Arxiu mensual: gener de 2014

Ullastrell

 

Ullastrell   (10)Ullastrell és un poble cap del Municipi de la Comarca del Vallès Occidental (Barcelona)

A Ullastrell hi anem el 28 de desmbre de 2012

Aquí el abril de 2013 hi vàrem torna,  per recollir tot d’estris i material de  marqueteria, que vaig comprar per internet,  a la Elisabet Font.   Ella   feia restauració i també ensenyava marqueteria. Resulta que en va aprendre a la escola del Ordoñez. I la serra de ballesta la va comprar allà. Evidentment ho vaig comprar a mitat de preu tot hi pràcticament no havia servit.

Dades del Municipi

Gentilici Ullastrellenc, ullastrellenca
Superfície 7,22 km²
Altitud 342 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.030 hab.
281,16 hab/km²

Historia del municipi

El terme d’Ullastrell, d’una extensió de 7,22 km 2 i situat a la part ponentina de la comarca, limita al N pel torrent de Gaià amb el municipi de Viladecavalls i pel Torrent Fondo amb una part de Terrassa; entremig de camps i muntanyes, a l’E amb Rubí i al S amb Castellbisbal; i a l’W amb Abrera (del Baix Llobregat). Per la banda d’Abrera, el terme es prolonga en una faixa de terra, fins a arribar a les aigües de la riera del Morral.

 L’ondulació del terreny fa que les terres de conreu tinguin molts desnivells; els pendents, que arriben fins a les fondalades de la riera de Gaià, s’aprofiten per al conreu de la vinya i dels arbres fruiters.
 La hidrografia és tributària del Llobregat per l’esquerra i es limita a uns quants torrents: el torrent del Cintet, que desemboca a la riera de Gaià; els torrents de Ca n’Ametller i de Salzes, que junts, al terme de Castellbisbal, formen la riera de Salzes; la riera de Can Barberà, etc.
 El terme comprèn el poble d’Ullastrell, cap administratiu, i les urbanitzacions de Ca n’Amat, Can Palet i Can Cabassa. Pel seu municipi, però separada del nucli de població, passa la carretera local que porta de Terrassa a Martorell. Des d’aquesta, al peu mateix d’una muntanyeta anomenada turó de la Creu dels Tres Batlles (on coincideixen les partions d’Ullastrell amb Terrassa i amb Rubí), es construí (1893) una derivació de la carretera que, baixant per la serra de Ca n’Amat, va fins al poble, la qual es continuà (1927) cap a Santa Maria de Vilalba (agregat d’Abrera, conegut també pel Suro), fins a empalmar amb la carretera que, vorejant el Llobregat, va d’Olesa de Montserrat a Martorell.
 

La denominació d’Ullastrello surt ja en un pergamí de l’any 1205, i és la mateixa que es troba en la documentació medieval guardada en algunes cases pairals del terme. D’aquest nom es deriva el nom actual i oficial de la població, Ullastrell, tot i que alguna vegada també s’ha emprat la grafia Ustrell, contracció popular del nom autèntic.

 La jurisdicció del terme havia estat dels marquesos de Castellbell, i el nomenament del rector de la parròquia era fet per provisió reial i del prior de Sant Pau del Camp, de Barcelona. Sembla que antigament el poble havia estat enclavat cap al cantó de Can Costa de Montagut.

El Poble de Ullastrell

El nucli que forma el poble d’Ullastrell, de 1 198 h el 2005, és situat en una petita elevació (342 m d’altitud), molt ventilada, a la serralada que voreja la riera de Gaià, i gaudeix d’una privilegiada panoràmica sobre una gran extensió de muntanyes, pobles i masies, com des d’una gran balconada de cara a les muntanyes de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt. Aquest nucli és format per tres petits barris units per la carretera, molt propers l’un de l’altre: el Cerdà, la Serra (que és el més important) i Can Gras. Entre el Cerdà i la Serra, al turó del Rector, hi ha l’església parroquial, dedicada a Santa Maria, que té un singular campanar modernista (1908), obra de l’arquitecte terrassenc Lluís Muncunill.

  Durant els darrers anys del segle XX es construïren dins el terme les urbanitzacions Ca n’Amat, a llevant del cap administratiu, i Can Cabassa, al NE. Ambdues fan variar una mica el paisatge rústic tradicional, amb una munió de casetes d’esbarjo d’estiu i de cap de setmana. La intensa dedicació a la pagesia ha escampat un bon nombre de masies pel terme: Can Cintet, Can Rodó, les Eres, Ca n’Amat, Can Palet, el Mas Castellar, Can Font i Can Jaume Font.

Festes

La festa major d’estiu se celebra per la Mare de Déu d’Agost.

Entre els actes que tenen lloc per Setmana Santa es destaca la processó de Divendres Sant.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto hi veus les del poble

Ullastrell   (12)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions i Creus de terme de la comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

 

 

Ulldemolins

Ulldemolins (22)

Ulldemolins és un poble cap de municipi  de la Comarca del Priorat (Lleida)

A Ulldemolins hi anem el 15 d’agost de 2012

Dades del municipi

Gentilici ulldemolinenc, ulldemolinenca
Superfície 38,2 km²
Altitud 650 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
435 hab.
11,39 hab/km²

Breu historia de municipi

S’estén al sector més septentrional de la comarca i limita amb Cornudella de Montsant (SE), la Morera de Montsant (S), Margalef (W), Juncosa (NW) i la Pobla de Cérvoles (N), tots dos municipis de les Garrigues, i Vilanova de Prades (E), que pertany a la comarca de la Conca de Barberà. Comprèn una bona part de la vall alta del riu de Montsant (procedent de les Muntanyes de Prades), que travessa el territori en direcció NE-SW formant un estret i abrupte congost entre els vessants meridionals de la serra de la Llena (924 m al punt més alt) i els vessants septentrionals del massís de Montsant (que assoleixen 1 059 m). Aflueixen al riu de Montsant diversos barrancs com el riuet del Teix i el barranc de Sant Bartomeu. El riu transcorre vorejant els 600 m d’altitud, i a la banda de llevant el muntanyam davalla vers un sector de plana on s’assenta el poble d’Ulldemolins. Al massís de Montsant, igual com al de la serra de la Llena, abunden balmes, cavitats i cingles.

 

El poble d’Ulldemolins és l’únic nucli de població del municipi. L’antiga carretera comarcal C-242 de les Borges del Camp a Fraga, que entra al terme pel coll d’Albarca (al límit amb Cornudella de Montsant) travessa el terme fins al coll de la Creueta (al límit amb Juncosa); d’ella surten dues carreteres locals que vorejen la serra de la Llena, una vers Vilanova de Prades (la Conca de Barberà) i l’altra vers la Pobla de Cérvoles (les Garrigues).

El poble de Ulldemolins 

El poble d’Ulldemolins (651 m d’altitud) és situat en un replà, a la dreta del riu de Montsant. Conté força cases amb portalades adovellades dels segles XVI al XIX. L’església actual fou construïda en l’indret on hi havia l’antic castell, l’església romànica del qual havia servit inicialment de parròquia; no ha quedat cap resta de l’antiga estructura defensiva ni de les seves dependències. L’església parroquial de Sant Jaume, d’estil renaixentista i amb una notable façana acarreuada, fou construïda sota la direcció de Pere Blai entre els anys 1584 i 1590 segons un projecte de Jaume Amigó, fill d’Ulldemolins i rector de Tivissa. El 1595 s’hi posà el rellotge i el 1612 s’hi afegí el campanar. L’altar major d’Adriano Pellegrino es perdé, junt amb tots els altres, el 1936.

 A la sortida del poble hi ha el santuari del Loreto, que resta unit a la població pel raval del mateix nom. El primer edifici era del segle XVI, construït per venerar-hi la imatge que havia oblidat un pelegrí reusenc durant la primera meitat del segle. La imatge fou treta en diverses rogatives i el 1685 es creà una confraria sota la seva advocació. L’actual edifici es començà a construïr el 1762 i el 1770 s’hi col·locà el retaule, destruït el 1936. És un edifici de gust neoclàssic, d’una sola nau, amb atri tancat, espadanya i una façana decorada amb esgrafiats.
 
Festes
El 2 de febrer se celebra la festa religiosa de la Candelera, dia en què es realitza l’acció de gràcies per la collita d’olives i es fa una processó a l’ermita de Loreto. El segon diumenge de març, des del 1982, hom pot gaudir de la diada gastronòmica de la Truita d’espinacs amb suc. Durant la Setmana Santa són tradicionals el viacrucis i la processó del Sant Enterrament, mentre que el Dilluns de Pasqua s’hi fa un aplec a l’ermita de Santa Magdalena. Pel juny es destaca la celebració d’un aplec de sardanes, la processó i el guarniment de carrers amb catifes florals del dia del Corpus i la processó a l’ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara, el dia 13. El 22 de juliol es realitza una diada de germanor a l’ermita de Santa Magdalena. Durant tot l’agost es celebren al poble activitats culturals i lúdiques. El 1967 es va recuperar l’aplec a l’ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau, que es fa el 24 d’agost. El segon diumenge de setembre se celebra la festa major dedicada a la Mare de Déu de Loreto. Per l’octubre es fa la festa del Roser, recuperada el 1982, i el 10 de desembre se celebra festa local a l’ermita de la Mare de Déu del Loreto.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto hi veus les del poble

Ulldemolins (36)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgina web

Pàgina web de l’ajuntament

Gran enciclopèdia catalana

 

Unha

Unha  (31)

Unha és un Poble del Municipi de la Vall d’Aran (Lleida)

El municipi de Naut Aran no és un municipi que tingui cap nucli del mateix nom. La capitalitat municipal està situada al poble de Salardú. El municipi està format per diferents pobles:Arties, Bagergue, Baquèira, Garòs, Gessa, Montgarri, Salardú, Tredòs i Unha. Es pot ampliar informació turística d’aquests pobles en els apartats corresponents de pobles i ciutats d’aquest mateix web, on es pot trobar la descripció dels principals punts d’interès arquitectònic, natural i festiu de cada localitat.

A Unha poble molt petit hi anem el 11 d’agost de 2011 ja que passem  les vacances a Casa d’Arro (Pont de Suert)

Dades del Municipi

Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 255,75 km²
Altitud 1.267 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.780 hab.
6,96 hab/km²
Entitat de població Habitants
Arties 476
Bagergue 88
Garòs 158
Gessa 137
Montgarri 3
Salardú 452
Tredòs 154
Unha 96
Vaquèira 149
Font: Municat

Breu historia del municipi

El municipi de Naut Aran és la zona alta de la Vall d´Aran, en el Pirineu de Lleida, única Vall de caràcter atlàntic que pertany a Espanya. El municipi de Naut Aran té 248,9 Km2, és el més gran de la comarca, ocupa aproximadament el 40% de la Val d´Aran. Limita al nord amb el departament francès de l´Arieja, al sud amb l´Alta Ribagorça, a l´est amb el Pallars Sobirà i a l´oest amb Vielha e Mijaran.

El terme comprèn la capçalera del riu Garona; el riu de Ruda, amb el seu afluent, el riu d´Aiguamòg; i també compren la capçalera de la Noguera Pallaresa, part del Pla de Beret i la vall de Montgarri.

El poble de Salardú és la capital del municipi, es troba en la confluència del riu Unhòla amb la Garona, a una altitud de 1268 m. Voltat de cims amb altituds importans, entre els que destaquen el Mauberme (2.880 m.), el Montarto (2.830 m.), el Barlonguèra (2.802 m.) i el Baciver (2.644 m.). Dels nombrosos llacs que trobem a la Val d´Aran (200 llacs aproximadament), més de la meitat estan dins del municipi de Naut Aran, i en trobem alguns d´una extensió i fondària notables. Al circ de Saboredo, es destaca l´estany Major (13 Hac.), el circ de Colomers es destaca el llac Obago (12 Hac.), a la zona de Restanca es destaquen l´estany de Mar (35,8 Hac.), l´estany Tort de Rius (30,5 Hac.), i l´estany de Rius (27 Hac.), a la capçalera del riu Unhola que sobresurt el de Liat (27 Hac).

El poble de Unha

Unha és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la comarca de la Vall d’Aran. Està constituït en entitat municipal descentralitzada. Està a 1.280 metres d’alçada, al peu del Pui d’Unha, a la vora de Salardú, capital del terme municipal. Té uns 60 habitants censats. [Quan?] Destaquen l’església romànica de Santa Eulàlia d’Unha, del segle XII – monument històric-artístic, amb pintures murals[1] – i el Çò de Brastet, antiga casa senyorial del 1580, amb trets renaixentistes

Festes

Celebra la festa major el 16 de setembreper Sant Sebastià i el dia de la patrona d’Unha, Santa Eulàlia de Mèrida, el 10 de desembre.

Com arribar-hi 

Fotos

Clica hi veus les del poble

Unha  (10)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

Pàgines web.

Pàgina web del municipi

Tuixent

Tuixent  (6)

Tuixent és un Poble cap del Municipi de Josa i Tuixent de la Comarca de l’Alt Urgell (Lleida)

A Tuixent i anem el 8 de gener de 2011 també anem a Josa del Cadí. Aquí a Tuixent vàrem acabar fer les ultimes fotos de nit, ja que el dia és curt al gener .

Dades del municipi

Gentilici josenc, -a / tuixentí, -ina
Superfície 68,16 km²
Altitud 1.206 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
141 hab.

Josa de Cadí  40  hab.

Tuixent  132  hab.

Breu historia del municip

El municipi està situat a l’extrem oriental de la comarca i s’estén als vessants meridionals de la serra del Cadí, des del seu carener, on troba la màxima altitud al puig de la Canal Baridana (2.647), fins al coll de Port, al sud, entre la serra del Port del Comte i la roca del Migdia. Al nord-oest tanca el terme la serra Negra i al sud-est, la serra del Cerd. Els rius de Josa i de la Mola travessen el terme i quan s’uneixen formen el riu de Lavansa.

A Tuixent s’hi pot accedir per carretera asfaltada des de la Seu d’Urgell i des de Solsona. De Tuixent a Josa hi ha una pista de muntanya, que continua després fins a Gósol. 

El Romànic:

Tres monuments constitueixen el legat romànic del municipi. Es tracta de l’església de Sant Esteve de Tuixent; la capella de Sant Jaume, que trobareu a tocar del camí que porta a Josa; i l’església de Santa Maria de Josa.

El poble de Tuixent

Al punt més alt de la població es dreça l’església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic i modificada. Conserva, del primitiu estil, el parament d’alguns murs i una part de la volta de canó. Sobre la façana de ponent, ja en època moderna, hi fou bastit un campanar de torre, rectangular. A l’interior de l’església es conserva una marededéu policroma que presenta a l’esquena una obertura per a guardar relíquies. La imatge respon a la representació de la theotokos ; és una marededéu en majestat que segueix el model bizantí, és a dir, que es presenta, tant ella com l’Infant, en total frontalitat i simetria. Prop de l’església hi ha un casal que es dreça sobre un roc just sobre el cingle.

 

A Tuixén hi ha el Museu de les Trementinaires, dedicat a aquest antic ofici i que forma part de la Ruta dels Oficis d’Ahir de l’Alt Urgell. Al juny se celebra la festa de les Trementinaires. Hom fa festa major el segon diumenge de setembre i és tradicional, a la nit, fer-hi el Cremat del Rom. Al diumenge més proper al 25 de juliol es fa un aplec a l’ermita de Sant Jaume i el segon diumenge d’octubre se celebra la festa del Roser.

 

El lloc de Tuixén ( Tuxen ) és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839. Coromines inclou el topònim en les llistes de noms d’origen preromà. La vila de Tuixén és mencionada diverses vegades en la documentació del segle X. Borrell II de Barcelona-Urgell la llegà a Santa Maria de la Seu, en el seu testament del 993. El 1007 el comte Ermengol I, pel seu testament, restituí a Santa Maria de la Seu la vila de Tuixén, que li havia lliurat el seu pare i que ell havia retingut injustament. La donació fou confirmada posteriorment per Ermengol II (1028) i Ermengol IV (1092). Fins a la fi de l’Antic Règim fou de la senyoria del capítol de la catedral d’Urgell. L’existència de dues esglésies al terme, a més de la parroquial de Sant Esteve, i les diverses vil·les que li són atribuïdes, revelen una importància i una densitat de població remarcables.

 

Tuixén havia format municipi propi fins que el 1973 fou annexat al de Josa de Cadí i es constituí el municipi actual. L’antic terme comprenia la capçalera de la vall de la Vansa, formada per la confluència de la de Josa i la de Mola.

Festes

Josa i Tuixent - Festa de les Trementinaires (Foto: Museu de les Trementinaires)
Josa i Tuixent – Festa de les Trementinaires (Foto: Museu de les Trementinaires)

En la Festa de les Trementinaires el municipi de Tuixén ret un homenatge a les dones que van exercir aquesta activitat fins fa poques dècades. L’ofici consistia en l’extracció de trementina de pins, la recol·lecció d’herbes i l’elaboració de diversos remeis casolans.

Les trementinaires venien aquests productes mentre viatjaven de poble en poble. L’última sortida la va fer Sofia de Ossera el 1982. El 1998 es va obrir el Museu de les Trementinaires, que des de llavors ha rebut gran quantitat de visites.

La Festa programa itineraris naturals i visites comentades al museu, demostracions de destil·lacions, el lliurament del premi trementinaire d’honor i el dissabte la nit màgica de les plantes.

Festa major 

Segon diumenge de Setembre 

Com arribar-hi

Fotos

 Clica i veus les del poble

Tuixent  (17)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

Llocs per gaudir natura de la comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Gran Enciclopèdia Catalana

 

 

 

El Tarrós

El Tarrós (Monument a Lluís Companys) (3)

El Tarrós és un Poble del municipi de Tornabous comarca de Urgell (Lleida)

A l tarrós hi anem el 9 d’agost de 2011 aquí, hi ha el monument a Lluis Comnys. Que fou President de la Generalitat 

dades del municipi

Gentilici Tornabouenc, tornabouenca
Superfície 24,17 km²
Altitud 289 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
935 hab.
38,68 hab/km²
Entitat de població Habitants (2006)
Guàrdia, la 172
Tarròs, el 103
Tornabous 54

Breu historia del municipi

Tot ell són terres planes que davallen suaument des del peu de la serra d’Almenara, que queda al N. Situat a l’extrem NE del Pla d’Urgell, és constituït per dos sectors de dimensions molt igualades. Per una banda, el terme rural de Tornabous és un rectangle estirat en direcció NE-SW, envoltat pels termes de Puigverd d’Agramunt, l’enclavament d’Aguilella (Barbens), Anglesola i Tàrrega. L’altre sector és l’enclavament de Tarròs, que comprèn els termes rurals de la Guàrdia d’Urgell i del Tarròs, i constitueix una llenca allargada que s’estira en la mateixa direcció, entre els termes d’Agramunt, Puigverd d’Agramunt, la Fuliola, Barbens i Ivars d’Urgell (els dos últims pertanyents a la comarca del Pla d’Urgell). La distància mitjana entre tots dos sectors és d’un quilòmetre i els separen exclusivament les terres de Puigverd d’Agramunt.

 El terme comprèn els pobles de Tornabous, cap de municipi, la Guàrdia d’Urgell (o de Tornabous) i l’enclavament del Tarròs, centrat pel poble del mateix nom; fins l’any 1949 Tornabous va tenir com a agregat el poble de Boldú, però se segregà per unir-se a la Fuliola. El poble es troba al peu de la carretera C-53, de Vilagrassa a Balaguer, i també el travessa la carretera local d’Agramunt a Bellpuig. Ambdues carreteres el comuniquen amb la resta de nuclis del terme: el Tarròs, en direcció a Balaguer, i la Guàrdia d’Urgell, vers Agramunt.

El poble del Tarrós

L’església parroquial és dedicada a santa Cecília. La seva població, molt reduïda al segle XVIII, prengué embranzida un segle més tard amb els regs del canal d’Urgell. Continuà creixent i arribà al punt més alt el 1950. Les terres de conreu d’aquest agregat, totes de regadiu, són en bona part dedicades a fruiters. A part petites explotacions ramaderes de caire familiar, hi ha granges de porcí i boví. La festa major s’escau el primer cap de setmana de juny.

 El lloc havia estat de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà. De la pagesia de can Companys, prop del nucli, era fill el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover . Hom li ha erigit al poble un monument, obra de l’escultor Antoni Boleda, i al setembre del 1982 fou descoberta una placa a la seva casa natal, en commemoració del centenari del seu naixement.

Festes

 Festa Major.  El primer cap de setmana, de Juny

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

El Tarrós (Casa nadiua de Lluís Companys) (2)

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Creus de terme de la Comarca

Pàgines web.

Web de l’Ajuntament de Tornabous

Gran Enciclopèdia Catalana

 

Torrelletes

Torrelletes (9)

Torrelletes és un poble del municipi de Castellet i la Gornal (Barcelona)

A torrelletes hi anem el m13 de març de 2011

Dades del municipi

Gentilici Castelletenc, castelletenca
Superfície 47,50 km²
Altitud 137 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.261 hab.
47,6 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Casetes, les 148
Castellet 101
Clariana 176
Costa-Cunit-Castellet Sector Trencarroques 290
Creu i els Àngels, la 23
Gornal, la 379
Masuques, les 144
Rocallisa 295
Rosers, els 257
Sant Marçal 190
Torrelletes 106
Valldemar 114
Font: Municat

 

 Historia del municipi  

El terme municipal de Castellet i la Gornal, de 47,5 km 2 , és situat al punt de contacte entre el Garraf i les dues comarques penedesenques (li manca l’accés a mar que havia tingut a l’edat mitjana), a la vall del riu de Foix, que el travessa de N a S (8 km). Limita al N amb Santa Margarida i els Monjos i amb Olèrdola, a l’E amb Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Canyelles (tots tres del Garraf), al S amb Cunit i Calafell (tots dos del Baix Penedès), al W amb Bellvei, Banyeres del Penedès i l’Arboç (tots tres del Baix Penedès) i al NW amb Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) i Castellví de la Marca. Comprèn el poble de Castellet, antic cap del municipi, i els pobles i veïnats de la Gornal —actual cap de municipi—, les Casetes de la Gornal, Clariana, les Masuques, Torrelletes, Sant Marçal, diverses urbanitzacions i cases disseminades. El municipi forma part del Parc del Foix.

Continua la lectura de Torrelletes

Torrelles de Foix

Torrelles de Foix 059 (9)

Torrelles de Foix és un Poble cap de municipi de la Comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

A Torrelles de Foix hi anem el 28 de novembre de 2011 fem també Sant Martí Sarroca i altres de Alt Penedès

Dades del municipi

Gentilici Torrellenc, torrellenca
Superfície 36,94 km²
Altitud 367 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.360 hab.
63,89 hab/km²

Historia del municipi

El municipi de Torrelles de Foix és situat al NW de la comarca de l’Alt Penedès. D’una extensió de 36,67 km 2 , limita al N amb els termes de la Llacuna (Anoia) i de Font-rubí, a l’E amb Sant Martí Sarroca, al S amb el Montmell (Baix Penedès) i a l’W amb Pontons. Travessa el terme la carretera local que, sortint de Vilafranca del Penedès, passa pel poble de Torrelles de Foix i el comunica amb la AP-2. Comprèn el poble de Torrelles de Foix, la urbanització Can Coral i les caseries i veïnats de les Llombardes, Cal Via, la Berna, el Cosconar, el Mas Bertran, Can Croset, el Pany i la Plana de les Torres.

Continua la lectura de Torrelles de Foix

Tavertet

Tavertet

Tavertet és un poble cap del municipi de la Comarca de Osona (Barcelona)

A Tavertet hi anem el 326 d’octubre de 2010

Dades del municipi

Gentilici XXX
Superfície 32,5 km²
Altitud 869 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
127 hab.
3,91 hab/km²

Historia del municipi 

Es troba al sector de llevant de la comarca , a frec de la cinglera homònima. Inclou l’altiplà triangular del sector SW, delimitat per la riera de les Gorgues, la riera de Balà i el Ter. Limita al NE i l’E amb Rupit i Pruit, al S amb Vilanova de Sau, a l’W amb les Masies de Roda i al NW amb Santa Maria de Corcó.

 El terme passa la cinglera de Tavertet i s’aboca a la vall del Ter, a l’indret del mas Sulroca o Surroca, sota l’Avenc. Aquesta gran cinglera que separa el Cabrerès de la vall del Ter dóna un encant especial a la població i a una bona part del terme, i ha afavorit el caràcter de lloc d’estiueig i residencial. El territori és accidentat, i les planures o comellars dels masos es troben a frec de cingleres o en repeus o cimadals de muntanyes. Les terres es formaren durant les primeres èpoques del Terciari. Hom destaca la Rocallarga (1 187 m) a les terres de llevant. Drena el sector meridional del terme la cua del pantà de Sau, que recull les aigües del Ter, al qual desguassen el torrent de les Valls, el de les Conques, la riera de Tavertet, formada pels torrentols de les Gorgues, de la Cau i de la Font de la Vena, i la riera de Balà. Biogeogràficament, a les terres amb una major altitud hi ha un predomini potencial de la vegetació eurosiberiana amb un bosc de roure martinenc ( Buxo-Quercetum pubescentis ), mentre que a les terres més baixes apareix l’estatge mediterrani més eurosiberià dominat per l’alzinar muntanyenc ( Quercetum mediterraneo-montanum ). Bona part del terme és inclòs dins l’espai natural del Collsacabra.

Saldes

Saldes  (El Pedraforca) (2)

Saldes és un poble cap de municipi de la Comarca del Berguedà (Barcelona)

A Saldes hi anem el 8 de gener de 2011 anem també a Maçaners

Gentilici Saldenc, Saldenca
Superfície 66,40 km²
Altitud 1,215 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
298 hab.
4,49 hab/km²

Entitat de població)

l’Espà3

Maçaners24

Saldes309

Breu historia del Municipi

Limita, al N, amb l’enclavament dels Cortils de Bagà i amb el terme de Gisclareny; a l’E, amb Gisclareny i Vallcebre; al S, amb Fígols Vell i Gósol; i a l’W, amb Gósol i amb Josa i Tuixén (Alt Urgell). El territori de Saldes inclou l’antic terme de l’Espà, a la banda sud-oest, prop del límit amb Gósol. La població es troba disseminada principalment per la part central del terme i al llogaret de Maçaners; en alguns indrets, com els veïnats de Cardina i l’Espà i els llogarets de Molers i Feners, la proximitat de les cases indica que anteriorment la població havia estat més agrupada.

 

El terme municipal correspon als vessants meridionals de la serra de Cadí i de la serra Pedregosa; per la banda occidental té els vessants orientals i meridionals de Pedraforca. Bona part d’aquests espais són protegits legalment. Per la banda meridional és format pel vessant septentrional de la serra d’Ensija (2 327 m) i dels cingles de Costafreda (1 884 m). La part central és pròpiament la vall constituïda per aquests vessants; s’hi forma el riu de Saldes (o riu d’Eina), a la confluència de l’Aigua Salada, que drena els rasos d’Ensija, i del torrent de Gresolet, que recull les aigües del Cadí i de Pedraforca. Aquest riu, en sortir del terme, fa de límit entre els de Vallcebre i Gisclareny i desguassa finalment al Llobregat per la dreta, més avall de Guardiola de Berguedà.

 La impressionant muntanya de Pedraforca és un apèndix sud-oriental de la serra de Cadí, que se’n separa a la Roca Roja (2 034 m altitud) i separa Gósol de Saldes. Culmina en una muntanya coronada per dos pollegons, separats entre ells per una enforcadura que és la que ha donat el nom a la muntanya. El Pollegó Superior, al N, és format per tres pics, el més alt dels quals és el Pollegó pròpiament dit (2 497 m); l’enforcadura (2350 m) és conseqüència de la major erosió soferta per la part central de la muntanya, i comunica el Pollegó Superior amb l’Inferior (2 400 m), situat a la part meridional de la muntanya. La cara nord de la muntanya presenta una cinglera d’uns 600 m d’altitud, que fa d’aquesta part de la muntanya una de les més difícils per a l’escalada. Iniciada l’ascensió d’aquesta paret nord per Lluís Estasén l’any 1922, hom ha commemorat aquest fet batejant amb el seu nom el refugi construït el 1949 a la jaça dels Prats, al NE de l’esmentada paret. A sota mateix del refugi, i al peu de la carretera que va de Saldes a Gisclareny i Bagà, hi ha un mirador des del qual hom pot fruir d’una magnífica vista damunt de la vall de Gresolet. A la serra d’Ensija hi ha el refugi President Delgado Úbeda.

El Poble

El poble (112 h el 2006) de Saldes, amb el centre a tocar del veïnat de Cardina, és de poblament disseminat; té moltes cases antigues amb balconades de fusta i amples volades de teulada. L’edifici més destacat és l’església parroquial de Sant Martí de Saldes. Esmentada ja en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839), apareix també en un document datat el 8 de desembre del 857 com a nova església consagrada pel bisbe d’Urgell Guisad (I). Això sembla indicar una reconstrucció del temple anterior (que seria l’esmentat el 839). Aquest temple fou substituït segles més tard per un altre de romànic, el qual, al seu torn, restà arruïnat i fou substituït pel temple actual, construït al segle XVII. Unes excavacions realitzades el 1958 i el 1971 van treure a la llum algunes restes de l’absis i del basament del campanar que pertanyen a l’edifici romànic, la qual cosa permeté de situar-ne la construcció als segles XI i XII. Al costat de l’església s’han trobat sepultures de cista, amb lloses, cosa que sembla indicar l’existència d’un cementiri romànic. L’interior de l’església fou restaurat novament el 1947. Una reforma posterior, després de treure el guix de l’interior de l’església, deixà al descobert la pedra i una volta de punt d’ametlla d’estil romànic. L’església inclou una imatge romànica, datable al segle XIII, i quatre retaules laterals, tots del segle XIX, a les capelles laterals.

 Sobre els espadats que dominen el poble hi ha l’antic castell de Saldes i l’antiga església del castell, dedicada a Santa Maria, petit edifici romànic construït probablement al començament del segle XII. Té una sola nau de dimensions reduïdes (8,5 per 2,5 m) coberta amb una volta apuntada i acabada en un absis semicircular. Fins el 1936 s’hi venerà la imatge de la Mare de Déu del Castell, que desaparegué durant la guerra civil de 1936-39

Festes

Saldes celebra la festa major el 28 d’agost, festivitat de Santa Severina. Altres actes festius són un aplec a l’ermita de la Mare de Déu del Castell, el 25 de març, la festa en honor a Santa Bàrbara, patrona dels miners, el 4 de desembre, i la festivitat de Sant Martí, el cap de setmana més proper a l’11 de novembre.

 

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Saldes (2)

Saldes

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Saldes  (Cementiri Espai de Memória Histórica)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la comarca

Esglésies de la Comarca

Llocs d’interès històric de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’ajuntament

 

 

 

 

 

Segur de Calafell

 

Segur de Calafell  (9)Segur de Calafell és un poble del municipi  de Calafell  Comarca de Baix Penedès (Tarragona)

A Segur de Calafell hi anem el 2 de gener de 2011

Aquí vàrem inaugurà l’Església nova, que te forma de teatre,  la Coral Flonc “ara Orfeó Vilanoví”. i els Bordegassos,   llavors jo cantava a la coral, i evidentment estava als Bordegassos. 

Dades del Municipi

Gentilici Calafellenc, calafellenc
Pressupost 42.857.200,33 € (2009)
Superfície 20,38 km²
Altitud 67 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
24.563 hab.
1.205,25 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Bellamar 227
Bonanova 142
Calafell 7.094
Platja de Calafell, la 2.919
Segur de Calafell 8.523

Breu historia del Municipi

El lloc és documentat el 999 quan l’Espluga de Calafell era el límit occidental d’unes terres del Maresme del Penedès que els comtes Ramon Borrell i Ermessenda van vendre a Gombau de Besora. El terme de Castellet comprenia aleshores les terres de l’actual terme de Calafell i això fou causa d’un famós plet entre Bernat Otger, senyor de Castellet, i l’abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, que senyorejava Santa Oliva. La concòrdia establerta fixà una divisòria que passava per sota la Muga, pel torrent de la Graiera —que és el de la Corbatera— i el castell de Calafell (1037), el qual es deslliurà de passar al domini monacal, però li fou retallada una bona part del terme per ponent. El 1076 Rotllan Bernat, fill de Bernat Otger, vengué la seva meitat del castell i del terme de Castellet al comte Ramon Berenguer I (l’altra meitat ja era del comte). Pel S el terme arribava fins a la mar, i per la banda de ponent limitava amb el Vendrell i Santa Oliva. Hi quedaven compresos el castell i l’església de Calafell, que, segons un document del 1189, sabem que era dedicada a la Santa Creu. El 1354 era rector de la parròquia de la Santa Creu de Calafell i beneficiat de la Seu de Barcelona Mn. Pere Arnau de Palou. Aquest sacerdot, al qual s’imposaren determinades penes canòniques, estava molt ben relacionat amb la casa reial, ja que el 1363 la reina Leonor de Sicília, tercera muller del rei Pere, suplicava al papa Urbà IV que concedís un benefici a l’esmentat Palou. Els Castellbisbal, posseïdors del castell de Calafell al segle XIV, endeutats i malvistos, van haver de vendre els seus drets jurisdiccionals i Guerau de Palou els adquirí de l’nfant Joan, hereu de Pere III. Els Palou, en la guerra contra Joan II, ajudaren aquest en contra de la generalitat, que havia lliurat la corona al rei Pere de Portugal, cosa que, en acabar-se la guerra, els valgué la restitució del castell amb tots els seus drets i jurisdiccions. Els homes de Calafell es van revoltar i els plets duraren fins el 1486, any de la concòrdia de Vilafranca. Però Calafell, amb tantes adversitats com foren la pesta, la guerra i la lluita contra el feudalisme, havia decaigut molt. La base econòmica del terme era l’agricultura i, amb manca de braços, era difícil de refer-se.La guerra dels Segadors també arribà a Calafell, on les forces franceses al servei de les institucions catalanes acantonades a Vilanova i la Geltrú instal·laren les seves guàrdies avançades. La guerra no causà baixes, però l’any 1650 hi hagué una epidèmia de pesta bubònica. Al segle XVIII es produí un gran progrés demogràfic degut sobretot a la plantació de vinyes noves per a la producció d’aiguardents i de vi per a l’exportació. Durant la guerra del Francès, molts homes de Calafell foren induïts al voluntariat que lluità contra els invasors. Aquest fet, la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i la primera guerra Carlina provocaren una certa davallada demogràfica

El Poble

Al límit amb el terme de Cunit hi ha el nucli turístic de Segur de Calafell. Comprèn una façana marítima d’1,65 km que s’estén uns 2 km vers l’interior fins al Pujal. El nucli és travessat per una teranyina de carrers i avingudes segons un projecte de l’arquitecte Baldric Tubau. El 1947 s’obrí un baixador de la Renfe. El 1960 només tenia 77 h amb residència permanent, el 1970 ja se’n comptaven 727, i va assolir els 8 523 h el 2005. Però són molts més els qui, sense tenir-hi residència permanent, hi tenen casa o apartament de vacances. En la dècada del 1970 es creà un port esportiu. El 1975 es beneí l’església parroquial de l’Assumpció, sufragània de Sant Cristòfol de Cunit. S’hi celebren els concerts del Festival Internacional del Baix Penedès, al juliol i l’agost. També hi ha l’esglesiola romànica de Sant Miquel de Segur, documentada l’any 1238, que ha estat restaurada. Dins l’església només hi ha l’ara de l’altar major, contemporània del temple primitiu, un dels pocs exemplars que es conserven al Penedès. Aquesta capella és el darrer vestigi de l’antiga quadra de Segur, reduïda a dues cases, la Casa Nova de Segur i la Casa Vella de Segur, destruïda en construir-se una urbanització. 

Festes

Segur de Calafell celebra la seva festa major al setembre, en honor a sant Miquel.

Com arribar-hi

Fotos

Clica els enllaços i veus les del poble

Segur de Calafell (Estació)

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Castells i ermites de la Comarca

Pàgina web.

Pàgina web de l’Ajuntament