Arties és un Poble del municipi de Naut Aran Comarca de la Vall d’Aran (Lleida)
A Arties hi anem el 11 d’agost de 2011, fem tota la Vall d’Aran, de vacances a Casa d’arro. Pont de Suert
Aquí Arties hi ha un petit parc amb uns Ossos Bru.
Dades del Municipi
Llengua pròpia | Occità aranès |
Superfície | 255,75 km² |
Altitud | 1.267 msnm |
Població (2013[1]) • Densitat |
1.780 hab. 6,96 hab/km² |
Arties 476 Bagergue 88 Garòs158 Gessa 137 Montgarri 3 Salardú 452 Tredòs 154 Unha 96 Vaquèira 149
Breu historia del municipi
El municipi de Naut Aran és la zona alta de la Vall d´Aran, en el Pirineu de Lleida, única Vall de caràcter atlàntic que pertany a Espanya. El municipi de Naut Aran té 248,9 Km2, és el més gran de la comarca, ocupa aproximadament el 40% de la Val d´Aran. Limita al nord amb el departament francès de l´Arieja, al sud amb l´Alta Ribagorça, a l´est amb el Pallars Sobirà i a l´oest amb Vielha e Mijaran.
El terme comprèn la capçalera del riu Garona; el riu de Ruda, amb el seu afluent, el riu d´Aiguamòg; i també compren la capçalera de la Noguera Pallaresa, part del Pla de Beret i la vall de Montgarri.
El poble de Salardú és la capital del municipi, es troba en la confluència del riu Unhòla amb la Garona, a una altitud de 1268 m. Voltat de cims amb altituds importans, entre els que destaquen el Mauberme (2.880 m.), el Montarto (2.830 m.), el Barlonguèra (2.802 m.) i el Baciver (2.644 m.). Dels nombrosos llacs que trobem a la Val d´Aran (200 llacs aproximadament), més de la meitat estan dins del municipi de Naut Aran, i en trobem alguns d´una extensió i fondària notables. Al circ de Saboredo, es destaca l´estany Major (13 Hac.), el circ de Colomers es destaca el llac Obago (12 Hac.), a la zona de Restanca es destaquen l´estany de Mar (35,8 Hac.), l´estany Tort de Rius (30,5 Hac.), i l´estany de Rius
El Poble
Pel seu emplaçament al fons de la vall, i dominat pel S i l’W pels alts vessants de Sacauva i del tuc de Lobatèra, a l’hivern es veu mancada de sol i afectada per fortes glaçades. Malgrat el fort desnivell dels dos rius, la població ha sofert diverses inundacions; el 1963, per exemple, l’aigua s’emportà diversos edificis i hom bastí unes noves cases socials unifamiliars a llevant del nucli antic, que formen un barri annex que contrasta amb l’arquitectura tradicional.
Dos edificis civils es destaquen al vell nucli. L’un, la casa anomenada Çò de Paulet, amb notables finestrals adornats amb relleus de pedra, amb caps humans de tipus grotesc, sanefes i escuts, tot de tipus renaixentista, obra del 1549; i l’altre, la noble Casa des Portolà, llinatge originari d’Àger. D’aquest segon casal, ja a la dreta de la Garona, vora la carretera, resta una gran torre quadrada, massissa, amb coberta piramidal de llicorella, obra probable del segle XVI, i una capella petita de Sant Antoni datada del 1678. Al solar de l’antic casal, al costat de la torre, es bastí modernament una hostaleria, convertida en el Parador Nacional de Turisme Gaspar de Portolà, annex del de Viella. A la vila hi havia també el Peralèr (un dels dos castells havia pertangut als templers).
Al N de la població, ja a la dreta de la Garona i a l’altra banda de la carretera, hi ha l’església de Sant Joan d’Arties , edifici gòtic de la fi del segle XIII. Antiga parròquia, des de 1983 aquest edifici constitueix un dels equipaments del Museu de la Val d’Aran.
A l’altra banda de la Garona, prop de l’església de Sant Joan d’Arties i vora la carretera, hi ha les ruïnes de l’església romànica d’Era Mare de Diu deth Peiron (de la fi del segle XII). També a la dreta de la Garona, entre Garòs i Arties, una mica enlairada damunt la vall i vora el barranc de Salider, hi ha l’església romànica de Sant Jaume, amb absis semicircular i porta a migdia modificada (les restes del voltant podrien correspondre a l’antic poble de Laspan).
El nom d’Arties, segons Juli Soler, procedeix del mot basc wartia (pla entre dues aigües), per la seva situació, i apareix en documents dels segles XII i XIII sota les formes Artis, Artes, Arters i Dartiers. Una tradició diu que la població era inicialment emplaçada on hi ha la capella de Sant Jaume, però un esllavissament de la muntanya de Lobatèra n’hauria aterrat una part i la població s’hauria traslladat al lloc actual, on antigament hi havia només el castell d’Entransaigües. Aquesta llegenda no és vàlida, per tal com l’església parroquial fou bastida a partir del segle XII i la facultat de bastir el castell fou concedida per Pere III de Catalunya-Aragó el 14 de gener de 1379 als hospitalers. El mateix Pere facultà els veïns de la vila a cobrar impostos i els concedí que quan sortissin de la població poguessin deixar 10 homes per a la guarda del castell (el 1586 Felip II de Castella amplià aquesta llicència de guarda del castell fins a 20 homes).
Festes
La festa major d’Arties se celebra per Sant Joan, el 24 de juny, i a la revetlla es fa la festa d’Eth Haro, que consisteix en la crema d’un tronc d’avet de 5 a 6 m de llargada al lloc dit Eth Haro. Quan el tronc cau, és arrossegat encara encès pels carrers del poble fins a la casa del batlle, on el jovent salta pel damunt de les flames fins que s’apaga. El dia 25 de juny hom celebra un aplec a l’ermita de Sant Pelegrin. Hom fa festa també per Sant Jaume, el dia 25 de juliol.
Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”6eb7f32e” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”arties{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]
Fotos
Clica la foto i veus les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web