Rupit

Rupit (16) Rupit és un poble del municipi de Pruit i Rupit de la Comarca de Osona (Barcelona)

A Rupit hi anem el 22 d’abril de 2011 passant per Sant Esteve d’en Bas. Rupit el visitem plovent, val molt la pena anar a fer-li una passejada.

Gentilici Rupitenc, rupitenca
Superfície 47,8 km²
Altitud 822 msnm
Població (2013[1]) • Densitat 295 hab. 6,17 hab/km²

Entitat de població Habitants (2005) Pruit       108 Rupit     237

Breu historia del municipi

El Paisatge del Collsacabra ofereix un equilibri perfecte entre la grandiositat geològica i l’escala humana. En el seu centre hi trobem RUPIT, entre els cingles d’Aiats i la Garrotxa, a 845 metres d’altitud.

A recer de la penya rocosa on s’assenten les restes del castell, Rupit manté l’hegemonia mediaval que el fa atraient: carreres empedrats, cases rústiques del segles XVI i XVII, el peculiar pont penjat de fusta, l’església barroca de Sant Miquel. A pocs Kilometres un conjunt disseminat de masies, conegut amb el nom de PRUIT, evoca els temps en què la riquesa anava lligada a la terra. En origen els dos pobles ja compartien la mateixa jurisdicció del vescomte d’Osona que, segons la tradició, habitava al castell de Rupit abans de traslladar-se a Cardona. Al segle XVIII, amb la divisió del marquesat de Rupit, es van formar dues batllies conegudes com Sant Andreu de Pruit i Sant Joan de Fàbregues que no va canviar a Rupit fins el 1955. El 1977 es van fusionar Pruit i Rupit. Si tradicionalment l’agricultura de secà (cereals, llegums, patates, blat de moro i farratges) i la ramaderia (boví i porcí) eren les bases de l’economia, avui el turisme, atret pel tipisme del municipi, és la principal font de riquesa, amb un estol de comerços i restaurants que allotgen els nombrosos visitants estivals i de cap de setmana.

La vila de Rupit

La vila de Rupit (822 m i 237 h el 2005) és sobre un roquissar, envoltada per la riera, cap on miren els darreres de les cases i els horts, alguns bastits sobre grans arcades artificials de pedra. 

Al nucli antic hi ha vells casals de pedra dels segles XVI al XVIII, molts dels quals amb data i els noms dels fundadors, amb bonics portals i entrades, finestres treballades, balconades de fusta i escuts. Destaca el pintoresc carrer del Fossar, acabat en la petita plaça de Cavallers, amb raconades i notables casals adossats al penyal del castell. A la part baixa el poble continua pel carrer de l’Església, que forma la plaça principal i una segona placeta amb la casa de la notaria o del Soler, amb un sol per escut. Una barana domina el fondal de la riera, creuada per un pont medieval. Hi ha un altre pont penjat, fet per un ferrer. Malgrat el descens de població les cases han estat restaurades o renovades, molt sovint sense perdre el seu encant, com a habitatges per a segona residència.
 

La vila s’originà al segle XII o al principi del XIII, i s’hi establiren famílies de cavallers: vers el 1286 hi habitaven Bernat de Roca-salva, castlà del castell, Berenguer de Santvicenç, Anglès de Rupit, els Puig i els Bassil, que donaren un cert caire aristocràtic a la població. El castell i l’òptima situació defensiva determinaren la creació de la vila, lluny de l’antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues, que restà solitària a una hora de camí. Així, hagué d’ésser erigida una filial a la població, dedicada a sant Miquel, a la fi del segle XIII o al principi del XIV, la qual tingué, almenys des del 1330, un sacerdot beneficiat que en tenia cura. El nombre de beneficiats havia passat a quatre, un d’ells amb el títol de vicari, al segle XVII, i a la fi d’aquest segle s’inicià la renovació de l’església, completada ja avançat el segle XVIII.

 L’església parroquial de Sant Miquel és un edifici barroc amb elements neoclàssics, coronat amb un arc de mig punt, de pedra, amb cinc columnetes còniques amb boles terminals de pedra. Té una nau amb capelles laterals i un creuer acabat en cimbori. Des del campanar, alt i esvelt, fet en 1786-1869, es gaudeix d’una magnífica vista de la població i els seus voltants. El retaule major barroc que presideix l’església, obra del 1633, fou venerat a Olot fins el 1832, i per això és dedicat a sant Esteve, patró d’aquesta ciutat. Fou filial de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues fins el 1878, any en què s’invertiren els termes.
Festes
 Festa Major
 El 29 de setembre, festivitat de sant Miquel, i s’organitza una marxa entre Rupit i Taradell el segon diumenge de novembre.

Per les festes de Nadal, es representa un pessebre vivent pels carrers i cases del poble.

Llocs per gaudit silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Fotos de Mirador i la cascada

        

Rupit

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Rupit (37)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Castells i Ermites de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

www.elscingles.org

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *