Arxiu mensual: maig de 2015

Bordegassos 2015 a Manresa

20150524 Manresa amb Tirallongues,Castellers de Terrassa i BordegassosDSC_5597

Avui 24 de maig del 2015 dia de eleccions municipals anem a Manresa

actuem amb Tirallongues i Pasteleros fem com últimament una actuació alta de set amb la torre el cinc i el quatre amb pilar

Avui ho faig tot i el quatre a l’agulla que feia temps que ho feia la Eugènia però avui no hi era

Dades de l’actuació

Bordegassos

Torre de set, cinc de set, quatre de set amb agulla i pilar de cinc Sergi Perez

Tirallongues de Manresa

Castellers de Terrassa

Fotos

Fotos Maite

20150524 Manresa amb Tirallongues,Castellers de Terrassa i BordegassosDSC_5661

Fotos Yoko

Crònica de la diada

Bordegassos a El Milà 2015

Avui anem com cada any últimament a El milà en intercanvi amb la Joves de valls

És una sortida no massa atractiva tot i així anem dos autocars plens i amb ganes de fer una bona actuació que de no ser per la caiguda de la Joves amb la torre de vuit, que va quedar amb una sola ronda per part nostre per quedar-nos sense ambulància força estona i veient que es feia tard es decideix donar per acabada amb dos pilars de quatre

La Maite avui no va fer les fotos ja que estava als Franciscans amb el 50é aniversari

dades de l’actuació

joves     Tres de vuit, Torre de vuit amb folre carregada  i pilar de quatre

Bordegassos    Torre de set  i pilar de quatre

Fotos

Fotos Virginia

Fotos Yoko

Bordegassos Sant Cugat 2015

20150509 Castellers de Sant Cugat,Bordegassos i Castellers de RubíDSC_4272

El dia 9 de maig anem a Sant Cugat per la tarda, el Perona estava al casament del seu germà i també hi era el Mario la Rebeca tampoc va poder venir, el Pau està amb campanya de la CUP i també falla, per tant la Monxo es el nostre cap de colla, i amb la torre descartada per falta dels dos efectius fem una molt bona actuació cinc de set, quatre de set amb pilar, tres de set amb els terços a segons i dos pilars de cinc.

El de Rubí anaven unes 30 persones i fan una actuació molt fluixa

Dades de la actuació

Castellers de Sant Cugat 

pilar de quatre Quatre de set, cinc de set tres de set pilar de cinc

Castellers de Rubí 

Bordegassos   

Dos pilars de quatre Cinc de set, quatre de set amb pilar, tres de set, dos pilars de cinc un amb el Sergi Perez i el altre el Marcel jo avui no faig cap pilar.

Fotos Maite

Clica la foto

20150509 Castellers de Sant Cugat,Bordegassos i Castellers de RubíDSC_4194

Fotos Yoko

Crònica de la diada

Gessa

Gessa és un Poble del Municipi de  Naut Aran  Comarca Vall d’Aran i te l’ Ajuntament a Salardú

Gessa (7)

A Gessa hi anem el 11 agost del 2011 estan de vacances a Casa d’Arro 

Dades del Municipi

Entitat de població Habitants

Arties476  Bagergue88

Garòs158

Gessa137

Montgarri3

Salardú452

Tredòs154

Unha96

Vaquèira149

 

Localització: Naut Aran (Vall d’Aran)
Coordenades: 42° 42′ 19″ N, 0° 53′ 21″ ECoord.: 42° 42′ 19″ N, 0° 53′ 21″ E (mapa)
Altitud: 1.232 msnm[1]
Estil: Obra popular

Breu historia del municipi

Naut Aran (nom oficial, en aranès, anomenat Alto Arán fins al 1981, i Alt Aran des del 1981 fins al1985) és un municipi de la comarca de la Vall d’Aran. Constituït al 1967 amb la fusió dels termes d’Arties,SalardúGessaTredòsMontgarri i Bagergue, és el municipi més extens de la comarca, amb 248,9 Km² (aproximadament el 40% de la Vall). Comprèn cinc entitats municipals descentralitzadesArties e Garòs(en el terçó del mateix nom), Bagergue, Gessa, Tredòs i Unha (aquestes, en el terçó de Pujòlo); el cap del municipi és Salardú.

Compta amb centres educatius, biblioteques públiques, museus, poliesportiu, piscina municipal, camp degolf i estacions d’esquí, així com una àmplia oferta d’allotjament i restaurants. També s’hi pot caçar ipescar, activitats molt vinculats amb la cultura aranesa.

L’accés a Naut Aran des de la cara sud dels Pirineus es fa per la carretera C-28, que travessa el Port de la Bonaigua i connecta la Vall d’Aran amb el Pallars Sobirà. Al municipi es troba l’estació d’esquíVaquèira-Beret, una de les més extenses dels Pirineus

El Poble

Gessa és una entitat municipal descentralitzada dependent de l’ajuntament de Naut Aran. El seu territori comprèn una superfície de 8,87 km² i es reparteix en dos sectors: a l’oest el de Gessa i a l’est el de Marimanha, més petit, a manera d’enclavament. El 2005 tenia 137 habitants.

El poble està situat a 1.232 m d’altitud, al peu del Tuc d’Arenho i al marge dret de la Garona, a la confluència amb el barranc de Corilha, i al llarg de la carretera nacional C-28 que uneix Vielha amb Esterri d’Àneu pel port de la Bonaigua, entre Arties a l’oest i Salardú a l’est. Està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Festes

El segon dissabte de juny hi ha la romeria a Sant Martí de Corilha.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”722270bc” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Gessa{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Gessa (Font)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web del municipi

 

Falset

Falset és un Municipi de la Comarca del Priorat (Tarragona)

Falset (2) Coperativa

A Falset hi anem el 14 desembre de 2014 i trobem el germà del Marcos Montes amb la família fen el vermut també trobem guarnit per Nadal ja que s’acostaven festes.

Dades del Municipi

Gentilici Falsetenc, falsetenca o falsetà, falsetana
Superfície 31,6 km²
Altitud 364 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.883 hab.
91,23 hab/km²

Breu historia del municipi

Situat a la part meridional de la comarca, és envoltat pels de Pradell de la Teixeta (E), Porrera (NE), Gratallops (NW), Bellmunt del Priorat (W), el Masroig (SW) i Marçà (S), tots del Priorat. Es troba a la zona de contacte del Priorat històric i geogràfic, a l’anomenat Baix Priorat, a la fossa secundària de Falset, que conforma la Serralada Pre-litoral, al centre de la conca del riu de Siurana. El drenen els barrancs d’Aiguassals, de la Fuina, de l’Olla, de les Aloses, de Barretet, de la Font Vella, de la Vall de la Pistola i de la Vall de la Sardana.

Les característiques de rerepaís, la seva minsa (i descendent) demografia, el fet de presidir un territori econòmicament pobre i d’haver de competir amb poblacions d’importància històrica i demogràfica similar, com Cornudella de Montsant, a més de les seves comunicacions no gaire fàcils, han contribuït al seu paper poc destacat com a capital.

Falset és l’única entitat de població del municipi. El terme és travessat a la part meridional per la carretera N-420 de Tarragona a Gandesa. Del poble surten 4 carreteres que l’uneixen amb els nuclis veïns de Marçà, Bellmunt del Priorat, Gratallops i Porrera. Hom utilitza l’estació de tren de Falset-Marçà, situada dins del terme de Marçà.

El Poble

Morfologia urbana

Falset (364 m d’altitud), cap de la baronia d’Entença, fou una vila fortificada. Tenia castell i muralla. De la muralla, que tancava la vila amb cinc portals, es conserva el portal del Bou, amb les armes dels ducs de Medinaceli, situat a ponent, restes del dels Ferrers, i també uns 200 m del mur.

Edifici del celler cooperatiu de la vila de Falset, cap de comarca del Priorat

 

© Arxiu Fototeca.cat

 

Les muralles foren primer enderrocades i després refetes per ordre de Felip V. El castell de Falset, que hom creu que ja existia en temps dels àrabs, també fou enderrocat per ordre de Felip V, tot i que després va ser refet en part perquè havia de servir de caserna. El 1825 fou convertit en presó, destinació en què es mantingué fins ben entrat el segle XX. Dins el clos del castell es conserven restes de la capella originàriament romànica, així com elements gòtics, renaixentistes i dels segles XVIII i XIX, especialment de la presó i de les fortificacions fetes durant les guerres civils i les dues grans torres fetes per Felip V, visibles des de la carretera. Es prevista la seva restauració i adecuació per tal d’acollir les instal·lacions del Museu de Falset i Comarca i l’Arxiu Històric Comarcal de Falset.

 

La part més antiga de la vila de Falset és situada a l’entorn de l’antic castell, zona que s’anomenava el Malanyet; aquest nucli primitiu era encerclat pel torrent de la Vila, a l’altra banda del qual va créixer el barri de la Font Vella. De la vila antiga no resta res d’esmentable a excepció de la finestra coronella gòtica de Can Rull. Cal situar el cor del poble a la plaça de la Quartera, voltada de porxos, que rep el nom de l’antiga pica de pedra que hi havia per a mesurar el gra i que ara es guarda al museu municipal. En un extrem de la plaça s’alça l’antic Palau dels Comtes de Prades, després ducs de Cardona i de Medinaceli, d’estil renaixentista; acull les dependències de l’ajuntament. L’estructura actual de la plaça data de la reforma efectuada el 1880.

L’altra plaça de Falset és la plaça Vella o de la Carnisseria, lloc on antigament, i encara al segle XIX, s’executaven les penes capitals. Falset conserva un segon edifici renaixentista anomenat la Casa Gran, també conegut com el Palau dels Comtes d’Azara, nobles il·lustrats aragonesos propietaris del palau durant el segle XIX, que acull actualment el museu comarcal i de Falset i és la seu del Centre d’Estudis Falsetans. L’edifici, amb la façana acarreuada, té una gran escala coberta amb una lluerna amb quatre escuts policromats. L’edifici sembla que fou bastit damunt una primitiva construcció àrab. Pel poble hi ha diverses cases amb dovelles dels segles XVII i XVIII, entre les quals es destaca el gran casal de l’abadia o casa rectoral.

L’església parroquial de Santa Maria, fou beneïda el 1770 i restaurada el 1887, és una obra neoclàssica amb elements barroquitzants. Té tres naus, campanar i capella del Santíssim. Dels antics retaules, destruïts majoritàriament el 1936, se’n conserva un d’alabastre i l’estructura de guix d’un altre.

És d’estil vagament modernista la façana del col·legi Antoni Vilanova, bastit el 1909 i inaugurat el 1916 segons els plans de Ramon Salas Ricomà. A un Modernisme més pur pertany l’edifici de la cooperativa agrícola, fet segons els plans de Cèsar Martinell el 1919.

Festes

La cultura i el folklore

La gran empenta cultural de Falset es produí al final del segle XIX i al principi del XX. El 1922 hi funcionaven dos teatres que pertanyien a les societats L’Artesana i La Il·lustració Obrera.

Avui dia l’entitat cultural més important és el Centre d’Estudis Falsetans. En funcionament des del 1964, en depenen diverses seccions, d’entre les que destaquen la d’excursionisme i muntanyisme, la de festes i tradicions, que organitza l’Encamisada i el gruix dels actes festius de la vila, i la colla de diables. En depèn el Museu de Falset i Comarca, que conté peces d’arqueologia prehistòrica i ibèrica, paleontologia, numismàtica, documentació històrica, mostres de la indústria i arts populars, i l’Arxiu Històric Comarcal de Falset, inaugurats el 1964.

La festa més important de Falset és la de l’Encamisada, que s’escau el diumenge pròxim al 17 de gener, diada de Sant Antoni. Té l’origen al segle XVIII del fet que els falsetans, per confondre els francesos, van sortir entre la boira en camisa blanca. Els homes surten al carrer amb la vestimenta típica d’aquesta diada (calça curta, armilla de vellut, calçons de cuiro, barretina roja o morada, faixa i mitjons blancs, espardenyes i camisa blanca de fil), es beneeixen els animals i es reparteixen panets beneïts, després els carruatges i els cavalls engalanats passegen pels carrers més cèntrics. Organitzada pel Centre d’Estudis Falsetans, des del 1989 se celebra pel març la diada de l’arbre, amb un esmorzar i dinar de germanor. Altres festes destacables són la festa major del 15 d’agost, dita l’Espígol, ja que els nens surten a les 9 del matí llençant espígol pels carrers per a perfumar-los, l’aplec del Priorat, el primer diumenge d’agost, la festa de Santa Càndia, el segon cap de setmana de setembre i la diada de Sant Blai, el 3 de febrer.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”4405cbb5″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Falset{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Falset (21) Ajuntament

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Web Ajuntament de Falset

Enciclopèdia Catalana