Arxiu diari: 26 març 2020

La Palma de Cervelló

2016, La Palma de Cervelló, Municipis Baix Llobregat, Província Barcelona
La Palma de Cervelló és un Municipi del Baix Llobregat (Barcelona)
A La Palma de Cervelló hi anem el 8 de decembre de 2016

Dades del Municipi

Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Baix Llobregat modifica
Població
Total 2.954 (2019) modifica
• Densitat 537,09 hab/km²
Gentilici Palmarenc, palmarenca

Breu historia del municipi

El municipi de la Palma de Cervelló, constituït a partir de la segregació (aprovada al juliol del 1998) de part del territori del terme de Cervelló, té una extensió d’uns 5,47 km2 . Des del 1937 fins a la fi de la guerra civil de 1936-39 la Palma ja havia estat un municipi independent. El terme limita amb el de Cervelló (S i E), amb Pallejà (N) i amb Corbera de Llobregat (NW i W). És situat als contraforts orientals de les serres d’Ordal i les màximes altituds, que volten els 350 m, es troben al sector sud-occidental. El principal eix hidrogràfic del terme és la vall mitjana i baixa de la riera de la Palma o de Rafamans, que desguassa a la riera de Cervelló per l’esquerra.

El terme comprèn el poble de la Palma de Cervelló, cap municipal, i les urbanitzacions de Ca n’Iglésies i de Can Vidal. El municipi queda comunicat per una carretera local que parteix de l’autovia B-24, passa pel poble de la Palma i es dirigeix vers Corbera i Gelida

El Poble

El poble de la Palma de Cervelló (1 383 h el 2006), a l’esquerra de la riera de la Palma o de Rafamans, es formà modernament al llarg de la carretera que duu a Corbera. L’església parroquial, dedicada a santa Maria i sant Brici, és documentada el 1231, any en què era sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló. S’hi efectuaren obres de reforma entre els segles XVI i XVIII. L’edifici actual, de planta basilical, és posterior a la guerra civil de 1936-39.

El poble de la Palma disposa de diverses entitats de caràcter cultural, esportiu i cívic, com l’Associació Cultural La Gralla, l’Aliança Palmarenca, amb un grup i una sala de teatre, la Unió Esportiva la Palma, el Centre Excursionista la Palma, etc. Disposa, a més, d’una biblioteca. Les principals festes són la festa major, per la Mare de Déu d’Agost, i la festa de Sant Isidre, patró del poble, pel maig.

Abans d’entrar al poble, no gaire lluny del cementiri parroquial, a la vora esquerra de la riera de la Palma hi ha la capella romànica de Sant Joan del Pla o de l’Erm. És esmentada el 1313, quan era dedicada a sant Joan i a sant Feliu. D’una sola nau, coberta amb volta de canó, és capçada a llevant per un absis semicircular amb bandes i arcuacions llombardes a l’exterior; interiorment l’absis es cobreix amb volta de quart d’esfera, on hi ha les empremtes d’un encanyissat entreteixit. A banda i banda de l’absis, buidats en el gruix del mur, hi ha sengles absidioles semicirculars (la de migdia enderrocada), probablement producte d’una reforma posterior. La porta romànica, de mig punt adovellada i extradossada, és a migdia i vora seu hi ha un gran esvoranc. A ponent hi ha una porta de maons. La coberta exterior de la nau i de l’absis és de lloses de llicorella. És situada en una propietat de Can Mascaró, mas que hi ha a l’altra banda de la riera de la Palma, i s’ha anat restaurant. Prop del poble de la Palma, dins el terme de la seva parròquia, hi ha Can Ponçgem, casal del 1750 restaurat el 1928. El 1752 hi fou beneïda una capella dedicada a sant Antoni de Pàdua.

Al municipi s’han construït les urbanitzacions de Can Vidal i de Ca n’Iglésies. La primera, situada al sud del poble, tenia 60 h empadronats el 2005, mentre que la segona, que s’estén pel sector N del poble, en tenia 820.

La Palma era una antiga quadra dins el terme del castell de Cervelló. Hi posseïren béns el monestir de Sant Cugat (el 964 i el 965 hi ha donacions de terres, vinyes, cases i un rec efectuades per Lodelle , dona, i els seus fills, per Epanesind a, dona, i el seu fill Audesind ), el de Sant Pere de les Puelles (segons consta en el testimonial del 991) i la seu de Barcelona (per donació testamentària del comte Miró, del 966).

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

 

 

Els Prats de Rei

2016, Els Prats de Rei, Municipis Anoia, Província Barcelona
Els Prats de Rei es un municipi de la Comarca nde l’Anoia (Barcelona)
A Els Prats de Rei hi anem el 8 de març de 2016

Dades del Municipi

Vegueria Penedès
Comarca Anoia modifica
Població
Total 532 (2019) modifica
• Densitat 20,38 hab/km²
Llar 47 (1553) modifica
Gentilici Pradenc, pradenca

Breu historia del municipi

La vila dels Prats de Rei centra un municipi de 32,45 km2. Limita al N amb Sant Pere Sallavinera, al NW amb Calaf, a l’W amb Sant Martí Sesgueioles, Pujalt i Veciana, al SW amb Copons, al SE amb Rubió, i al sector oriental limita amb el municipi bagenc d’Aguilar de Segarra. El terme és situat a la part meridional de la Segarra Calafina i és centrat per la vall que forma la riera nascuda a la Fortesa i que és tinguda per l’origen de l’Anoia. La vila és al centre d’aquesta vall, en un indret ric en aigua, a 607 m d’altitud. El sector nord i nord-est és més enlairat, amb altituds superiors als 700 m a Solanelles i a Puigdemàger, i una mica inferior a Seguers de Sant Pere, una antiga quadra i parròquia rural que forma un notable entrant entre els termes de Sant Pere Sallavinera i Aguilar de Segarra. Molt més extravagant és l’apèndix del terme de la Clau Reial dels Prats, d’uns 5,5 km de llargada i d’una amplada mitjana de 300 m, que s’allargassa entre els termes de Veciana i Sant Martí Sesgueioles fins a prop de la masia de la Portella, situada en ple terme de Pujalt, passada la Guàrdia Pilosa.

El municipi és format per un conjunt d’antics petits termes i jurisdiccions que té com a eix l’antiga vila reial dels Prats i l’esvelta torre rodona de la Manresana, que centra una caseria i representa el centre fortificat medieval del terme. Hi ha, a més, les caseries de Seguers i de Solanelles.

Hom pot arribar al cap de municipi per la carretera C-1412 d’Igualada a Tremp que surt de la A-2, a l’altura del terme de Jorba (a Calaf enllaça amb la carretera N-141 i amb l’Eix Transversal de Cervera a Girona). Una carretera local, que surt de l’anterior una mica abans d’arribar als Prats, porta fins a Igualada per les Malloles (a la serra de Rubió), enllaçant en aquest municipi altre cop amb la A-2. Travessa el N del terme el ferrocarril de Barcelona a Lleida, però no hi ha estació (cal anar a Calaf).Els

El Poble

La vila dels Prats de Rei era fortificada i closa per muralles, de les quals s’endevina el traçat. Els seus carrerons, estrets sovint, bé que concebuts dintre un ordre, mostren grans cases i alguns arcs tots de pedra ben tallada, en ocasions molt erosionada. Els grans casals indiquen la importància de les antigues famílies que els habitaren, com els Argullol, els Serra, els Torre, els Tauler, etc. Són remarcables els edificis de la casa de la vila i d’altres amb finestrals gòtics.

La vila és el nucli de població més important del municipi. El 2005 tenia 489 h. Quan Zamora la visità el 1778 remarcà que hi havia “buenas casas”. Els seus veïns sortien molt a fora i amb els diners que guanyaven “han mejorado el lugar notablemente y como está en un crucero” (cruïlla de camins: el de Perafita o les Malloles i el de Copons) “más ejecutado en su ordenación. El portal es de piedra, muy antigua. Hay fuentes…”.

Campanar de l’església de Santa Maria dels Prats de Rei

© PATRIMONIFUNERARI.CAT

L’església parroquial, dedicada a Santa Maria, és situada en un extrem de la vila, a tocar de la desapareguda muralla. D’estil barroc neoclàssic, l’edifici és format per una gran nau, amb cinc capelles per banda. Fou reconstruïda entre el 1685 i el 1713, i el retaule, cremat el 1936, era del 1796. El 1905 es col·locaren a l’atri les cinc làpides romanes trobades al lloc. En aquesta església, a més del rector, que fins el 1857 fou el degà de la comarca, hi havia una comunitat de preveres, documentada des del segle XIV, que el 1791 arribà a tenir 21 beneficis fundats. Al costat de la rectoria hi ha una necròpoli romana tardana.En els ravals, a la part nord-oriental de la vila, hi ha una capelleta dedicada a sant Joan, al lloc on al segle XVII hi havia un hospital de pelegrins.

La Mare de Déu del Portal és un santuari marià situat a llevant de la vila, on hi havia el Portal Major. És un edifici barroc neoclassicista construït entre el 1756 i el 1787, com ho recorda una inscripció del frontis. Té una cúpula central, ornada d’escultures dels Sants Doctors de l’Església. Cal cercar el seu origen en una capella mural, feta sobre el portal major de la vila, quan es van reedificar les muralles entre els anys 1375 i 1377. La devoció hi feu bastir una primera capella al segle XVI. La imatge venerada en el cambril és gòtica, amb una marededeu sedent amb el fill sobre el genoll esquerre, de pedra saulonenca. La primitiva corona fou mutilada per posar-n’hi una de postissa, i ha estat policromada tardanament. És un santuari de molta devoció comarcal. Davant seu té una placeta amb una antiga creu de terme.

L’activitat cultural de la vila és coberta per diferents entitats. Funciona també el Centre d’Investigació i Recerques Arqueològiques, que gestiona el Museu Arqueològic Municipal Josep Castellà i Real, que recull principalment peces provinents de les excavacions realitzades a la localitat. Hom disposa a la vila i d’un arxiu històric municipal que conserva documents del segle XV a més d’una col·lecció d’eines i estris antics a Cal Llobet.

Festes

La població celebra la seva festa major a l’agost, i el quart diumenge de setembre s’escau la festa dels Sants Màrtirs o dels Pubills. Des del 1972, per les festes de Nadal es representa un concorregut Pessebre Vivent. Pel març se celebra la festa de la Mare de Déu del Portal; a la capella s’havien fet diversos aplecs.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

 

 

Planès

2015, Municipi Planoles, Municipis Ripollès, Poble Panès, Provincia Girona
Planès es un Poble del Municipi de Planoles Comarca el Ripollès (Girona)
A Planès hi anem el 15 d’agost de 2015

Dades del Municipi

Vegueria Comarques gironines
Comarca Ripollès modifica
Població
Total 288 (2019) modifica
• Densitat 15,32 hab/km²
Llar 10 (1553) modifica

Entitat de població Habitants
Aspre 5
les Casetes 7
Can Fosses 7
Can Croells i el Serrat 6
el Molí 12
Planès 37
Planoles 223
el Puig

Breu historia del municipi

Planoles és el municipi de menor extensió (18,7 km 2 ) de la Vall de Ribes, bé que és relativament el més poblat de la contrada, després de Ribes del Freser. El seu terme forma una estreta franja entre els de Toses (W), Queralbs (N), Ribes i Campelles (ambdós a l’E), i Gombrèn (S). S’estén pels vessants meridionals de la serra d’Estremera, per on limita amb Queralbs des del pla dels Emprius fins al pic de Gorroblanc, ja en el límit amb l’Alta Cerdanya. Des d’aquí limita amb el terme de Toses a ponent, seguint el Pla Armat i el torrent d’Elena fins a arribar al Rigard. Pel marge esquerre d’aquest riu, travessant-lo, el límit s’enfila per l’avetar fins a la Costa Borda, a la carena de Coma Ermada, que segueix fins a la Cubil, fent-li de límit amb el terme municipal de Gombrèn, que s’estén a migdia. Des d’aquest punt, seguint el torrent de Sois, que desemboca al marge dret del Rigard, limita amb els municipis de Campelles i Ribes de Freser. Pel marge esquerre del Rigard s’enfila de nou en direcció N i passant pel pla de l’Ajaguda arriba fins el pla dels Emprius, limitant per llevant amb Ribes de Freser.

Pel mig del terme, al fondal de la vall i en direcció de ponent a llevant, s’hi escola el Rigard, que en el seu recorregut per aquest terme rep per la dreta els torrents de l’Aspre, procedent de Coma Ermada, i el de les Sois. Per l’esquerra el torrent de l’Elena, que forma límit amb el terme de Toses, el torrent de Planès i el de les Casetes. Com a tota la Vall de Ribes, també al terme de Planoles hi ha diverses fonts.

El poblament d’aquest municipi és essencialment agrupat al poble de Planoles, que neés la capital, i al de Planès, que a voltes apareix esmentat com Planès de Rigard. El petit poble de Planès pertanyia a Toses i el 1967 fou annexat a Planoles (amb les cases de segona residència de la urbanització de la Serreta). Entre la carretera i la via del ferrocarril hi ha la caseria de les Casetes i, tocant a la carretera, alguna masia com la de Croells i Serrat (convertida en residència casa de pagès). A més té cases de pagès disseminades i arranjades com a segona residència. A l’Avetar hi ha els masos de l’Aspre (Can Gasparó, Can Rovell, Can Barracó, Can Casovella); i al cantó del Pinetar els veïnats de Can Fosses i el del Puig, i els masos de Can Tron i Can Bigorra.

El cap de municipi és situat a l’esquerra del Rigard, a tocar de la via del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà i proper, per l’esquerra, a la carretera N-152 de Ripoll a Puigcerdà. Hi ha una pista forestal, que va de Planoles al collet de les Barraques, enfront del Puigmal, a 2 000 m d’altitud. Aquesta pista arrenca de de la carretera de Puigcerdà a Planoles i fou oberta amb la intenció de fer-la arribar fins a Núria i permetre així l’accés amb cotxe a la vall del santuari. Però a causa d’una sèrie d’inconvenients, aquesta pista s’hagué de deturar en arribar al límit municipal de Queralbs. Bona part d’aquesta pista passa pel mig del bosc i troba poc abans del seu final, el refugi forestal Corral Blanc. Al mateix temps, té un trencall que enllaça amb la carretera que, passant per Vilamanya, porta fins a la font de l’Home Mort, en el terme municipal de Queralbs. Sota la caseria de les Casetes surt una pista forestal que porta a Roca Aguda, cap a la banda de l’Avetar, i a les Sois s’inicia la pista forestal que, passant pels afores de Campelles, arriba a Prat de Jou.

El Poble

El poble veí de Planès (34 h el 2005), o Planès de Rigard, 1 km més amunt de Planoles per la carretera que porta a la collada de Toses, sempre formà part, fins al 1968, del domini de la vall de Toses. També li han arribat, recentment, els aires de modernització que tant es destaquen a Planoles, i ha esdevingut un centre d’estiueig. Fora d’algunes cases típiques per la pedra esquistosa i rovellada que caracteritza les antigues construccions de la contrada, té una notable església romànica, dedicada a sant Marcel.

Aquesta antiga parròquia, que tenia només quatre famílies al segle XV, fou sufragània de la parròquia de Nevà. L’esglesiola es troba aïllada, i té tot lrencís del romànic més genuí, amb una nau amb absis i un campanar d’espadanya sobre el mur de l’arc triomfal. Una restauració feta fa pocs anys li ha retornat la gràcia que li llevaven els murs del cementiri que l’envoltaven i una escala adossada a l’absis per a accedir al campanaret, certament més tardà que no la resta de l’obra. L’esglesieta té les teulades de llosa antiga, i el seu absis mostra una planta que sembla de ferradura o d’arc, molt obert a l’interior. L’absis, que té tres finestretes, ha estat decorat internament amb unes pintures que representen un Crist en majestat entre el Sol i la Lluna i àngels i nimbes. D’aquesta església procedeix un frontal d’estuc en relleu, amb el Pantocràtor al centre, envoltat d’una aurèola que imita l’orfebreria, i que té grups de dos bisbes, amb casulla, bàcul i llibre a la mà, que ornen els quatre angles del frontal. Aquesta peça notable, que originàriament era recoberta amb fulles d’argent, ara perdudes per l’oxidació, es conserva al Museu d’Art Nacional de Catalunya.

Pel que fa als veïnats del Puig i de Can Fosses, es troben tots dos al vessant del Pinetar, damunt del poble de Planoles, vora la pista forestal que porta al collet de les Barraques. El veïnat del Puig el formen principalment cases de segona residència, mentre que el veïnat de Can Fosses compte a més amb alguna masia i un càmping que porta el mateix nom.

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

enciclopèdia catalana

 

 

Planoles

2015, Municipis Ripollès, Planoles, Provincia Girona
Planoles es un Municipi de la Comarca del Ripollès (Girona)
A Planoles hi anem el 15 d’agost de 2015

Dades del Municipi

Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Ripollès modifica
Població
Total 288 (2019) modifica
• Densitat 15,32 hab/km²
Llar 10 (1553) modifica
Gentilici Planolenc, planolenca

Breu historia del municipi

Planoles és el municipi de menor extensió (18,7 km 2 ) de la Vall de Ribes, bé que és relativament el més poblat de la contrada, després de Ribes del Freser. El seu terme forma una estreta franja entre els de Toses (W), Queralbs (N), Ribes i Campelles (ambdós a l’E), i Gombrèn (S). S’estén pels vessants meridionals de la serra d’Estremera, per on limita amb Queralbs des del pla dels Emprius fins al pic de Gorroblanc, ja en el límit amb l’Alta Cerdanya. Des d’aquí limita amb el terme de Toses a ponent, seguint el Pla Armat i el torrent d’Elena fins a arribar al Rigard. Pel marge esquerre d’aquest riu, travessant-lo, el límit s’enfila per l’avetar fins a la Costa Borda, a la carena de Coma Ermada, que segueix fins a la Cubil, fent-li de límit amb el terme municipal de Gombrèn, que s’estén a migdia. Des d’aquest punt, seguint el torrent de Sois, que desemboca al marge dret del Rigard, limita amb els municipis de Campelles i Ribes de Freser. Pel marge esquerre del Rigard s’enfila de nou en direcció N i passant pel pla de l’Ajaguda arriba fins el pla dels Emprius, limitant per llevant amb Ribes de Freser.

Pel mig del terme, al fondal de la vall i en direcció de ponent a llevant, s’hi escola el Rigard, que en el seu recorregut per aquest terme rep per la dreta els torrents de l’Aspre, procedent de Coma Ermada, i el de les Sois. Per l’esquerra el torrent de l’Elena, que forma límit amb el terme de Toses, el torrent de Planès i el de les Casetes. Com a tota la Vall de Ribes, també al terme de Planoles hi ha diverses fonts.

El poblament d’aquest municipi és essencialment agrupat al poble de Planoles, que neés la capital, i al de Planès, que a voltes apareix esmentat com Planès de Rigard. El petit poble de Planès pertanyia a Toses i el 1967 fou annexat a Planoles (amb les cases de segona residència de la urbanització de la Serreta). Entre la carretera i la via del ferrocarril hi ha la caseria de les Casetes i, tocant a la carretera, alguna masia com la de Croells i Serrat (convertida en residència casa de pagès). A més té cases de pagès disseminades i arranjades com a segona residència. A l’Avetar hi ha els masos de l’Aspre (Can Gasparó, Can Rovell, Can Barracó, Can Casovella); i al cantó del Pinetar els veïnats de Can Fosses i el del Puig, i els masos de Can Tron i Can Bigorra.

El cap de municipi és situat a l’esquerra del Rigard, a tocar de la via del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà i proper, per l’esquerra, a la carretera N-152 de Ripoll a Puigcerdà. Hi ha una pista forestal, que va de Planoles al collet de les Barraques, enfront del Puigmal, a 2 000 m d’altitud. Aquesta pista arrenca de de la carretera de Puigcerdà a Planoles i fou oberta amb la intenció de fer-la arribar fins a Núria i permetre així l’accés amb cotxe a la vall del santuari. Però a causa d’una sèrie d’inconvenients, aquesta pista s’hagué de deturar en arribar al límit municipal de Queralbs. Bona part d’aquesta pista passa pel mig del bosc i troba poc abans del seu final, el refugi forestal Corral Blanc. Al mateix temps, té un trencall que enllaça amb la carretera que, passant per Vilamanya, porta fins a la font de l’Home Mort, en el terme municipal de Queralbs. Sota la caseria de les Casetes surt una pista forestal que porta a Roca Aguda, cap a la banda de l’Avetar, i a les Sois s’inicia la pista forestal que, passant pels afores de Campelles, arriba a Prat de Jou.

El Poble

El poble de Planoles (229 h el 2005), a l’esquerra del Rigard (1 136 m d’altitud), és situat prop de la via del ferrocarril i al peu de la carretera de Ribes a Puigcerdà. Mentre que per l’esquerra es va al poble, per la dreta hi ha la pista forestal que porta al collet de les Barraques. La minva de població no ha transcendit a nivell extern, aquest poble fins i tot fa la impressió de tenir un gran nombre d’habitants; però la realitat és que s’han construït moltes cases noves la majoria de les quals són de tipus residencial.

Planoles s’ha esforçat per convertir-se en una població eminentment turística i ha aconseguit un aspecte de poble net i ben cuidat, amb cases repicades i xalets de luxe en diversos indrets. En efecte, tot el poble és un contrast de cases antigues i xalets moderns, i s’ha tingut molta cura en l’aspecte extern de la població que l’any 1962 meresqué una recompensa especial amb placa d’argent de la Diputació Provincial de Girona, dins la campanya empresa a favor de l’embelliment de les poblacions rurals. Aquesta campanya fou promoguda pels naturals del lloc i pels forasters o estadants de temporada.

L’església parroquial de Sant Vicenç de Planoles és un edifici romànic notable, amb un campanar esvelt i de planta quadrada, més tardà, al seu costat. Inicialment era una esglesiola d’una nau, amb un absis ornat amb arcuacions de tipus llombard i arcs torals a l’interior, que al segle XVIII es va ampliar amb una segona nau, part de la qual correspon a un antic atri de l’església romànica. Una restauració moderna va posar en relleu tota l’estructura i la rusticitat de la primitiva nau romànica, com també quatre arcs de l’antic atri, enclavats en el parament del mur de migdia o de la segona nau. Conserva una pila baptismal del segle XII.

 

Festes

La festa major se celebra el tercer diumenge d’agost i el segon o tercer diumenge de juny la festa de la Caritat. Es reparteixen panets beneïts, blaiets, entre els assistents. El poble conserva antics costums, i fins i tot sap revitalitzar-los, com ho ha fet, per exemple, amb la gran Truitada que se celebra el dilluns de Pasqua de Resurrecció, iniciada anys enrere pels caramellaires, amb els ous arreplegats en llur recorregut. Ara ha pres un caire de festa del poble, i hi participa tota la població. Aquestes truites es fan amb cansalada, i se serveixen de franc a tots els visitants, amb pa i vi. Hom ha cercat un origen medieval a aquesta festa, i s’ha pretès que rememorava el dia de les ermites, antiga festa de l’edat mitjana en què la població donava acollida i menjar a tots els vianants que anaven en pelegrinatge.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

 

Prats i Sensor

2015, Municipi Prats i Sensor, Municipis Cerdanya, Provincia Girona
Prats i Sensor es un Municipi de la Comarca de la Cerdanya (Girona)
A Prats i Sensor hi anem el 28 de decembre de 2015

Dades del Municipi

Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Cerdanya modifica
Població
Total 219 (2019) modifica
• Densitat 33,18 hab/km²
Llar 16 (1553) modifica
Gentilici Pratenc, pratenca; sansorenc, sansorenca modifica

Breu historia del municipi

El municipi de Prats i Sansor és el més petit de la Cerdanya. S’estén des dels turons de Castellar (1 318 m) i de Torrelles (1305 m), al S, on limita amb Urús i Riu de Cerdanya, fins al curs del Segre, que delimita el terme al NW, al límit amb Isòvol. Al NE i E confronta amb Das i a ponent amb Bellver de Cerdanya. Situat al mig de la Plana de la Cerdanya, el seu relleu no té altituds significatives, tot i que hom troba el coll de Saig (1 147 m), pas estratègic a l’edat mitjana que assenyalava els límits entre la Batllia i la resta de la plana cerdana. L’abundor d’aigües freàtiques (planell d’Urús) sovint origina molleres i amara els prats.

El municipi comprèn el poble de Prats de Cerdanya, que n’és el cap, el de Sansor, més a prop del Segre, el barri de Capdevila i també la urbanització del Pla.

La carretera local d’Alp a Bellver travessa tot el terme de llevant a ponent, passant pel Pla i per Prats. La boca nord del túnel del Cadí i la zona de peatge i de serveis són propers i de fàcil accés

El Poble de Prats

El poble de Prats (1 124 m), o simplement Prats, és situat al peu del vessant nord de la plataforma terciària d’Urús (turons de Torrelles i de Castellar). Tenia 104 h el 2001. Consta de dos nuclis, el Barri i Capdevila (15 h). El Barri és situat a l’W, vora el camí de Bellver a Alp. Capdevila és el nucli més antic; estigué emmurallat i sembla que constitueix la força o castell que esmenten els documents medievals, que vigilava el pas pel coll de Saig, per on passa el camí de Bellver. El 1233 hi hagué una concòrdia entre Nunó Sanç, comte de Rosselló, i Roger Bernat, comte de Foix, per la qual es determinà que la força de Prats (“ forcia de Pratis ”) restés per al primer, bé que aquest no podia millorar-la. Els Pinós hi tenien rendes, com és documentat el 1271. A Capdevila hi ha l’església parroquial de Sant Serni de Prats, romànica, amb els murs regruixats interiorment per arcades, sobre les quals reposa la volta de canó, i amb un campanar d’espadanya de dos ulls sobre la façana de ponent, amb aparell ben tallat, on hi ha la porta, refeta el 1777. Va ser restaurada el 1960 i es decorà la paret absidal, recta, amb pintures de Bernat Sanjuan, que representen el pantocràtor i sant Serni i sant Isidre. Conserva la pica baptismal i la ferramenta de la porta, amdues romàniques. A ponent d’aquest nucli hi ha el Mas de Capdevila.

El poble celebra la festa major a l’octubre i la festa de Sant Serni al novembre.

Poble Sensor

A la plana, vora el Segre, hi ha el poblet de Sansor (que sovint ha estat grafiat Sampsor), a 1 068 m, que tenia 5 h empadronats el 2001. Hi ha les ruïnes de l’església de Sant Miquel, que depenia de la parròquia d’Isòvol. Al SW del terme, dalt d’un serrat (1 240 m), sobre el barranc de Torrelles i la font del Pastoret, no gaire lluny del coll de Saig, hi ha el santuari de Sant Salvador de Predanies, romànic (segles XI i XII), amb absis semicircular llis. El topònim, Predanies, sembla que es refereix al predi que hi tenia un tal Aniaes i que pervingué al monestir de Tavèrnoles. L’església fou saquejada el 1298 pels comtes de Foix en les lluites politicoreligioses que assolaren la Cerdanya. Un xic modificada al segle XVIII, fou restaurada i el nou altar consagrat per l’abat Escarré el 1963. A l’agost s’hi celebra un aplec. Al SE, força a prop del santuari, hi ha el modern convent de les Germanes Carmelites de Sant Josep, construït el 1960, amb la capella adossada de la Immaculada. A llevant del terme, als afores de la població de Prats, s’ha format una urbanització de xalets, anomenada del Pla, que tenia 52 h el 1996 i que enllaça amb la urbanització Tartera del terme veí de Das.

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana