Sitges

101226 Sitges 004

Sitges és un poble cap de municipi de la comarca del Garraf (Barcelona

A Sitges hi anem el dia de Sant Esteve de 2010  “26 de gener”

Dades del municipi

Pressupost 55.703.745,00 € (2007)
Superfície 43,85 km²
Altitud 10 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
29.140 hab.
664,54 hab/km²
Entitat de població Habitants
Les Botigues de Sitges 2.173
Garraf 329
Sitges 26.115
Vallcarca 0
Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia del municipi

El terme municipal de Sitges, de 43,85 km2, és situat a la balconada del massís de Garraf que dóna a la mar, coneguda per les Costes de Garraf. Limita al N amb Sant Pere de Ribes (que també tanca el terme per l’W), Olivella i Begues (aquest del Baix Llobregat) i a l’E amb Gavà i Castelldefels —ambdós també del Baix Llobregat—. Bona part del terme és dins els terrenys del Parc Natural del Garraf.

 El terme comprèn a més de la vila de Sitges, cap de municipi, el poble de Garraf, l’antiga colònia de Vallcarca, el llogaret de les Botigues de Sitges (que inclou les urbanitzacions de Garraf II, el Passeig Marítim i Rat Penat), l’antic agregat de Campdàsens, l’antiga quadra de Miralpeix i un nombre important d’urbanitzacions (Aiguadolç, Quintmar, Vallpineda, Montgavina, etc.) i antics masos.
 

Travessa el terme d’E a W la carretera C-31 de Barcelona al Vendrell, que comunica la vila amb Vilanova i la Geltrú, trajecte que també es pot fer a través de la C-246a. El 1989 es començà a construir l’autopista de Garraf (C-32), de Castelldefels al Vendrell, que entrà en funcionament el 1992; fou motiu de diverses controvèrsies, ja que en bona part circula per terrenys integrats al Parc Natural del Garraf. Enllaça amb aquesta autopista la carretera local de Sitges a Sant Pere de Ribes, carretera que continua (C-15B) fins a unir-se amb la C-15 de Vilanova i la Geltrú a Igualada. El 1881 hi arribà el ferrocarril, línia de Barcelona a València per la costa, que travessa dins el terme, com l’autopista, un bon nombre de túnels.

El Poble

La vila de Sitges, a la costa, estesa des de la platja de Sant Sebastià fins a la de les Anquines, és centrada pel pujol rocós que s’interna a la mar formant la punta deSitges, on s’aixequen els edificis més notables de la Vila Vella. Quan Sitgessobrepassà aquest petit recinte es formà el Carrer Major des del castell al Cap de la Vila, on al segle XVII hi havia un portal dels sis que tancaven el nou clos murat i que donava sortida als camins procedents de Vilafranca i de Vilanova i la Geltrú. Cercant la platja, sortien del Carrer Major els de Carreta, d’en Tacó i Nou, amb els respectius portals. La vila continuà engrandint-se malgrat els estralls de la guerra de Successió. En aquest creixement seguí l’eix del carrer de les Parellades, i el Cap de la Vila esdevingué el punt de trobada de la gent del poble i el centre de les manifestacions cíviques i religioses. El carrer de les Parellades arribà aviat fins al torrent de la Bassa Rodona, avui carrer d’Espanya, per la part de ponent, i, per la part de llevant, el torrent de Sant Damià, que abocava les aigües a la platja de Sant Sebastià, fou el límit natural de l’expansió vilatana. Els carrers de Sant Pau, de Sant Pere i del Bonaire baixaren dreturerament des de les Parellades fins a la platja. Altres eixos de creixement foren el carrer de Sant Francesc, continuació del Carrer Major, i el carrer de Jesús, des de les Parellades. Aquests carrers, durant les guerres carlines, foren circumdats de murs.

 El sector de platja que ressegueixen el passeig de la Ribera i el Passeig Marítim és un dels atractius més grans de la vila. Malgrat que Madoz ja parla d’una rambla feta en 1829-30 i d’un passeig construït poc abans del 1845, a ponent de la vila, les muralles impedien l’expansió al llarg de la platja. Arrecerat a la punta hi ha un racó dit la Fragata, on s’amagava, en un entrant que aleshores feia la mar, un vaixell d’aquest tipus per a la defensa de la costa sitgetana dels atacs dels pirates. El 1900 es construí per subscripció popular l’escalinata que accedia a la punta rocosa i, quan durant els anys cinquanta es construïren les puntes protectores de l’areny d’una platja, les sorres s’acumularen a ponent de la punta en una platgeta abans de pescadors i després d’embarcacions esportives. El 1965 es féu una reordenació del sector, que delimità zones enjardinades, vials, el Passeig Marítim i aparcaments.
 

L’expansió en aquest sector de platja continuà i hom arribà al Vinyet el 1916, amb l’obertura de l’avinguda del Dr. Gaietà Benaprès i Mestre, amb un monument a aquest alcalde de la vila a l’encreuament amb el Passeig Marítim, que aleshores acabava allí. El financer Francesc Armengol i Duran projectà el 1919, amb plans de l’arquitecte Josep M. Martino, d’urbanitzar unes 50 ha als sectors del Vinyet, Santa Margarida i les Coves, amb una concepció pionera de ciutat jardí de repòs i de vacances. Morí el 1931 sense veure realitzats del tot els seus projectes i fou Salvador Casacuberta qui acabà l’obra amb l’obertura del Gran Hotel Terramar (1933), a l’extrem de l’ampla corba de més de 2 km que forma la magnífica platja de Sitges fins a la riera de Ribes, a banda i banda de la qual hi ha el camp de golf. Per la seva extensió i perspectiva, el passeig marítim de Sitges (que reb el nom de passeig de la Ribera des de la punta deSitges fins a l’avinguda de Sofia, i després continua amb el nom de Passeig Marítim) és un dels més notables de tota la costa catalana. El passeig segueix vers ponent amb l’antic Hotel Súbur, davant el qual hi hagué el Pavelló de Mar, que es cremà.

 Alguns sectors abans forans formen part en l’actualitat del nucli urbà, com l’antic camí dels Capellans, que contornejava la població per tramuntana, amb l’actual avinguda dels Capellans. Al N s’urbanitzà, vers la dècada del 1940, el nucli del Poble Sec, amb una plaça dedicada al Dr. Pérez Rosales, ornada amb escultures, o amb l’Hospital de Sant Joan Baptista amb una capella on es venera un retaule del segle XVI, atribuït a Jaume Forner, que representa Maria entre el Pare Etern i sant Joan. En aquest sector hi ha el carrer dels Pins Bens, lloc on s’emplaçaren les bateries dels homes de Felip IV de Castella durant el setge del 1649. El Poble Sec inclou també la zona dels Ametllers, edificada en la dècada del 1990.
 

La línia del ferrocarril, inaugurat el 1881, separa el Poble Sec del nucli de la vila, en aquest punt hi ha l’estació del ferrocarril, davant la placeta d’Eduard Maristany i unida al carrer de Jesús pel carrer de Francesc Gumà i Ferran, impulsor i realitzador de les obres. L’estació de Sitges, voltada de jardinets, manté una personalitat i una animació notables. A llevant de l’estació hi ha el carrer de Rafael Llopart, antic torrent de Sant Damià, que va fins al barri marítim de la Platja de Sant Sebastià. Voreja la platja el passeig de Portalegre, formant un conjunt harmoniós entre les roques. Prop de la platja de Sant Sebastià hi ha les Cases Noves, antic barri de pescadors urbanitzat en la dècada del 1950, i més al nord apareixen els més moderns habitatges dels Molins. Entre la carretera comarcal i la via del ferrocarril, a ponent del passeig de Vilafranca, hi ha el barri de Sant Crispí. Més a ponent, i proper al santuari del Vinyet, s’ha urbanitzat l’àrea coneguda com les Cases del Sord. La nova àrea d’expansió urbana està situada entre la línia del ferrocarril i Santa Bàrbara, ja al límit amb el terme municipal de Sant Pere de Ribes.

Festes

La vila té un calendari de commemoracions i activitats festives molt dens. Són conegudes les seves animades festes de Carnaval, que atreuen una gran multitud de visitants. Entorn d’aquesta celebració s’organitza, des del 1958, el Ral·li Internacional Barcelona-Sitges de cotxes antics, en què participen bonics exemplars dels anys vint amb els ocupants disfressats d’època. Ha arribat a ser un dels ral·lis més importants d’aquestes característiques i competeix obertament amb el London Brighton Rally.

 Per Corpus s’encatifen els carrers de flors formant dibuixos artístics i capritxosos; aquests actes foren declarats el 1965 d’interès turístic. Simultàniament se celebra l’Exposició Nacional de Clavells, ja des del 1918, un concurs d’ornamentació floral de façanes i balcons i una mostra de bonsais.
 

La festa major de Sant Bartomeu, a l’agost, i la festa major petita de Santa Tecla, al setembre, tenen un especial relleu, amb processó religiosa, cercaviles, castell de focs, cant dels goigs, castellers i els balls i entremesos tradicionals (de gegants, de la fera foguera, gitanes, bastons, diables, cercolets, pastorets, de l’àliga, cintes, panderetes i la moixiganga, aquest darrer el ball sitgetà per excel·lència ja que durant molts anys només es va conservar a Sitges). De les tres parelles de gegants, els Moros, els Cristians i els Cubans, les dues primeres tenen un origen ja centenari (del 1840 i del 1897, respectivament). Però mentre que els primers són de l’any 1979, una rèplica dels primers que va tenir la vila de Sitges, els segons són encara conservats.

 

Altres festes destacables de la vila són la de la Verema, al setembre, amb un concurs de trepitjadors de vins, la de la Mare de Déu del Vinyet (patrona de l’Arxiprestat de Garraf), a l’agost, la festa del barri del Poble Sec, pels volts de Sant Joan, al juny, amb una trobada de caràcter folklòric (gegants, balls tradicionals, etc.), i la festa de Sant Pere, també pel juny, al barri de pescadors.

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Foto del Racó de la Calma

Sitges El Recó de la calma

Sitges (3)

Sitges (2)

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”52d265f7″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”sitges{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos 

Clica la foto i veus les del poble

101226 Sitges 019

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions fars i creus de terme de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Museus de Sitges

Patrimoni històric i artístic de Sitges

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *