dirigeix a Vilaplana i cap a la Mussara. El nom sembla d’origen aràbic, al -Aisar , que voldria dir ‘el Fertilíssim’, i el poble provindria d’una masia àrab.

El Poble

La vila de l’Aleixar és dalt un turó (284 m). El poble era murat i el 1953 s’enderrocà el darrer portal de la muralla, de la qual encara hi ha restes visibles pel darrere del carrer del Forn. Segons Madoz, el 1846 tenia les cases ben construïdes, els carrers i les places empedrats i disposava de casa consistorial, escoles, hospital, carnisseria i escorxador. Té una bonica plaça de porxos. L’església parroquial és espaiosa; fou refeta a mitjan segle XVIII (la portalada té la data del 1725), sembla que a sobrel’antiga i aprofitant-ne una part, i és dedicada a sant Martí. La portalada és barroca, com diversos dels seus altars; en destaca el major, construït el 1734 i restaurat el 1857. També té un orgue barroc, un dels pocs que es conserven en aquestes contrades. A més, al poble hi ha la capella de la Santa Fímbria, bastida al segle XIX.

 

Festes

L’Aleixar celebra dues festes majors. D’una banda, al febrer es fa la festa major de Sant Blai i al novembre la de Sant Martí. Se celebra també la festa de la Santíssima Trinitat, pels volts de juny.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”de5e6fb7″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”laleixar{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Aleixar (36)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Gran Enciclopèdia Catalana