Penelles

Penelles (12)

Penelles és un poble cap de municipi de la Comarca de la Noguera (Lleida)

Anem a Penelles el 9 d’abril de 2011.  

Gentilici Penellenc, penellenca
Superfície 25,5 km²
Altitud 276 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
511 hab.
Entitat de població Habitants (2006)
Almassor 20
Bellestar 0
Castell del Remei, el 43
Falcons, els 6
Penelles 451
Torreneral 5

El municipi

Situat al sud-est de la comarca, al límit amb la comarca de l’Urgell. De relleu molt pla, amb alguns petits turons i regat pel canal d’Urgell. La seua estructura econòmica és bàsicament agrícola i ramadera. Hi destaca el Castell del Remei, un gran centre productor de vins.

S’esmenta per primer cop l’any 1079 com a propietat d’Ermengol IV d’Urgell com un assentament fortificat del terme del castell de Butsènit, al qual estarà vinculat fins el 1186 en què Guillem de Meià, amb l’aprovació del Comte d’Urgell, donava a l’ordre del Temple el castell de Penelles. En suprimir-se aquesta ordre (1317) passà al de l’Hospital , que integrà a la comanda de Barbens fins arribar la desamortització del segle XIX.

La història

La plana urgellesa a la qual pertany morfològicament el lloc de Penelles, fou conquerida pel comte Ermengol IV d’Urgell vers el 1078. L’any següent el comte consignà la meitat de les primícies de Penelles al monestir de Gualter. La conquesta de Penelles i la seva repoblació sembla que havien estat encarregades a Ramon Gombau, que, el 1084, adscriví el lloc i la dominicatura de Penelles a la seva senyoria de Butsènit. El dit Ramon Gombau havia rebut Penelles del comte urgellès com a alou i, al seu torn, encarregava per la dita carta de població del 1084 la repoblació del lloc de Penelles als pagesos i els llauradors de Butsènit, als quals encarregava també la construcció dels murs i els valls de la vila, mentre que el donador prenia al seu càrrec l’obra del castell.

 El 1186, Guillem de Meià, amb l’aprovació del comte d’Urgell, donava el castell de Penelles a l’orde del Temple. En suprimir-se aquest orde, Penelles pervingué als hospitalers, que l’integraren a la comanda de Barbens, a la qual pertanyé fins a la desamortització.
 El 1476, durant la rebel·lió del comte de Pallars contra Joan II, el sobirà contractà alguns mercenaris comandats per Lluís Mugarra per a lluitar contra els bandolers gascons Capdet Ramonet i Matxicot. Atesa la manca de formalitat del rei a pagar la soldada als dits mercenaris, Mugarra retingué algunes poblacions, entre les quals la de Penelles, a més de Castellserà i la Fuliola, que no foren lliurades fins que foren pagades les 7 000 lliures als mercenaris. Uns quants anys abans (1467), el municipi havia plantejat al monarca Joan II un conflicte de competències, ja que hom li exigia el pagament del dret de cena, a la qual cosa es negaren per tal com era contra costum. D’altra banda, les conseqüències de la guerra civil proppassada s’allargassaren amb el flagell del bandolerisme provocat pels mercenaris incontrolats, que colpiren per segon cop (vers el 1478) la població esmentada. Les hosts de Lluís Mugarra, Diego de Estella i mossèn Argençola causaren perjudicis als habitants, que es veieren desemparats del seu senyor natural, el comanador de Barbens.
 

L’Arxiu de la Corona d’Aragó conserva diversos capbreus i llevadors de rendes, des del primer terç del segle XVI fins al XVIII, que donen una idea força precisa del nombre de caps de família, de l’estat (ruïnós) del castell del segle XI, de les rendes exigides i de l’evolució urbana de la vila. Per tal de combatre el bandolerisme que llavors es desplegava per l’Urgell, el comanador fra Gaspar Ferrer hi féu plantar unes forques.

Durant els segles XVII-XIX es constata un progressiu creixement demogràfic, malgrat la petitesa del terme en aquelles centúries.

 Els nombrosos fets militars esdevinguts al llarg del segle XIX sembla que no l’afectaren d’una manera decisiva, ja que així cal deduir-ho de la pobresa de notícies referents a la guerra del Francès (el municipi pertanyia al cantó o marca d’Agramunt, corregiment de Cervera) i a les guerres carlines. Amb l’aplicació de les lleis desamortitzadores s’abolí la comanda de Barbens, cosa que no solament comportà l’extinció dels vincles i les càrregues senyorials sinó també que el terme de Penelles fos ampliat amb l’agregació dels antics termes de Bellestar, Almassor, Torreneral i el Castell del Remei, dins la primera meitat del segle XIX.

Festes:

Festa Major: Darrer dissabte i diumenge d’agost. 

Festa del Roser: primer diumenge de maig. Es fa un dinar popular i ball. 

Festivitat de Santa Àgueda.  Es organitzada per l’associació de dones “Il·lusió”. S’acostuma a fer un esmorzar popular a la Plaça Major, dinar i ball. 

Diada de l’Onze de Setembre. Cada entitat del municipi elabora un plat típic del qual se’n fan degustacions a la Plaça Major, seguit d’una sessió de ball.

Es fa també un aplec a la granja de Sant Vicenç Ferrer (a Bellestar) el Dilluns de Pasqua i, el primer diumenge de març, la matança del porc amb un dinar col·lectiu.

Com arribar-hi

Fotos

Clica i veus les del poble

Penelles (Granja)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Llocs per gaudir natura Prov. Lleida

Pàg. web

Pàgina web de l’Ajuntament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *