Tavertet

Tavertet

Tavertet és un poble cap del municipi de la Comarca de Osona (Barcelona)

A Tavertet hi anem el 326 d’octubre de 2010

Dades del municipi

Gentilici XXX
Superfície 32,5 km²
Altitud 869 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
127 hab.
3,91 hab/km²

Historia del municipi 

Es troba al sector de llevant de la comarca , a frec de la cinglera homònima. Inclou l’altiplà triangular del sector SW, delimitat per la riera de les Gorgues, la riera de Balà i el Ter. Limita al NE i l’E amb Rupit i Pruit, al S amb Vilanova de Sau, a l’W amb les Masies de Roda i al NW amb Santa Maria de Corcó.

 El terme passa la cinglera de Tavertet i s’aboca a la vall del Ter, a l’indret del mas Sulroca o Surroca, sota l’Avenc. Aquesta gran cinglera que separa el Cabrerès de la vall del Ter dóna un encant especial a la població i a una bona part del terme, i ha afavorit el caràcter de lloc d’estiueig i residencial. El territori és accidentat, i les planures o comellars dels masos es troben a frec de cingleres o en repeus o cimadals de muntanyes. Les terres es formaren durant les primeres èpoques del Terciari. Hom destaca la Rocallarga (1 187 m) a les terres de llevant. Drena el sector meridional del terme la cua del pantà de Sau, que recull les aigües del Ter, al qual desguassen el torrent de les Valls, el de les Conques, la riera de Tavertet, formada pels torrentols de les Gorgues, de la Cau i de la Font de la Vena, i la riera de Balà. Biogeogràficament, a les terres amb una major altitud hi ha un predomini potencial de la vegetació eurosiberiana amb un bosc de roure martinenc ( Buxo-Quercetum pubescentis ), mentre que a les terres més baixes apareix l’estatge mediterrani més eurosiberià dominat per l’alzinar muntanyenc ( Quercetum mediterraneo-montanum ). Bona part del terme és inclòs dins l’espai natural del Collsacabra.
 

El municipi comprèn, a més del poble Tavertet, cap administratiu, la caseria de Sant Bartomeu Sesgorgues i la urbanització del Pla del Castell. També s’hi troba l’antiga demarcació parroquial de Sant Miquel de Sorerols i un nombre important de masos.

 Una carretera local uneix el poble de Tavertet amb el poble de Santa Maria de Corcó, on connecta amb l’antiga carretera comarcal C-153 de Vic a Olot. L’accés per aquesta carretera que ve de Santa Maria de Corcó dóna una visió extraordinària de l’engorjat de la riera de Balà, amb l’encalmament del pantà de Sau al seu fons i l’abrupte penyal del puig de la Força retallant l’horitzó; des-prés del torrent de Baumadestral i la típica casa de la Corbera, adossada a un gran roc desprès de la muntanya, es fa visible el gran fondal de la riera de Balà, entre enormes precipicis tallats en vertical que separen l’indret de les Baumes de Balà del Pla Castell. Poc abans d’arribar a la població, en una raconada abans de travessar la riera de Tavertet, hom té una nova visió de cimals coronats per grans penyes i vells masos, encastats a les penyes, com el Sunyer de Dalt, o situats sobre un penyal, com la Torre, i el fons on sobresurt, en un puig encinglerat, la silueta de la capella de Sant Corneli. Altres pistes i camins comuniquen els diferents indrets del terme.

El poble

En els fogatjaments del segle XIV posteriors al 1370 figuren 20 focs, que es mantenien el 1553. La població assolí un conjunt de més de 400 h, que al principi del segle XIX passaren del mig miler. En el primer cens modern de població hom constata l’inici d’una davallada, i el 1900 la població arribà als 403 h. La petita revifalla de les primeres dècades del segle XX no es mantingué i entre el 1950 i el 1960 la població va perdre un centenar de persones. El despoblament s’acusà durant els anys posteriors i continuà perdent població les dues dècades posteriors. Tot i que durant la dècada del 1980 i la del 1990 s’anà recuperant, el creixement fou força lent: 97 h el 1981, 132 h el 1991 i 146 h el 2001. L’any 2005 s’arribà a 151 h.

 Pel que fa l’economia, bona part de la població treballa en el sector dels serveis i en l’agrari. La superfície de conreu no és la més destacada, ja que tenen més importància les superfícies de pastures permanents i el terreny forestal. Els pirncipals conreus són el farratge i els cereals (ordi). D’altra banda, la ramaderia es dedica sobretot a la cria de bestiar porcí i boví.
 Finalment, cal destacar que tot i no comptar amb gairebé cap tipus de servei sanitari ni educatiu, el municipi de Tavertet s’ha servit de la riquesa del seu entorn per a potenciar un seguit d’activitats relacionades amb la natura i l’esport. Disposa d’establiments d’allotjament.
 El poble de Tavertet (870 m i 119 h el 2005), arran de cinglera, és format per tres carrerons d’antigues cases (algunes reformades), un hostal, el Mas Jofre en un extrem i l’església amb l’absis a frec de cingle. 
Tavertet

 
La part vella ha mantingut l’aspecte tradicional, amb els murs de pedra i les llindes treballades. Té un caràcter rural, tot i que moltes cases s’han convertit en segona residència.
 

L’església de Sant Cristòfol de Tavertet, inicialment composta per una sola nau romànica, amb dos arcs torals de reforçament i un absis decorat amb arcuacions cegues i lesenes, correspon segurament a l’esmentada el 1070. A la fi del segle XII o principi del XIII hom li afegí a l’extrem de ponent una torre campanar, que s’uneix per un pont a la rectoria, i al principi del XVII, una segona nau a la banda de tramuntana, unida a la primitiva per grans arcs i coberta amb voltes d’ogiva. Un segle més tard fou feta la sagristia i un altar o capella a migdia. L’absis que havia estat sobrealçat, i l’aparell romànic, han estat restaurats. Conserva una antiga i valuosa imatge gòtica d’alabastre de Santa Maria, dita antigament la Verge del Cor, datada al principi del segle XV.

 

El poble de Tavertet s’ha convertit en un centre d’interès turístic, tant per la vegetació i els paisatges que l’envolten com pel seu interès històric i arquitectònic. S’hi pot visitar el Museu de Tavertet on es guarden restes arqueològiques i peces antigues de valor etnològic.

Festes

Les principals festes que se celebren al poble de Tavertet són els Goigs del Roser i la Rifa dels Ous, per Pasqua, la festa major el darrer diumenge del mes d’agost i l’aplec a l’ermita de Sant Miquel de Sorerols el segon diumenge de setembre, celebració iniciada el 1975.

Llocs per gaudir silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Foto del mirador

Tavertet  (47)

 

Tavertet

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”730ef4c7″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”tavertet{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Tavertet  (43)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la comarca

Esglésies de la comarca

Esglésies Romàniques

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *