Arxiu de la categoria: Municipis Baix Penedès

El Vendrell

Vendrell-23-01-11 (16) El Vendrell és un poble cap de Municipi del Baix Penedès (Tarragona)

A El Vendrell Hi anem el 23 de gener de 2011

Dades del Municipi

Gentilici Vendrellenc, vendrellenca
Pressupost 52 milions d’€[1]
Superfície 36,82 km²
Altitud 49 msnm
Població (2013[2])   • Densitat 36.747 hab. 998,02 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Barri Marítim de Coma-ruga 3.206
Barri Marítim de Sant Salvador 686
Barri Marítim del Francàs 945
Estació Sant Vicenç de Calders, l’ 94
Sant Vicenç de Calders 117
Sector del Sanatori, el 1.121
Vendrell, el 24.056
Font: Municat

Breu historia del municipi

Confronta al N amb els termes d’Albinyana i de Santa Oliva, a l’E amb Bellvei i Calafell, al s. amb la Mar Mediterrània i a l’W amb el terme de Roda de Berà (Tarragonès) i per un punt, al NW, amb Bonastre. El municipi comprèn, a més de la vila del Vendrell, que n’és el cap, els barris marítims de Sant Salvador, Coma-ruga i del Francàs, els barris de l’Estació de Sant Vicenç de Calders i del Sector del Sanatori, el poble de Sant Vicenç de Calders i nombroses urbanitzacions.El nom del municipi prové del llatí venerellus, diminutiu de venere (Venus), nom de persona que a l’època de la repoblació de la zona —segles X i XI— era freqüent. El topònim del Vendrell podria venir de la presència d’un Portus Veneris a la platja del terme, a l’actual Sant Salvador, que devia tenir un nucli dependent a l’interior de menor entitat, Venerellus o el Vendrell.

Continua la lectura de El Vendrell

Segur de Calafell

 

Segur de Calafell (9)Segur de Calafell és un poble del municipi  de Calafell  Comarca de Baix Penedès (Tarragona)

A Segur de Calafell hi anem el 2 de gener de 2011

Aquí vàrem inaugurà l’Església nova, que te forma de teatre,  la Coral Flonc “ara Orfeó Vilanoví”. i els Bordegassos,   llavors jo cantava a la coral, i evidentment estava als Bordegassos. 

Dades del Municipi

Gentilici Calafellenc, calafellenc
Pressupost 42.857.200,33 € (2009)
Superfície 20,38 km²
Altitud 67 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
24.563 hab.
1.205,25 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Bellamar 227
Bonanova 142
Calafell 7.094
Platja de Calafell, la 2.919
Segur de Calafell 8.523

Breu historia del Municipi

El lloc és documentat el 999 quan l’Espluga de Calafell era el límit occidental d’unes terres del Maresme del Penedès que els comtes Ramon Borrell i Ermessenda van vendre a Gombau de Besora. El terme de Castellet comprenia aleshores les terres de l’actual terme de Calafell i això fou causa d’un famós plet entre Bernat Otger, senyor de Castellet, i l’abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, que senyorejava Santa Oliva. La concòrdia establerta fixà una divisòria que passava per sota la Muga, pel torrent de la Graiera —que és el de la Corbatera— i el castell de Calafell (1037), el qual es deslliurà de passar al domini monacal, però li fou retallada una bona part del terme per ponent. El 1076 Rotllan Bernat, fill de Bernat Otger, vengué la seva meitat del castell i del terme de Castellet al comte Ramon Berenguer I (l’altra meitat ja era del comte). Pel S el terme arribava fins a la mar, i per la banda de ponent limitava amb el Vendrell i Santa Oliva. Hi quedaven compresos el castell i l’església de Calafell, que, segons un document del 1189, sabem que era dedicada a la Santa Creu. El 1354 era rector de la parròquia de la Santa Creu de Calafell i beneficiat de la Seu de Barcelona Mn. Pere Arnau de Palou. Aquest sacerdot, al qual s’imposaren determinades penes canòniques, estava molt ben relacionat amb la casa reial, ja que el 1363 la reina Leonor de Sicília, tercera muller del rei Pere, suplicava al papa Urbà IV que concedís un benefici a l’esmentat Palou. Els Castellbisbal, posseïdors del castell de Calafell al segle XIV, endeutats i malvistos, van haver de vendre els seus drets jurisdiccionals i Guerau de Palou els adquirí de l’nfant Joan, hereu de Pere III. Els Palou, en la guerra contra Joan II, ajudaren aquest en contra de la generalitat, que havia lliurat la corona al rei Pere de Portugal, cosa que, en acabar-se la guerra, els valgué la restitució del castell amb tots els seus drets i jurisdiccions. Els homes de Calafell es van revoltar i els plets duraren fins el 1486, any de la concòrdia de Vilafranca. Però Calafell, amb tantes adversitats com foren la pesta, la guerra i la lluita contra el feudalisme, havia decaigut molt. La base econòmica del terme era l’agricultura i, amb manca de braços, era difícil de refer-se.La guerra dels Segadors també arribà a Calafell, on les forces franceses al servei de les institucions catalanes acantonades a Vilanova i la Geltrú instal·laren les seves guàrdies avançades. La guerra no causà baixes, però l’any 1650 hi hagué una epidèmia de pesta bubònica. Al segle XVIII es produí un gran progrés demogràfic degut sobretot a la plantació de vinyes noves per a la producció d’aiguardents i de vi per a l’exportació. Durant la guerra del Francès, molts homes de Calafell foren induïts al voluntariat que lluità contra els invasors. Aquest fet, la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i la primera guerra Carlina provocaren una certa davallada demogràfica

El Poble

Al límit amb el terme de Cunit hi ha el nucli turístic de Segur de Calafell. Comprèn una façana marítima d’1,65 km que s’estén uns 2 km vers l’interior fins al Pujal. El nucli és travessat per una teranyina de carrers i avingudes segons un projecte de l’arquitecte Baldric Tubau. El 1947 s’obrí un baixador de la Renfe. El 1960 només tenia 77 h amb residència permanent, el 1970 ja se’n comptaven 727, i va assolir els 8 523 h el 2005. Però són molts més els qui, sense tenir-hi residència permanent, hi tenen casa o apartament de vacances. En la dècada del 1970 es creà un port esportiu. El 1975 es beneí l’església parroquial de l’Assumpció, sufragània de Sant Cristòfol de Cunit. S’hi celebren els concerts del Festival Internacional del Baix Penedès, al juliol i l’agost. També hi ha l’esglesiola romànica de Sant Miquel de Segur, documentada l’any 1238, que ha estat restaurada. Dins l’església només hi ha l’ara de l’altar major, contemporània del temple primitiu, un dels pocs exemplars que es conserven al Penedès. Aquesta capella és el darrer vestigi de l’antiga quadra de Segur, reduïda a dues cases, la Casa Nova de Segur i la Casa Vella de Segur, destruïda en construir-se una urbanització. 

Festes

Segur de Calafell celebra la seva festa major al setembre, en honor a sant Miquel.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”89ee81a1″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Segur de Calafell catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica els enllaços i veus les del poble

Segur de Calafell (Estació)

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Castells i ermites de la Comarca

Pàgina web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Llorens del Penedès

 

Celler Cooperatiu

Llorens del Penedès poble cap de Municipi de la Comarca Baix Penedès (Tarragona)

Visitem Llorens del Penedès el 5 de febrer de 2011

A Llorens del Penedès  es dona la circumstancia que hi ha bastants castellers que estan en altres colles, a  Valls Vendrell etc.  No tenen colla pròpia, i per la vigília de Festa Major fan castells junts al poble. I per Festa Major hi solen actuar colles grans. 

Dades del Poble i Municipi

Gentilici Llorencenc, llorencenca
Superfície 4,64 km²
Altitud 162 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
2.280 hab.
491,38 hab/km²
Entitat de població Habitants
Llorenç del Penedès 1.866
Priorat de Banyeres, el 219
Font: municat 2007

 

Breu historia

Llorenç és un petit municipi de la comarca del Baix Penedès. Es troba envoltat pels termes de La Bisbal del Penedès, Sant Jaume dels Domenys i Banyeres del Penedès. Té 465 ha., és a dir 4’64 Km2 d’extensió. Es troba a 150 m. sobre el nivell del mar.

L’escut municipal conté un llorer (per ser zona de llorers) arrencat, de colors naturals sobre fons d’argent. Llocs d´interès:

Llorenç és un poblet molt petit en extensió i molt ben cuidat, amb jardins i zones verdes a cada barri. A nivell turístic, és un indret que es pot visitar tot passejant, gairebé en un dia es veu tot. El lloc més emblemàtic és l’Església, que té una pica baptismal que data del s. VIII pre-romànica, i el campanar, caracteritzat per la seva teulada verda. 
El Sindicat Agrícola (1914) és del prestigiós arquitecte César Martinell. Altres llocs característics són el nucli antic del poble, la rambla Marinada I els Jardins d’Oriol Martorell, indret ple d’encant per a perdre una mica l’estona tot observant la seva vegetació, entre la que destaquen dos magnífics exemplars de l’arbust anomenat Llentiscle, que, per raons desconegudes, han assolit la mida d’un arbre.
Altres lloc d’interès, en ser de propietat privada no poden ser visitats: La Masia de l’Estrella, El Mas, el Castell,… 

Amb tot, el que destaca més de Llorenç del Penedès és el seu important moviment associatiu. Una vintena d’associacions de tot tipus –esportives, culturals, socials,…- avalen aquesta afirmació.

Festes

CELEBRACIONS I ACTIVITATS:

LA CANDELERA:    El diumenge més proper al 2 de febrer

SANT JORDI

SANT JOAN

CICLE DE CONCERTS JULIOL A LA FRESCA    (divendres de juliol)

FESTA MAJOR:     10 d’agost

11 DE SETEMBRE

TARDOR LITERÀRIA: als mesos d’octubre i novembre.

JORNADES DE MEDI AMBIENT: als mesos d’octubre i novembre

Com arribar-hi
[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”llorens del penedes catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica a la foto hi veus les del poble

Societat la Cumprativa

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Juncosa del Montmell

120812-1 La Joncosa del Montmell (35)

 

La Juncosa del Montmell és un poble cap del  Municipi del Montmell  Comarca del Baix Penedès (Tarragona

Hi anem el 10 d’Agost de 2012 passant per Albinyana 

 

Gentilici Montmellenc, montmellenca
Pressupost 8.429.506,99 €
Superfície 72,76 km²
Altitud 429 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
1.511 hab.
20,77 hab/km²

Breu historia

El Montmell és un municipi de la comarca del Baix Penedès, amb capital a la Juncosa de Montmell. El 1989 va canviar el nom afegint l’article a Montmell.

El nom del Montmell prové del llatí “Monte Macellum” o de “Mont Maell”, que volen dir muntanya seca i àrida o bé muntanya de la carnisseria, fent referència a una mortaldat haguda en una cruenta batalla.

L’any 2.008 l’Ajuntament va aprovar la bandera municipal. Aquesta es apaïsada de proporcions dos d’alt per tres d’ample, tricolor horitzontal, verd fosc, groc i blanc.

Festa Major

Data: Pel 24 d’Agost
Web: www.elmontmell.cat/

Com arribar-hi

[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”juncosa del montmell cataluna{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica i veus les del poble

120812-1 La Joncosa del Montmell (39)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Cunit

Cunit Hostal la Diligencia

 

Cunit és un poble cap de Municipi de la Comarca del Baix Penedès (Tarragona)

Visitem Cunit el 2 de gener del 2011

Dades del Municipi

Gentilici Cunitenc, cunitenca
Superfície 9,7 km²
Altitud 10 msnm
Població (2012[2])
  • Densitat
12.626 hab.
1.301,65 hab/km²

Breu historia del municipi

 Situat a la comarca del Baix Penedès, provincia de Tarragona, i inclòs a la tercera corona de la regió urbana de Barcelona. Limita amb Segur de Calafell, municipi de Calafell de la mateixa comarca, aixi como amb Cubelles, comarca del Garraf, i Castellet i la Gornal, comarca del l’Alt Penedès, ambos de la provincia de Barcelona.

Continua la lectura de Cunit

Calafell

110102 Calafell (101)

Calafell és un poble cap de municipi del Baix Penedès (Tarragona)

A Calafell hi anem el 2 de gener de 2011 i anem també a Cunit Segur de Calafell

Dades del Municipi

Gentilici Calafellenc, calafellenc
Pressupost 42.857.200,33 € (2009)
Superfície 20,38 km²
Altitud 67 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
24.672 hab.
1.210,6 hab/km²

Municipi Població

Entitat de població Habitants
Segur de Calafell 8.523
Platja de Calafell, la 2.919
Calafell 7.094
Bonanova 142
Bellamar 227

Breu historia

El nom de Calafell, topònim que vol dir “Castell petit” el trobem per primer cop escrit en un document el 999. Aquest acollidor municipi es troba situat al cor de la comarca del Baix Penedès, porta de benvinguda a la Costa Daurada, considerada com un dels referents internacionals més importants del món turístic.

Continua la lectura de Calafell

Banyeres

DSC00843

Banyeres de Penedès és un poble cap de municipi de la Comarca del Baix Penedès “Tarragona”

Avui cinc de febrer de 2011 anem a Banyeres poble prou conegut per la proximitat amb La Gornal a on he treballat durant 23 anys i el freqüentava.

També sovint els Bordegassos hi hem actuat i crec haver-hi fet una torre de vuit

 Dades del Municipi

Gentilici Banyerenc, banyerenca
Pressupost 4.666.270,57 € (2007)
Superfície 12,21 km²
Altitud 173 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
3.019 hab.
247,26 hab/km²

El municipi es troba a la depressió penedesenca, formada per les serralades Litoral i Prelitoral. El terreny és suament ondulat, amb una lleugera inclinació NE-SO. És drenat per la riera de Banyeres, de cabal irregular. A la part nord del terme, el torrent de Llorenç s’ajunta amb el de Banyeres.

Continua la lectura de Banyeres

Bellvei

Bellvei Ajuntment

Bellvei és un poble cap de municipi de la Comarca del Baix Penedès (Tarragona)

Aquí hi venim el 23 de gener de 2011

Bellvei queda partit amb dues comarques ja que hi ha dos carrers que pertanyen  l’At Penedès  Municipi de Castellet i la Gornal

Dades del municipi

Gentilici Bellveienc, bellveienca
Pressupost 2.152.255,00 € (2007)
Superfície 8,27 km²
Altitud 108 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
2.110 hab.
255,14 hab/km²

Petita historia

Apareix citat per primera vegada en 1037 en un conflicte que va enfrontar al senyor del castell de Castellet amb el monestir de Sant Cugat. Apareix citada la torre de Tedbert que dicunt Bellvizi. La torre no va ser mai un castell sinó més una fortalesa dependent del castell de Castellet.

Continua la lectura de Bellvei

L’Arbóç

L'Arboç Giralda (5)

 

L’Arbóç és un poble cap de municipi de la comarca del Baix Penedès ( Tarragona)

Visitem aquest poble el 23 de gener de 2011

Aquí el any 1974 hi vaig fer un cinc de set amb la colla de l’arboç ja que el seu cap de colla el conegut Llorençó de la Joves de Valls i que estava de tècnic als minyons, al faltar-li un baix i veurem allí, em va demanar de fer aquell castell. Ens coneixíem perquè als començamenta de la colla dels Bordegassos venia a Vilanova a ensenyar-nos a muntar els castells i jo era un dels que sovint anava a buscar o portar a casa seva. Desprès de molts anys i anar jo a treballar a la Gornal el Josep Vallès empresari per qui vaig treballar durant 23 anys era el segon que jo portava a sobre. “Coses del destí”

Aquí hi trobarem també un museu particular dedicat als taurons

Dades del municipi

Gentilici Arbocenc, arbocenca
Superfície 14,09 km²
Altitud 166 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
5.486 hab.
389,35 hab/km²

Personatges de la vila

Aureli Maria Escarré i Jané (1908-1968), abat de Montserrat

Salvador Sadurní i Urpí (1941): porter del Futbol Club Barcelona

Joan Tuset i Suau (1957), pintor i escultor

Petita historia

La història de L’Arboç ve marcada per la seva condició de Vila Reial -no sotmesa al senyor feudal-, per la qual cosa gaudia de concessions i privilegis propis: el mercat dels dimarts data de l’any 1200, la Fira de Santa Llúcia de l’any 1230, a més de posseir un notari públic i un call jueu.

Continua la lectura de L’Arbóç