Avui 27 d’abril fem la 42ª diada de Sant Jordi.
Val a dir que força bé ja que fem el 5-7, 7-7, 4-7-P, i vano de 5 Venen les colles de: Joves de Valls, Barcelona, i Nens del Vendrell
Les matinades les fem per el centre vila sortint de la Plaça dels Carros,
Dades de la Actuació
Borsegassos:
5/7, 7/7, 4/7/P, Vano de 5
Castellers de Barcelona:
3/8, 2/7, 5/7
Joves Xiquets de Valls:
3/8, 2//, 4/8,
Nens del Vendrell:
2/7,
Riudecols és un poble cap de municipi de la comarca del Baix Camp (Tarragona)
A Riudecols hi anem el 4 de març de 2014
Dades del Municipi
| Gentilici | Riudecolenc, riudecolenca |
| Superfície | 19,46 km² |
| Altitud | 299 msnm |
| Població (2013[1]) • Densitat |
1.293 hab. 66,44 hab/km² |
Breu historia del Municipi
És envoltat pels municipis de Duesaigües (SW i W), Riudecanyes (S), Botarell (SE i E), les Borges del Camp (de forma puntual, a l’E) i Alforja (N). El terme és situat en terreny muntanyós al peu de Puig Cerver (831 m), de Puig Marí (660 m), prop del límit del Camp amb el Priorat, i del puig de Vilavella (527 m), ocupant les altes valls de les rieres de les Voltes i de les Irles. L’altitud del terme oscil·la entre els 200 i els 800 m.
El Poble
La vila de Riudecols (926 h el 2005) és situada en un pendís, a 299 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de les Irles. L’edifici més notable és l’església parroquial de Sant Pere, del 1872, de la qual depenien les de les Voltes i les Irles. Hi ha restes de la muralla i un portal. Cal esmentar el Mas d’en Gil. Madoz hi situa a mitjan segle XIX un castell antic, del qual ara no en queda cap rastre, presó i escoles.
Festes
Entre les festes tradicionals cal esmentar la festa major per sant Pere, al juny, i la festa major de la Mare de Déu del Roser, a l’octubre.
La festa major d’hivern, en honor a santa Eulàlia, és pel febrer. S’ha recuperat el Carnaval i per Setmana Santa, el Divendres Sant, es fa el sermó de les set paraules i la processó del Sant Enterrament, a la qual acudeixen els armats. Malauradament són perdudes, o pràcticament perdudes, festes que havien estat tradicionals a la vila, com la festa del Corpus o la festa de la Mare de Déu de Puigcerver.
Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”37bf568a” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”riudecols{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]
Fotos
Clica la foto i veus les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web.
Queralbs és un poble municipi de la Comarca del Ripollès (Girona)
A Queralbs hi anem el 16 d’abril de 2014. Aprofitant uns dies a Toses per setmana santa, abans anem a Núria Santuari que pertany al seu municipi i ens hi passem tot el dia.
Dades del Municipi
| Gentilici | Queralbí, queralbina |
| Superfície | 93,47 km² |
| Altitud | 1.236 msnm |
| Població (2013[1]) • Densitat |
185 hab. 1,98 hab/km² |
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Queralbs | 142 |
| la Farga | 4 |
| Fustanyà | 13 |
| Núria | 0 |
| Rialb | 0 |
| Serrat | 22 |
| Vilamanya | 5 |
Breu historia del Municipi
Queralbs té el terme municipal més extens de la Vall de Ribes amb 93,47 km 2 . Limita pel N, el NW i l’W amb el Conflent i l’Alta Cerdanya; al S amb els municipis de Planoles i Ribes de Freser, per l’E amb el terme de Vilallonga de Ter i al NE fa de límit amb el municipi de Setcases. El terme municipal és format per les dues antigues parròquies de Sant Jaume de Queralbs i Sant Sadurní de Fustanyà, esmentades totes dues en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 819, amb els noms de Keros-albos i Fustiniano. A més de Queralbs, que és el cap de municipi, i el llogaret de Fustanyà, dintre d’aquestes parròquies s’han format altres nuclis secundaris com el veïnat de Serrat, la caseria de la Farga, la de Vilamanya (sobre les coves de Rialb), la de Rialb, i el gran complex de Núria, el qual comprèn el santuari del mateix nom, diverses dependències i edificis, i les instal·lacions d’unes pistes d’esquí. Tots els seus nuclis de poblament, a excepció de Núria, es concentren en uns pocs quilòmetres quadrats, des de la Farga a les coves de Rialb, amb altituds inferiors als 1 300 m, als pendents de la vall del Freser, mentre que la major part d’aquest extens municipi, formada per l’alta vall del Freser i la conca del riu de Núria, és formada per carenades i valls pregones, obertes en els durs sediments paleozoics, sobretot del silurià, formats per ampelites negres i resistents i llicorelles.
El terme queda encerclat per l’ampli arc que descriu la serralada pirinenca entre el pic de Gorrablanc al NW del poble i el puig de Bastiments al NE, on es troben els cims de Puigmal (2 913 m), el puig de Segre (2 843 m), el puig de Finestrelles (2 827 m), el pic d’Eina (2 794 m), el pic de Noufonts (2 864 m), el pic de Noucreus (2 799m), el pic de l’Infern (2 860 m), i el puig de Bastiments (2 874 m), que coincidint amb la línia fronterera limita en aquest sector amb els municipis d’Oceja, Er, Sallagosa i Eina, pertanyents a l’Alta Cerdanya, i amb Fontpedrosa, que pertany al Conflent. Des del puig de Bastiments el terme municipal segueix la carena que passa pel coll de la Marrana, el Gra de Fajol (2 708 m), Martinell, el puig de Balandrau (2 585 m), i la serra de la Canya, i limita en aquest sector de llevant amb els municipis de Setcases, Vilallonga de Ter i Pardines; des d’aquí el terme segueix el torrent de Serrallonga en direcció a ponent, que separa el bosc de Serrat i el de Ribes, fins a trobar el Massanell, el segueix fins a la seva incorporació al Freser i l’acompanya fins a sota el serrat del Vent; a partir d’aquest punt, el límit municipal s’enfila de nou seguint la serra d’Estremera fins a trobar el pic de Gorrablanc; en aquest sector limita amb Ribes a migdia i Planoles.
La vall de Núria, centrada al N del terme municipal, va del Puigmal fins al pic de Noucreus formant un conjunt de valls glacials i torrenteres, com les de l’Embut, de Finestrelles, d’Eina, de Noufonts i de Mulleres, que desemboquen al pla de Núria. És una vall de formació glaciar, i queda tancada per les carenes secundàries que arrenquen del puig de Fontnegre i el Puigmal i convergeixen a la Creu d’en Riba, per on s’escola el riu de Núria, que a partir d’aquest punt segueix en fort pendent per les espectaculars gorges de Núria seguint el que en èpoques glaciars era una llengua de gel. A la sortida d’aquestes gorges conflueix amb el Freser, en el paratge de Daió (1 200 m ). Durant el seu trajecte, aquest riu rep per l’esquerra i no lluny de Núria el torrent de Fontnegre, nascut a la coma del Clot, aproximadament a la meitat del seu recorregut. A Carcal, sota el salt del Sastre, rep per la dreta el torrent de Fontalba, que neix a la vall del mateix nom en una important surgència a 2 020 m (l’Adou de Fontalba). Aquesta vall de formació glaciar composta de diferents circs penjats, és limitada per les carenes del Tros de Bou, el serrat del Borrut i la serra de Fontalba que arranquen del Puigmal; a migdia de la serra de Fontalba s’inicien les pendents que porten a Queralbs.
El Poble
El poble de Queralbs (156 h el 2005) es troba a 1 236 m d’altitud, al S del terme, en un replà del vessant dret del Freser, més amunt del torrent d’Estremera o de Toses. Es troba en un fort pendent, de manera que constitueix un bon exemple de la localització dels nuclis habitats a mitja muntanya, característica de les terres de l’alt Freser. Encara que en els últims anys s’han construït algunes cases seguint una arquitectura centreuropea, la imatge general de la població encara presenta un grau d’unitat notable gràcies a l’organització dels estatges, que correspon sobretot a recorreguts horitzontals i esgraonats per la necessitat d’aconseguir el màxim de solellada.
Una notícia del 1428 diu que la majoria dels habitants de Queralbs moriren en el terratrèmol del 2 de febrer d’aquell any, i que possiblement es va malmetre també l’església; alguns dels escrostonaments dels capitells es podrien haver produït per aquest motiu, i l’església de Núria restà gairebé totalment destruïda.
Festes
El poble de Queralbs, que celebra la festa major el 25 de juliol, per Sant Jaume,
Conserva algunes velles tradicions, com les benediccions del terme i les caritats, repartició de panets i ofertes, que per Sant Joan se celebren a la parròquia de Queralbs, i el 26 de juny a la de Fustanyà.
Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo
Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”364cb444″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”queralbs{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]
Fotos
Clica la foto i veus les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web.
Querol és un poble Municipi de la Comarca de l’Alt Camp (Tarragona)
A Querol hi anem el 3 de març de 2014.
Querol és un poble petit, ben conservat, amb restes de castell i cases de segona residència.
Dades del Municipi
| Gentilici | Querolenc, querolenca |
| Superfície | 72,27 km² |
| Altitud | 565 msnm |
| Població (2013[1]) • Densitat |
543 hab. 7,51 hab/km² |
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Esblada | 20 |
| Querol | 67 |
| Valldossera | 446 |
| Font: Municat | |
Breu historia del Municipi
És situat al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Penedès i l’Anoia, i s’estén en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de N a S. Forma part del sector muntanyós del Bloc del Gaià, format aquí a la part més septentrional pels contraforts de la serra de Brufaganya (874 m al punt més alt) i al centre i S per la serra de la Plana d’Ancosa, serra que s’inicia a Montagut (963 m), al S del terme, i continua pel terme de la Llacuna, ja de l’Anoia, amb altituds de 900 m. La part de la dreta del riu és accidentada pels contraforts de la serra de Comaverd (827 m a les Agulles, 625 m al tossal de Saburella). Limita amb els municipis del Pont d’Armentera (W) i Aiguamúrcia (S), dins la comarca de l’Alt Camp, Pontons (E), a l’Alt Penedès, la Llacuna (E) i Santa Maria de Miralles (NE) dins l’Anoia, i Pontils (N), dins la Conca de Barberà.
El Poble
El poble de Querol (45 h el 2005) es troba aturonat a 565 m d’altitud, dominant la riba esquerra del Gaià, al sector occidental del terme. És presidit per les ruïnes del castell de Querol, que donen una silueta característica a la població, malgrat ser cobertes en una bona part de vegetació. La caseria s’enfila als vessants del turó i a la part alta s’aixeca l’església parroquial de Santa Maria, petit edifici construït en èpoques diverses, d’una nau, volta seguida d’arc apuntat i campanar quadrat amb finestres de punt rodó, acabat en una coberta piramidal. Sobre el poble hi ha les antigues restes del castell de Querol; en són visibles alguns sectors de mur i voltes. El castell fou volat per la milícia liberal de Santa Coloma en ocupar-lo el 1835 després de foragitar-ne els carlins i per evitar que aquests darrers s’hi fessin forts de nou. Abans de destruir-lo en van treure una gran quantitat de mobles i objectes. Disposa d’una biblioteca.
Festes
La festa major d’hivern té lloc el cap de setmana pròxim al 17 de gener i, la d’estiu, s’escau el 15 d’agost. El dissabte més pròxim al 25 de juliol, diada de sant Jaume se celebra el Dia del municipi.
El Castell
La zona de Querol fou començada a ocupar per les tropes franques cap al 950 i sembla que la primera referència al seu castell i terme és esmentada en una carta del rei Lotari del 988. El 993 era d’Ansulf, originàriament vicari comtal de Gurb, el qual en testar aquest mateix any deixà terres —algunes plantades de vinya— dels termes dels seus castells de Montagut, Querol i Pinyana al monestir de Sant Cugat. El 996 Sendred i la seva muller Matressinda vengueren a Hug de Cervelló, entre altres béns, els tres castells esmentats. Cap al 1053 Guerau Alemany de Cervelló, que fins aquell moment devia haver fet costat a la comtessa Ermessenda en les disputes amb el seu fill el comte Ramon Berenguer I de Barcelona, posà en homenatge sota l’autoritat d’aquest darrer els tres castells esmentats i el de Pontils. L’homenatge fou repetit el 1062. Aquests castells constituïen part de la baronia de Cervelló o de la Llacuna. El 1112 Ramon Berenguer III i la seva muller Dolça donaren a Guerau Alemany de Cervelló la dominicatura de Querol com a agraïment potser dels diners que el noble havia deixat anteriorment a la casa comtal. El 1144 el mateix Guerau retia homenatge al comte de Barcelona per set castells, entre els quals el de Querol. El poble degué créixer al seu redós, ja que en la butlla del 1194 esmenta l’església i el seu rector, que pagava 60 sous per les dècimes el 1279. El dret damunt el castell i el terme de Querol i els altres castells dels Alemany de Cervelló foren confirmats diverses vegades pels reis, i a partir del segle XIV és esmentada la baronia de Querol, centrada al castell. La baronia fou dels Cervelló, fins que el 1528 passà als Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i cap al 1597 passà als Saiol, fins a la fi del segle XIX. Entre els senyors de Querol es destacà Ramon Alemany, mort en la conquesta de Mallorca. El castell i el poble foren saquejats i incendiats el 1400 i ambdós reberen múltiples embats en totes les guerres que assolaren el país. A mitjan segle XIX produïa blat, llegums, oli i vi, criava ramats d’ovelles i porcs i tenia dos molins fariners
Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”8fa42fdf” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Querol{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]
Fotos
Clica la foto i veus les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web.
Puigcerdà és un poble municipi de la Comarca Cerdanya (Girona)
A Puigcerdà hi anem el 18 d’abril de 2014
Fem uns dies de festa per setmana santa a Toses, anem a veure pobles de Ripollès fem Puigcerdà i ens hi quedem a veure sortir processó.
Dades del Municipi
| Gentilici | Puigcerdanenc, puigcerdanenca |
| Superfície | 18,92 km² |
| Altitud | 1.202 msnm |
| Població (2013[1]) • Densitat |
8.910 hab. 470,93 hab/km² |
Breu historia del Municipi
L’antic terme municipal de Puigcerdà, d’una extensió de 9,6 km 2 , s’engrossí el 1969 amb el proper de Vilallobent, que li fou annexat. L’antic terme de Puigcerdà és situat a l’extrem oriental de la Cerdanya, a la línia que des del tractat dels Pirineus és frontera amb França. Així, limita amb els municipis de l’Alta Cerdanya d’Enveig (N), Ur (NE), la Guingueta d’Ix (E) i Palau de Cerdanya (E-SE). Dins la pròpia comarca confronta amb Guils de Cerdanya (NW), Bolvir (W) i Urtx (W-SW).
El municipi de Puigcerdà comprèn la vila de Puigcerdà, capital de la Cerdanya, amb el barri de Sant Martí d’Aravó i de la Guingueta, els pobles d’Age i Vilallobent, les caseries o llogarets de Rigolisa, de Sant Marc i de Ventajola i la urbanització Deuloféu.
Pardines és una vila i municipi de la Comarca del Ripollès (Girona)
A Pardines hi anem el 18 d’abril de 2014
Pardines, és un poble conegut i força visitat degut, a que hi vaig passar forces estades al càmping.
Dades del Municipi
| Gentilici | Pardinès, pardinesa |
| Superfície | 31,1 km² |
| Altitud | 1.226 msnm |
| Població (2013[1]) • Densitat |
158 hab. 5,08 hab/km² |
Breu historia del Municipi
Pardines, tot i la seva extensió (31,05 km 2 ), és un dels municipis menys poblats. El terme limita al NE amb Vilallonga de Ter, al SE amb Ogassa, a l’W amb Ribes de Freser, i per una estreta franja de terreny limita al NW amb Queralbs. La vall de Pardines es troba tancada al N pels vessants de Puig Cornador (1 783 m), Puig Cerverís (2 202 m), el de Mont-roig (1 978 m) i la serra de Pòrtoles, i al S, per la Serra Cavallera (2 007 m) i el Taga (2 032 m).
La vall de Pardines és travessada per un antic camí ral, abans més important que no ara, de Ribes a Camprodon, que segueix fins al seu origen el curs del Segadell, deixa la vall per la Collada Verda (1 595 m) i baixa vers la Vall de Camprodon per la vall de la riera d’Abella o de Pelancà, del municipi de Vilallonga de Ter. Pardines és unit amb Ribes per una carretera de 6 km que segueix, més o menys paral·lelament, bé que més enlairada, el curs del Segadell, que recull les aigües de la vall.
El Poble
El poble de Pardines (118 h el 2005), situat a 1226 m d’altitud, era anomenat antigament, i moltes vegades de forma despectiva, Vilatinyós, nom que prové d’un antic llinatge i mas documentats des del 1280. Antigament fou emmurallat i encara són visibles les restes d’un dels portals que donaven accés al poble. Es mantenen dempeus tres arcades i també una antiga torre circular.
Prop de l’església hi ha unes ruïnes antigues, pertanyents a un edifici medieval, que hom ha atribuït a un antic castell, potser sobre el casal on residien els vells vescomtes de Cerdanya, al principi del segle XI.
Festes
La festa major de Pardines és en honor de sant Esteve i té lloc el 3 d’agost,
Mentre que pel Carnestoltes és d’antiga tradició la festa de les Farinetes. Aquest dia té lloc un àpat comunitari on es troben els veïns de Pardines amb aquells que ho foren però en van marxar.
Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”ed00d305″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Pardines{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]
Fotos
Clica la foto i veus les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web.
Navarcles és un poble municipi de la comarca del Bages (Barcelona)
A Navarcles hi anem el 16 d’abril de 2014
Dades del Municipi
| Gentilici | Navarclí, navarclina |
| Superfície | 5,53 km² |
| Altitud | 269 msnm |
| Població (2013[1]) • Densitat | 5.973 hab. 1.080,11 hab/km² |
Breu historia del Municipi
Navarcles és el terme més petit de la comarca. Se situa entre els termes de Sant Fruitós de Bages (W), Sallent (NW), Artés (N), Calders(E) i Talamanca (S).
El lloc de Navarculas, que etimològicament significa “petites comes o replans”, és documentat des dels anys 940 i 960, i al·ludeix a una antiga masia o casa pairal d’aquest nom.
El Poble
El poble de Navarcles (269 m; 5 453 h el 2006), és situat a l’esquerra de la riera deCalders, prop de la confluència amb el Llobregat. El nucli es va formar al voltant de l’església parroquial; la sagrera és esmentada ja l’any 1050. Hom destaca el Pont Vell o pont de Navarcles (segle XVII), que assegurà el procés d’industrialització del poble en garantir el pas del Llobregat.
El temple parroquial és obra de la segona meitat del segle XVII, edificat en el solar del temple primitiu, que devia ésser d’època i estil romànics. Una primera modificació important de l’església vella fou la construcció de la capella del Roser, per a la qual els escultors manresans Pau i Josep Sunyer realitzaren un retaule barroc l’any 1672. El característic campanar quadrangular data del 1697 i la façana, que significà l’acabament de l’obra del temple, és de l’any 1700. El 1830 fou construïda l’escalinata d’accés principal i anys després, el 1893, la Capella Fonda o del Santíssim. Després de l’exclaustració forçosa del monestir de Sant Benet el 1863, la parròquia de Navarcles acollí les relíquies de sant Valentí, de tradicional veneració en aquell cenobi, adoptat com a patró del poble des de l’any 1690. Acabada la guerra civil de 1936-39, i desaparegudes les relíquies del sant, hom conserva la petita urna o arqueta d’argent repussat, de la primeria del segle XVII, que les contenia. Sant Benet pertany a la parròquia de Navarcles, si bé la jurisdicció municipal correspon a Sant Fruitós de Bages.
La capella de Sant Bartomeu data del segle XIII però fou renovada al segle XVIII amb una portada romànica a la façana de migdia. Els seus antecedents són romans; al mateix enclavament de l’edifici hi havia una vil·la romana de la qual es van descobrir els fonaments i una sitja, a més d’altres restes com monedes paleocristianes i trossos de ceràmica. Des del punt de vista arquitectònic destaca el fet que aquest edifici romànic sigui el producte de la unió de dues edificacions que es van fer en diferents èpoques consecutives. La guerra civil de 1936-39 l’afectà profundament, fou profanada i després d’alguns anys d’abandó fou destinada a galliner. El 1986 l’edifici estava pràcticament en ruïnes, i el 1989 s’acabà la rehabilitació: de l’antiga capella s’han integrat a un nou edifici, construït amb materials moderns sense fer cap tipus de reconstrucció, el mur de migdia amb els arcs del porxo del segle XIII, la façana davantera amb la portalada i el campanar, un tros d’absis i una part de la coberta de les teules. L’element arquitectònic més interessant de l’antic temple, a desgrat de les mutilacions, és, sens dubte, la porta que dóna entrada a la capella, situada al mur de ponent.
Des de l’any 1996 al nucli hi ha el Parc del Llac, un embassament artificial d’aigua de la riera de Calders, enmig d’unes cingleres espectaculars que converteixen l’entorn en un paratge natural atractiu i lúdic, on es pot passejar i practicar esports d’aventura.
Festes
Navarcles celebra la festa major d’hivern el 14 de febrer, festivitat de sant Valentí.
Una antiga llegenda oral diu que la mainada que toca amb les mans les despulles del sant aconseguiran de parlar amb més claredat. Per l’abril, el cap de setmana després del 23, es fa l’aplec de Sant Jordi. El tercer diumenge després de Pasqua se celebra la festa de la Parròquia amb una arrossada a la Font Nova. La festa major d’estiu és el 15 d’agost. A partir de Sant Joan cada barri celebra la seva festa.
Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”d17a4555″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”navarcles{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]
Fotos
Clica la foto i veus les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web.
El Pont d’Armentera és una vila i municipi de la comarca de l’Alt Camp (Tarragona)
A El Pont d’Armentera hi anem el 3 de març de 2014
Dades del Municipi
| Gentilici | Pontarrí, pontarrina |
| Superfície | 21,65 km² |
| Altitud | 349 msnm |
| Població (2013[1]) • Densitat |
588 hab. 27,16 hab/km² |
Breu historia del Municipi
S’estén al sector interior de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, al territori muntanyós de la dreta del Gaià (que forma en part el límit sud-oriental), als vessants meridionals de les serres del Cogulló (879 m a Valldossera, a l’extrem nord-occidental) i de Comaverd (907 m a l’extrem nord-oriental). Diversos torrents davallen de les serralades, com els del Collet del Roc, de Rupit (que forma un estret a l’extrem de ponent del terme) o el de les Bruixes, que són tributaris del Gaià. Limita amb els municipis de Querol (NE), Aiguamúrcia (E i S), el Pla de Santa Maria (SW) i Cabra del Camp (W), de l’Alt Camp, i amb els de Sarral i Pontils (N), de la Conca de Barberà. La vila del Pont d’Armentera és el cap de municipi, que comprèn també el despoblat i antic castell de Selmella. Forma un petit nucli de comunicacions; hi passa la C-37 d’Alcover a Manresa i la carretera local que, per Santes Creus, mena a Vila-rodona, des d’on continua cap a Tarragona. Una altra via local enllaça Selmella i les Ordes (Aiguamúrcia)
El Poble
La vila del Pont d’Armentera és a 349 m d’altitud, al sector sud-oriental del terme, a la vora dreta del Gaià. L’estructura dels carrers segueix encara en part la de l’antiga vila closa medieval; es formaren diversos ravals com el Raval Vell, el Raval Nou, el Raval dels Estenedors (que al·ludeix probablement a l’antiga activitat dels paraires). A l’altre costat del Gaià hi ha el barri de la Planeta, que pertangué administrativament fins a la meitat dels anys setanta al municipi d’Aiguamúrcia.
El Pont d’Armentera fou edificat damunt ruïnes romanes al lloc on hom creu que arrencava l’aqüeducte romà que duia les aigües del Gaià fins a Tarragona. Es tractava d’un indret fortificat amb una resclosa per a l’embassament de l’aigua, i encara avui dia queden restes dels pretesos edificis romans. Morera diu que al principi de segle hom hi podia veure encara de manera clara una de les torres de defensa i que en diferents indrets s’havien trobat monedes romanes. El lloc assenyalat com a possible punt de sortida de l’aqüeducte és situat uns 4 km al nord del Pont, al lloc denominat el Molinet, aprofitant una corba del riu que hi passa encaixat entre roques.
Festes
Pel que fa al folklore, la vila celebra la festa major d’estiu el 22 de juliol, tot coincidint amb la diada de Santa Magdalena. Es tracta d’una festa documentada des del 1343 i destaca la processó del pa beneït.
Cal també assenyalar la festa major d’hivern el 3 de gener, dia en què hi ha una altra processó del pa beneït, que és documentada des del 1809.
Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”2dbb65d3″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”el pont darmentera{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]
Fotos
Clica la foto i veus les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web.
Pla de Santa Maria és una vila i municipi de la Comarca de l’Alt Camp (Tarragona)
A El Pla de Santa Maria, hi anem el 9 de febrer de 2014
Dades del Municipi
| Gentilici | Planenc, planenca |
| Superfície | 35,00 km² |
| Altitud | 381 msnm |
| Població (2013[1]) • Densitat |
2.341 hab. 66,89 hab/km² |
Breu historia del Municipi
El terme municipal del Pla de Santa Maria, dit tradicionalment el Pla de Cabra, és situat al sector septentrional de la comarca, a les terres ja planes esteses al peu de les serres Carbonària i de Comaverd, a migdia del Coll Roig; les aigües van en la seva majoria al torrent de la Fonollosa, afluent del Francolí per l’esquerra. Limita amb els municipis de Cabra del Camp (N), Figuerola del Camp (W), Valls (SW), Alió (S), Vila-rodona (SE), Aiguamúrcia i el Pont d’Armentera (E). La via de comunicació principal és la C-37 de Valls al Pont d’Armentera i des del mateix nucli del Pla de Santa Maria surt una carretera local vers Cabra del Camp i Sarral, ja dins la Conca de Barberà, pel Coll Roig. Travessa el terme de SE a NW l’autopista AP-2 de Barcelona a Lleida, que passa a llevant de la vila, únic nucli de població agrupada del municipi. Aquesta via té una sortida en la població que ha potenciat la creació de noves indústries.
El Poble
La vila del Pla de Santa Maria o de Cabra s’alça a 381 m d’altitud, al sector nord-oest del terme, formada per un conjunt de places i carrers continuats per alguns ravals. Al raval de Sant Ramon hi ha la magnífica església de Sant Ramon, un dels exemplars romànics més interessants de la comarca, ja als afores (inicialment dedicada a Santa Maria, a mitjan segle XIX tenia encara l’advocació a la Mare de Déu del Roser i al començament del segle XX era ja dedicada a sant Ramon de Penyafort). Fou molt probablement construïda al començament del segle XIII amb la mateixa estructura actual d’una nau, absis semicircular i ampli transsepte. La volta és apuntada i damunt el creuer s’aixeca un cimbori vuitavat; tot l’edifici és obrat amb un magnífic aparell decarreus ben escairats. Durant les disputes per la construcció de la nova església al segle XVIII, part de l’edifici, el cimbori i trossos de l’absis foren enderrocats i, en ser parades les obres per una part del poble, el recinte del temple fou destinat a representacions teatrals. A la fi del segle XVIII i també el 1986 foren reconstruïdes les parts malmeses. De l’edifici cal destacar la portalada romànica, bellament esculpida, amb vuit columnes per banda —amb capitells ornamentats— que sostenen les arquivoltes. El timpà és llis, però a la llinda hi ha la Mare de Déu i l’Infant amb els Reis d’Orient a l’esquerra i l’Anunciació a la dreta. Té també una notable rosassa a la façana de ponent.
Al NW de la vila, sobre un tossal, es conserven les ruïnes del santuari de Sant Ramonde Penyafort.
Festes
La festa major se celebra a l’estiu (15 d’agost), igual que la festa votiva de la Mare deDéu de les Neus (5 d’agost). A l’hivern se celebra la festa dedicada a sant Ramon dePenyafort (7 de gener).
Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo
Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”7537c84d” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”pla de santa maria{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]
Fotos
Clica la foto i veus les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web.
La Pobla de Mafumet és un poble municipi de la comarca del Tarragonès (Tarragona)
A la pobla de Mafumet hi anem el 5 de gener de 2014
Dades del Municipi
| Gentilici | Pobletà, pobletana |
| Superfície | 6,19 km² |
| Altitud | 96 msnm |
| Població (2013[1]) • Densitat |
3.210 hab. 518,58 hab/km² |
Breu historia del Municipi
Limita al N amb el municipi del Morell, al S amb el de Constantí i al NW amb el de Vilallonga del Camp. A l’E, el N i un petit tram al NW (mitjançant l’enclavament del Mas de Magrinyà), el terme entronca amb Perafort, al que també pertany l’enclavament del Campot, situat a migdia del poble. El municipi presenta un relleu planer i és constituït majoritàriament per terres d’al·luvions.
Tres carreteres locals permeten la comunicació del municipi. En primer lloc la que vorejant la divisòria entre el mateix terme i el del Morell abasta el tram de la N-240, de Tarragona a Valls; una altra via vital és la que enllaça amb Constantí i, per extensió, amb Tarragona; la tercera és la que uneix la Pobla amb el Morell, des d’on es pot seguir cap a Vilallonga del Camp i Alcover o desviar-se vers Reus. El municipi, a causa de la seva proximitat al Morell, també pot aprofitar la seva estació de la línia Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus per arribar a Barcelona o a la capital del Baix Camp.
El Poble
El nucli urbà de la Pobla de Mafumet és situat damunt un pujol de 98 m d’altitud, a la ratlla divisòria del terme amb el del Morell i al costat del torrent de Mestres. L’edifici més important és l’església parroquial de Sant Joan Baptista, dotada d’un campanar remarcable. Des de l’any 1801, que fou aterrada l’antiga ermita de Sant Joan del terme del Vilar del Baró, l’església de la Pobla conserva la imatge romànica de la Mare de Déu del Lledó, del segle XIII, patrona de la població; la representació de la Verge és una talla sedent d’escassos plecs en el vestit, mantell que deixa sortir un trenat de cabells a cada costat de la cara i testa coronada; fa 55 cm d’alçada.
Festes
La festa major d’estiu se celebra per Sant Joan (24 de juny) i la festa de la Mare de Déu del Lledó, s’escau pel 2 de febrer.
Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”4518f138″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”La pobla de mafumet{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]
Fotos
Clica la foto i veus les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web.