Arxiu diari: 13 juny 2015

Gerri de la Sal

Gerri de la Sal és un poble del Municipi de Baix Pallars comarca de Pallars Sobirà Província de Lleida

pont i Platjeta

A Gerri de la Sal hi anem el 14 d’agost de 2011

Dades del Municipi

Població (2011)
• Densitat
136 hab.
Coordenades 42° 19′ 29.40″ N, 1° 3′ 59.68″ ECoord.: 42° 19′ 29.40″ N, 1° 3′ 59.68″ E (mapa)
Codi postal 25590
Festa Major

Breu historia del municipi

El municipi de Baix Pallars, de 129,41 km 2 , és el més meridional de la comarca del Pallars Sobirà. El terme tradicional del seu cap, Gerri de la Sal, ocupava només 11,4 km 2 , però el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea (21,5 km 2 ), Baén (52,5 km 2 ) i Montcortès de Pallars (43,4 km 2 ). D’ençà d’aquest any el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars.

L’actual municipi de Baix Pallars limita al N amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera, a l’E amb el terme de Noves de Segre (Alt Urgell), al S amb Conca de Dalt i la Pobla de Segur, al SW amb Senterada i a l’W amb la Torre de Cabdella, aquests quatre darrers municipis del Pallars Jussà.

El terme comprèn, a més de la vila de Gerri de la Sal, cap administratiu, la vila de Peramea, els pobles de Baén, Buseu, Useu, Balestui, Pujol, Cortscastell, Montcortès de Pallars, Bretui, Mentui, Peralcalç i Sellui, els llogarets de Bresca, Enseu, el Comte, Capestany, Ancs, l’Espluga de Cuberes, Solduga, Cuberes i Pui, les caseries de Sant Sebastià de Buseu, Castellnou de Peramea, Sarroca i Canals, les Masies d’en Jaume, les Masies de Lleràs, les masies de Vilesa, l’antic hostal de Morreres i el monestir de Perabella.

Travessa la vall per la banda dreta de la Noguera la carretera C-13, de Lleida a Esterri d’Àneu. Aquesta carretera no traspassà l’estret de Collegats fins el 1905. Abans, l’estret de Collegats era un pas difícil que es feia, en part, per un inversemblant camí de carena que passava proper al monestir de Sant Pere de les Maleses, construït damunt el barranc de Sant Pere, a la banda que mira el Pallars Jussà. Al començament de la dècada del 1990 es feren remodelacions en el traçat de la carretera C-13 i s’hi construïren diversos túnels per tal d’evitar el tram de Collegats. De la C-13 surten diverses pistes que porten a la resta de nuclis del terme.

El Poble

El nucli de Gerri es va originar entorn de l’antiga abadia de Santa Maria de Gerri, la més important de tot el Pallars. Mai no va ser un nucli excessivament gran, però arribà a un màxim d’uns 750 h el 1860. Els censos antics li assignen 22 focs el 1378, 28 el 1553, 244 h el 1718 i 413 h el 1787. Pujà a 762 h (inclosos els dos petits nuclis doEnseu i Bresca) el 1860; després començà la davallada: 573 h el 1887, 449 h el 1900, 391 h el 1930, 326 h el 1950 i 347 h el 1960.

El 1553 a Peramea hi havia 31 focs i 4 a Pujol. El 1718 Peramea tenia 150 h, 20 h Balestui, 46 h Cortscastell i 20 h Pujol. El 1860 el municipi sumava en total 648 h, que s’havien reduït a 352 h el 1900. Excepte una lleu recuperació (365 h el 1920), posteriorment la població anà disminuint: 276 h el 1940 i 203 h el 1960.

El 1553 Baén tenia 5 focs i entre Buseu i Sant Sebastia en sumaven 4. El 1718 hi havia 85 h a Baén, 67 h a Buseu i Sant Sebastià, 12 h a Espluga, 46 h a Castellnou de Peramea i 45 h a Useu. El 1860 el municipi tenia en total 426 h. Després la població disminuí progressivament: 233 h el 1900, 214 h el 1930, 174 h el 1950 i 143 h el 1960.

Segons el fogatjament del 1553, els pobles que formaven l’antic municipi de Montcortès sumaven 61 focs. El 1718 la població havia arribat als 258 h i fins el 1860 augmentà a 767 h, moment a partir del qual començà a davallar (635 h el 1877, 478 h el 1900), minva que continuà després d’una lleu recuperació (512 h el 1930, 430 h el 1940, 373 h el 1950 i 304 h el 1960).

Després de l’annexió dels diversos municipis al de Gerri de la Sal, el primer cens oficial que dóna les dades en conjunt és el del 1970, any que es comptabilitzaren 622 h; posteriorment la població va davallar: el 1975 tenia 520 h, 451 h el 1981 i 350 h el 1991. A l’última dècada del segle XX la població s’estabilitzà entorn els 350 h amb algunes petites oscil·lacions, de manera que el 1999 hi havia 352 h i el 2005 assolí 380 h.

El nucli de Gerri es va originar entorn de l’antiga abadia de Santa Maria de Gerri, la més important de tot el Pallars. Mai no va ser un nucli excessivament gran, però arribà a un màxim d’uns 750 h el 1860. Els censos antics li assignen 22 focs el 1378, 28 el 1553, 244 h el 1718 i 413 h el 1787. Pujà a 762 h (inclosos els dos petits nuclis doEnseu i Bresca) el 1860; després començà la davallada: 573 h el 1887, 449 h el 1900, 391 h el 1930, 326 h el 1950 i 347 h el 1960.

El 1553 a Peramea hi havia 31 focs i 4 a Pujol. El 1718 Peramea tenia 150 h, 20 h Balestui, 46 h Cortscastell i 20 h Pujol. El 1860 el municipi sumava en total 648 h, que s’havien reduït a 352 h el 1900. Excepte una lleu recuperació (365 h el 1920), posteriorment la població anà disminuint: 276 h el 1940 i 203 h el 1960.

El 1553 Baén tenia 5 focs i entre Buseu i Sant Sebastia en sumaven 4. El 1718 hi havia 85 h a Baén, 67 h a Buseu i Sant Sebastià, 12 h a Espluga, 46 h a Castellnou de Peramea i 45 h a Useu. El 1860 el municipi tenia en total 426 h. Després la població disminuí progressivament: 233 h el 1900, 214 h el 1930, 174 h el 1950 i 143 h el 1960.

Segons el fogatjament del 1553, els pobles que formaven l’antic municipi de Montcortès sumaven 61 focs. El 1718 la població havia arribat als 258 h i fins el 1860 augmentà a 767 h, moment a partir del qual començà a davallar (635 h el 1877, 478 h el 1900), minva que continuà després d’una lleu recuperació (512 h el 1930, 430 h el 1940, 373 h el 1950 i 304 h el 1960).

Després de l’annexió dels diversos municipis al de Gerri de la Sal, el primer cens oficial que dóna les dades en conjunt és el del 1970, any que es comptabilitzaren 622 h; posteriorment la població va davallar: el 1975 tenia 520 h, 451 h el 1981 i 350 h el 1991. A l’última dècada del segle XX la població s’estabilitzà entorn els 350 h amb algunes petites oscil·lacions, de manera que el 1999 hi havia 352 h i el 2005 assolí 380 h.

Festa Major es el tercer dissabte del mas d’agost

 

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”b2499d38″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Gerri de la Sal{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Gerri de la Sal (38)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Bordegassos 2015 a L’Arboç

Avui 13 de juny de 2015 anem a L’Arboç com els últims anys

Anem a l’Arboç amb ganes de fer-hi una bona actuació i poder-hi fer el quatre de vuit fora de Vilanova, ja que a Sabadell no va poder ser.

Avui però tampoc, desprès de dos intents desmuntats, el tronc amb quatre canvis des de Sant Jordi li falta agafar confiança s’ha de continuar treballant, llàstima perquè la gent hi tenia confiança ja que el assaig de divendres va anar molt bé.

Amb el cinc ha debutat d’aixecador el Arnau Camps, cinc que també hem desmuntat, ha estat una diada d’aquelles rares en que tot hi fer pot ser la millor torre de set, hem acabat un pel decebuts!!

Dades de l’actuació 

Bordegassos

Torre de set, dos intents desmuntats de quatre de vuit, intent de cinc de set, cinc de set i dos pilars de cinc.

Vella de Valls

Cinc de vuit, dos  intents de quatre de nou, tres de vuit, i dos  pilar de cinc i dos de quatre

Minyons de l’Arboç

Tres de set, quatre de set, quatre de sis amb pilar,i pilar de quatre

 Fotos de la Maite

Crònica de la diada