Arxiu mensual: desembre de 2013

Ivars d’Urgell

Ivars d´Urgell

Ivars d’Urgell, és un poble municipi de la Comarca  Pla d’ Urgell (Lleida)

Aquí, hi venim el 24 de març de 2013. Ens trobem amb la Fira de l’Estany: Una mostra per donar a conèixer l’estany d’Ivars i Vila-sana, el seu entorn, l’ornitologia, la gastronomia amb degustacions, la pesca, i el turisme rural.

Dades del Municipi

Gentilici Ivarsenc, ivarsenca
Superfície 24,3 km²
Altitud 265 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
1.647 hab.
67,78 hab/km²

Entitat de població

Habitants (2005)   La  Cendrosa,  19    Ivars d’Urgell   1.562    Montalé   7  Vallver   260

Breu historia

Els orÍgens d’Ivars d’Urgell es remunten al segle VIII, en un moment en què el Principat estava sent envaït pels sarraïns. Els invasors es dispersaren i s’instal·laren per tot el territori, si bè preferentment es quedaren en els llocs reduïts que reunien una caracterí­stica comuna: l’aigua. així­, en aquesta època, els musulmans van fundar tot de pobles que avui dia identifiquem gràcies al seu topònim Àrab, com Alguaire, Alcarràs, Alcoletge, Ivorra, Ivars de Noguera i Ivars d’Urgell. «Ivars» significa «terra d’aigua». L’aigua ès, doncs, la causa primera de l’assentament dels musulmans en el poble d’Ivars, i provenia de la font de Santa Maria, ubicada al Camí­ dels Pouets, tot omplint les basses del poble, que, si bè no n’hi havia prou per convertir al regadiu els camps de la zona, si­ que n’hi havia suficient per a la irrigació l’horta d’Ivars, que abarcava un vast territori. Tambè s’ha apuntat un altre possible motiu de la fundació d’Ivars, i ès la presència del gran estany que, degudes les seves contí­nues dessecacions, proporcionava sal, si bè no s’ha pogut demostrar que els Àrabs l’explotessin.

ERMITA MARE DE DEU DE L’HORTA: Segons la tradició, en aquest indret un pastor de Barbens va trobar la imatge d’una Mare de Déu. El primer temple data del segle XIV, però l’edifici actual és de la segona meitat del segle XVII. Consta d’una nau coberta amb volta de llunetes, absis cobert amb una gran petxina i campanar de torre octogonal adossat a la façana. Fent cantonada amb aquesta hi ha l’antiga casa de l’ermità, amb un porxo d’arcs de mig punt. La façana és bastida amb pedra fins a l’alçada del portal. Aquest és senzill, rectangular, ornat amb una motllura. La Mare de Déu de l’Horta té una gran tradició a la contrada. La processó de l’any 1825 va congregar feligresos de més de quaranta pobles de la comarca

 L’Estany d’ivars i Vila-sana. És un estany situat entre els termes municipals d’Ivars d’Urgell i de Vila-sana, a la comarca del Pla d’Urgell. Es tracta de l’estany amb major superfície de Catalunya.

Clica a quí a  L’estany d’Ivars i Vila-sana i veus la informació de wikipedia.

Festes

• Festa Major: del 26 al 28 de maig

Com arribar-hi
[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”ivars durgell catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Llocs per gaudir silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Ivars d'Urgell 1

 

Ivars d'Urgell 2

Fotos 

Clica a la foto i veus les del poble

Ivars d´Urgell (Estany Ivars i Vila-Sana) (14)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

 

Irgo

110809 -10 Irgo (2)

Irgo és un poble del municipi de Pont de Suert Comarca Alta Ribagorça (Lleida

 A Irgo hi anem el 9 d’agost de 2011. Desprès de Iran.  Per cert, ens costa trobar-lo perquè s’hi arriba per una carretera sense asfaltar. Si no te n’adones et passes el poble,   només té 6 habitants. Acabem tard hi podem veure la posta de sol.

Superfície km²
Altitud 1,400 msnm
Població
• Densitat
6 hab.

Irgo de Tor va tenir ajuntament propi des de la formació dels ajuntaments moderns a partir de la promulgació de laConstitució de Cadis, i el va mantenir fins el 1847, any en què es va veure obligat a unir-se a Llesp en no arribar als 30 veïns (caps de família) que exigia la nova llei municipal aprovada dos anys abans.

Pascual Madoz, en el seu Diccionario geográfico… del 1849[3] descriu el poble dient que és en un pla, combatut per tots els vents, i que té un clima sa, però molt fred, que produeix algunes pulmonies. El poble, segons ell, estava format per set cases agrupades i una de separada un quart d’hora, d’un sol pis, que formen un sol carrer irregular, pla i sense empedrar. La parròquia era dedicada a la Mare de Déu de les Neus, i en depenia la d’Iran. El cementiri era fora del poble, ben ventilat, i veïns d’Irgo disposaven d’aigua de bona qualitat en fonts properes, i en un pou al costat del poble, les aigües del qual estaven qualificades pels experts de perjudicials per a la salut. A un quart d’hora hi havia la capella rural de Sant Salvador.

Hi havia una mina de vernís sense explotar, i es comentava que antigament es treia or, però sense que els veïns sapiguessin concretar on era aquella mica. El terreny d’Irgo era muntanyós i trencat, de mitjana qualitat, i amb un prat de tres jornals i un bosc comunal per a llenya. S’hi collia sègol, ordi, civada, llegums i patates, a més de les pastures. S’hi cria bestiar de llana, cabres, bous i vaques, porcs, així com eugues i ases necessàries per al treball dels camps. Constituïen el poble 4 veïns i 25 habitants

Com arribar-ri

[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”irgo catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos 

Clica la foto

110809 -10 Irgo (Posta de Sol)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Iran

110809 -9 Iran (12)

 

 Iran és un poble del municipi del Pont de Suert, Comarca  l’Alta Ribagorça. Província  (Lleida)

Anem a Iran el 9 d’Agost de 2011 Poble petit amb una església Romànica, juntament amb els pobles del municipi Pont de Suert.

Superfície km²
Altitud 1,280.4 msnm
Població • Densitat 11 hab.

Breu historia

El 1787 consten a Iran 23 habitants.

Iran va tenir ajuntament propi des de la formació dels ajuntaments moderns a partir de la promulgació de la Constitució de Cadis, i el va mantenir fins el 1847, any en què es va veure obligat a unir-se a Llesp en no arribar als 30 veïns (caps de família) que exigia la nova llei municipal aprovada dos anys abans.

Per accedir al poble només hi ha una pista, asfaltada, però molt estreta. És la pista que mena a Irgo, Iran i Igüerri, des del quilòmetre 7 de la carretera L-500, al nord-est de Cóll. També s’hi pot accedir des de Malpàs, però és a través d’un camí rural sense asfaltar que passa per Gotarta i Igüerri.

 A Iran quan hi havia més habitants, era costum el primer dia de març, que una dona amb braç d’alls, passés per totes les cases del poble (els alls feien marxar els mals esperits) i cantaven una tonada perquè la serp, símbol de tot mal, no piqués ningú del poble.

Posseeix una petita església d’una nau, amb absis semicircular i un campanar d’espadanya de dos ulls. És d’estil romànic, dedicada a sant Climent.

Pascual Madoz, en el seu Diccionario geográfico… del 1849[2] descriu el poble dient que és dalt d’un turó a la dreta del barranc del mateix nom que el poble; el combaten tots els vents, i el seu clima és bastant fred i propens a inflamacions. El poble, segons ell, està format per cinc cases petites que, amb l’església, formen un carrer petit, però pla, sense empedrar. L’església era annexa de la parròquia d’Irgo; el cementiri, dins de la població, és suficient i ventilat. Al voltant del poble hi ha fonts que l’abasteixen d’aigua per al consum, rentar la roba i per al bestiar.

Hi ha jaciments de carbó sense explotar a la pleta de Simó

Festes

El dia 23 de novembre, festa de Sant Climent i, per tant, patró del lloc, es feia una gran xocolatada amb coca.

Com arribar-hi 

[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”iran catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

110809 -9 Iran (9)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

Isona

Isona (Antic Forn) (6)

La vila d’Isona és la capital del municipi d’Isona i Conca Dellà  Comarca  Pallars Jussà (Lleida)

Creat el 1970 amb la unió dels antics municipis d’Isona,Benavent de TrempConquesFiguerola d’OrcauOrcau i Sant Romà d’Abella.

A Isona hi anem el 3 d’Octubre de 2010, que és el començament d’aquesta historia desprès de Abella de la Conca i Artesa de Segra

Dades de la vila

Gentilici Isonenc, isonenca
Malnom jueus
Superfície km²
Altitud 660 msnm
Població (2006)
  • Densitat
654 hab.

Breu historia

El municipi d’Isona i Conca Dellà va néixer l’any 1970 amb l’annexió de diferents pobles: Isona, Covet, LLordà, Masos de Sant Martí, Siall, Benavent de la Conca, Biscarri, Gramenet, Montodó, Conques, Sant Romà d’Abella, Basturs, Orcau i Figuerola d’Orcau.

Continua la lectura de Isona

Hostalets de Pierola

Hostalets de Pierola,Els (Vistes de Montserrat) (2)

Els Hostalets de Pierola és un poble de la Comarca de l’Anoia (Barcelona)

Visitem Els Hostalets  el 13 de Març de 2013 també passem per Piera i Capellades

Dades del municipi

Gentilici Pierolenc, pierolenca
Superfície 33,49 km²
Altitud 474 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
2.897 hab.
86,5 hab/km²

Breu Historia del poble municipi

La història dels Hostalets de Pierola la podem dividir en 4 grans etapes. Aquestes són: Pierola (945-1698), formació i creixement del nucli dels Hostalets (1595-1868), de la crisi de la Fil·loxera a la guerra civil (1870-1976) i la història que està per fer (s. XIX).Br>
1. Pierola:

La primera referència que es té de Pierola és una menció de l’any 945. En aquella època per referir-s’hi es feia servir el topònim Apierola. Aquesta paraula d’origen llatí designa un indret on eren abundants els eixams d’abelles.

Continua la lectura de Hostalets de Pierola

Hostalets d’en Bas

Els Hostalets d´en Bas (10)

Hostalets d’en Bas és un poble del Municipi de La Vall d’en Bas Comarca la Garrotxa (Girona) el seu cap és Sant Esteve d’En Bas que és a on hi ha l’Ajuntament

Anem a Hostalets d’en Bas el 22 d’abril de 2011

El seu origen és al segle XVIII a partir d’un hostal o hostalet a la vora de l’antic camí ral que anava d’Olot a Vic.

En destaca el carrer Teixeda i les seves cases amb les balconades de fusta plenes de flors que ofereixen una imatge que ha estat reproduïda per gran quantitat de pintors i fotògrafs i que ha fet que el nucli fos declarat Monument Històrico-Artístic Nacional.

Dades del municipi

Gentilici Basenc, basenca
Superfície 90,82 km²
Altitud 510 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
2.931 hab.
32,27 hab/km²

Entitat de població

Habitants del municipi

A l’entrada del poble hi ha un monument als pagesos, obra de Modest Fluvià.

Continua la lectura de Hostalets d’en Bas

Garòs

Església

Garòs és un poble del  municipi de Naut Aran,  de la Comarca de la Vall d’Aran. (Lleida) el cap és Salardú

A Garós hi anem el 11 d’agost de 2011

Ja que estem de vacances a Casa d’Arro  “Pont de Suert ”  hi anem   per la Tarda, abans,passem  per Tredós, Bagergue, Unha, Salardú, Gessa, Arties,   fem les fotos de nit ja que  ens quedem a sopar en una Taberna de pinxos Bascos Taberna Artaua 

Garós està situat a la vessant dreta del Garona, a 1.115 metres d’alçada, entre els barrancs de Cal i Salider.  Té 136 habitants.

Dades del municipi

Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 255,75 km²
Altitud 1.267 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
1.758 hab.
6,87 hab/km²
Entitat de població Habitants
Arties 476
Bagergue 88
Garòs 158
Gessa 137
Montgarri 3
Salardú 452
Tredòs 154
Unha 96
Vaquèira 149
Font: Municat

Festes

Com arribar-hi
[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”garós catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto

Garòs (12)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

La Gornal

 

Sala polivalent Montserrat Roig

La Gornal és poble cap del municipi de Castellet i La Gornal de la comarca de l’Alt Penedès

 Ens hi apropem fent tot el municipi el 13 de març del 2011

Abans pertanyia a la comarca del Garraf i està situat entre la província de Barcelona i Tarragona i es un dels municipis més grans de Catalunya

En aquest poble els meus avantpassats avi, oncle i pare hi baixaven fent transhumància, vivint-hi tot l’hivern, des de Fornells i Toses pobles del Ripollès.

I   als meus 41 anys hi vaig anar a treballar a la mateixa casa sense saber-ho. “Coses del destí”

Dades del Municipi

Gentilici Castelletenc, castelletenca
Superfície 47,50 km²
Altitud 137 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
2.252 hab.
47,41 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Casetes, les 148
Castellet 101
Clariana 176
Costa-Cunit-Castellet Sector Trencarroques 290
Creu i els Àngels, la 23
Gornal, la 379
Masuques, les 144
Rocallisa 295
Rosers, els 257
Sant Marçal 190
Torrelletes 106
Valldemar 114
Font: Municat

Breu historia del municipi

Castellet i La Gornal es troba a cavall entre les comarques de l’Alt Penedès, el Garraf i el Baix Penedès, en una situació equidistant de Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i El Vendrell

. La capital del municipi és la Gornal. En la divisió provincial del 1833, la Gornal va ser inicialment inscrita a laprovíncia de Tarragona, per estar al marge dret del riu de Foix. Però aleshores la capital municipal era Castellet, que va quedar a la província de Barcelona, i es va modificar el límit provincial per mantenir la integritat del municipi.

L’embassament de Foix, situat al bell mig del terme municipal, dona al nostre territori unes característiques pròpies i singulars. El nivell de les seves aigües s’ha mantingut alt i estable, la qual cosa ha permès el creixement d’una vegetació típica d’aiguamoll i ribera, on de forma progressiva s’hi ha establert una fauna molt variada. El Consorci del Parc del Foix té la finalitat de protegir aquesta zona humida i preservar-ne la biodiversitat.

Festa Major

Data: Comença el dia 29 de Juny

 

 Com arribar-hi

[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”La Gornal catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica a sobre la foto i veus les del poble

Coporc Empresa Càrnica

 En aquesta empresa hi vaig passar 21 anys de la meva existència

 Clica i veus els Ajuntaments de la Comarca

Clica i veus les Esglésies de la Comarca

Clica i veus els Castells i Ermites de la Comarca

 Pàgines web.

Web: www.castelletilagornal.net

 

Gósol

Gósul (13)

Gósol és un `poble municipi de la Comarca el Berguedà (Barcelona)

Gósol el visitem el 9 de gener del 2011

Poble petit però amb caràcter, en el que  hi va passar molts anys un capellà molt especial com es Mn. Ballarí. Quan hi vam ser estava en cartell ja que eren les festes Nadalenques, els Pastorets de Mn. Ballarí en que hi participava la coneguda presentadora de TV3 Mª Pau Huguet.   es un poble amb alguna cosa especial en que voldries tornar-hi. Te el Pedraforca a prop, que juntament amb Saldes es pot agafar vies per pujar-hi. Queden les restes del Castell, a dalt d’un turó, que segons la historia allà estava situat el conjunt del poble. A la plaça major hi ha una escultura que reprodueix el quadre de la dona dels pans de Picasso. I a la rotonda d’entrada un monument a els segadors en memòria dels avantpassats del poble.

 dades del municipi

Gentilici Gosolà, gosolana
Superfície 55,9 km²
Altitud 1.423 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
221 hab.
3,95 hab/km²

Continua la lectura de Gósol

Guardiola de Berguedà

Guardiola de Bergadà Església (3)

 

Guardiola de Berguedà és un poble Municipi de la Comarca del Berguedà (Barcelona)

Hi anem el 8 de gener de 2011 havent passat per Gósol, i Cercs. Des de Guardiola de Berga anem a les fonts del Llobregat que es molt a prop i val la pena veure el naixement del riu a Llobregat

Breu historia del  Poble

Situat entre els rius Llobregat i Bastareny. Anomenat inicialment Guardiola de Berga, va canviar el nom el 1981.

Les primeres dades es remonten a quan el comte cerdà va fer donació de les terres al monestir de Bagà, el s.X, mentre que la torre de Guardiola va a passar a dependre del monestir de Sant Llorenç.

Al s.XIII la batllia del castell de Guardiola depenia d’una família que tenia com a cognom Guardiola, però el 1281,Agnès de Guardiola va renunciar al càrrec i va lliurar el castell al monestir a canvi de la seva manutenció vitalícia. Els reis Jaume II i Alfons III de Catalunya-Aragó van incorporar el castell al domini reial, i el 1327 es va arribar a un acord que cedia al rei la meitat per individís del castell.

Aquí cada any es celebra la festa del bolet

Mercat del Bolet de Guardiola de Berguedà
Nom de la festa: Mercat del Bolet de Guardiola de BerguedàLloc: Guardiola de Berguedà (Berguedà) – Terrenys de l’antiga estacióDates: Del 15 de setembre a finals de novembre del 2012

Festa major

La festa major és el 10 d’agost

Com arribar-hi
[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”guardiola de bergueda catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i les veus totes

Guardiola de Bergadà (7)

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca