Arxiu diari: 21 Abril 2014

Puigcerdà

Puigcerdà  (27)

Puigcerdà és un poble municipi de la Comarca Cerdanya (Girona)

A Puigcerdà hi anem el 18 d’abril de 2014

Fem uns dies de festa per setmana santa a Toses, anem a veure pobles de Ripollès fem Puigcerdà i  ens hi quedem a veure sortir  processó.

Dades del Municipi

Gentilici Puigcerdanenc, puigcerdanenca
Superfície 18,92 km²
Altitud 1.202 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
8.910 hab.
470,93 hab/km²

Breu historia del Municipi

L’antic terme municipal de Puigcerdà, d’una extensió de 9,6 km 2 , s’engrossí el 1969 amb el proper de Vilallobent, que li fou annexat. L’antic terme de Puigcerdà és situat a l’extrem oriental de la Cerdanya, a la línia que des del tractat dels Pirineus és frontera amb França. Així, limita amb els municipis de l’Alta Cerdanya d’Enveig (N), Ur (NE), la Guingueta d’Ix (E) i Palau de Cerdanya (E-SE). Dins la pròpia comarca confronta amb Guils de Cerdanya (NW), Bolvir (W) i Urtx (W-SW).

 El terme és a l’interfluvi del riu d’Aravó o de Querol (límit NW amb Guils de Cerdanya) i del Reür i el Segre (el primer és termenal amb la Guingueta d’Ix, a llevant, i el segon era abans divisòria amb Age, de l’antic municipi de Vilallobent). El terme actual comprèn, també, el fons de la plana de l’esquerra del Segre, entre aquest riu i la Llavanera, que era l’antic territori d’Age. Comprèn, així mateix, de l’antic terme de Vilallobent, una llenca llarga i estreta de terreny, delimitada a ponent pel serrat de Montagut i el serrat de l’Orri, per on davalla el torrent de Montagut (que aboca directament al Segre dins el municipi d’Urtx). El riu de Vilallobent davalla del coll de Marcer (2.012 m), el punt més alt del terme, i de la muntanya de Saltèguet i aflueix a la Llavanera (afluent del Segre) prop del poble de Vilallobent; en tot el seu recorregut és termenal amb el municipi de Palau de Cerdanya (Alta Cerdanya) i frontera amb França. Pel que fa a la hidrografia, cal destacar la construcció, ja des d’antic, de séquies: la més antiga documentada és la d’Age (1023); la de Puigcerdà (1310), d’uns 14 km, pren l’aigua del Querol, entre els veïnats de Quers i de Riutés (de la Tor de Querol, a l’Alta Cerdanya), i després de regar la Tor de Querol i Enveig, va cap a Puigcerdà per Rigolisa i desemboca finalment a l’estany de Puigcerdà, des d’on es distribueix als horts o s’utilitza per a netejar.
 

El municipi de Puigcerdà comprèn la vila de Puigcerdà, capital de la Cerdanya, amb el barri de Sant Martí d’Aravó i de la Guingueta, els pobles d’Age i Vilallobent, les caseries o llogarets de Rigolisa, de Sant Marc i de Ventajola i la urbanització Deuloféu.

 Per Puigcerdà passa la carretera N-152 que ve de la collada de Toses; enllaça, al S de la vila, amb la N-260 que ve de la Seu d’Urgell i que arriba fins a la frontera, a l’altra banda de la qual és prolongada per la carretera N-116, fins al coll de la Perxa, i per la carretera que va cap a Llívia (N-154). També permet l’accés a la N-20 de la xarxa francesa, que duu fins a París passant per Foix. La duana (per carretera i ferrocarril) es tancà el 1995. Una carretera local enllaça Puigcerdà amb Age i Vilallobent. A Puigcerdà hi ha, a més, estació de la línia de tren de Barcelona a la Tor de Querol.

Pardines

Pardines (36)

Pardines és una vila i municipi de la Comarca del Ripollès (Girona)

A Pardines hi anem el 18 d’abril de 2014

Pardines, és un poble conegut i  força visitat degut, a que hi vaig passar forces estades al càmping.

Dades del Municipi

Gentilici Pardinès, pardinesa
Superfície 31,1 km²
Altitud 1.226 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
158 hab.
5,08 hab/km²

Breu historia del Municipi

Pardines, tot i la seva extensió (31,05 km 2 ), és un dels municipis menys poblats. El terme limita al NE amb Vilallonga de Ter, al SE amb Ogassa, a l’W amb Ribes de Freser, i per una estreta franja de terreny limita al NW amb Queralbs. La vall de Pardines es troba tancada al N pels vessants de Puig Cornador (1 783 m), Puig Cerverís (2 202 m), el de Mont-roig (1 978 m) i la serra de Pòrtoles, i al S, per la Serra Cavallera (2 007 m) i el Taga (2 032 m).

 El poble de Pardines, cap de municipi, és situat al centre del terme, i antigament era conegut també com Vilatinyós. La població es distribueix, a més del nucli principal, en diversos veïnats, de poblament disseminat: l’Orri, Pujalt, Llavanera, Puigsac i Vilaró.
 

La vall de Pardines és travessada per un antic camí ral, abans més important que no ara, de Ribes a Camprodon, que segueix fins al seu origen el curs del Segadell, deixa la vall per la Collada Verda (1 595 m) i baixa vers la Vall de Camprodon per la vall de la riera d’Abella o de Pelancà, del municipi de Vilallonga de Ter. Pardines és unit amb Ribes per una carretera de 6 km que segueix, més o menys paral·lelament, bé que més enlairada, el curs del Segadell, que recull les aigües de la vall.

 El nom de Pardines és molt més antic que el de Vilatinyós. El lloc ja apareix amb la grafia Pardinas en l’acta de consagració de la seu d’Urgell, de l’any 819. Hom creu que el nom Pardines, com també el seu derivat Pardinella, prové del nom pardina, que els antics documents donen per a indicar terra de pasturatges, potser pel fet que la vall de Pardines fou i continua essent una terra de pasturatges i ramats, especialment d’ovins, principal riquesa dels seus antics habitants. Tanmateix, els etimologistes indiquen que cal veure l’origen del nom en parietinas, que vol dir “ruïnes d’un edifici”.

El Poble

El poble de Pardines (118 h el 2005), situat a 1226 m d’altitud, era anomenat antigament, i moltes vegades de forma despectiva, Vilatinyós, nom que prové d’un antic llinatge i mas documentats des del 1280. Antigament fou emmurallat i encara són visibles les restes d’un dels portals que donaven accés al poble. Es mantenen dempeus tres arcades i també una antiga torre circular.

 Cal remarcar, a la població, algunes cases antigues amb balconades de fusta i, en especial, l’església de Sant Esteve, que tot i haver estat ampliada i renovada al segle XVIII, conserva de la primitiva església romànica del segle XII l’absis, de pedra ben treballada, i un fris de mènsules prop de l’antiga teulada, avui inexistent, perquè es va apujar fa segles i s’hi va construir al damunt una torre campanar curiosa, hemisfèrica o de mitja galta, amb un rellotge. Segurament aquesta circumstància li va estalviar l’enrunament en les obres del segle XVIII.
 

Prop de l’església hi ha unes ruïnes antigues, pertanyents a un edifici medieval, que hom ha atribuït a un antic castell, potser sobre el casal on residien els vells vescomtes de Cerdanya, al principi del segle XI.

 

Festes

La festa major de Pardines és en honor de sant Esteve i té lloc el 3 d’agost,

Mentre que pel Carnestoltes és d’antiga tradició la festa de les Farinetes. Aquest dia té lloc un àpat comunitari on es troben els veïns de Pardines amb aquells que ho foren però en van marxar.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”ed00d305″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Pardines{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Pardines (35)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Ajuntament de Pardines

Enciclopèdia Catalana

 

Navarcles

Navarcles (10)

Navarcles és un poble municipi de la comarca del Bages (Barcelona)

A Navarcles hi anem el 16 d’abril de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Navarclí, navarclina
Superfície 5,53 km²
Altitud 269 msnm
Població (2013[1]) • Densitat 5.973 hab. 1.080,11 hab/km²

Breu historia del Municipi

Navarcles és el terme més petit de la comarca. Se situa entre els termes de Sant Fruitós de Bages (W), Sallent (NW), Artés (N), Calders(E) i Talamanca (S).

 El territori és a l’esquerra del Llobregat, que rep un afluent important, la riera deCalders. Hi abunden les fonts, com les anomenades de la Mina, de la Cura, de Solervicenç, del Sobreeixidor, de Santa Margarida, la Font Vella, del Llac, del Lleó, la Font Calda i la Font Nova, entre d’altres. En el paisatge predominen les formes rectilínies i els replans estructurals a conseqüència de la disposició horitzontal de les capes alternes de margues i gresos.
 

El lloc de Navarculas, que etimològicament significa “petites comes o replans”, és documentat des dels anys 940 i 960, i al·ludeix a una antiga masia o casa pairal d’aquest nom.

 

El Poble

El poble de Navarcles (269 m; 5 453 h el 2006), és situat a l’esquerra de la riera deCalders, prop de la confluència amb el Llobregat. El nucli es va formar al voltant de l’església parroquial; la sagrera és esmentada ja l’any 1050. Hom destaca el Pont Vell o pont de Navarcles (segle XVII), que assegurà el procés d’industrialització del poble en garantir el pas del Llobregat.

 A partir del segle XIX, i fins a la primera meitat del segle XX, es realitzaren les actuacions urbanístiques que tindrien més transcendència per al futur desenvolupament de la població: la plaça del Llobregat (1884), l’ajuntament (1912) i la plaça del Mercat i el passeig de Cervantes. La immigració de les dècades del 1950 al 1970 provocà un eixamplament dispers del poble, sense pla d’ordenament previ, com reflecteix el dens nucli del barri de Sant Bartomeu, al costat de la riera de Navarcles.
 

El temple parroquial és obra de la segona meitat del segle XVII, edificat en el solar del temple primitiu, que devia ésser d’època i estil romànics. Una primera modificació important de l’església vella fou la construcció de la capella del Roser, per a la qual els escultors manresans Pau i Josep Sunyer realitzaren un retaule barroc l’any 1672. El característic campanar quadrangular data del 1697 i la façana, que significà l’acabament de l’obra del temple, és de l’any 1700. El 1830 fou construïda l’escalinata d’accés principal i anys després, el 1893, la Capella Fonda o del Santíssim. Després de l’exclaustració forçosa del monestir de Sant Benet el 1863, la parròquia de Navarcles acollí les relíquies de sant Valentí, de tradicional veneració en aquell cenobi, adoptat com a patró del poble des de l’any 1690. Acabada la guerra civil de 1936-39, i desaparegudes les relíquies del sant, hom conserva la petita urna o arqueta d’argent repussat, de la primeria del segle XVII, que les contenia. Sant Benet pertany a la parròquia de Navarcles, si bé la jurisdicció municipal correspon a Sant Fruitós de Bages.

 

La capella de Sant Bartomeu data del segle XIII però fou renovada al segle XVIII amb una portada romànica a la façana de migdia. Els seus antecedents són romans; al mateix enclavament de l’edifici hi havia una vil·la romana de la qual es van descobrir els fonaments i una sitja, a més d’altres restes com monedes paleocristianes i trossos de ceràmica. Des del punt de vista arquitectònic destaca el fet que aquest edifici romànic sigui el producte de la unió de dues edificacions que es van fer en diferents èpoques consecutives. La guerra civil de 1936-39 l’afectà profundament, fou profanada i després d’alguns anys d’abandó fou destinada a galliner. El 1986 l’edifici estava pràcticament en ruïnes, i el 1989 s’acabà la rehabilitació: de l’antiga capella s’han integrat a un nou edifici, construït amb materials moderns sense fer cap tipus de reconstrucció, el mur de migdia amb els arcs del porxo del segle XIII, la façana davantera amb la portalada i el campanar, un tros d’absis i una part de la coberta de les teules. L’element arquitectònic més interessant de l’antic temple, a desgrat de les mutilacions, és, sens dubte, la porta que dóna entrada a la capella, situada al mur de ponent.

 

Des de l’any 1996 al nucli hi ha el Parc del Llac, un embassament artificial d’aigua de la riera de Calders, enmig d’unes cingleres espectaculars que converteixen l’entorn en un paratge natural atractiu i lúdic, on es pot passejar i practicar esports d’aventura.

Festes

Navarcles celebra la festa major d’hivern el 14 de febrer, festivitat de sant Valentí.

Una antiga llegenda oral diu que la mainada que toca amb les mans les despulles del sant aconseguiran de parlar amb més claredat. Per l’abril, el cap de setmana després del 23, es fa l’aplec de Sant Jordi. El tercer diumenge després de Pasqua se celebra la festa de la Parròquia amb una arrossada a la Font Nova. La festa major d’estiu és el 15 d’agost. A partir de Sant Joan cada barri celebra la seva festa.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”d17a4555″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”navarcles{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Navarcles (20)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Ajuntament de Navarcles

Enciclopèdia Catalana