Rocabruna

Rocabruna (Cavall i Vaques)

Rocabruna és un poble del Municipi de Camprodon Comarca Ripollès (Girona)

A Rocabruna hi anem el 18 de setembre de 2011 ja que ens estem al càmping de Camprodon i passem també per Molló

Dades del Municipi

Gentilici Camprodonins, camprodonines
Superfície 103,37 km²
Altitud 988 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.466 hab.
23,86 hab/km²
Entitat de població Habitants
Bolòs 13
Cavallera 20
Camprodon 2.036
la Colònia Estebanell 75
Creixenturri 23
Freixenet 157
Beget 35
Bestracà 3
el Riberal 13
Rocabruna 59
Salarça 16
Font: Municat

Breu historia del municipi

El terme municipal de Camprodon havia estat fins fa pocs anys un dels més reduïts (0,7 km 2 ) del territori català, i es trobava envoltat totalment pel gran terme de Freixenet de Camprodon i pel de Llanars. Però el 1965 hom li annexà el municipi de Freixenet, amb 53,2 km 2 i li agregà un petit sector (0,3 km 2 ) del de Llanars (l’avinguda de Maristany i poca cosa més); i el 1969 li fou annexat encara el municipi de Beget, de la comarca de la Garrotxa, amb 49,0 km 2 i es convertí, així, en el segon municipi més gran del Ripollès (103,37 km 2 ). Limita pel N amb Molló, a l’E amb Prats de Molló, la Menera (Vallespir) i Montagut de Fluvià (Garrotxa), al S amb la Vall de Bianya (Garrotxa), Sant Pau de Segúries i una petita part amb Sant Joan de les Abadesses i amb Ogassa i a l’W amb Llanars.

 Aquest nou i extens terme abasta actualment des de l’extrem oriental de la Serra Cavallera fins a Montfalgars, sobre el coll d’Ares (a la línia de crestes dels Pirineus axials, fins al mateix puig de Comanegra, a 1 558 m d’altitud —que és el cimal dominant i el més vistós d’aquesta part de l’Alta Garrotxa—), i des de la serra de Bestraçà al puig Moscós (a la serra de Fembra Morta).
 Gairebé la meitat del terme municipal pertany geogràficament i històricament a les terres de l’Alta Garrotxa (el sector de l’antic municipi de Beget i també l’apèndix de Bolòs). Però des d’un punt de vista humà (comercial, cultural, mèdic, etc.) aquestes terres sempre han tingut amb la Vall de Camprodon, segurament per raons històriques, més facilitats d’accés i la influència del seu mercat local.
 

La vila de Camprodon és el cap de municipi i, a més, té altres nuclis urbans (Beget, Rocabruna i la Colònia Estevenell) i també una gran quantitat de poblament disseminat. Hi ha, a més, la urbanització de Font-rubí.

 Camprodon és el punt de partida obligatori per a dirigir-se cap a la part alta del Ter, ja sigui per a anar a Molló i el coll d’Ares o bé per a arribar fins a Setcases i el circ de Morens.
 Travessa el terme la carretera C-38 que va a Molló i al coll d’Ares i des d’allà s’endinsa a França. Del mateix nucli urbà surt una carretera que mena fins a Setcases i l’estació doesquí de Vallter. Al NE de la vila, tot sortint de la carretera de França, un brancal que es dirigeix vers llevant va a Rocabruna i arriba fins a Beget. Tot i que geogràficament Beget pertany a l’Alta Garrotxa, aquesta carretera és l’única que hi arriba. Només algunes pistes forestals, com la que es construí d’Oix a Beget, la connecten amb la comarca veïna. De tota manera, l’obertura del túnel de la Vall de Bianya ha reforçat enormement les relacions entre la Garrotxa i el Ripollès, sobretot amb la Vall de Camprodon, que eren abans força escasses.

El poble

Cal destacar l’existència de la restes del Castell de Rocabruna. El castell domina un turó envoltat de cingles, el Tossal del Castell, i la seva altitud (995 m.) ofereix al visitant unes vistes molt interessants sobre el Pirineu i l’Alta Garrotxa. Els seus orígens es remunten al segle X (hi ha documentació del 1.070), i actualment està abandonat. Sembla que el nom del castell prové del color del sòl i de les pedres de l’entorn (i de les que formen part dels murs), que és molt ennegrit o bru. Destaca també l’esglèsia romànica de Sant Feliu de Rocabruna del segle XI.

L’antic castell i el poble de Rocabruna (70 h el 2005) es troben al sector NW, prop del coll de la Boixeda, a l’interfluvi de la riera de Rocabruna i del torrent de les Arçoles, que s’uneixen sota la muntanya del castell. L’església parroquial de Sant Feliu de Rocabruna s’alça a 972 m d’altitud, edifici romànic del segle XII, de nau única amb volta d’arc apuntat i d’absis arrodonit, una senzilla portada a migdia amb una porta ornada amb una interessant ferramenta romànica i campanar quadrat, acabat en piràmide. Fou restaurada el 1929. Hi ha un petit nucli al voltant on es destaca la casa de la Masó, però l’èxode rural afectà molt aquest sector, i molts masos són deshabitats.

El castell de Rocabruna corona un tossal al sud de l’església, envoltat per les rieres i acabat en un roquissar (als seus vessants s’esglaonen les antigues feixes de conreus); es troba molt arruïnat, però encara deixa veure dos recintes murats protegits als angles per algunes torres rodones i amb murs que presenten filades perfectes d’aparell d’espiga (opus spicatum). Dins el segon recinte hi havia la capella de Sant Llorenç.
L’església es troba documentada des del 999 (Pruna i rocha Pruna; encara avui, a la comarca, es pronuncia Rocapruna). Del castell es tenen poques referències inicials (hom ha suposat que era d’un hipotètic Pere de Rocabruna que hauria acompanyat Oliba Cabreta en ajut del comte Borrell quan Almansor atacà Barcelona). Des de la fi del segle XI el castell pertangué als Llers, després passà als Cervià i als Milany i el 1342 Jaume de Besora en vengué la senyoria als Desbac; per matrimoni passà, al segle XVII, als Descatllar. Prop del castell hi ha algunes coves o tutes sobre les quals s’han forjat llegendes

Com arribar-hi

 Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Rocabruna (33)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

Pàgina web

Pàgina web de l’Ajuntament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *