Sant Marçal

Sant Marçal es un Poble del Municipi de Castellet i la Gornal Comarca Alt Penedès (Barcelona)
A Sant Marçal hi anem el 13 de marca de 2011

Dades del Municipi

Vegueria Penedès
Comarca Alt Penedès modifica
Població
Total 2.292 (2019) modifica
• Densitat 48,25 hab/km²
Llar 56 (1553) modifica
Gentilici Castelletenc, castelletenca

Entitat de població Habitants
Casetes, les 148
Castellet 101
Clariana 176
Costa-Cunit-Castellet Sector Trencarroques 290
Creu i els Àngels, la 23
Gornal, la 379
Masuques, les 144
Rocallisa 295
Rosers, els 257
Sant Marçal 190
Torrelletes 106
Valldemar 114

Breu historia del municipi

El terme municipal de Castellet i la Gornal, de 47,5 km2, és situat al punt de contacte entre el Garraf i les dues comarques penedesenques (li manca l’accés a mar que havia tingut a l’edat mitjana), a la vall del riu de Foix, que el travessa de N a S (8 km). Limita al N amb Santa Margarida i els Monjos i amb Olèrdola, a l’E amb Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Canyelles (tots tres del Garraf), al S amb Cunit i Calafell (tots dos del Baix Penedès), al W amb Bellvei, Banyeres del Penedès i l’Arboç (tots tres del Baix Penedès) i al NW amb Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) i Castellví de la Marca. Comprèn el poble de Castellet, antic cap del municipi, i els pobles i veïnats de la Gornal —actual cap de municipi—, les Casetes de la Gornal, Clariana, les Masuques, Torrelletes, Sant Marçal, diverses urbanitzacions i cases disseminades. El municipi forma part del Parc del Foix.

Una carretera local uneix Castellet amb Vilanova i la Geltrú i amb l’Arboç (es bifurca a la dreta vers Torrelletes, les Masuques i Sant Marçal); per l’esquerra una carretera es dirigeix a Clariana i a la Gornal, on enllaça amb la N-340 de Barcelona a València, que passa per la Gornal, les Casetes de la Gornal i les Masuques. La AP-7 de Barcelona a València talla el terme pel sector de Sant Marçal, però no té cap sortida dins el municipi (la més propera és la de Vilafranca-Santa Margarida i els Monjos). La línia de ferrocarril de Barcelona a Tarragona per Martorell tampoc no té estació dins el terme (cal anar a l’Arboç).

La natura del territori és variada (Cretaci del massís al S i al SE en contacte amb el Miocè predominant) i les alçades màximes són el Puig Rodó (409 m) i la Plana Morta (409 m) al NE. El riu de Foix forma dins el terme el pantà de Foix (construït en 1903-28 i ampliat el 1936, amb una capacitat de 6 hm3) i rep diversos afluents per la dreta: el torrent de la Bruixa, el torrent d’Estalella (que aboca a prop de la capella de Sant Esteve), la riera de Marmellar (que desguassa al N de Castellet) i el torrent de la Font de l’Horta, que mor ja dins el pantà; per l’esquerra rep els fondals de la Bovera i el de la Coma Pineda. Hi ha nombroses surgències d’aigua i moltes captacions subterrànies que contribueixen a l’abastament de Vilanova i altres poblacions properes (pous de la Marquesa i de la Mare de Déu de la Llum).

El Poble

La caseria de Sant Marçal, dita antigament Rubió, és situada en una plana al NW del terme, separada de la resta del municipi per l’autopista. La població (santmarçalencs), en bona part dispersa, era de 194 h el 2005. El poblet és molt petit, vora l’actual església de Sant Marçal (1914), que domina aturonada la caseria (es conserven escassos vestigis de l’antiga església, com ara una ossera decorada). L’església és esmentada ja el 1279, i el 1337 pertanyia a la canònica de Solsona (fins el 1593); el 1682 fou encomanada al rector de l’Arboç, però al segle XVIII passà a sufragània de Castellet i fou erigida en parròquia al segle XIX. Per tradició oral hom creu que la primitiva església radicava a Can Colomer (on hi ha restes d’una vil·la romana) i que aquí hi havia el desaparegut santuari de Sant Jaume de Puiggraner. El poble, on funciona una societat recreativa, celebra festes per la Puríssima i el segon diumenge de juliol. A l’altre costat de l’autopista hi ha el mas de les Peloses.

Dins el terme municipal hi ha nombroses urbanitzacions, algunes compartides amb altres munici- pis. Hom pot destacar: Rocallisa amb 205 h el 2005, els Rosers amb 112 h el 2005, compartida amb Cunit i Calafell, Trenca-roques amb 149 h el 2005, Valldemar amb 36 h el 1996, compartida amb Calafell, i la Creu i els Àngels amb 23 h el 2005.

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web Ajuntament

enciclopedia catalana

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *