Arxiu mensual: novembre de 2013

Forès

Forès (91)

Forès un poble municipi de la Comarca de la Conca de Barberà (Tarragona)

A Forès hi anem el 11 de juny de 2011 havent passat per Belltall i Passanant

Dades del Municipi

Superfície 16,03 km²
Altitud 866 msnm
Població (2012[1])  • Densitat 50 hab.
3,12 hab/km²

Una mica de  historia

El municipi de Forès està situat a la part nord de la comarca de la Conca de Barberà. El poble està constituït per tres nuclis de població: el Nucli Antic, el del Pla de la Bassa i el de la Bassa de Roquefort. El nucli antic està situat al cim d’un turó, a l’extrem nord-est de la serra del Tallat, mentre que els altres dos, on s’hi van construir les cases més noves, es troben a la falda del turonet.

La seva privilegiada elevació fa de Forès el mirador natural de la Conca, amb una esplèndida vista de tota la comarca i de bona part de la veïna, la Segarra. La serra de Montserrat sembla a tocar i, si el dia és clar i l’hora de matinada, hom pot admirar el Montseny i albirar el mar per l’estret del coll de Cabra. Situant-se a la part nord del poble, la visió de les terres de Lleida queda emmarcada pels Pirineus fins allí on allarga la vista.

El poble és tan bonic que els veïns varen decidir que en totes les cases sols s’utilitzaria la pedra natural a les façanes. Això li dóna un aire harmònic i majestuós que ha fet decidir molta gent a fixar-hi la segona residència.

És principalment un poble d’estiueig i de segona residència. Les paraules que descriuen l’ambient que s’hi respira són serenor i grandesa. Els carrers transpiren història i pau. A les dovelles de les portes de moltes cases del nucli antic es poden llegir dates de construcció que mostren la seva antiguitat. Es pot acampar a les Eres amb permís del propietari. En aquests darrers temps s’han obert dos negocis de turisme, el “Bar Lo Mirador” situat a la Plaça del mirador de Forès, i la casa de turisme rural “Cal Duquet” situada al Pla de la bassa.

Festes

La Matança del porc              (primers de març).

Forès poesia i música           (mitjans de maig).

La festa de l’estiu                   (primer diumenge d’agost).

La Festa Major                         (darrer dissabte d’agost).

La Festa del Sagrat Cor      (primer divendres de setembre).

La Festa de la Mare de Déu de la Salut      (7 de desembre).

Com arribar-hi

[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”fores catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Llocs per gaudir el silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Foto del Mirador

Forès (27)

Forés

Fotos 

Clica la foto i veus les del poble

Forès (22)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions i creus de terme de la Comarca 

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

La Fuliola

Església

La Fuliola és un poble cap de Municipi de la Comarca Urgell (Lleida) 

El 9 d’abril de 2011 anem a Penelles Boldú i  laFuliola

Dades del Municipi

Gentilici Fuliolenc, fuliolenca
Superfície 11,1 km²
Altitud 275 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
1.320 hab.
118,92 hab/km²
Entitat de població Habitants (2006)
Boldú 212
Fuliola, la 1.023

Breu historia

La Fuliola i Boldú estan situats entre dues capitals comarcals: Tàrrega i Balaguer, al peu de la carretera C-53 que les enllaça. Us convidem a fer un passeig virtual per la nostra vila, coneguda per molts per les tradicionals Festes del Segar i del Batre, que s’han convertit en un autèntic reclam turístic.

Les Festes del Segar i del Batre diuen molt de la nostra història. De fet, són un reconeixement als nostres orígens, basats en una economia de secà que posteriorment, amb l’arribada del canal d’Urgell, es reconvertí al regadiu i donà pas a conreus més diversificats i a un gran impuls econòmic i demogràfic.

La Fuliola es troba al nord-est de la comarca de l’Urgell, entre Tàrrega i Balaguer, al peu de la carretera C-53 que uneix ambdues poblacions. Limita amb els termes d’Agramunt, Tornabous, Castellserà i amb el d’Ivars d’Urgell al Pla d’Urgell. El municipi inclou l’agregat de Boldú, situat al peu de la mateixa carretera.

Festes

26 de juliol – Santa Anna,                 Festa Major d’Estiu en honor a la patrona del poble

13 de desembre – Santa Llúcia,   Festa Major d’Hivern en honor a la patrona del’església.

Carnestoltes.                                         Se sol celebrar la primera setmana de quaresma.

Festes del Segar i del Batre           El segar es celebra al juny i el batre al juliol.
Com arribar-hi
[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”la fuliola catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]
Fotos
Clica la Foto i veus les del poble
Ajuntament
Clica els enllaços

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Festa del segar i batre

 

Font-rubí

Creu de Font-Rubí

Font-rubí és un poble municipi de la comarca de l’Alt Penedès (Barcelona) amb capital a Guardiola de Font-rubí

Anem a Font-rubí el 28 de novembre de 2010 i vaig poder recordar vells temps. Aquí hi feiem les colònies del moviment juvenil de la Parròquia de la Geltrú també podem dir que aquí vàrem fer els primers “pinitos” castellers  amb una festa major improvisada. Fou a partir d’aquí que el any següent  comencem assajos  i el 23 d’abril de 1972 fem la primera actuació a la plaça de la vila Vilanovina els Bordegassos.

Font-rubí es troba en un paratge natural privilegiat, amb terres de conreu, principalment vinyes, camp, oliveres, envoltat de muntanyes amb importants extensions de bosc, nombroses fonts naturals i sota l’atenta mirada de la serralada de Montserrat.

Dades del Municipi

Gentilici Font-rubinenc, font-rubinenca
Superfície 37,17 km²
Altitud 319 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
1.437 hab.
38,66 hab/km²

L’origen històric del terme és el castell de Font-rubí, situat al puig del Castellot (791 m d’altitud). Fou un lloc de vigilància del proper Coll de la Barraca, pas entre la Segarra i la plana Penedesenca.

Continua la lectura de Font-rubí

Espinelves

 

Espinelves (Església Romànica) (3)

Espinelves és un municipi de la comarca d’Osona, dins la subcomarca de Les Guilleries, al límit amb la comarca deLa Selva, però pertanyent a la província de Girona.

A Espinelves hi anem el 31 d’octubre de 2013 desprès de passar per la fageda de Santa Fe del Montseny,  Montseny  poble,  i  “Costa del Montseny que pertany al municipi de Fogars del Montclús de la comarca  “Vallès Oriental”

Espinelves és un poble petit molt ben conservat  amb la seva Església romànica i conegut per la festa de avet

Dades del Municip

Gentilici Espinelvenc, espinelvenca
Superfície 17,4 km²
Altitud 752 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
201 hab.
11,55 hab/km²

 Espinelves està situat dins del bosc més gran de Catalunya, a la zona del Montseny-Guilleries, en plena muntanya i prop del mar. És una zona amb fresques arboredes, aigües netes i aires purs. El paisatge, que conjuga totes les tonalitats del verd, complementa tota la suma d’ elements que fan d’ aquest lloc un paradís pel visitant.

Continua la lectura de Espinelves

Esblada

Esblada (Pble semi abandonat) i queda el Restaurant) (Camp de soja) (3)

Esblada és un poble semi abandonar del municipi de Querol comarca de l’Alt camp ” Tarragona”

Hi arribem el 5 de maig de 2013,  buscàvem el poble  per una informació que deia que uns alemanys el volien comprar 

Està situada al marge dret del torrent de l’Esblada, afluent del riu Gaià, al vessant oest de la Serra de Brufaganya. A l’any 2006 tenia setze habitants.

 

El nucli de *Esblada, que pertany al terme municipal de Querol i que té 14 cases i 82 hectàrees de terreny, està a la venda per 280.000 euros, segons informa la web aldeasabandonadas.co

Pot ser una gran oportunitat per crear una ecovila i un punt alternatiu de veritat. Es podría fer una compra col.lectiva, potser entre 10-12 families i podría sortir per 22 mil € una casa amb dret a 7 hectàrees de camps i bosc.  La idea es de cara a famílies amb nens per donar-li mes vida al poble.

Al poble només viuen des de fa un temps dos joves, que es van instal·lar en la rectoria de la localitat buscant tranquil·litat i van obrir una *vinacoteca.
*Esblada també compta amb una església i un cementiri, que no entren en el preu de compra.

En el 2006 encara hi havia sis habitants, però progressivament van marxar fins a deixar el terme gairebé deshabitat i ho va adquirir una entitat bancària, que és qui actualment ho ha posat en venda.

Malgrat que el poble està en un estat ruïnós, ja han estat diversos els inversors que s’han interessat per comprar-ho, sobretot de nacionalitat francesa, finesa o alemanya.
A més de les 14 cases que formen el poble, el sòl, que està qualificat en la seva gran majoria com a sòl no urbanitzable, compta amb terrenys de secà, de regadiu, de pastura i de caça, així com un bosc frondós.

Actualment, en tota Catalunya hi ha un centenar de pobles abandonats que estan a la venda. Els possibles compradors s’interessen per ells en la major part dels casos per instal·lar negocis de turisme familiar.

El 25 de juliol és la festa major del poble, en honor a Sant Jaume.

Com arribar-hi

[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”esblada catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Esblada (Pble semi abandonat) i queda el Restaurant) (26)

Clica els enllaços

Ajuntaments De la Comarca

Esglésies de la Comarca

Erill la Vall

Església de Santa Eulalia

Erill la Vall és un poble del municipi de la Vall de Boí  Comarca Alta Ribagorça   “Lleida”

Arribem a Erill la Vall el 9 d’agost de 2011 ja que fem tots els pobles de la vall.

Erill la Vall  Fins al 1996pertangué al municipi de Barruera, quan canvià el seu nom per l’actual. Formava part del terme primigeni deBarruera.

Dades del Poble

Malnom Caragolaires
   
Altitud 1,240.3 msnm
Població 
  
87 hab.

Petita historia

El casal dels senyors d’Erill va jugar un paper decisiu en la reconquesta de tota la Ribagorça, dominada pels senyors de Pallars. Erill la Vall i la Vall de Boí van ser venuts i bescanviats l’any 1064 pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i la seva muller Llúcia, als comtes de Pallars Jussà, Ramon IV i la seva dona Valença, juntament amb el castell d’Erill i altres possessions. Tres anys després, el mateix Arteu I definia Erill la Vall i la resta de la Vall de Boí com a integrants de l’honor comtal, i dels mateixos anys consta el jurament de Ramon IV de Pallars Jussà amb els homes e Boí i d’Erill (homines de Bo ino et homines d’Eril

A Erill la Vall no hi ha cap botiga ni supermercat, però sí diversos bars, restaurants i pensions. El Centre d’informació sobre el romànic de la vall de Boí és a Erill la Vall, just darrere de l’església parroquial, romànica, deSanta Eulàlia.

Festes

10 de juliol:

Festa Major de Sant Cristòfol, el sant dels automobilistes i viatgers, aquest dia es beneeixen tots els vehicles

Festa de les Falles 

Es baixa des de dalt de la muntanya amb un tronc de fusta flamejant per la punta (anomenat faro),[7] per la nit, així es poden veure un seguit de petits llumins baixant per la muntanya.

Esglésies Romàniques

Enllaç de les Esglésies Romàniques de la Vall de Boí

Com arribar-hi
[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Erill la vall catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Església de Sant Cristòfol

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques de catalunya que hem visitat

Espluga de Francolí

L' Espluga de Francolí (14)

L’Espluga de Francolí és una Vila i Municipi de la Comarca de la Conca de Barberà (Tarragona)

Visitem l’Espluga el 11 de Juny de 2011 a ‘Espluga de Francolí hi ha dues Esglésies a la mateixa plaça. La Nova i la Vella i també hi trobem el naixement del Francolí. A l’ermita de Sant Miquel si pot passar tot el dia ja que hi ha barbacoes i lloc per gaudir-hi una bona estona.

Dades del Municipi

Gentilici Espluguí, espluguina
Superfície 57,04 km²
Altitud 411 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
3.913 hab.
68,6 hab/km²
   

Petita historia

El nom de la vila prové del llatí spelunca (“espluga, cova”), mot amb què ja era coneguda al segle XI, en referència a les nombroses balmes i cavitats dels voltants de la vila, entre les quals la cova de la Font Major, per on discorre sota terra el riu Francolí, descoberta per casualitat el 1853 i que avui es pot visitar, juntament amb el museu adjacent que s’hi ha instal·lat. És la màxima atracció turística de l’Espluga.

Continua la lectura de Espluga de Francolí

Escala Dei

Escaladei (Posta de sol ) (5)

Escala Dei  és un poble del municipi de La Morera del Montsant de la Comarca del Priorat (Tarragona)

Anem a Escala Dei el 31 d’octubre de 2010 juntament amb Poboleda, Viella Alta, Viella Baixa,  dels primers pobles que visitem. Curiosament passem per alt Morera del Montsant que és el cap del Municip. I a finals de 2013 encara no hi hem anat.

Aquí bàsicament veus la Cartoixa una Església els cellers poc més

Dins del seu terme hi ha la cartoixa d’Escaladei i els cellers de Scala Dei. El que ara és el poble d’Escaladei fou l’antiga conreria de la cartoixa. Després de la desamortització de 1835, la conreria encara va continuar utilitzant-se

Dades del Municipi

Gentilici morerí, morerina
Superfície 52,8 km²
Altitud 743 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
167 hab.
3,16 hab/km²
Entitat de població Habitants (2006)
Escaladei 43
la Morera de Montsant 122
 

Breu historia

Passegeu per Escaladei i coneixereu que de Provença vingueren al segle XII els monjos de l’Ordre de la Cartoixa a construir un monestir i fundaren així la primera cartoixa de la Península Ibèrica. Escolliren un paratge singular, protegit per la Serra Major de Montsant, on un pastor hi havia somiat àngels pujant al cel per una escala repenjada a la soca d’un pi, d’aquí el nom Escaladei o “escala de Déu”.
La cartoixa va subsistir fins el 1835, travessant èpoques de gran esplendor. Durant set segles els monjos feren poblar els camps, construir molins, difongueren el conreu de les vinyes. El Prior, d’aquí el nom de la comarca, podia exercir justícia i era el batlle general del pobles de la zona centre de l’actual comarca, que coincideixen aproximadament amb els de la Denominació d’origen vinícola Priorat. 
Amb la Desamortització de Mendizábal (1835) els monjos fugiren sobtadament, privats per decret de les seves terres i abandonaren cel•les i claustres, l’església i l’hostatgeria. En només dos anys la majestuosa cartoixa restà convertida en un munt de ruïnes pel saqueig d’uns pagesos cansats de haver estat sotmesos a vassallatge, de pagar delmes i de submissió.
Avui dia es poden visitar les seves ruïnes fent un recorregut comentat per l’exterior dels 3 claustres, l’església i refectori, així com d’una cela reconstruïda amb tot detall.
La Cartoixa d’Escala Dei és, doncs, una visita obligada per a tots aquells qui vulguin fer un viatge als orígens de la comarca del Priorat.

Com arribar-hi

[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”escala dei catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true”showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i les veus totes

Escaladei 126 (15)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Llocs per gaudir natura de la Prov. Tarragona

Deltebre

Deltebre (Pànoràmiques de la platge) (8)

Deltebre és un poble cap de  municipi de Baix Ebre (Tarragona)

Anem a Deltebre a l’Agost de 2013 ja que passem les vacances a Tortosa i visitem les Comarques de Baix Ebre i el Montsià

Gentilici Deltebrenc, deltebrenca
Superfície 107,4 km²
Altitud msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
12.316 hab.
114,67 hab/km²

Deltebre és un municipi de la comarca del Baix Ebre. És el municipi més extens del delta de l’Ebre. Està format per l’agregació de les poblacions de Jesús i Maria i La Cava, que es van separar del municipi de Tortosa el 20 de maig de 1977.

Petita historia

Dins dels límits del seu terme municipal es troben tres espais d’interès natural: la punta del Fangar –amb el port i la platja homònims–, la llacuna del Canal Vell i el Garxal.

Continua la lectura de Deltebre

Durro

110809-1 Durro (4)

Durro és un poble del Municipi de la Vall de Boí de la Comarca Alta Ribagorça (Lleida)

A Durro hi anem el 9 d’Agost de 2011 i fem tota la Vall de Boí ja que estem de vacances a Casa d’Arro “Casa de colònies dels PP Franciscns,que està al Pont de Suert.

Val molt a la pena perdra’t per aquesta vall i gaudir de les vistes i el Romànic

El Municipi

La Vall de Boí és un municipi de la comarca de l’Alta Ribagorça el centre del qual és la vall de Boí, que dóna nom al municipi. És un conjunt de valls i serralades de la part nord-oriental de la comarca, de la qual n’és el municipi més extens, entre la Vall de Barravés i la Vall Fosca.

Continua la lectura de Durro