Sant Pere de Ribes

101128 St Pere de Ribes 008 (8)

Sant Pere de Ribes és un poble cap de  Municipi de la Comarca del Garraf (Barcelona)

A Sant Pere de Ribes hi anem el 28 de novembre de 2011 juntament amb Viloví  algun mes del Penedès i també Sitges

Dades del municipi

Gentilici Ribetà, ribetana
Superfície 40,71 km²
Altitud 44 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
28.730 hab.
705,72 hab/km²

 

Breu historia del municipi

Limita amb els municipis d’Olivella (N), Canyelles (NW), Vilanova i la Geltrú (W) i Sitges (E i S). El 1937 el municipi canvià el seu nom pel de Ribes del Penedès.

El terreny és accidentat pels vessants meridionals del massís de Garraf, que arriba als 358 m. al Montgròs, al NW, des del qual es contempla una bella panoràmica de Sitges i Vilanova fins a Olèrdola i la depressió de l’Alt Penedès. A la part de tramuntana hi ha el puig dels Sumidors (285 m), a més d’altres que oscil·len entre els 200 i els 288 m. A migdia hi ha Penya Riscla (308 m), el puig de Prubelles (168 m) i el Pedroell (75 m). Aquest sector és format per materials calcaris i pendents molt forts en alguns indrets, solcat per barrancs. El sector més muntanyós és cobert de bosc de pins i alzines i de matollar, i una petita part pertany al Parc Natural del Garraf. Al centre del municipi el terreny és pla, cobert de sediments quaternaris que formen sòls molt aptes per al conreu.L’eix hidrogràfic del terme és la riera de Ribes, que recull les aigües de la riera de Canyelles i de la riera de Jafre i desguassa a la mar a la platja de Sitges, al cap dels Grills. La riera de Ribes, que més amunt s’anomena de Begues, ja que neix en aquest terme, penetra al municipi de Ribes pel penyal del Bisbe, on passa engorjada, i rep la de Canyelles, per la dreta, al lloc de les Parellades, a tocar del poble de Sant Pere de Ribes. La riera de Jafre penetra a Ribes pel fons de l’Infern i desguassa a la riera de Ribes aigua avall del poble, prop de Can Quadres de la Timba. Altres cursos secundaris són el torrent de la Piera, que procedeix del pla de Jorba i a la part més occidental del municipi passa per la Torre del Veguer i, ja en terme de Vilanova, per Santa Magdalena i desguassa a la mar entre la platja de Sant Cristòfol i el Port. El torrent de la Terrosa, també a ponent, drena la quadra dels Solers i els nuclis de Vilanoveta i les Roquetes; vora el lloc on hi havia la masia d’en Torrents desguassa al torrent de la Piera.

 

El municipi comprèn, a part el poble de Sant Pere de Ribes, cap administratiu, el raval de Sota-ribes, els pobles de Vilanoveta, de Puigmoltó i de les Roquetes (una part del qual és una urbanització), el barri de les Parellades i el veïnat de les Torres, a més d’algunes masies esparses i un gran nombre d’urbanitzacions com el Mas d’en Serra, Vallpineda, Rocamar, etc. Pel sud del terme circula l’autopista C-32 de Barcelona al Vendrell, que hi té un accés que connecta amb la carretera de Sitges a Sant Pere de Ribes i a Canyelles (C-15B), on s’uneix a la C-15 de Vilanova a Vilafranca i a Igualada. Una altra carretera local procedeix de Vilanova i continua fins a Olivella i enllaça amb la N-340 prop de Vilafranca, a Sant Pere de Molanta. El ferrocarril circula pel rocam costaner, però l’estació més propera és a Sitges.

El Poble

La població de Sant Pere de Ribes ( santperencs o ribetans ) es mantingué pràcticament estacionària en les primeres sis dècades del segle XX: l’any 1900 hi havia 2 081 h i el 1960 eren 2 282 h, però a partir d’aquesta darrera data inicià un increment, accentuat els anys noranta: el 1970 els habitants havien pujat fins als 5 291, el 1981 als 10 517 h i se situaren en 13 662 h l’any 1991, 23 134 h el 2001 i 26 108 h el 2005, de manera que ha esdevingut el segon municipi més habitat del Garraf, després del de Vilanova. Com a la majoria de localitats costaneres, la població té un augment estacional, a partir del mes d’abril i durant els mesos d’estiu. El poblament és distribuït d’una manera desigual, concentrada sobretot al cap de municipi i la zona industrial propera a Vilanova (les Roquetes i Vilanoveta).

 Entre els recursos econòmics del municipi cal esmentar, primer, l’agricultura, activitat que ha patit una regressió les darreres dècades del segle XX, com a la resta de la comarca. El conreu principal és la vinya, que ja havia tingut importància des d’antic, en un sector localitzat a la depressió (des del peu de Sant Pere de Ribes fins a la costa), dins el territori de la denominació d’origen Penedès. També destaquen els cereals, sobretot l’ordi. Els darrers anys, la proximitat de la costa i del nucli turístic de Sitges ha afavorit la construcció de nombroses urbanitzacions en terrenys que eren antigues vinyes. La ramaderia és poc rellevant; destaca només el bestiar oví.
 

La indústria és molt diversa i es concentra als barris de les Roquetes i Vilanoveta. Les activitats amb més forta implantació són la metal·lúrgica i la mecànica, seguides de la fusta, els mobles i el suro, l’extracció i la fabricació de minerals no metàl·lics i l’alimentària, entre d’altres. La construcció ha estat un sector molt dinàmic, afavorit per l’orientació econòmica del terme com a lloc d’estiueig.És el sector del comerç i dels serveis el que ha adquirit més importància quant a ocupació, sobretot a partir de la dècada del 1990. El municipi disposa de l’Hospital Residència Sant Camil i l’ensenyament és cobert fins al batxillerat i la formació professional, amb els principals centres al poble de Sant Pere de Ribes i a les Roquetes. Hi ha també un subcentre de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) que depèn del centre de Terrassa. El turisme disposa d’establiments d’allotjament i restauració al municipi. El Gran Casino de Barcelona, que era situat al municipi, fou traslladat el 1999 a Barcelona.

 

El poble de Sant Pere de Ribes (44 m d’altitud), que tenia 11 482 h el 2006, és a l’esquerra de la riera de Ribes. Aquest nou nucli de població s’originà al segle XIV sota l’actual barri de Palou, on hi havia el Castell Nou. L’engrandiment d’aquest nou nucli s’esdevingué a partir de mitjan segle XVIII; aleshores els bisbes Francesc del Castillo i Vintimilla (1738-47) i Gabino de Valladares y Mejía (1775-94) prohibiren de construir cases sense llicència, primer pas per a una ordenació urbana. El nucli, amb carrers alineats, sorgí de la unió dels llocs de Palou, el Racó, la Barceloneta i les Planes. La plaça de la Vila (on hi ha la casa del comú, obra de Bonaventura Pollés i Vivó, del 1893) i la plaça del Centre formen un eixamplament de la carretera, que passa pel mig del poble. El carrer de l’Ajuntament porta a la placeta de la Font, on hi ha una font pública d’estil modernista, obra de l’arquitecte Josep Font i Gumà, construïda el 1906 per commemorar la tramesa d’aigües encanonades que s’havia inaugurat de poc; també és obra d’aquest arquitecte el redós de Sant Josep i de Sant Pere (1901).

 

La nova església parroquial de Sant Pere, bastida el 1910 dins el nucli actual de Sant Pere de Ribes, és d’estil neogòtic i fou construïda amb ciment armat i pedra artificial. De tres naus i amb dos campanars bessons, que atorguen al poble una silueta inconfusible, fou patrocinada per Francesc Mercer, propietari de Can Coll, a l’altra banda de la riera. Al costat del temple hi ha la plaça dels Arbres, o plaça de Mercer, on hi ha la rectoria. Al davant hi ha la plaça de l’Església i, a continuació, l’avinguda de l’Onze de Setembre, eix de l’expansió urbanística del poble de Ribes. A ponent de l’eixample esmentat hi ha el camp d’esports municipal (1947) i d’altres instal·lacions esportives. A l’extrem oposat del poble, a partir de la plaça del Centre, hi ha el carrer del Pi i vora la carretera d’Olivella l’antic lloc del Palou, topònim que hom creu derivat de palatiolo . El 1286 és esmentat un Bord de Palou, habitant del terme de Ribes. Avui, Ca l’Artigues del Palou és una masia que conserva dues arcades gòtiques de pedra i una cisterna de construcció molt antiga.

 Festes

Entre les celebracions principals del poble de Ribes es poden esmentar les activitats organitzades per una de les principals entitats culturals del poble, Els Xulius-Centre Social Ribetà, durant les festes de Nadal. Destaquen la representació d’un pessebre vivent i l’Exposició de Pessebres Artístics, que figura entre les més prestigioses del país. La festa major d’hivern, en honor de sant Pau, és al 25 de gener. A la vigília, entre altres actes, es dansa el tradicional ball de bastons per les masies del poble; el dia de la festivitat inclou la cercavila de pujada i baixada de l’ermita de Sant Pau, precedida pels diables, i a la plaça de la vila es fan els balls, alguns dels quals (pastorets, cercolets i diables) inclouen la recitació de versos. L’element gastronòmic més característic de la festa és el sabre (brioix ensucrat). La festa major se celebra per Sant Pere, al juny. Durant els dies posteriors a la festa major, les entitats culturals i esportives del poble ofereixen diverses activitats, entre les quals sobresurt el cicle Música al Castell, a la plaça del Castell de Ribes

 

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”130822d3″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Sant Pere de Ribes{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Sant Pere de Ribes Ajuntament

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.