Arxiu mensual: gener de 2017

Bordegassos 2017 Premi a la Trajectòria Castellera

 Nit de Castells 2017

20170128G-Nit de CastellsDSC_3134

A la gala de nit de Castells em donen el premi a la trajectòria castellera

Avui dia 28 de gener em donen el premi a la trajectòria castellera, cosa que em fa molta il·lusió, ho comparteixo amb els meus i el dedico al “Carro”

20170128G-Nit de CastellsDSC_3075

Fotos Maite

Article diari Vilanoví del Marc

Entrevista del Marc al Diari de Vilanova

La Fura

Revista Castells 

Vídeo de la gala

El parlament que tenia preparat, allà el vaig resumí 

Bona nit s tots

Deixeu –me que en  un dia tant especial per a mi, em recordi de la meva Família els pares que ja no hi son, els meus fills, els meus nets, els amics, i la meva companyes Maite que m’ha recolzat sempre.

Gracies,  moltes gracies a la revista castells i a tots aquells que han col·laborat a que m’hagin atorgar a mi aquest premi, em fa  moltíssima il·lusió.  Hi ha molts castellers mereixedors de aquest reconeixement, castellers que han treballat i treballen per les seves colles,  també als Bordegassos.

Jo estic aqui dalt pero es tota la colla bordegassa que hi hauria d’eser, sense ells jo no seria aqui, el que mes valoro del món casteller es la colla, el grup humà que la formem, a la colla ens ajudem, emocionem, gaudim junts les alegries comunes, ens entristim, ens abracem,  no ho dubteu amics es el actiu mes preuat que tenim,  la colla no deixa de ser  la segona Família per molts de nosaltres.

En la meva trajectòria, he gaudit molt dels castells, des de els primers assajos a la platja de Vilanova, la primera actuació el 1972,   el primer quatre de vuit del 1979,  pilar de sis, els castells folrats,  fins la ultima actuació del any passat.  He tingut la sort que la salud m’ha respectat i he   parat  de baix a  moltíssims dels nostres  castells

Hi ha dos noms que voldria destacar, el Pep  Baig que  va ser el que va apostar per mi de baix, al primer quatre de vuit, i encara i sóc,  i  el Marcos referent  de la colla i del mon casteller, que es el  segon que més vegades he portat a sobre meu,  amb molta diferència

Però deixeu-me dir  una cosa, els baixos, tenim un cert protagonisme als castells, sovint molts es pregunten qui es el baix, però pocs pregunten qui son les crosses,  els contraforts, els agulles  laterals, primeres…  en fi que seria dels baixos sense ells? Un record i agraïment per tots ells

I acabo recordant al que va ser per nosaltres la alegria de la colla, el somriure permanent, un  casteller de cap a peus, magnífic bordegàs i autèntic autèntic amic, el Josep Raventós ens va deixar sobtadament el mes passat.  

Li dèiem el Carro, Carro això va per Tú.

 

 

 

 

 

 

 

 

El Montseny

montseny-3

El Montseny és un Municipi de la Comarca del Vallès Oriental

A El Montseny hi anem el 31 octubre de 2013

Dades del Municipi

Gentilici Montsenyenc, montsenyenca
Superfície 26,8 km²
Altitud 528 msnm
Població (2014[1])
• Densitat
332 hab.
12,39 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi de Montseny, antigament Sant Julià de Montseny, és l’únic que guarda el nom del massís del Montseny, que, com a part de la Serralada Prelitoral, marca la separació entre el Vallès Oriental, Osona i la Selva. Precisament el municipi es troba al punt de confluència entre les tres comarques, puig que termeneja per l’E amb Tagamanent, pel S amb Sant Pere de Vilamajor i Fogars de Montclús, pel N amb els municipis osonencs del Brull i Viladrau i pel NE amb el selvatà d’Arbúcies.

La seva demarcació s’estén per la vall o les valls que formen la capçalera de la Tordera, riu que es considera que neix a la Font Bona de Sant Marçal, i pel N s’enfila al Matagalls (1 697 m), on coincideix en la seva creu amb Viladrau i el Brull, el Turó Sesportadores (1 608 m) i turó de Sant Marçal (1 532 m). Des d’aquí i en direcció llevant, les altures van davallant fins al coll de Sant Marçal, on es troba la Taula dels Tres Bisbes (1 140 m), per tornar a augmentar al cimal de les Agudes (1 706 m), límit amb el municipi selvatà d’Arbúcies.

El terme de Montseny té una forma sensiblement triangular amb dos notables apèndixs, l’un al NE, a la vall de Sant Marçal, encaixada entre les Agudes i els vessants sud-orientals de Matagalls, i l’altre al SW, sota els contraforts del pla de la Calma, entre la Castanya (el Brull), Tagamanent i Sant Pere de Vilamajor. Al punt més al SW d’aquest segon apèndix, al turó d’en Cuc (1 236 m), coincideix amb els termes de Tagamanent, Cànoves i Samalús i Sant Pere de Vilamajor.

El territori és trencat i abrupte, com ho revela el fet que del seu extrem S al N tingui uns 1 200 m de desnivell. Per les seves valls i xaragalls, ultra la Tordera, corren diferents rieres, com la riera Xica, la de la Castanya, la de la Bascona, la del Teix, i torrents com el del Sot de les Illes, el del Sot dels Castellets, el del Sot Mal o el del Sot de la Pomereta, tots tributaris de la Tordera. La vegetació natural canvia molt segons l’altitud i així, a mesura que es va pujant, hom troba vegetació de ribera, alzinar muntanyenc (amb presència d’alzinar típic) i algunes obagues amb castanyers, rouredes entre els 900 i 1 000 m, fageda entre els 800 i 1 000 m i, a vegades, a altures superiors, alguns claps d’avetars i matollar de ginebró, que esdevé exclusiu a partir dels 1 600 m.

El terme comprèn el poble i cap de municipi de Montseny, els veïnats del Montseny d’Amunt i Vila-seca i l’urbanització de Can Besa. La resta del municipi és formada per masies disperses, moltes de les quals ara són tancades o s’aprofiten per a segona residència. Entre les més destacables per la seva arquitectura cal remarcar les masies de Can Badó, amb un finestral amb tosques escultures, i Can Jovany.

El principal eix de comunicació del terme és la carretera local BV-5301 de Seva a Palautordera, que s’enfila amb innombrables revolts vers Collformic i comunica els dos sectors més notables del terme, el poble de Montseny, on hi ha l’església parroquial i la batllia, i el veïnat dispers de Montseny d’Amunt, sobre la capella de Sant Martí.

La vall de Sant Marçal, mal comunicada amb la resta del municipi pel profund engorjament del sector inicial de la Tordera, es troba en canvi molt ben comunicada pel tram de la carretera que va del collet de Gomara (en la carretera de Vic a Arbúcies, prop de Viladrau) a Sant Marçal, d’on continua pel sector N de les Agudes vers Santa Fe i Sant Celoni. Aquesta carretera passa un parell de quilòmetres a tocar del límit N del terme de Montseny i facilita una interessant travessa turística que permet d’atènyer fàcilment els llocs més freqüentats del massís montsenyenc.

El Poble

El nucli central de la parròquia es formà a l’extrem S del terme, al vessant esquerre de la Tordera, a 528 m d’altitud, entorn de l’església de Sant Julià. Prop de l’església es formà una petita sagrera i, més tard, una concentració de casetes que rebé el nom de Poble de Montseny (299 h diss [2006]; 528 m alt.).

L’església de Sant Julià de Montseny és formada per l’edifici romànic, ampliat i totalment transformat el 1767 i el 1872. Fora del campanar i alguns murs aprofitats, la resta és d’un estil senzill, sense decoració, i correspon a un tipus de barroc tardà, amb quatre trams de voltes de llunetes, tres capelles per banda i un presbiteri poligonal. Envolta l’església un espai enjardinat, restaurat, amb el campanar, entre el 1977 i el 1978, al qual feia costat una rectoria del segle XVI, renovada en part el 1652, que va ser enderrocada i construïda de nou el 1988. Els antics horts d’aquesta rectoria han servit per a situar una sèrie d’habitatges unifamiliars, que segueixen el mateix estil arquitectònic de la nova rectoria. A l’església es guarden restes d’antics retaules de Sant Marçal i Santa Anastàsia, dels segles XVI i XVIII, un pica baptismal del segle XVI i algunes peces d’orfebreria del XVIII i del XIX. Un document del 1096 fa esment de la canònica de Sant Julià de Montseny, cosa que podria fer creure en l’existència d’una comunitat canonical de preveres en aquesta església, però creiem més possible que es tractés d’una confraria de laics dita antigament també canònica. Eren copatrons antics de l’església, cosa que implica un edifici antic de tres absis, sant Pere i sant Miquel.

Festes

La festa major se celebra el quart diumenge d’agost, i els aplecs tenen lloc a l’ermita de Sant Bernat, el 15 de juny, i al cim del Matagalls, el segon diumenge de juliol.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

montseny-esglesia-5

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Enciclopèdia Catalana

Pàgina web de l’Ajuntament