Arxiu mensual: març de 2014

Clariana

Església

Clariana és un poble del Municipi de Castellet i La Gornal (Barcelona)

A Clariana, hi anem el 13 de març de 2011 .  Hi fem tots els pobles del municipi.

Arribem tard, hi acabem fent moltes fotos de nit.

Una veïna del poble, va contribuir en la edificació de la nova Església ja que la guerra va destruir la que hi havia.

Dades del Municipi

 

Gentilici Castelletenc, castelletenca
Superfície 47,50 km²
Altitud 137 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.261 hab.
47,6 hab/km²

 

Breu historia del Municipi

El terme municipal de Castellet i la Gornal, de 47,5 km 2 , és situat al punt de contacte entre el Garraf i les dues comarques penedesenques (li manca l’accés a mar que havia tingut a l’edat mitjana), a la vall del riu de Foix, que el travessa de N a S (8 km). Limita al N amb Santa Margarida i els Monjos i amb Olèrdola, a l’E amb Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Canyelles (tots tres del Garraf), al S amb Cunit i Calafell (tots dos del Baix Penedès), al W amb Bellvei, Banyeres del Penedès i l’Arboç (tots tres del Baix Penedès) i al NW amb Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) i Castellví de la Marca. Comprèn el poble de Castellet, antic cap del municipi, i els pobles i veïnats de la Gornal —actual cap de municipi—, les Casetes de la Gornal, Clariana, les Masuques, Torrelletes, Sant Marçal, diverses urbanitzacions i cases disseminades. El municipi forma part del Parc del Foix.

 

Una carretera local uneix Castellet amb Vilanova i la Geltrú i amb l’Arboç (es bifurca a la dreta vers Torrelletes, les Masuques i Sant Marçal); per l’esquerra una carretera es dirigeix a Clariana i a la Gornal, on enllaça amb la N-340 de Barcelona a València, que passa per la Gornal, les Casetes de la Gornal i les Masuques. La AP-7 de Barcelona a València talla el terme pel sector de Sant Marçal, però no té cap sortida dins el municipi (la més propera és la de Vilafranca-Santa Margarida i els Monjos). La línia de ferrocarril de Barcelona a Tarragona per Martorell tampoc no té estació dins el terme (cal anar a l’Arboç).

 

La natura del territori és variada (Cretaci del massís al S i al SE en contacte amb el Miocè predominant) i les alçades màximes són el Puig Rodó (409 m) i la Plana Morta (409 m) al NE. El riu de Foix forma dins el terme el pantà de Foix (construït en 1903-28 i ampliat el 1936, amb una capacitat de 6 hm3) i rep diversos afluents per la dreta: el torrent de la Bruixa, el torrent d’Estalella (que aboca a prop de la capella de Sant Esteve), la riera de Marmellar (que desguassa al N de Castellet) i el torrent de la Font de l’Horta, que mor ja dins el pantà; per l’esquerra rep els fondals de la Bovera i el de la Coma Pineda. Hi ha nombroses surgències d’aigua i moltes captacions subterrànies que contribueixen a l’abastament de Vilanova i altres poblacions properes (pous de la Marquesa i de la Mare de Déu de la Llum).

El Poble

El poble de Clariana, que tenia 161 h el 2005, és 4 km al SW de Castellet, a la dreta del riu de Foix; forma dues barriades separades per un fondet, i la més antiga és la de llevant, formada a redós de la Casa Gran, que devia ser en altre temps senyorial. Eclesiàsticament depèn de Sant Pere de la Gornal; destruïda una capella de Sant Jau-me el 1936, a partir del 1968 s’edificà un nou temple planejat per Joan Bassegoda i Nonell, amb mosaics fets pel terrassenc Santiago Padrós i Elias. És d’estructura de formigó armat, amb cimbori vuitavat suportat per arcs el·líptics entrecreuats i voltes hiperbòliques paraboloïdals; té relleus de Tomàs Bel i vidrieres de Joaquim Datsira. Dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, . Hi ha la Societat Recreativa Clarianenca, fundada el 1908. Destaca el Museu de Clariana, que recull estris de la vida rural.

 També a la dreta del riu de Foix, a prop del límit amb Vilanova, hi ha el santuari de Lurdes, en terreny molt accidentat, al peu de la Talaia, que s’alça a l’altre costat del riu formant el congost de Rocacrespa.
 Construït pel vilanoví Ceferí de Ferrer i de Martí, propietari del Molí d’en Galters, el 1886 quedà adscrit a la Santa Casa de Loreto i hom bastí una mena de gruta artificial que volia reproduir la Lorda occitana.

Festes

Sant Jaume hom celebra aquest dia la festa major

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”6801eced” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”clariana{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clariana (Església) (4)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Enciclopèdia Catalana

Ajuntament de Castellet i la Gornal

 

 

Castellví de la Marca

110313-Castellví de la Marca (3)

Castellví de la Marca és un poble municipi de l’Alt Penedès (Barcelona)

A Castellví de la Marca, hi anem el 13 de març de 2011. Curiosament  l’Ajuntament del Municipi no el trobem a Castellví de la Marca que és el nom del Municipi si no que es troba a la Múnia, que és el cap del Municipi.

Dades del Municipi

Gentilici Castellvinenc/a
Pressupost 1.472.724,05 €
Superfície 28,40 km²
Altitud 198 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
1.619 hab.
57,01 hab/km²

Breu historia del Municipi

El municipi deCastellvídelaMarca és situat a l’extrem occidental dela comarca, al límit amb el Baix Penedès i el Garraf; té una extensió de 28,5 km 2 . Limita al N amb Sant Martí Sarroca, a l’E amb Santa Margarida i els Monjos, al S amb Castellet i la Gornal i amb l’enclavament de Cal Vies, que pertany al municipi de l’Arboç (Baix Penedès), al SW amb Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) i al NW amb el Montmell (Baix Penedès). El poblament és molt disseminat en nuclis i caseries. L’ajuntament es reuneix al poble dela Múnia. Dins el terme municipal hi ha diversos veïnats, caseries i llogarets, l’antic lloc d’Estalella i el castell de Pujades. El nom del municipi prové del castell antic que hi hagué (Castellví és una forma arcaica de Castellvell), conegut popularment pel nom del Castellot.

 És accidentat al N i NW pels contraforts orientals dela serra del Montmell. El cap demunicipi, el poble dela Múnia, és situat a l’encreuament de les carreteres locals dels Monjos a CastellvídelaMarca i de Vilafranca a Sant Jaume dels Domenys. El poble dista 6 km de Vilafranca i 4 km de l’estació de ferrocarril dels Monjos, que és la més propera. La part meridional del terme enllaça amb la depressió penedesenca. El terme pertany a la conca hidrogràfica del riu de Foix, bé que és regat pels seus afluents lariera dela Múnia i la riera de Marmellar, que hi desguassen per la dreta fora del terme municipal.

El Poble

El poble antic deCastellvídelaMarca, del qual resten escassos vestigis, era situat al rost del castell, on hi ha l’antiga església parroquial de Sant Sadurní. Aquesta església, que avui ja no és parròquia, és una construcció romànica d’una nau, coberta amb volta de canó, capçada per un absis semicircular decorat exteriorment amb arcuacions llombardes, probablement del segle XI. Al costat d’aquesta nau se n’afegí una altra al segle XIII, coberta amb volta apuntada, i, encara, una altra al segle XV, d’estructura gòtica, que comunica amb l’anterior per arcs formers de punt rodó. Té un campanar de planta quadrada amb finestres al darrer pis. Al seu costat hi ha el cementiri. A l’altra banda dela riera de Marmellar, sota mateix del turó on s’alçaCastellví, s’ha format el nou veïnat de les Casesnoves dela Riera (258 m d’altitud), on s’ha construït una nova església parroquial, a la qual ha estat traslladada l’advocacióde Sant Sadurní que tenia l’antiga parròquia romànica.

Festes

 

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”27df3615″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”castellví de la marca{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

110313-Castellví de la Marca (6)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

 Enciclopèdia Catalana

 

Castellet

Castellet (110)

Castellet és un poble del Municipi de Castellet i la Gornal (Barcelona) 

A Castellet hi anem el 13 de març de 2011

Dades del Municipi

Gentilici Castelletenc, castelletenca
Superfície 47,50 km²
Altitud 137 msnm
Població (2013[1])   • Densitat 2.261 hab. 47,6 hab/km²

Breu historia del Municipi

El terme municipal de Castellet i la Gornal, de 47,5 km 2 , és situat al punt de contacte entre el Garraf i les dues comarques penedesenques (li manca l’accés a mar que havia tingut a l’edat mitjana), a la vall del riu de Foix, que el travessa de N a S (8 km). Limita al N amb Santa Margarida i els Monjos i amb Olèrdola, a l’E amb Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Canyelles (tots tres del Garraf), al S amb Cunit i Calafell (tots dos del Baix Penedès), al W amb Bellvei, Banyeres del Penedès i l’Arboç (tots tres del Baix Penedès) i al NW amb Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) i Castellví de laMarca. Comprèn el poble de Castellet, antic cap del municipi, i els pobles i veïnats delaGornal —actual cap de municipi—, les Casetes de laGornal, Clariana, les Masuques, Torrelletes, Sant Marçal, diverses urbanitzacions i cases disseminades. El municipiforma part del Parc del Foix.

Continua la lectura de Castellet