Barruera

110809 -2 Barruera (Església Romànica) (31)

Barruera és un Poble del Municipi de la Vall de Boí  Comarca Alta Ribagorça  (Lleida)

A Barruera hi anem el 9 d’agost de 2011 fem tota la vall amb uns dies de vacances

La Vall de Boí, val la pena visitar-la. Tots els seus pobles, tenen un encant especial i també les seves Esglésies Romàniques. El Ajuntament del Municipi el trobem  a Barruera. 

 Dades del Municipi

Gentilici Segons el poble
Superfície 219,49 km²
Altitud 1.111 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.023 hab.
Entitat de població Habitants
Barruera 231
Boí 225
Caldes de Boí 6
Cardet 9
Cóll 32
Durro 97
Erill la Vall 95
Pla de l’Ermita 100
Saraís 9
Taüll 272

Breu historia del Municipi

El municipi de la Vall de Boí té una extensió de 219,49 km 2 després de l’annexió, el 1965, del terme municipal de Durro. Fins el 1996 el municipi rebé el nom de Barruera i aquest any passà a denominar-se la Vall de Boí. En la seva configuració actual, el terme llinda al N amb els de Salardú i Viella (Vall d’Aran), al NE amb Espot (Pallars Sobirà), a llevant amb la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), al S amb el Pont de Suert i a ponent amb Vilaller. El terme és molt muntanyós i apareix articulat en diverses valls. La principal i la que forma l’eix del terme és la vall de Boí, constituïda per la Noguera de Tor; hi aflueixen les valls de Sant Nicolau, de Sant Martí i de Durro, que articulen el terme i defineixen la localització dels diversos nuclis de població.

 El terme comprèn el poble de Barruera, cap de municipi, els pobles de Boí, Taüll, Erill la Vall, Durro, Cardet i Cóll, el lloc de Saraís, la urbanització del Pla de l’Ermita i el balneari de Caldes de Boí.
 
El terme actual comprèn tota la vall de Boí, des de l’estret de les Cabanasses al SW i aigua avall d’aquest el poble de Cóll i Saraís, fins a les muntanyes granítiques de Besiberri, Comaloforno, Montardo i el Gran Tuc de Colomers (amb altituds superiors als 2 800 m), a tramuntana, que fan de partió amb la Vall d’Aran. La Vall de Boí és travessada en direcció NE-SW per la Noguera de Tor, que es forma sota el Montardo (2 833 m), el tuc de Ribereta, el cap del Port de Caldes i, sota la serra de Tumeneia, als estanys de Tumeneia, Negre i de Cavallers. El terme de la Vall de Boí comprèn, també, les valls de Sant Nicolau i de Sant Martí, que, separades per la serra de Martillac, aflueixen a la Noguera de Tor per l’esquerra. En la primera, que baixa d’Estany Redó i d’Estany Llong, trobem entre aquest darrer estany i el de Llebreta el petit pla d’Aigüestortes, antic llac reblert per les aportacions de sediments del barranc de Morrano, on el riu forma meandres i illes i hi ha boscos de pins i avets. Aquest pla, on és situada la capelleta moderna del Sant Esperit, ha donat nom al Parc Nacional d’Aigüestortes i de Sant Maurici, que comprèn l’aiguavés pallarès, on hi ha l’estany de Sant Maurici, i el ribagorçà, dins el municipi de la Vall de Boí, que enclou les valls, tributàries de la vall de Sant Nicolau, de Llacs i de Mussoles, de Morrano (amb les comes i els estanys d’aquest nom) i de vall de Sarradé (drenada pel barranc de Sarradé, al curs del qual hi ha l’estany de Sarradé d’Amunt, dominat per la Pala Alta de Sarradé —2 944 m— i l’estany de Sarradé). Lavall de Sant Nicolau, que és drenada pel riu homònim, rep el nom del de la capella de Sant Nicolau que hi ha prop de l’estany de Llebreta. Entre la vall de Sant Nicolau i la de la Noguera de Tor hi ha la coma de Contraix, centrada per l’estany de Contraix, a 2 570 m d’alçada i de 62 m de fondària, l’emissari del qual o barranc de Contraix aflueix per la dreta, al riu de Sant Nicolau. La domina per l’W el pic de Contraix (2 957 m) i per l’E el Gran Tuc de Colomers (2 932 m), entre els quals s’obre el coll de Contraix, que la comunica amb la coma de Colieto. En la segona vall tributària de la Noguera de Tor, la vall de Sant Martí, per on passa l’antic camí al port de Rus, hi ha els pobles de Boí, prop de la confluència del riu de Sant Martí amb la Noguera de Tor, i de Taüll. La tercera vall afluent de la de Boí, que n’és tributària per l’esquerra, és la de Durro, per on corre el riu de Durro o de les Foixes, emissari de l’estany de Durro, que desguassa a la Noguera de Tor entre el tossal de Comaduga (1 350 m) i la roca d’Espà (1 438 m). Diversos barrancs que aflueixen al riuet de Durro són el de Mulleres, el de Ginebrell, el d’Artigues, el de Collascorts, el de Freixe i el dels Horts. Una antiga carrerada de bestiar és a la partió amb el terme del Pont de Suert; travessa la Serra Capitana i va vers tramuntana pel turó de Collcabanes (2 061 m), els Amoriadors, el serrat de Cabaneres i les Feixes.
 

La vall queda relligada a la N-230 (de Lleida a la Vall d’Aran i França) per una carretera (L-500) que ressegueix en la seva major part la Noguera de Tor per la dreta i porta fins a les pistes d’esquí de Boí Taüll Resort. La resta dels nuclis queden units per carreteres locals a la via principal.

El Poble

El poble de Barruera és situat a 1 096 m d’altitud i s’assenta al marge dret de la Noguera de Tor, arrecerat a la solana del Forcat, poc després del lloc en què la Noguera rep el torrent de Barruera, que davalla del port de Gelada (2 075 m). El 2005 tenia 212 h. La població antiga és a banda i banda del carrer Major, antic camí que pel port de Gelada duia a Senet. Hom hi troba cases, pallers i bordes; les primeres, d’un a tres pisos, tenen balconades de fusta treballada, protegides per teulats volats; tenen, així mateix, llindes i rebranques de pedra i coberta exterior, de lloses de llicorella del país, amb doble vessant. Modernament s’ha edificat també a la banda de ponent de la carretera principal. Hi ha edificis d’apartaments i algun hotel i, a la part més sud-occidental, les cases de l’ENHER.

 L’església parroquial de Sant Feliu de Barruera, romànica, és situada a llevant de la carretera, fora del nucli antic. Hi mena el camí de l’Església. El temple, d’una sola nau, és capçat per un absis amb arcuacions llombardes; a migdia té adossada una capella capçada per un absis semicircular sense arcuacions. El portal, de mig punt, té motllures a l’intradós i un guardapols a l’extradós; és protegit per un porxo. El campanar, de torre quadrada, es dreça al costat de la façana de l’església.
 

El topònim Barruera és esmentat als documents medievals com a Varorzera, és a dir, vallis ursaria, ‘vall d’óssos , interpretació que presenta dificultats des del punt de vista filològic, que tanmateix sembla que es podrien explicar per una evolució local arcaica.

 

Festes

La festa major de Barruera se celebra el primer cap de setmana d’agost, mentre que el 8 de setembre, festa de les Marededéus trobades, es fa la festa major petita. El segon cap de setmana de juny se celebra la festa de Sant Salvador.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”aa29955f” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”barruera{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

110809 -2 Barruera (41)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

Pàgines web.

Ajuntament de la vall de boí

Esglésies Romàniques de la Vall de Boí

Enciclopèdia Catalana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *