Arxiu mensual: gener de 2014

Penelles

12 gener 20142011, Municipis Noguera, Provincia LleidaPere Gasso

Penelles és un poble cap de municipi de la Comarca de la Noguera (Lleida)

Anem a Penelles el 9 d’abril de 2011.

Gentilici	Penellenc, penellenca
Superfície	25,5 km²
Altitud	276 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	511 hab.

Entitat de població	Habitants (2006)
Almassor	20
Bellestar	0
Castell del Remei, el	43
Falcons, els	6
Penelles	451
Torreneral	5

El municipi

Situat al sud-est de la comarca, al límit amb la comarca de l’Urgell. De relleu molt pla, amb alguns petits turons i regat pel canal d’Urgell. La seua estructura econòmica és bàsicament agrícola i ramadera. Hi destaca el Castell del Remei, un gran centre productor de vins.

S’esmenta per primer cop l’any 1079 com a propietat d’Ermengol IV d’Urgell com un assentament fortificat del terme del castell de Butsènit, al qual estarà vinculat fins el 1186 en què Guillem de Meià, amb l’aprovació del Comte d’Urgell, donava a l’ordre del Temple el castell de Penelles. En suprimir-se aquesta ordre (1317) passà al de l’Hospital , que integrà a la comanda de Barbens fins arribar la desamortització del segle XIX. Continua la lectura de Penelles →

La Pobla de Lillet

12 gener 20142011, La Poble de Lillet, Municipis Bergadà, Província BarcelonaPere Gasso

La Pobla de Lillet és un municipi de la Comarca del Berguedà (Barcelona)

A La Pobla de Lillet hi anem el 9 de gener de 2011 també anem a veure, les fonts del Llobregat, que és a on neix el riu . Lloc que has de veure si vens per aquesta zona.

Dades del municipi

Gentilici	Pobletà, pobletana
Superfície	51,45 km²
Altitud	843 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	1.192 hab. 23,17 hab/km²

Breu historia

La Pobla de Lillet, municipi de l’Alt Berguedà emplaçat a 843 metres d’altitud, s’estén per les dues ribes del Llobregat, en la confluència d’aquest riu amb l’Arija i el Regatell. En època medieval, concretament al 1297, els Mataplana van concedir carta de llibertats i franqueses a tots aquells que s’establissin en un pujol que s’aixecava enmig de l’aiguabarreig dels tres rius esmentats anteriorment; iniciant-se així la construcció de La Pobla, amb el castell, la muralla i el Pont Vell, datat del s. XIV i que ha esdevingut un segell d’identitat del municipi ja que ens recorda un passat avui encara molt present.

Continua la lectura de La Pobla de Lillet →

Pontons

12 gener 20142010, Municipis Alt Penedès, Pontons, Província BarcelonaPere Gasso

Pontons és un poble cap de municipi de la comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

Visitem Pontons el 28 de novembre de 2010

Dades del Municipi

Gentilici	Pontonenc, pontonenca
Superfície	25,95 km²
Altitud	584 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	504 hab. 19,42 hab/km²

Entitat de població	Habitants
Cal Pontonet	11
Cal Soler de Roset	6
Camp d’Ases	16
Can Cendrós	13
Can Ponç i els Sovals	16
Fonts de Sant Bernat, les	59
Ponderosa, la	101
Pontons	265
Rectoria, la	29
Rimbalda, la	23
Sapera i el Mas de la Riera	33

El poble de Pontons

El poble de Pontons és situat a 632 m d’altitud, a la riba dreta de la riera de Pontons. Presenta les característiques del poblament de la muntanya mitjana i el 2005 tenia 252 h. Des de la Restaura- ció, el centre del terme deixà de ser l’antiga parròquia de Sant Joan de la Muntanya i es desplaçà a la nova població fortificada de Pontons, sorgida als peus de l’església de Santa Magdalena, que abans de ser parròquia havia estat sufragània de Sant Joan. Jaume I va concedir a la vila de Pontons el privilegi de celebrar-hi mercat el dimarts.

L’església parroquial de Santa Magdalena de Pontons es troba a l’esquerra de la riera, dalt d’un cingle que domina el poble. És un edifici d’origen romànic, que va ser reconstruït al segle XIII i modificat posteriorment. Conserva a la façana de ponent la porta romànica, amb doble arquivolta i impostes. A Pontons hi ha una biblioteca i a més funciona el Centre Cultural, que centre les activitats culturals i recreatives del poble. La festa major del municipi s’escau al juliol, per la festivitat de Santa Magdalena.

Breu historia del castell

Documentat des del 966, fou adquirit pels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, el 1066, de Bernat Otger i de Guitard Guillem. Aquest mateix any els comtes encomanaren el castell de Pontons en feu a Guillem Bernat d’Òdena. El 1111 els germans Guillem Ramon de Castellvell i Arbert, anomenat Dorca, juraren fidelitat al comte Ramon Berenguer III pel castell de Pontons i el d’Òdena, que en posseïa l’alt domini, mentre que la castlania era encomanada a Ramon d’Òdena. El 1138 Ramon Guillem d’Òdena donà a l’orde de l’Hospital unes terres i cases i l2església de Sant Joan del castell nou de Pontons; el document indica la voluntat del donador de reconstruir i poblar el terme del castell de Pontons, que havia estat despoblat per “infestatione paganorum.” El 1188 Ramon d’Òdena i la seva muller permutaren amb Gilbert de la Granada un mas dins el terme del castell de Pontons, al lloc anomenat les Solanes, que fou d’Arnau de Girona i dels seus germans. El mateix dia Gilbert de la Granada concedí aquest mas al monestir de Santes Creus. Guillem d’Òdena, senyor de Pontons, participà en les lluites civils dels primers anys del regnat de Jaume I i signà, el 1217, la constitució de pau i treva de Vilafranca. El 1271 l’abat Gener de Santes Creus adquirí el castell i el lloc de Pontons, que li foren venuts per l’infant Pere, el bisbe Arnau de Barcelona, Gastó de Bearn i Ramon de Cardona, com a marmessors de Ramon Guillem d’Òdena. La venda de la jurisdicció del castell i del lloc de Pontons a Santes Creus fou confirmada pel rei Pere el Cerimoniós el 1363. Anteriorment, però, Jaume II, el 1297, li concedí el privilegi d’extreure minerals de plom i zinc. Al segle XVIII el lloc de Pontons continuava essent del monestir de Santes Creus.

Festes

Festa major Comença el dia 22 de Juliol

Festa d’hivern Comença el 20 de gener

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions i Creus de terme de la Comarca

Pàgina web.

Web: www.pontons.org

Poboleda

12 gener 20142010, Municipis Priorat, Poboleda, Provincia TarragonaPere Gasso

Poboleda és una vila i Municipi de la Comarca del Priorat (Tarragona)

A Poboleda hi anem aviat el 31 d’octubre de 2010 i vàrem fer les fotos de nit ja que era l’últim poble i es va fer tard.

Dades del municipi

Gentilici	poboledà, poboledana
Superfície	14 km²
Altitud	343 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	362 hab. 25,86 hab/km²

Breu historia de Poboleda

Poboleda és un poble que trobareu al centre del Priorat històric; al seu horitzó més immediat, la secular presència de la gran serralada del Montsant. S’hi poden trobar vestigis històrics que mostren que hi ha hagut presència humana des de temps prehistòrics. Encara que tímidament, hi passaren els Romans i també fou habitat pels musulmans després de la seva arribada a la península al segle VIII. A partir de l’any 1000 les tropes cristianes del comptat de Barcelona, havent trencat amarres amb l’imperi franc, aprofiten la desunió dels musulmans per conquerir territori cap al sud. L’any 1150 cau el darrer bastió musulmà a Catalunya, Siurana.

El terme municipal de Poboleda, de 13,74 Km2, al centre del Priorat Històric, s’estén a la vall del riu Siurana que travessa el terme per la seva meitat en direcció est-oest. La vila de Poboleda és l’únic nucli de població del municipi, que limita amb els termes de la Morera de Montsant a l’est i al nord, Torroja del Priorat a l’oest i Porrera al sud.

Al peu del Montsant la Casa i el Molí dels Frares ens recorda l’estada dels cartoixans i l’església de Sant Pere i les cases del Carrer Major l’esplendor del segle XVIII. Actualment conserva intacte el seu esperit rural.

Festes

Festa Major i festa de l verema

El 4 i 5 d’Agost festa Major

Enllaç per veure les festes

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”e697d211″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”poboleda catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Llocs per gaudir natura Prov. Tarragona

Pàgina web

Pàgina web de l’Ajuntament

Gran enciclopèdia Catalana

Odèn

11 gener 20142012, Municipi Odèn, Municipis Solsonès, Poble Odèn, Provincia LleidaPere Gasso

Odèn és un municipi de la comarca del Solsonès que te la capital al poble de Cambrils.

A Odèn hi anem el 22 d’agost de 2012 des de el Port del Comte que hi estàvem insta-lats.

Dades del municipi

Gentilici	Odenès, odenesa
Superfície	114,4 km²
Altitud	1.291 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	269 hab. 2,35 hab/km²

Entitat de població	Habitants (2005)
Cambrils	50
Canalda	37
Llinars	58
Montnou, el	59
Móra Comdal, la	1
Odèn	18
Racó, el	17
Sàlzer, el	4
Valldan, la	21
Font: Municat

Breu historia

Odèn és un municipi del Solsonès, situat a l’extrem nord-occiental de la comarca. A l’ensems, també és una de les seves nou entitats de població per bé que la capital és a Cambrils. Està dividit en les següents entitats de població (veïnats o pobles) entre les quals l’entitat municipal descentralitzada de Canalda i: Cambrils, Llinars, el Montnou, la Móra Comdal, Odèn, el Racó, el Sàlzer i la Valldan.

Festa Major

El 15 d’agost

Enllaç per veure les festes del municipi

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”3b5664dd” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”odèn catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

castells i ermites de la Comarca

Creus de terme de la Comarca

Pàgina web

Pàgina web de l’Ajuntament

Olivella

10 gener 20142011, Municipis Garraf, Olivella, Província BarcelonaPere Gasso

Olivella és un Poble cap de Municipi de la Comarca del Garraf (Barcelona)

A Olivella hi anem el 5 de desembre de 2011

Dades del Municipi

Gentilici	Olivellenc, olivellenca
Pressupost	8.595.764,69 € (2006)
Superfície	38,75 km²
Altitud	211 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	3.617 hab. 93,34 hab/km²

Breu historia del municipi

Olivella és un municipi de la comarca del Garraf. En el seu terme es troba l’antic poble de Jafre, actualment abandonat.

El primer petit nucli habitat d’Olivella sorgí del Castell Vell cap a l’any 992, damunt del turó del Puig Molí. La seva població era sostinguda per l’agricultura de secà.

Continua la lectura de Olivella →

Olesa de Bonesvalls

10 gener 20142011, Municipis Alt Penedès, Olesa de Bonesvalls, Província BarcelonaPere Gasso

Olesa de Bonesvalls és un poble cap de municipi de la Comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

A Olesa de Bonesvalls hi anem el 5 de desembre de 2011. També fem Olivella. Aquí a Olesa, hi passem per anar a Montserrat a peu, i es arribem al avenc de l’Esquerrà que està dins el terme del Municipi.

Dades del Municipi

Gentilici	Olesà, olesana
Superfície	30,79 km²
Altitud	265 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	1.720 hab.

Entitat de població	Habitants
Ca n’Olivella	508
Can Costa	79
Can Morgades	178
Can Xacó	116
Olesa de Bonesvalls	440
Pla del Pèlec	428
Puig de Vidró	13
Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia de Olesa de Bonesvalls

El poble es va començar a formar al segle X a ponent del castell de termenat de Cervelló, una fortalesa encarregada de defensar el camí de l’Ordal. Una d’aquestes cases rebia el nom d’Osevesa, que, podria ser l’origen del topònim d’Olesa.

Continua la lectura de Olesa de Bonesvalls →

Ogassa

9 gener 20142011, Municipis Ripollès, Ogassa, Provincia GironaPere Gasso

Ogassa és una vila cap de municipi de la Comarca del Ripollès (Girona)

Hi anem el 17 de setembre de 2011 Aquí a prop, hi ha un gorg per veure. El gorg de la Malatosca. Des de la estació de Via verda de Sant Joan de les Abadesses, hi ha un camí de baixada que porta al gorg.

Dades del Municipi

Gentilici	Ogassenc, ogassenca
Superfície	45,2 km²
Altitud	1.320 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	248 hab. 5,49 hab/km²

Entitat de població	Habitants
Ogassa	143
Sant Julià de Saltor	16
Sant Martí d’Ogassa	24
Sant Martí de Surroca	24
Ca l’Enric	15
les Costes	3
Prat del Pinter	23
el Taller	3
Dades: 2011. Font: Idescat

Petita historia del Municipi

El municipi d’Ogassa, adscrit a la província de Girona, està al bell mig de la comarca del Ripollès. Limita amb els pobles de Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll i Campdevànol.

Continua la lectura de Ogassa →

Osor

7 gener 20142011, Municipis la Selva, Osor, Provincia GironaPere Gasso

Osor és una vila cap del municipi de la comarca de la Selva (Girona)

A Osor hi anem el 22 d’abril de 2011

Dades del municipi

Gentilici	Osorenc, osorenca
Superfície	52,1 km²
Altitud	340 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	456 hab. 8,75 hab/km²

Entitat de població	Habitants
les Mines d’Osor	16
Osor	380
Sant Miquel de Ter	27
Santa Creu d’Horta	33
Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia del Municipi

S’han trobat restes prehistòriques de destrals de pedra, sílex i ceràmiques del Neolític i que asseguren poblament a la zona en aquesta època. Prop de la Codina, s’hi localitzaren restes arqueològiques, fragments de ceràmica de finals de l’Edat de Bronze o principis de la de Ferro, d’entre els anys 1200 i 650 aC. Del període romà, entre el Coll i Sant Benet, es descobrí una ara romana vòtiva i runes d’un petit templet.

La primera referència escrita la trobem el 860 quan apareix en un document el lloc Ausor quan fou atorgat un alou de la Vall al monestir d’Amer. Sembla que, en aquesta zona, els àrabs no s’hi establiren sinó que fou un lloc de refugi per als habitants de les planes. Aleshores, Osor formava part del comtat d’Osona.

Continua la lectura de Osor →

Nalec

7 gener 20142013, Municipis del Urgell, Nale, Provincia LleidaPere Gasso

Nalec és un Municipi de la Comarca de l’Urgell (Lleida)

A Nalec hi anem el 24 de novembre de 2013 passant per Guimerà i Ciutadilla

Gentilici	?¿
Superfície	9,3 km²
Altitud	487 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	105 hab. 11,29 hab/km²

Breu historia de Nalec

Nalec, poble situat a la vall dreta del riu Corb, es troba enmig de Ciutadilla i Rocafort de Vallbona. A una distància de 10 km de la capital de l’Urgell, Tàrrega.

Nalec està situat a la riba esquerra del riu Corb a 487 m d’altitud. Està ben comunicat per la carretera LV-2341 , que enllaça amb la carretera C-14, en direcció a Tàrrega i Montblanc. També hi ha un camí situat a la carretera LV-2021, en direcció a Sant Martí de Maldà que arriba a Nalec. Des de Vallbona de les Monges s’hi pot accedir a través d’una pista forestal.

És el poble més petit de la comarca de l’Urgell. El seu terme municipal té 9,34 km2 i limita amb els termes de Verdú, Vallbona de les Monges, Ciutadilla i Rocafort de Vallbona. Les serres del seu sector sud separen les conques dels rius Corb i Maldanell. El terme té una forma allargassada en direcció nord-sud. La major part del seu terreny és accidentat i té uns desnivells que van des dels 600 m d’altitud als 440 m a les riberes de la vall.

La major part del terme es dedica a l’agricultura, encara que hi ha una zona de bosc de pins i alguns terrenys erms. És un lloc de caça abundant, sobretot de conills, llebres i perdius. Els conreus propis d’aquestes terres de secà són els cereals, l’olivera, la vinya i l’ametller. Hi ha també una part de terres de regadiu al costat del riu dedicada a la vinya, als cereals i a les hortalisses.

La cooperativa del camp es fundà l’any 1929 i s’encarrega de l’elaboració i la venda de l’oli d’oliva verge extra. Es tritura l’oliva arbequina amb unes curres de pedra i després la pasta es premsa tal com es feia antigament. Per això, l’oli d’oliva del poble és tant apreciat per tothom qui en compra i el coneix, perquè està fet de manera natural.

Festes

Festa Major el 25 de Juliol Sant Jaume

Com arribar-hi

[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”nalec catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble