Guils de Cerdanya

Guils és un municipi de la comarca de la Cerdanya (Girona)
A Guils hi anem el 15 de març de 2015

Dades del Municipi

Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Cerdanya
Població
Total 529 (2018)
• Densitat 24,05 hab/km²
Llar 16 (1553)
Gentilici Guilsenc, guilsenca

Breu historia del municipi

El terme de Guils de Cerdanya s’estén en forma allargassada, del NW al SE, a ponent de Puigcerdà, des de l’estreta llenca de terreny, al N, que va de Puigpedrós (2 914 m), passa pel Pedró de la Tossa (2 695 m), per Puigfarinós (2 594 m) i pel Roc Colom, a partir del qual el territori municipal s’eixampla i baixa pels vessants meridionals del serrat de Puigfarinós, per la serra de la Baga, per Coma Ermada de Guils, per la pleta de les Cases, la Socarrada i altres accidents del vessant dret de la vall de Querol o d’Aravó, fins a tocar el riu d’Aravó, a l’E de Saneja. Per tota la part que correspon a tramuntana d’aquesta línia el municipi, seguint un traçat irregular del vessant de la vall, és limítrof amb l’Alta Cerdanya i, doncs, amb França. El termenal segueix després, des de Saneja, el curs del riu d’Aravó, al límit amb Puigcerdà. Confronta també amb aquest municipi per un petit sector a migdia, pel pla de Ventajola, per on passa la carretera de Puigcerdà. Per ponent i per migdia limita amb Ger (per les Roques Feres, al vessant de ponent del Puig Peransau, de 1 777 m, i la Serra Boledosa) i amb Bolvir (per la roca de Tirallonga, 1 271 m, i el serrat dels Fills).

Per la part de llevant el terme és drenat pel riu de Querol o d’Aravó directament o a través dels seus afluents per la dreta, el torrent del Tarterès i el Riu Tort; en la resta, per diversos torrents, afluents directes del Segre, com ara el torrent de la Mata de l’Ós o dels Estanys i encara d’altres.

El municipi comprèn el poble de Guils, que n’és el cap, i el de Saneja, els veïnats de Sant Martí d’Aravó i de Sant Martí de Cerdanya i el despoblat de Senillers, a més de diverses urbanitzacions.

A migdia travessa el terme la carretera N-260, de Puigcerdà vers la Seu d’Urgell. A tramuntana d’aquesta i també per la part plana del terme, on radiquen els distints llogarets i el poble, hi passa paral·lela la carretera veïnal de Puigcerdà a Sant Martí d’Aravó i a Bolvir. De la N-260 un ramal puja cap a Sant Martí d’Aravó, Saneja i Guils. A l’entrada d’aquest poble surt, a la dreta, una pista forestal al refugi de la Feixa i al prat i bosc de la Mànega (2 200 m), ja en terme de Ger. D’ací es pot anar cap als propers estanys de Malniu (Meranges) i Guils (Ger). Aquesta via enllaça amb la que puja de Meranges al refugi forestal de Malniu. Egils és mencionat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. L’any 1035 el comte Guifre de Cerdanya llegà al seu fill Arduí la senyoria que tenia a la vila de Guils. La parròquia de Guils pertangué durant aquest segle al monestir de Sant Martí de Canigó. Al segle XIV el lloc de Guils era de la senyoria de l’abat de Santes Creus. El 1698 pertanyia a la comunitat de beneficiats de Puigcerdà.

El Poble

El poble de Guils de Cerdanya (1 385 m), amb 145 h el 2001, és situat al raiguer de la muntanya, en un replà de la solana. L’església parroquial de Sant Esteve de Guils és un edifici romànic, amb un absis ornamentat exteriorment amb un fris de dents de serra i un altre amb petites mènsules, del qual parteixen unes fines lesenes en forma de mitja columna amb un petit capitell al capdamunt. Interiorment es cobreix amb volta de quart d’esfera que s’obre a la nau per dos arcs en gradació apuntats. Bé que l’església fou consagrada el 1042, aquest absis correspon a una obra posterior, del segle XII avançat. La porta és d’aquest mateix període. És un exemplar amb arquivoltes ornamentades en gradació, que descansen sobre tres parells de columnes, els capitells de les quals presenten temes de bestiari i de fullatge esculpits. El campanar d’espadanya, de dos ulls i un de sobreposat, és sobre la paret de ponent. Les capelles laterals són afegides posteriorment. De l’església procedeix un frontal d’altar romànic (segle XII) amb escenes de la vida de sant Esteve que es conserva al Museo del Prado de Madrid.

Guils celebra la festa major per Sant Isidre, al maig, i la festa del Patró per Sant Esteve, al de-sembre. Laagost és també un mes festiu, amb l’aplec de Fontanera i la Trobada d’Acordionistes

Festes

Guils celebra la festa major per Sant Isidre, al maig, i la festa del Patró per Sant Esteve, al de-sembre. Laagost és també un mes festiu, amb l’aplec de Fontanera i la Trobada d’Acordionistes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Enciclopèdia catalana

Web Ajuntament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.