Bosssòst

 

Bossòst (Pont)Bossòst és un Poble Municipi de la Comarca de la Vall d’Aran (Lleida)

A Bossòst hi anem al agost de 2011 ja que fem tota la vall d’aran aprofitant uns dies de vacances 

Dades del Municipi

Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 28,17 km²
Altitud 924 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
1.187 hab.
42,14 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi de Bossost, de 28,17 km 2 , es troba al sector nord-occidental de la Vall d’Aran, a banda i banda de la Garona, i especialment pròxim a la frontera francesa pel portilló de Bossost, de Burbe o Eth Portilhon, que el comunica amb la pròxima localitat de Luchon. Els termes veïns són el de Les al N, el de Vilamòs i Arres a l’E, amb aquest últim també termeneja al S, i el francès de Luchon a l’W.

 L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents: el termenal des de l’extrem SW, al tuc d’Eth Plan dera Sèrra (1.977 m), passa pel coll de Baretges i el tuc d’Aubàs (2.061 m) i gira a llevant per Era Trona (2.084 m), continua la direcció envers llevant, en contacte amb Arres, travessa la Garona aigua avall d’Era Bordeta, segueix un petit sector del riu vers el N, torna a agafar la direcció E aigua avall del pont d’Eth Pas deth Lop i voreja la Mina Victòria d’Arres fins a Es Horats de Margalida. En aquest punt canvia la direcció vers el N, fronterer amb Vilamòs (Sèrra Baisha), i gira vers ponent, als vessants occidentals de la serra de Montlude, ja en contacte amb Les. Passa pel tuc d’Es Neres (2.259 m), el pas de Salòda (1.800 m) i el pla de Lodin (1.550 m), i torna a creuar la Garona i la carretera. A l’esquerra del riu passa en direcció també W i arriba a la frontera al S del coll d’Hònt Hereda (1.902 m); continua fronterer amb França vers migdia passant per Era Montanheta (1.992 m), el coll d’Era Montanheta, el tuc de Pujastor (2.016 m), el tuc de Saublanca (1.928 m), el cap de Comalonga, el coll de Panèc, la pica d’Era Bossetèra, el cim de la serra d’Es Estanhèrs, el tuc d’Era Clòta (1.425 m), el portilló de Burbe o de Bossost o Eth Portilhon, el collet d’Era Artigueta, fins a trobar de nou el tuc d’Eth Plan dera Sèrra.
 Al terme s’alça el cap d’Es Antenes (1.852 m) al límit SW del municipi. A la Garona, dins el terme, aflueixen per l’esquerra el còrrec d’Es Clòts de Coma, que neix al terme de Les, el barranc de Sorieus i el riu d’Es Castèths, i per la dreta el barranc de Margalida i el d’Es Melics.
 El terme comprèn, només, la vila i cap administratiu de Bossost. Travessa el municipi la carretera N-230, de la qual surt la N-141, a migdia de la vila, vers ponent, en direcció al pas fronterer d’Eth Portilhon

El Poble

La vila de Bossost es troba a 710 m d’altitud, allargada a la riba esquerra de la Garona en un eixample que forma ací la ribera. A la dreta del riu hi ha el raval de Sant Fabian, que es comunica per un pont de dos arcs amb el nucli principal. Per la seva situació, reclosa, i per l’alçada, el clima de la població és benigne i ha contribuït a la funció de lloc d’estiueig i residencial.

 L’aspecte arquitectònic i urbanístic denota una clara influència gascona, especialment en la construcció del passeig d’Eth Grauèr, a la vora del riu i de la carretera, amb nombrosos plàtans i til·lers. A la plaça Major, que havia estat molt més espaiosa que l’actual, hi havia un grandiós om centenari que segons tradició hauria estat plantat per Enric IV de França (eth Nòste Enric dels gascons) i un brollador de marbre procedent de Sant Beat. En aquesta plaça hi ha la casa de la vila, que tenia abans a la façana una petita estàtua de marbre representant una matrona amb un llibre obert a la mà, regal del general liberal Van Halen del 1842.
 

L’església parroquial d’Era Purificacion de Maria constitueix l’exemplar més notable de l’arquitectura religiosa de la vall. Obra del segle XII, respon als cànons més tradicionals del romànic i s’ha mantingut amb molt poques reformes. La planta és basilical, ben orientada, de tres naus separades per arcs formers sostinguts per forts pilars circulars mitjançant simples àbacs llisos, volta central de canó seguit, la central, i de quart de cercle, les laterals. La il·lumina una finestra espitllerada a la terminal de la nau i, en època gòtica, foren obertes tres grans finestres al mur de migdia. Les naus són acabades pels corresponents absis semicirculars, els paraments exteriors dels quals tenen decoració llombarda, amb lesenes, arcuacions cegues i cornises, i amb finestres de volta de doble esqueixada, amb llindes d’arc de mig punt sense dovella, decorades amb fullatge i motllures d’escacs.

 L’església té dues portalades romàniques. La del mur de tramuntana té tres arcuacions llises de mig punt, en degradació, que descansen sobre gruixudes impostes llises sobre dues columnes per banda i un estrep per cada flanc. Les motllures són llises i les columnes tenen els fusts exempts, cilíndrics i monolítics, acabats en capitells decorats amb motius vegetals i llaceries i una àmplia llinda ornada amb escacats (prolongació de les impostes llises sobre les quals descansen els arcs), un timpà format per una sola pedra de marbre, amb relleus molt arcaics, amb el Pantocràtor en actitud de beneir, voltat pels símbols dels quatre evangelistes (l’àguila, el bou, l’àngel i el lleó) i del sol i la lluna. La segona portalada, al mur de migdia, presenta una estructura més senzilla i sembla ja del segle XIII. A la sagristia hom guarda una creu processional d’argent sobredaurat (segle XVI), una de les més refinades de la vall.
 

L’esvelt campanar d’aquesta església és una torre quadrada de quatre pisos, amb obertures de mig punt, acabada per una punxeguda coberta piramidal. És aixecat al NE de l’església, exempt, i de construcció anterior a la de les naus (segons Gràcia fou utilitzat com a torre de defensa).

 Als voltants de Bossost hi ha diverses petites capelles votives: Sant Ròc (al raval homònim), patró del poble, Era Mare de Diu dera Pietat, Sant Fabian (a l’esquerra del riu), Sant Cerat, Sant Joan Crisòstom i Sant Antoni Abat

Festes

La vida cultural de la vila és força activa, com ho demostra l’existència de diferents grups culturals i esportius. Pel que fa a l’esport, cal destacar un important complex esportiu municipal amb camp de futbol, piscina olímpica descoberta i una piscina petita, dues pistes de tennis, 4 camps de botxes, un minigolf i un centre social amb gimnàs, sauna i esquaix. Dins el camp esportiu cal destacar també l’empresa d’esports d’aventura Deportur.

 

Hom celebra la festa major el 15 d’agost, si bé són també tradicionals alguns aplecs com ara el que es fa el 13 de juny a l’ermita de Sant Antoni Abat i el del 5 d’agost a la capella d’Era Mare de Diu dera Pietat. Bossost és, a més, l’únic municipi de la comarca on es fa processó el Divendres Sant. El Diumenge hom celebra la missa dels Armats. També té tradició la celebració del Corpus.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”5964660f” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”bossost{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Bossòst (42)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Llocs per gaudir natura prov. Lleida

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *