Arxiu mensual: març de 2014

El Morell

Morell,El   (Ajuntament antic Castell)

El Morell és un poble municipi de la Comarca Tarragonès (Tarragona)

A El Morell hi anem el 5 de gener de 2014. Aquí vam veure el ajuntament per dins, ja que estaven arreglant, per preparar l’arribada dels Reis Mags. El edifici antigament havia estat un castell desprès una casa pairal i l’ajuntament ho va comprar.

Dades del Municipi

Gentilici Morellencs, morellenques
Superfície 5,92 km²
Altitud 99 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
3.485 hab.
588,68 hab/km²

Breu historia del Municipi

El terme del Morell, d’una superfície de 5,92 km 2 , està situat a la part septentrional de la comarca i limita al N amb els municipis del Rourell (Alt Camp) i Vilallonga del Camp, a l’E amb els de Perafort, Vallmoll i els Garidells (els dos darrers pertanyents a l’Alt Camp), al S amb els de Perafort i la Pobla de Mafumet i a l’W amb els de Vilallonga del Camp i la Selva del Camp (aquest últim, pertanyent al Baix Camp, mitjançant un dels enclavaments dels Majols). El municipi del Morell s’estén a la dreta del Francolí, just a l’indret del seu aiguabarreig amb el riu de la Glorieta, i a 9 km de Tarragona.

 El terme comprèn la vila del Morell, cap de municipi, i els Majols (dos enclavaments de 13 i 28 ha situats en gran part dins el terme de Vilallonga del Camp). Des del 1842 té incorporats els antics termes dels Hospitals, Tomanil i Aimeric, juntament amb el lloc de la Granja dels Frares. Disposa d’estació ferroviària de la línia Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus i de carreteres locals que permeten d’arribar sense dificultat a Tarragona, Valls, Reus i els pobles veïns de la Pobla de Mafumet i Vilallonga del Camp. La carretera N-240 provinent de Tarragona passa a ponent del terme, dins ja del de Perafort.

El Poble

La construcció més important de la vila del Morell (104 m d’altitud i 2 704 h el 2006) és el casal conegut com el Castell. Plàcid de Montoliu el féu construir al segle XVIII, un cop superat el plet amb els Montserrat. L’edifici és un casal gran i massís de planta quadrada, ben conservat, que té un jardí de dimensions considerables. El Casal és la seu de les dependències de l’ajuntament. L’església parroquial de Sant Martí fou construïda arran del desenvolupament demogràfic esdevingut a mitjan segle XVIII, que comportà també el desenvolupament urbanístic de la vila.

Festes

La festa major d’estiu se celebra per Sant Abdó i Sant Senén (el diumenge més proper al 30 de juliol), i la festa major d’hivern, s’escau per Sant Martí (11 de novembre).

Com arribar-hi

Fotos

Morell,El   (Ajuntament antic Castell) (5)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Esponellà

 

Esponellà (9)Esponellà és un Poble Municipi de l Comarca del Pla de l’Estany (Girona)

A Esponellà hi anem el 9 de març de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Esponellanenc, esponellanenca
Superfície 16,0 km²
Altitud 141 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
447 hab.
27,94 hab/km²

Breu historia del Municipi

El sector meridional és accidentat pels contraforts nord-orientals de les serres de Sant Patllari i del Ginestar. El límit occidental del municipi ressegueix el camí de Banyoles a Dosquers, a ponent del qual hi ha el terme de Serinyà. El límit meridional amb Fontcoberta passa pel torrent de Centenys, que s’uneix amb la riera de la Farga; a l’aiguabarreig de les dues rieres comença el límit termenal de llevant amb Vilademuls que, més al N, passa vora Ca n’Aiats, fins arribar vora el mas de la Plana, on el límit del terme d’Esponellà torç vers l’W confrontant amb el terme de Cabanelles (Alt Empordà), travessant el Fluvià i encloent una petita part de la plana de la vorera esquerra del Fluvià, on hi ha algunes masies, entre les quals la Torre, Can Ballard, Mas dels Planells, Mas Secret, Can Carreter del Pi i Can Bosquera, així com el veïnat que les aplega anomenat de les Caselles.

 El municipi és drenat pel Fluvià i pel seu afluent el torrent d’Espolla, nascut a l’estany d’Espolla. La part accidentada del terme és coberta de boscos de pins i alzines.
 

El terme comprèn els pobles d’Esponellà, cap del municipi, Centenys i Vilert, i els veïnats de les Anglades, les Caselles, Batllori, Borrell, Brunsó i Martís. Esponellà és ben comunicat, per tal com hi passa la carretera local de Banyoles a Navata, que enllaça amb la N-260 de Portbou a Sant Jaume de Llierca. Al poble mateix d’Esponellà s’inicia la carretera que duu a Bàscara, on pot enllaçar amb la N-II de Barcelona a la Jonquera.

El Poble

El poble d’Esponellà (142 m i 154 h el 2006) és situat a la part septentrional del terme, vora la riba dreta del Fluvià. La seva església parroquial és dedicada a sant Cebrià. El lloc i l’església són documentats el 921. Aquest document parla d’un judici o mall celebrat dins l’església parroquial ( Sancti Cipriani… basilica in villa Espondiliano ), al qual assistiren les més altes dignitats del comtat de Besalú: el comte Miró, acompanyat dels vescomtes Seguer i Ènnec, el bisbe de Girona Guiu, i molts altres notables i prohoms. El judici tractava del reconeixement, a favor del bisbe, de l’honor de Bàscara, que els testimonis juraren damunt les relíquies de l’altar de Sant Cebrià. L’edifici, d’origen romànic, va ser modificat als segles XV i XVI, reforma atribuïble als Corbera, almenys la de la façana, on hi ha el seu escut d’armes. Conserva encara l’absis semicircular primitiu sobrealçat. S’hi conserven dues escultures de la Mare de Déu, una de fusta i l’altra d’alabastre, del segle XIV. El monestir de Sant Vicenç de Besalú posseí algunes terres a la parròquia d’Esponellà, que li foren donades pel comte Bernat Tallaferro l’any 1000, entre les quals es destaca el mas Grimau (aSpondiliano ).

 Del castell d’Esponellà, que centra la història del lloc, en resten part dels murs que formen diferents recintes. A Esponellà hi ha algunes cases pairals lligades a famílies il·lustres com els Girgós, els Tria o Tries i els Martís.El pont d’Esponellà no té res a veure amb un suposat pont romà que servís l’estrada romana interior. La primera notícia certa de l’ús del pont és de la senyora del lloc, Sibil·la de Vilademuls, la qual, el 1392, n’autoritzava la construcció i, un cop acabat, imposava el dret de pontatge, exceptuant-ne els veïns d’Esponellà i els de Porqueres i Merlant, ja que tots ells havien treballat i contribuït a la construcció del pont. Que fou una obra extraordinària per aquells temps, ens ho diuen les seves característiques: 16 m d’alçada sobre les aigües i 156 m de llargada sobre sis arcades semicirculars, la central més gran que les altres. Moltes pedres tallades porten, encara, els senyals dels diversos picapedrers que hi treballaren. Amb motiu de la Guerra Gran, el marquès de Las Amarillas donà ordre de volar-lo, per tal d’impedir el pas de les tropes franceses. A pesar de l’oposició de la gent d’Esponellà, el pont va ser inutilitzat enderrocant-ne l’arcada central; al començament del segle XX fou restaurat. El 1939 fou volat de nou, però es restaurà aquell mateix any.
 

Festes

De les festes d’Esponellà destaca la festa de la Candelera i Sant Blai, que s’escau el dissabte després del 2 de febrer; l’acte central i tradicional és el ball del Tortell, amb els elements que el componien originàriament recuperats el 1990. El Dilluns de Pasqua té lloc la benedicció i el repartiment de panets; i pel setembre, el diumenge després del 26 té lloc la festa major de Sant Ciprià i dels Sants Metges.

 

Com arribar-hi

Fotos

Esponellà (Ajuntament) (2)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

 

Crespià

Crespià (12)

 

Crespià és un poble Municipi de la Comarca del Pla de l’Estany Província de (Girona)

A Crespià hi anem el 9 de març de 2014 

Dades del Municipi

Gentilici Crespianenc, crespianenca
Superfície 11,4 km²
Altitud 138 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
256 hab.
22,46 hab/km²

Breu historia del Municipi

Situació i presentació Estès a l’esquerra del Fluvià, el qual en forma, en part, el límit meridional. El límit occidental amb Maià de Montcal (Garrotxa), és el torrent de Malhivern, afluent per l’esquerra del Fluvià, al qual riu desguassa just al límit d’ambdós termes. El límit NW coincideix parcialment amb la riera de Can Vellana, fent una mena de tascó que s’interna vers septentrió entre els termes municipals de Maià de Montcal i Cabanelles (Alt Empordà). El límit N amb aquest darrer municipi prossegueix més a llevant per la riera de Cal Fluvi de Turbany, que desguassa a la riera de Sant Jaume, afluent del Fluvià, punt en que el límit del terme davalla cap a migdia irregularment fins a arribar al Fluvià. El territori és ondulat, amb algunes petites elevacions.

 El terme comprèn el poble i cap de municipi de Crespià, i els veïnats de la Llavanera, Pedrinyà, Pompià i Portell. És travessat per una carretera local que duu a Banyoles i que al NE es bifurca en una carretera que porta a Espinavessa i un altra que empalma amb la N-260 que va de Portbou a Sant Jaume de Llierca, ja en el terme de Cabanelles

El Poble

El poble de Crespià (138 m i 179 h el 2006) és a l’esquerra del Fluvià a mig km del riu. L’església parroquial de Santa Eulàlia, d’origen romànic, va ser modificada i engrandida al segle XVI; tot i així, conserva encara vestigis de l’església del segle XII: la porta, amb quatre arquivoltes en degradació, té a sobre una finestra; hi ha una torre rectangular, sobre la qual s’aixeca el campanar, al costat septentrional de la façana; l’absis, que va ser sobrealçat i és parcialment encastat en una construcció veïna, té una finestra i un fris dentat, damunt mènsules. Posseeix un notable retaule de marbre. Al segle XVI va ser engrandida amb dues naus més i se li construïren unes noves voltes. A l’extrem meridional de la façana, més baixa, hi ha una torrella de defensa que revela que l’edifici va ser fortificat. El lloc és documentat als segles XI i XII ( Crispianus) i el seu nom podria provenir d’una antiga vil·la romana. El 1698 era lloc reial.

 

Festes

La festa major de Santa Eulàlia s’escau el diumenge després del 10 de desembre. És tradicional la romeria al santuari de la Mare de Déu del Mont, celebrada cada any el diumenge de Pasqua Granada. Documentada al segle XVI, sembla que s’originà amb motiu d’una antiga prometença feta per la gent de Crespià, en agraïment per haver-se salvat d’una epidèmia de pesta.

 

Com arribar-hi

Fotos

Crespià (Església) (3)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclpèdia Catalana

 

Camós

Camós (17)

Camós és un poble municipi de la Comarca del Pla de l’Estany (Girona)

A Camós hi anem el 9 de març de 2014 

Dades del Municipi

Gentilici Camosí, camosina
Superfície 15,35 km²
Altitud 216 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
692 hab.
45,08 hab/km²

Breu historia del Municipi

El terme és drenat per la riera de Matamors, afluent per la dreta del Terri, com ho és el Revardit, que fa de límit S amb el terme de Canet d’Adri (Gironès). A llevant limita amb els municipis de Cornellà del Terri i Palol de Revardit, límit que coincideix en gran part amb la capçalera del torrent de Comanell i el seu aiguabarreig amb el torrent de Sorda, que desguassa al Terri dintre del terme de Cornellà del Terri. El límit septentrional amb Porqueres passa pel serrat de Vilarnau i pel Clot del Llop, sota el camí antic d’Olot a Banyoles, ja fora del terme de Camós. La part més accidentada del terme és ocupada per boscos de pinedes, alzinars i rouredes, amb sotabosc de marfull.

 El terme comprèn els pobles de Camós, cap de municipi, Sant Vicenç de Camós, Santa Maria de Camós, el barri de Cruanyes, les urbanitzacions de la Bòbila, Passatge Ramió i Pla de Can Vilarnau i el veïnat de Can Pedrers. Camós enllaça amb la carretera C-66 per mitjà d’una carretera local.

El Poble

El poble i cap de municipi de Camós (168 m d’altitud i 629 h el 2007 ) és situat a la plana septentrional del terme, a l’esquerra de la riera de Matamors, i aglutina el gruix de serveis municipals del municipi, per bé que el nucli històric coincideix amb el poble de Sant Vicenç de Camós situat més al S i aturonat a la dreta de la riera de Matamors.

 L’església parroquial de Sant Viçenç de Camós, molt reformada, té un esbelt campanar romànic i un casal medieval adosat anomenat la Sala de Camós. 
 

El lloc de Sant Vicenç de Camós és documentat ja el 1019 quan Ramon Bonhom va donar terres situades a Camós a la canònica gironina. El 1058 la comtessa Ermessenda va restituir l’església de Sant Vicenç de Camós al bisbe Berenguer de Girona. El 1156 Berenguer d’Anglès restitueix al bisbe Berenguer de Llers l’església de Sant Vicenç, que havia retingut injustament, com consta en un document de reconeixement transcrit al Llibre verd del capítol de Girona. Com a nucli de poblament, és documentat el 1372, juntament amb el de Santa Maria, quan ambdós pobles van redimir l’impost de bovatge al rei Pere el Cerimoniós. El 1447 els habitants de Camós gestionaren prop de la reina Maria la seva dependència de la corona, per alliberar-se de les jurisdiccions senyorials, i el 1698 el terme formava la batllia reial de Camós. En terres gironines les mencions d’un llinatge Camós sovintegen en diversos documents dels arxius civils i eclesiàstics, en persones que tenen càrrecs i prebendes civils o eclesiàstiques.

Festes

La festa major del Roser el quart diumenge de maig i la festivitat de Sant Vicenç el 22 de gener.

Com arribar-hi

Fotos

Camós ()

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Cabra del Camp

Cabra del Camp  (Safarejos) (5)

Cabra del Camp és una Vila Municipi de la Comarca de L’Alt Camp (Tarragona)

A Cabra del Camp hi anem el 9 de febrer de 2014. Aquí a Cabra del Camp els Bordegassos hi em fet castells

Dades del Municipi

Gentilici Cabrenc, cabrenca
Superfície 26,95 km²
Altitud 493 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.170 hab.
43,41 hab/km²

 

Breu historia del Municipi

Limita amb els termes del Pont d’Armentera (NE), el Pla de Santa Maria i Figuerola del Camp (S), de l’Alt Camp, i amb els de Barberà de la Conca i Sarral (NW), de la Conca de Barberà. El territori municipal s’estén, ja al límit amb la Conca de Barberà, pel sector septentrional de l’Alt Camp accidentat per les serres Carbonària i de Comaverd, a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià, riu aquest darrer que recull els torrents que solquen el territori. Comprèn la vila de Cabra del Camp, cap de municipi, l’antic poble de Fontscaldetes, la caseria de la Fonollosa i algunes urbanitzacions (Voltorera, el Mas del Plata). La via de comunicació tradicional ha estat la carretera local de Valls a Sarral pel Pla de Santa Maria, que és travessada per l’autopista AP-2 de Barcelona a Lleida i a Madrid (que té la sortida al terme veí del Pla de Santa Maria).

 El territori és molt muntanyós; l’extrem nord-oriental de la Serra Carbonària arriba als 776 m al sector sud-occidental del terme (al límit amb el Pla de Santa Maria i Figuerola) i el Coll Roig, a llevant, forma una depressió per on passa la carretera i l’autopista, en la qual hi ha la vila, i a ponent d’aquesta s’alça la serra de Comaverd (879 m a l’extrem nord-oriental del terme, al límit amb Sarral i el Pont d’Armentera, i 819 m al puig de Voltorera); d’aquesta darrera serra, que accidenta una àmplia extensió del territori, davallen diversos torrents, el de la Fonollosa, afluent del Francolí, i el de Rupit (que forma un congost o estret a l’extrem de llevant del terme), que desemboca al Gaià. Hi ha un bon nombre de fonts i mines.

El Poble

La vila de Cabra del Camp (450 h el 2005) s’alça a 493 m d’altitud, al N del coll del seu nom. La vila és formada per un agrupament de cases, amb carrers estrets i desnivellats, al voltant de l’església parroquial i a la confluència de diversos torrents que formen el torrent de la Fonollosa. Hi passa un dels camins tradicionals entre el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà. Havia estat voltada de muralles per a la reedificació de les quals Felip III de Castella cedí el 1599 el dret d’imposts al comú de la vila. L’església parroquial de Santa Maria fou bastida al segle XVIII damunt l’església anterior, probablement romànica, de la qual es conservava un santcrist de molta devoció cremat el 1936 (que segons la tradició era una obra escultòrica de dos àngels) i se sap que el 1417 s’hi havia construït el retaule major. És un edifici barroc neoclassicitzant amb campanar de base quadrada i torrella, d’una nau amb transsepte i cimbori, ben ornamentada a l’interior. El 1912 es fundà el Sindicat Agrícola, que inaugurà el 1919 el Celler Cooperatiu construït per Cèsar Martinell.

 Entre les associacions del municipi destaca Els Jordans, que manté una biblioteca i un teatre. 

Festes

La festa major s’escau el tercer diumenge d’agost, i també sobresurten les festes de la Santa Creu de Maig, el primer dissabte de maig, les festes del Segar, al juliol, i les festes del Batre, a l’agost.

Com arribar-hi

Fotos

Cabra del Camp  (12)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Gaudeix natura prov. Tarragona

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia  Catalana

 

 

Constantí

Constantí  (19)

Constantí és un poble i municipi de  la Comarca del Tarragonès (Tarragona)

A Constantí hi anem el 5 de gener de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Constantinenc, constantinenca
Superfície 30,94 km²
Altitud 87 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
6.748 hab.
218,1 hab/km²

Breu historia del Municipi

Constantí confina al N amb els municipis dela Pobla de Mafumet i Perafort, al S amb Tarragona, a l’E amb els Pallaresos i Tarragona i a l’W amb Reus i la Selva del Camp, ambdós pertanyents a la comarca del Baix Camp.

 Les principals elevacions són el Coll Blanc (69 m), a l’extrem ponentí del terme, el Puig (91 m) i la Torre del Fàbregues (143 m); la cota mínima, de 30 m, es localitza a l’indret del terme on el Francolí entra en el territori de Tarragona. Entre les nombroses rieres destaquen la de la Boella, coneguda com la Riera, i la de la Sènia, que baixa del termede la Selva del Camp. Els torrents més importants són els de Sant Ramon i el del Mas Blanc.
 

L’únic nucli de població agregada del terme és la vila i cap administratiu de Constantí. Tres carreteres, la de Tarragona a Constantí, la de Reus a Constantí i la de Constantí a la Pobla de Mafumet, resulten fonamentals per a la comunicació del municipi amb els que l’envolten. La primera li permet d’arribar a la capital comarcal i establir l’enllaç amb la N-340 i l’AP-7, que travessa el terme a migdia de la vila. La segona constitueix la viade relació amb els pobles veïns de la Pobla de Mafumet i el Morell i, per extensió, amb Valls i l’Alt Camp. La tercera estableix la comunicació amb Reus i el Baix Camp. El ferrocarril de Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus travessa el terme en direcció NW, però no hi té estació de passatgers perquè passa massa lluny del nucli urbà. A l’W del terme hi ha part de les instal·lacions de l’aeroport de Reus.

El Poble

La visió harmònica de les cases d’alçada uniforme envoltant l’església parroquial que donava la vila de Constantí (81 m d’altitud i 5 813 h el 2006)) ha desaparegut posteriorment a causa dels blocs d’habitatges moderns. La façana de l’església parroquial de Constantí, dedicada a sant Feliu, fou obrada entre el 1734 i el 1744 i consagrada l’any 1749 i el campanar es construí amb posterioritat.

 Entre les entitats culturals destaca el Centre d’Estudis de Constantí, que dinamitza la vida social i cultural de la vila. Quant a l’oferta museística, al NE de la vila hi ha el conjunt arqueològic de Centcelles, que està estretament relacionat amb el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Finalment i pel que fa a la música, cal esmentar l’aportació dels Pets (1985), un dels grups de rock català més rellevants del nostre país.La vila celebra la festa major d’hivern per Sant Sebastià (20 de gener), per commemorar l’agraïment de la població al sant per haver-los deslliurat de la pesta. És tradicional el repartiment de coca beneïda.

 

Festes

La festa major d’estiu es fa per Sant Feliu (1 d’agost).

Com arribar-hi

Fotos

Constantí  (22)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

La Canonja

Canonja,La  (12)

La Canonja és una Vila i Municipi de la Comarca del Tarragonès (Tarragona)

A la Canonja hi anem el 5 de gener de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Canongí, canongina
Superfície 7,32 km²
Altitud 46 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
5.741 hab.
784,29 hab/km²

Breu historia del Municipi

Municipi del Tarragonès, al SW de la ciutat de Tarragona. El terme es troba enclavat entre les carreteres N-340, de Barcelona a València i la N-420 de Tarragona a Reus. Té dos nuclis originàriament antics: la Canonja i Masricard.

El Poble

El poble de la Canonja ( canongins ; 60 m alt.) es troba al N del terme, sobre un turó al peu del qual, en direcció a la mar, s’alça el castell i poble de Masricard , i encerclat dins el que hom suposa que podria haver constituït una muralla, que resta inexistent, de la qual l’única prova que es conserva és un portal anomenat popularment el Porxo, sobre el qual figura la data del 1600.

Els carrers guarden el regust antic, però les cases dels segles XVII i XVIII han estat transformades. L’església parroquial, dedicada a l’Assumpció, fou construïda a la segona meitat del segle XVIII i mostra una façana senzilla; hom creu que els murs que donen al replà són restes de la masia fortificada que bastiren els canonges de la seu tarragonina.
 

Actualment el poble de la Canonja i el de Masricard, units per la Ravaleta, formen un sol nucli.

 Les entitats culturals més importants de la Canonja són el Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví (1983), la societat cultural i recreativa La Nova Amistat (1854) i l’Orfeó Canongí, que significà durant la dècada de 1930 un revulsiu importantíssim de l’ambient cultural de la Canonja. 

Festes

El poble celebra la festa major d’estiu per la Mare de Déu d’Agost, i la d’hivern per la diada de Sant Sebastià.

Com arribar-hi

Fotos

Canonja,La  (41)

Clica la foto i veus les del poble

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Enciclopèdia Catalana

La Canonja .org

Banyoles

 

Banyoles (Llac) (3)Banyoles és una Vila municipi de la Comarca del Pla de l’Estany (Girona)

 

A Banyoles i anem el 9 de març de 2014. El poble te molts llocs interessants i el llac,  es per passar-hi unes bones estones. 

 

Dades del Municipi

Gentilici Banyolí, banyolina
Superfície 11,1 km²
Altitud 172 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
19.119 hab.
1.722,43 hab/km²
Entitat de població Habitants
Banyoles 18.951
Lió 28
El Mas Usall 35
els Pins 60
Puigpalter de Baix 20
Mas Riera 17
Puigpalter de Dalt 48

Breu historia del Municipi

El terme municipal és al NE del massís muntanyós de Rocacorba, que envolta l’estany pels sectors meridional i occidental (serres de Camós i de Sant Patllari, en termes de Camós i de Porqueres respectivament). El límit nord-oriental passa vora el pla de la Bruguera i continua seguint parcialment el traçat de la riera de Garrumbert, que separa el terme del municipi de Fontcoberta. La riba oriental de l’estany de Banyoles conforma el límit amb el terme de Porqueres i al S coincideix en gran part amb el camí antic d’Olot a Girona, que separa el municipi del veïnat de Miànigues, al terme de Porqueres, per bé que en un petit tram de l’extrem sud oriental comunica amb el municipi de Cornellà del Terri. 

El terme municipal comprèn, a més de la ciutat de Banyoles, els barris de les Cases Barates i el Mas Usall, els veïnats de les Arcades, Guèmol, Lió, Mas Riera, el Pla del’Ametller i Puigpalter, i les urbanitzacions de Can Puig, els Pins i el Puig deFontpudosa. Travessa el terme de NW a SE la carretera C-66, que procedent del Baix Empordà, passa per llevant de la ciutat de Banyoles vers Besalú. Hi ha una xarxa decarreteres locals que uneixen els diferents nuclis de població del municipi entre ells i amb els pobles veïns.

Continua la lectura de Banyoles

Borges del Camp

Les Borges del Camp  (44)

Les Borges del Camp és una Vila i Municipi de la Comarca del Baix Camp (Tarragona)

A les Les Borges del Camp hi anem el 4 de març de 2014

Aquí el 25 d’abril de 2010 varen fer la consulta per la Independència amb una participació de quasi el 50% i guanya el SI per un 91,95%. 

Dades del Municipi

Gentilici Borgenc, borgenca
Superfície 8,23 km²
Altitud 238 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.114 hab.
256,87 hab/km²

Breu historia del Municipi

El terme de les Borges del Camp, de 8,23 km 2 , és voltat pels de Botarell (SW), Riudecols (puntualment a l’W), Alforja (NW), Maspujols (NE) i Riudoms (SE). Situat al peu dels contraforts de la Mussara, al S de Rocabruna (541 m), el terme és relativament pla, travessat per diversos barrancs d’escassa entitat, com els de Carrassola i del Xampany, i la riera d’Alforja.

El municipi comprèn la vila de les Borges del Camp, que n’és el cap, i alguna urbanització, com l’anomenada Aires del Camp. El terme queda comunicat per la carretera N-420, de Reus a Falset, que passa pel sector sud i de la qual trenca la carretera C-242, que travessa la vila en direcció a Alforja. Les Borges disposa d’estació de ferrocarril de la línia Barcelona-Saragossa-Madrid, antiga línia dels directes, que entre els segles XIX i XX donà una certa empenta comercial a la localitat.

 Sembla que el primer nucli de població sorgí prop de la Riera, a uns 400 m del poble actual, durant l’època sarraïna. Tanmateix, segons Joan Coromines, el nom del poble, tot i ésser en català sinònim de ‘’casa de pedra seca”, és d’origen aràbic i significa ‘torre o lloc de defensa’. Com a data curiosa cal recordar que a la partida de les Torres hi ha la torre dels Moros, encara que força més tardana.

El Poble

La vila de les Borges del Camp (247 m d’altitud) és al peu d’un turó, a l’esquerra de la riera d’Alforja. El conjunt, amb carrers estrets i dues places grans, és presidit per l’església parroquial de l’Assumpció, de façana neoclàssica i de tres naus, bastida entre el 1777 i el 1786 damunt l’antiga. L’autor de la planta fou el rector Valentí Reixac. L’airós campanar, de 27 m d’alçada, serveix de punt d’orientació per als mariners i els pescadors de la costa. Dins el poble cal destacar les cases pairals de Cal Vall, de la qual era fill el cap carlí Maties de Vall i Llaberia, i Cal Dasca, del segle XVIII. A l’entorn de l’estació del ferrocarril sorgí modernament el petit nucli de població de l’Estació de les Borges.

 La vila disposa de nombroses entitats i associacions de caràcter cultural i esportiu. Cal destacar la Cooperativa Agrícola, fundada el 1920. El 1946 s’inauguraren les escoles, finançades per subscripció popular abans de la guerra civil de 1936-39. La victòria franquista significà la desaparició de la Societat Agrària o Societat Republicana i de la societat coral L’Euterpe. A les Borges hi ha també una biblioteca i un museu local.
 

 

Festes

Entre les festes tradicionals més celebrades destaquen la diada de Sant Antoni Abat, o festa major d’hivern, al gener, documentada ja el 1669; la festa de la Capvuitava o del Vot de Poble, de caràcter sobretot religiós, el dijous de la vuitada de Corpus, que s’inicià el 1801 i en ocasió de la qual s’encatifen alguns carrers amb flors, i, finalment, la festa major de la Mare de Déu de la Riera, que s’escau al setembre; entre els actes més destacats d’aquesta festa cal es mentar la tronada, que dóna inici a la festa, la processó amb fanalets fins a l’ermita i el ball de diables que precedeix la processó.

Com arribar-hi

Fotos

Les Borges del Camp  (9)

Clica la foto i veus les del poble

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Gran enciclpèdia Catalana

L’Aleixar

Aleixar (Ermita de Sant Blai) (6)

L’Aleixar és un poble municipi de la Comarca del Baix Camp (Tarragona)

A  l’Aleixar hi anem el 3 de març de 2014 també anem a Mont-Ral, Pont d’Armentera i Querol

Dades del Municipi

Gentilici Aleixarenc, aleixarenca
Superfície 26,08 km²
Altitud 262 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
884 hab.
33,9 hab/km²

Breu historia del Municipi

Es troba entre els de Reus i Riudoms (S), Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp (E), l’Albiol (NE), Vilaplana (N), Alforja (W) i Maspujols (SW). S’estén en un terreny trencat per una vall, sota els contraforts de la Mussara. Al municipi abunden els boscos de pins i alzines (que han estat afectats per incendis), els botjars i els erms. El punt més alt és el puig d’en Gulló (580 m), i els més baixos es troben a l’entorn dels 240 m. Al límit entre l’Aleixar i la Selva del Camp s’obre pas a través de la serra de la Mussara el coll de la Batalla (468 m d’altitud), que comunica les valls de la riera de la Selva i del barranc de Mascabrers. La vall és travessada per les rieres de la Vila i de la Mussara, que formen part de la capçalera de la riera de Maspujols (anomenada més endavant de Riudoms) i que s’ajunten poc abans d’arribar al nucli urbà de l’Aleixar. També drenen el terme la riera de Sàlvia o barranc de l’Aigua Sana i el barranc de Mascabrers o de les Trilles, que desguassa a la riera de la Mussara.

 

El terme comprèn, a més de l’Aleixar, cap del municipi, urbanitzacions com el Mas de la Tia Anna, diverses partides de masos disseminats (Monterols, els Pagesos, Sant Blai i les Trilles) i el despoblat de Mascabrers. El territori és travessat de N a S per una carretera que surt de la N-420, passa per Maspujols i l’Aleixar i es dirigeix a Vilaplana i cap a la Mussara. El nom sembla d’origen aràbic, al -Aisar , que voldria dir ‘el Fertilíssim’, i el poble provindria d’una masia àrab.

El Poble

La vila de l’Aleixar és dalt un turó (284 m). El poble era murat i el 1953 s’enderrocà el darrer portal de la muralla, de la qual encara hi ha restes visibles pel darrere del carrer del Forn. Segons Madoz, el 1846 tenia les cases ben construïdes, els carrers i les places empedrats i disposava de casa consistorial, escoles, hospital, carnisseria i escorxador. Té una bonica plaça de porxos. L’església parroquial és espaiosa; fou refeta a mitjan segle XVIII (la portalada té la data del 1725), sembla que a sobrel’antiga i aprofitant-ne una part, i és dedicada a sant Martí. La portalada és barroca, com diversos dels seus altars; en destaca el major, construït el 1734 i restaurat el 1857. També té un orgue barroc, un dels pocs que es conserven en aquestes contrades. A més, al poble hi ha la capella de la Santa Fímbria, bastida al segle XIX.

 

Festes

L’Aleixar celebra dues festes majors. D’una banda, al febrer es fa la festa major de Sant Blai i al novembre la de Sant Martí. Se celebra també la festa de la Santíssima Trinitat, pels volts de juny.

Com arribar-hi

Fotos

Aleixar (36)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Gran Enciclopèdia Catalana